ANIVERSARIS: 9 ANYS DE XINO-XANO I 10 DE LA "RENAIXENÇA" DEL CLAN

NOU ANYS DE SORTIDES XINO-XANO I DEU DE LA “RENAIXENÇA” DEL CLAN

“NOSALTRES NO ENS PERDEM MAI...”

Fa nou anys que fem aquestes sortides. Des del novembre del 2009, gairebé cada més, anem fent -al ritme xino-xano- una excursió.

És una caminada que fem, normalment, al matí i desprès, un cop hem arribat al final de la ruta, ens premiem amb unes cerveses i el dinar.

El dinar (excepte en tres o quatre ocasions en que vàrem “menjar de motxilla”) el fem, sempre, entaulats en un restaurant o fonda de poble.

Jubilats com som, triem l’opció “menú diari”, que complementem amb els cafès i/o “carajillos” i, en forces ocasions -en motiu d’aniversaris, celebracions o naixement de nets-, amb unes ampolles de cava.

Des de llavors, el novembre de 2009, hem fet, fins l'octubre passat inclòs, 89 excursions i a fe de Déu que, si el cos i l’ànim aguanten, en continuarem fent unes quantes més...

Primera Sortida Xino-Xano. Novembre del 2009 
(A la fotografia hi falta en Joan S. que n'era l'autor)

A finals de l’any vinent, si Deu i la mare Natura ho volen, farem la sortida 100, coincidint gairebé amb els 10 anys de la primera excursió Xino-Xano. Dos números "rodons" que caldrà celebrar especialment.

Per un altre costat, aquest passat mes d’octubre, va fer 10 anys que “reconstituirem” el Clan Ós Gris. Va ser l’octubre del 2008 quan, un grup dels seus antics membres -com a jubilats, amb un cert temps lliure- constituïren el COMECLOG (Comissió per la recuperació de la Memòria del Clan Os Gris) i intentaren contactar amb molts dels seus antics companys i companyes. És cert que, entre alguns d’ells -tot i que diversos factors personals, familiars, professionals o de residència no ho posaven fàcil-, el contacte no s’havia perdut mai però, amb molts d’altres, si.

El primer acte col·lectiu i amb una certa ressonància, d’aquesta nova etapa, va ser la Trobada de dos dies -el febrer de 2009- a Castellar de n’Hug, on hi aconseguirem aplegar 22 companys/es. Des d’aleshores la renovada activitat de la colla ha estat contínua, periòdica i constant.

Trobada a Castellar de n' Hug. Febrer del 2009

Tres han sigut els companys que, al llarg d'aquests deu anys, ens han deixat i ens esperen a l’ “Etern Campament”: En Vicenç, la Montserrat i l’Enric. És ben cert que els trobem a faltar i, sovint, pensem i parlem d'ells; sentint-los, en tot moment, ben presents i propers.

Trobada-sopar al Centre Artesà Tradicionarius. Juny del 2009

Els qui, de moment i per molts anys més, seguim -aquests anys no han passat en va... i els ossos i les articulacions, sovint, ens ho recorden- hem procurat anar adaptant (tot i que sempre hi ha canyeros i canyeres que es queixen que les excursions son, cada cop, més fluixetes ...) el ritme, la llargada, els desnivells i la dificultat de les caminades a les noves circumstàncies de molts dels de la colla. Valorem positivament l'esforç que alguns companys, que no poden o volen fer la caminada, sovint ens acompanyin al dinar. Cal no perdre (en la mesura que es pugui) ni el contacte, ni el ritme de les activitats de la colla !!!.

Aquest darrer any, hem tingut noves incorporacions de companys que, ja alliberats de les obligacions professionals, s’han afegit a les trobades i sortides. Cal reconèixer que, amb les seves propostes, dinamisme i empenta, han aportat -al conjunt- un renovat entusiasme. Que sigui per molts i molts anys més.

RESUMS ESTADÍSTICS DELS NOU ANYS DE  SORTIDES XINO-XANO

Un any més, us mostrem uns resums estadístics que ens permeten veure el detall i l’evolució d’aquesta activitat -en fem d'altres...!!- de la colla al llarg d’aquests 9 anys.

Primera sortida Xino-Xano del passat curs 2017-2018

Cursos i nombre de sortides per curs:

Curs 2009-10....... 10 sortides: De la nº 1 a la 10 (els mesos de gener i agost no se’n va fer)

Curs 2010-11......... 9 sortides: De la nº 11 a la 19 (el gener, juliol i agost no se’n va fer)

Curs 2011-12........ 11 sortides: De la nº 20 a la 30 (el mes d’agost no se’n va fer)

Curs 2012-13........ 11 sortides: De la nº 31 a la 41 (el mes d’agost no se’n va fer)

Curs 2013-14.......... 9 sortides: De la nº 42 a la 50 (el juliol, agost i setembre no se’n va fer)

Curs 2014-15........ 11 sortides:  De la nº 51 a la 61 (el mes d’agost no se’n va fer)

Curs 2015-16........ 10 sortides: De la nº 62 a la 71  (l’agost i setembre no se’n va fer)

Curs 2016-17........ 9 sortides: De la  nº 72 a la 80 (el maig, agost i octubre no se’n va fer)

Curs 2017-18......... 10 sortides: De la nº 81 a la 89 (el juny i l’agost no se’n va ser)

Nombre total de sortides en els nou anys ................. 89

Nombre de quilòmetres recorreguts, cada curs, en les caminades:

Curs 2009 – 2010 ....................................... 113,95 km.

Curs 2010 – 2011 ....................................... 115,50 km.

Curs 2011 – 2012 ....................................... 121,40 km.

Curs 2012 – 2013 ....................................... 107,45 km.

Curs 2013 – 2014 ........................................  79,82 km.

Curs 2014 – 2015........................................ 119,20 km.

Curs 2015 – 2016........................................ 105,90 km.

Curs 2016 – 2017.........................................  80,38 km.

Curs 2017 – 2018 ........................................  93,60 km.

Total de km. recorreguts en els nou anys........  937,20 km.

Desnivells superats (primer pujant i, en molt casos, desprès baixant) en cada curs:

Curs 2009 - 2010.................................................... 2.115 m.

Curs 2010 - 2011.................................................... 2.368 m.

Curs 2011 - 2012.................................................... 2.646 m.

Curs 2012 - 2013.................................................... 2.767 m.

Curs 2013 - 2014.................................................... 1.916 m.

Curs 2014 – 2015.................................................... 2.706 m.

Curs 2015 – 2016 ................................................... 2.265 m.

Curs 2016 – 2017 ................................................... 1.855 m.

Curs 2017 – 2018 ................................................... 1.590 m.

Total metres de desnivell superats en els nou anys .... 20.228 m.

Participació en les sortides:

Curs 2009 - 2010.- Mínim 7 i màxim 10 persones en les sortides.

                                          Promig *..... 8,60 persones/sortida.

Curs 2010 - 2011.- Mínim 7 i màxim 11 persones en les sortides.

                                            Promig ..... 9,30 persones/sortida.

 

Curs 2011 - 2012.- Mínim 9 i màxim 15 persones en les sortides.

                                           Promig..... 11,55 persones/sortida.

Curs 2012 - 2013.- Mínim 7 i màxim 18 persones en les sortides.

                                            Promig..... 14,36 persones/sortida.

Curs 2013 - 2014.- Mínim 9 i màxim 20 persones en les sortides.

                                           Promig..... 15,77 persones/sortida.

Curs 2014 – 2015.- Mínim 7 i màxim 20 persones en les sortides.

                                           Promig..... 12,36 persones/sortida.

Curs 2015 – 2016.- Mínim 11 i màxim 16 persones en les sortides.

                                           Promig.... 12,80 persones/sortida.

Curs 2016 – 2017.- Mínim 8 i màxim 19 persones en les sortides.

                                           Promig.... 11,00 persones/sortida.

Curs 2017 – 2018.- Mínim 9 i màxim 16 persones en les sortides.

Promig.... 11,00 persones/sortida.

* El promig l’hem calculat dividint el nombre total de persones que han anat a les sortides, al llarg del curs, pel nombre total de sortides que hem fet en aquest mateix curs.

On hem anat ?

Les sortides xino-xano ens han permès conèixer les característiques i paisatges de 19 de les nostres comarques (la xifra entre parèntesi indica les vegades que, total o parcialment, els nostres itineraris les han recorregut):

Vallès Oriental (20), Osona (19), Maresme (12), Vallès Occidental (9), Baix Llobregat (8), Barcelonès (8), Bages (6), Ripollès (4), Alt Penedès (3), La Selva (3), Berguedà (3), La Garrotxa (2), Garraf (2), Moianès (2), L’Alt Empordà (2), Lluçanès (1), L’Anoia (1), La Cerdanya (1) i Baix Camp (1).

Darrera sortida Xino-Xano del passat curs 2017-2018

Continuem:

Hem procurat sempre -amb més o menys encert- deixar constància d’aquestes sortides, en les “cròniques” i fotografies que pengem al Blog. D’un temps cap aquí hi hem incorporat uns nous documents que hi afegeixen, amenitat, rigor i realisme: els vídeos d’en Jaume. Uns testimonis entranyables que, sovint, tornem a re-mirar amb una certa satisfacció i nostàlgia.

En aquestes sortides coneixem o rememorem (si és que, fa anys, ja hi havíem estat) molts llocs del nostre país. Sempre hi descobrim nous racons, indrets, detalls i paisatges interessants. Fem exercici, salut, cultura, xerrem, riem (parlem, escoltem i riem molt i això és, sempre, bo...) i -normalment, com ja s'ha dit- ho rematem amb un bon dinar, en animada companyia.

Però, per damunt de tot, del que es tracta és de tenir una continuada raó per anar-nos trobant, gaudint de la companyonia i de l'amistat i passar-nos-ho, tots plegats, molt i molt bé.

Felicitats, doncs, a tots i a totes per aquests nous aniversaris i, també, per la vostra imprescindible col·laboració, fidelitat i participació.

Que en puguem complir molts més !

Una forta abraçada.

CRIDA A LA 91ena SORTIDA XINO-XANO

Cala Sant Francesc o Cala Bona. Al fons, en un costat de la platja,
hi podeu veure l'inici d'un dels trams del Camí de Ronda.

PASSEJADA PER L’ENTORN DE LA CALA SANT FRANCESC i DINAR, DE CARGOLADA, A CAMPLLONG.

Data.- Dimecres 5 de desembre del 2018.

Tipus d’itinerari.- Aquesta sortida podríem dir que és fonamentalment gastronòmica, a menjar cargols en un lloc on els solen fer molt bé.

Farem primer, però, una lleugera passejada per allò de “justificar” el caràcter esportiu, cultural i paisatgístic de l’excursió. I, també, per “agafar gana” per l’àpat... !!!

Anirem a la bonica Cala Sant Francesc coneguda també com Cala Bona, aquesta platja situada als afores del centre de Blanes (la primera localitat de la Costa Brava en la seva part sud) ha estat guardonada, any rere any, amb la bandera blava per la qualitat de les seves aigües i els seus excel·lents serveis.

La Cala Sant Francesc, és molt estimada pels blanencs. En l’ermita, en honor a Sant Francesc Xavier (1) -obra del segle XVII-, que hi ha damunt d’un turó i en la mateixa platja s’hi celebra, des de l’any 1906 cada 28 de juliol, l’Aplec de l’Amor en el qual es duen a terme concerts, activitats lúdiques i altres esdeveniments de caràcter familiar.

Ermita de Sant Francesc Xavier, propera a la Cala Sant Francesc.

La platja de la cala té una longitud de 200 metres i una amplada de 35, per la qual cosa es pot considerar de dimensions mitjanes. La seva superfície és de sorra fina i daurada i l’aigua és molt neta. Està, així mateix, ben protegida del vent del sud-oest (el garbí), potser d’aquí li ve el nom de Cala Bona (apel·latiu que es repeteix en moltes altres cales de la costa). Està situada a tocar i sota d’una urbanització i envoltada de pins.

El paisatge d’aquest indret és, certament, interessant. La platja presenta un seguit de grups rocosos a la seva vora que permeten la pràctica de l’esnòrquel a poca profunditat, amb una gran varietat de fauna i flora sota les aigües transparents.

El curt recorregut que farem pel Camí de Ronda que surt, per un i altre costat, d’aquesta cala permet veure els penya-segats de l’entorn i algunes de les “agulles” i “roques” que hi ha als seus costats: La Punta de S’Agulla i la Roca d’Es Viver.

Detall del Camí de Ronda, al fons la Cala Sant Francesc

Un cop feta la caminada, anirem a prendre les cerveses de ritual o un aperitiu a la bonica i fotogènica vil·la de Tossa de Mar i després marxarem, a dinar, al poble de Campllong.

Programa de la Sortida. Recorregut i dificultat.-

Programa:

8h .- Hora de trobada i sortida de Barcelona, des del lloc habitual.

9h 15’.- Arribada a Cala Sant Francesc. Esmorzar a la platja.

10 h.- Inici de la passejada, a peu, pel Camí de Ronda. Primer en direcció nord, Lloret i, després, direcció sud, Blanes.

11 h.- Anar a prendre l’aperitiu a Tossa de Mar.

13 h.- Sortida de Tossa cap a Campllong per anar a dinar.

14 h.- Dinar al Restaurant del Centre Social de Campllong.

Aproximació i recorregut amb els cotxes.- Anirem i tornarem en diversos vehicles. Sortirem de Barcelona per la C-32 (autopista de la costa) direcció Girona. Passat el riu Tordera, agafarem la sortida 134 continuant per la GI-682 en direcció a Lloret de Mar. Arribarem a una rotonda, on caldrà agafar la primera sortida en direcció a l’Hospital Comarcal (on no hi hem d’arribar) i continuar cap a la "Urbanització Cala Sant Francesc " o, també, l’indicador del “Restaurant Cala Bona” i seguir en direcció a la Cala Sant Francesc. Al final de la urbanització, just damunt la cala, hi ha una zona d’aparcament que, fora del període de banys, és gratuït.

Caminada.- Des de la Cala Sant Francesc farem dos trams del Camí de Ronda que surten d’aquest lloc:

El primer tram, en direcció nord, permet arribar prop de la cala de Sa Llapissada, de difícil accés, ja en direcció a la punta de s’Agulla i la vil·la de Lloret. És un recorregut de 0,6 km amb uns desnivells de +/- 16 m.

El Camí de Ronda, a la sortida de la cala, en direcció a Lloret.

El segon tram, cap al sud, connecta la cala fins el carrer de l’Ermita, passant per la Roca d’Es Viver fins al costat de l’entrada posterior del Jardí Botànic Marimurtra. És un recorregut d’uns 0’9 km amb uns desnivells aproximats de +/- 30 m.

El recorregut total a peu és, doncs, d’uns 1’5 km amb uns desnivells acumulats de +/- 50 m, que podem fer en 1 h. La dificultat és fàcil.

 

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, al restaurant Local Social de Campllong, carrer de l’Església 26, tel 972 464 980, CAMPLLONG, https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1999966-d5616857-Reviews-Campllong_Restaurant_Local_Social-Campllong_Province_of_Girona_Catalonia.html

Edifici del Centre Social de Campllong, on hi ha el restaurant.

Els dies feiners fan dos tipus de menús, amb beguda i IVA inclòs, el “normal” (amb un primer i un segon plat més els postres, de la carta de menús) que te un preu de 13 euros i el “de cargols” (amb un primer plat “de cargols” i el segon, més els postres, de la carta de menús) a un preu de 17 euros.

L'especialitat de la casa: els cargols !!!

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. L’esmorzar, en aquesta ocasió el farem en algun racó de la platja de la Cala Sant Francesc. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al fred o el sol  i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.

Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, d’anada i tornada de l’excursió i el dinar, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc inicial de trobada i sortida, de Barcelona, serà el mateix dimecres 5 de desembre, a les 8 (puntuals), a Travessera de Gràcia/ Llepant.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans de migdia del diumenge 2 de desembre, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Josep Maria -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar el mateix diumenge, al restaurant, el nombre de comensals que serem el dimecres a dinar.


Fins el dimecres dia 5. Una abraçada.

NOTA.

1.- Aquesta senzilla ermita va ser erigida, pels propietaris de l'antiga almadrava de la pesca de tonyina, l'any 1681 i es conserva en molt bon estat. Té planta rectangular, portal de llinda recta, monolítica i una petita espadanya. A la llinda hi ha una inscripció amb la data, la dedicatòria a Sant Francesc Xavier i on diu que la primera pedra va ser posada pel jesuïta Francisco de Poch, qualificador de la Inquisició de Catalunya i Examinador sinodal del Bisbat de Barcelona. Sembla que l'origen de l'ermita està en la resolució d'un conflicte entre els propietaris de l'almadrava de pesca de tonyina de Cala Bona i la comunitat del convent de Sant Francesc. Com es pot comprovar en fotografies antigues i anteriors als anys cinquanta del segle XX, les runes de la part nord corresponen a una casa adossada a l'ermita, que podia ser un mas o la casa de l'ermità.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL 

Aquest dimecres 5, a l’àrea de Blanes ens trobarem amb una situació anticiclònica típica. Hi hauran núvols alts que cobriran el cel en un 25%, cosa que ens permet d’apostar per estones freqüents de sol i estones de cel enteranyinat amb força probabilitat, (observeu que després del últim fiasco ja no goso de fer pronòstics sinó que faig apostes).

Si tot va com ha d’anar, la Cala Sant Francesc farà honor al seu bon nom, perquè el vent que s’espera serà de Garbí i encara fluix, cosa que posarà de relleu el nom de Cala Bona. Començarà amb 9 Km/h a primera hora, passarà pels 18 a migdia i s’enfilarà als 27 Km/h al vespre. La temperatura se situarà al voltant del 15º, pràcticament tot el dia.

Conclusió: Sembla que gaudirem de una bona passejada, però aneu amb protecció de tota mena, per si de cas.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

JMC

MÚSICA I CANTANTS (15)

ELISA SERNA

La matinada del passat 4 de setembre va morir –com a conseqüència d’un infart- en un hospital de Madrid, als 75 anys, la cantautora Elisa Gil; coneguda, en el moviment artístic i cultural, com ELISA SERNA. Alguns de vosaltres la recordareu; d’altres potser, no sabreu, ni tant sols, de qui parlem.

Va ser una dona i una artista valenta, compromesa, honesta, coherent i una gran amiga de Catalunya i de les seves llibertats.

Manllevem de la revista SERRA D’OR, d’aquest mes de novembre, uns fragments de la biografia que sobre aquesta cantant madrilenya ha publicat, en un article homenatge, el cantautor i estudiós de la cançó d’autor Miquel Pujadó:

“...Nascuda a Collado Villalba el 1943, Elisa Serna de ben jove es va integrar en el col·lectiu Canción del Pueblo i, més endavant, en el grup de teatre independent Tábano, amb motiu de l’obra Castañuela 70. A l’inici de la dècada dels setanta, va viure un temps a París, on, després d’enregistrar un parell de discos petits d’escassa difusió, la discogràfica Le Chant du Monde li va publicar el 1972 Quejío, el seu primer àlbum, que fou produït per Paco Ibáñez. En tornar a la Península, el 1973, va ser detinguda com a “element subversiu” i, en sortir de la presó -no va ser l’única vegada, ni de bon tros, que va visitar les presons franquistes-. Li van prohibir cantar en públic durant força temps. L’edició espanyola de Quejío no va arribar fins al 1974, amb un títol diferent (Este tiempo ha de acabar), amb temes nous i amb dues cançons censurades: “Los reyes de la baraja” i “Esta gente que querrá”, adaptació al castellà de “Què volen aquesta gent” de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet.

Pocs anys després, es va instal·lar a Catalunya -en molt poc temps va aprendre a parlar i a escriure el català-, on va actuar sobretot en companyia de Marina Rossell, Quintin Cabrera i Teresa Rebull. Jo la vaig conèixer a través de Quintin, quan tenia uns disset anys i començava a cantar aquí i allà. La recordo com una dona tendra i forta alhora, que no es mossegava la llengua i que no tenia manies a l’hora d’oferir concerts clandestins quan calia -en recordo un d’especialment tens i vibrant al barri de les Arenes de Terrassa- arriscant-se a ser multada i empresonada -perquè es negava sistemàticament a pagar les multes que li imposaven-. D’aquesta experiència va sorgir una cançó tan punyent com “Celda 105”: “Queda grande la razón / para seis metros cuadrados”. L’Elisa creia en la Cançó com a eina de transformació de la realitat, i soc testimoni de la força que desprenia en actuar davant d’un públic d’extracció majoritàriament popular. Són d’aquella època cançons com “Rómpete, guitarra” i “Con los dientes”, a més de la seva versió de “Pobre del cantor”, del cubà Pablo Milanés. Per al públic català, tenia una significació especial “Áspera meseta”: “Áspera meseta, / no te quieras ensanchar: / por más que plantes banderas / nunca llegaràs al mar.” Una cançó que, més de quaranta anys després de la seva publicació, sona més actual i subversiva que mai.

El següent disc d’Elisa Serna fou Brasa viva (1975), un recull de cançons d’amor molt diferents de les que s’acostumaven -i s’acostumen- a sentir per la ràdio, en què l’amor era sinònim de lluita i d’alliberament personal i col·lectiu, i que fou enregistrat amb músics com Jordi Vilaprinyó, Carles Boldori -guitarrista argentí que acompanyava l’Ovidi Montllor quan Toni Soler tenia altres compromisos-, Rafael Escoté, Santi Arisa, Manel Joseph, Quimet Carreras... Després vingueren Choca la mano (1977), un disc de cançons directes i combatives (“Se va a caer el porvenir” -sobre l’alfabetització-, “Agüita pa’ beber” -sobre el dret a l’aigua-, “¿ Hasta cuándo ?” i “Sáhara” -dedicades, respectivament, al dret a l’autodeterminació d’Euskadi i del poble saharauí-, “Los equilibristas” -sobre els estafadors de la mal anomenada Transició-...) i Regreso a la semilla (1978), en que hi intervenen músics com Xavier Batllés, Alberto Gambino, Albert Moraleda i Jorge Sarraute. Catalunya hi torna a ser present amb la “Canción del secreto” (“Suena monòtona / esforzándose en vocalitzar el idioma oficial, / tu voz de sardana”), però sens dubte el tema més destacable és el que dona títol al àlbum, una jota castellana en la qual l’Elisa es nega a acceptar la constitució imperial d’Espanya a partir de Castella. La seva Castella és, sens dubte, la que representaven els comuneros: “Que Castilla no hizo España, / que perdió en Villalar. / Pongo sus campos resecos / en prueba de honestidad.”

Després arriben els vuitanta, i el càstig polític i mediàtic a les veus massa lliures, que són arraconades sistemàticament. Elisa, amb altres cantants i periodistes, crea l’Asociación para la Música Popular, que intenta crear infraestructures inexistents i que aconsegueix produir algun disc (Homenaje a Agapito Marazuela) i editar una revista que durarà només tres números (les portades són dedicades, respectivament, a Pablo Guerrero, Lluís Llach i Vainica Doble). L’Asociación desapareix a causa de la indiferència dels sectors públics, malgrat l’existència d’un govern teòricament d’esquerres. O potser hauríem de parlar d’hostilitat oberta, degut a la mala consciència d’un PSOE que no vol que li recordin el que era ni que gosin criticar el que és: recordem que el 1985, quan, poc abans del referèndum sobre l’OTAN, Javier Krahe gosava adreçar-se directament a Felipe González en la seva divertida i sagnant cançó “Cuervo ingenuo”, la peça -interpretada en un gran concert de Joaquin Sabina enregistrat per TVE- és eliminada de l’emissió i Krahe pateix una llarga etapa de prohibicions en municipis governats pel PSOE.

Elisa només enregistrarà un altre àlbum el 1992 (Alkímia), en què mostra el seu creixent interès per les músiques populars d’arreu del món, especialment les de l’àrea mediterrània, però no deixa de romandre activa en els àmbits més diversos: crea, per exemple, el projecte Afrodita, destinat a facilitar produccions discogràfiques protagonitzades per dones. Al llarg dels darrers anys, havia tornat als escenaris en companyia de la seva amiga Julia León, i amb ella havia visitat fa uns mesos Barcelona per oferir un concert dins el festival Barnasants, en el qual va estrenar la cançó “Carrer independència”...”

Miquel Pujadó

Gràcies, Elisa, pel teu compromís, per la teva feina i per la teva lluita. Que la terra et sigui lleu.

Reproduïm la lletra d’una de les seves cançons:

ÁSPERA MESETA (1974)

Áspera meseta,

eres como la madre mala

¿para qué tienes más hijos

si luego los desamas ?

Áspera meseta,

no eres tú, sino Caín

que aún lleva en la cartuchera

la quijada con que agrediera

a aquel su hermano Abel.

Áspera meseta,

no eres tú, sino Caín

quien rompe la voz a Sancho y

enloquece a D. Quijote

a lo largo y a lo ancho.

Áspera meseta,

no te quedes detenida,

porque arrojas al exilio

a quien te da nueva vida.

Áspera meseta,

no eres tú, sino Caín

quien se apodera de ti

y nos da un pasaporte

para emigrar hacia el norte.

Áspera meseta,

no te quieras ensanchar

por más que plantes banderas

nunca llegarás al mar.

Áspera meseta,

qué difícil habitarte

y aquí acabaré mis días

intentando transformarte.