CRIDA A LA 113 SORTIDA XINO-XANO

 

Castell i ermita de Farners (a l'esquerra de la foto) des del Turó del Vent

PASSEJADA PER LA RIERA I ELS BOSCOS DE SANTA COLOMA DE FARNERS

 

Data.- Dijous 2 de juny 2022.

 

Tipus d’itinerari.- En plena primavera, la calor ja es fa notar. És per això que us proposem una passejada pels boscos de ribera de la Riera de Santa Coloma que comença a l’ombrejar Parc de Sant Salvador i passa per la Font Picant i el Gorg d’en Vilà. A partir d’aquí la ruta inicia un còmode ascens, pel mig d’alzines i roures, fins a l’ermita de Farners amb el seu elegant porxo i un bonic campanar d’espadanya. L’ermita o santuari de Farners està situada als peus del castell de Farners. Per un camí carreter -barrat al pas de vehicles- i després un corriol, es puja, en uns 10 minuts fins al coll (on hi ha les restes d’una gran cisterna) que separa els turons "del castell" de l’anomenat "del Vent" -on hi havia una antiga torre de guaita- i, en pocs minuts més, ja serem a la porta del castell que podrem visitar enfilant-nos als seus murs perimetrals i, fins i tot, fins dalt de tot de la torre mestra.

Aquesta sortida, com les que anem fent darrerament, és pot fer una mica "a mida" de cadascú. Els més caminadors poden anar i tornar fins dalt del castell (això suposa un recorregut d'uns 9,5 km, en total, amb uns desnivells acumulats de +/- 305 m; aproximadament unes 3 h, sense pauses ni aturades. Els qui només vulguin fer el camí d'anada fins a l'ermita i el castell, el recorregut i temps és, lògicament, la meitat: 4,7 km, uns desnivells de + 305 i - 45 m i un temps -sense pauses ni aturades- de 1h 45'. En aquest darrer aquest cas, com que ja hem dit que fins a l'ermita de Farners s'hi pot anar en cotxe, caldrà que alguns dels qui només fan la ruta fins aquest punt hi pugin amb un parell o tres de cotxes i així poder recollir i retornar al parking del Parc de Sant Salvador,  a aquells companys/es que ho desitgin. 

Detall del Parc de Sant Salvador

Recorregut de la caminada.-

Un cop a Santa Coloma de Farners, aparcarem els cotxes al pàrquing municipal gratuït que hi ha a l’entrada del Parc de Sant Salvador.

Travessarem el Parc i, desprès d'esmorzar, començarem la caminada.

0,00 km, 0 h 00 min (128 m d’alt), Pont de Sant Salvador. Creuem la riera de Santa Coloma per sobre i es gira a la dreta (NE). Caminem pel passeig que voreja la riera fins al final,

0,70 km, 0 h 10 min.- Deixem a mà dreta, al llit mateix de la riera, la font Picant. Un rètol explica que conté més de 1,5 mg/l de fluorur i que no és adient pel consum dels lactants i en general pels nens de menys de 7 anys. Al final del passeig, agafem el camí marcat que surt a continuació, sempre en direcció NO. Travessem una riera i seguim pel camí vorejant els camps de fruiters de les Basses. Una mica més endavant a la dreta queda la Gorja d’en Vilà, és una reclosa que es va construir per a proveir aigua pel regadiu. Antigament s’havia fet servir com a piscina natural i s’utilitzava com a zona de bany.

Gorja o resclosa d'en Vilà

1,33 km, 0 h 19 min.- Deixem a l'esquerra un camí que no seguirem i continuem recte.

1,84 km, 0 h 27 min. El camí desemboca a una pista asfaltada que ve de la dreta. Continuem per la pista (NO), deixem un trencall a l'esquerra que duu a ca n'Oliveras i, una mica més enllà

2,21 km, 0 h 32 min (142 m d’alt), hi ha una bifurcació: tombem a l'esquerra (NO) i pugem per la pista asfaltada en direcció a can Miquel deixant, a banda i banda, desviaments secundaris.

3,10 km, 0 h 48 min (212 m d’alt), Can Miquel ( casa rural i hípica). Passat l'accés a la casa, la pista gira fortament a l'esquerra; agafem el camí que surt a ponent, en pujada. Immediatament després, el camí tomba a migdia. Una mica més amunt

3,44 km, 0 h 55 min (262 m d’alt), accedim a una bifurcació, en què continuem per la dreta (SO) seguint els senyals.

3,72 km, 1 h 01 min (294 m d’alt). Bifurcació. Deixem el camí ample i trenquem a l'esquerra (SE) per un altre de senyalitzat que remunta pel vessant oriental de la carena del turó del Vent. Més amunt, conflueix per l'esquerra un camí també marcat. Se segueix ascendint a migjorn.

4,30 km, 1 h 16 min (388 m d’alt). Ermita de la Mare de Déu de Farners, part de la qual conserva la construcció original romànica del s. XII tot i que l’edifici actual és, barroc, del segle XVIII i des d'on es pot contemplar perfectament el castell.

Es gira a la dreta (O) i es pren el camí d'accés al castell de Farners. 150 m més amunt, som al collet de la cisterna, situat entre el turó del Vent, al N, i el del castell, al S.

4,68 km, 1h 45 min, (430 m d’alt). Coronem el cim del turó i entrem al castell de Farners per la porta de ponent. La construcció actual, restaurada entre els anys 2001 i 2003, data del s. XI i està formada per un recinte en forma de trapezi irregular que envolta una torre sobirana de 12 m d'alçada i un diàmetre d’uns 8,5 m. Cal destacar-ne les espitlleres i els merlets. Des de dalt de torre mestra es divisa un bon panorama.

Per tornar al Parc de Sant Salvador, desfarem el camí que hem fet a l’anada.

Esmorzar.- Esmorzarem, a l’àrea de pícnic (hi ha bancs però, sorprenentment, no taules) del Parc de Sant Salvador, on hi ha la coneguda i concorreguda font de Sant Salvador.

Cal portar l'entrepà, la fruita o els ganyips i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Com ja comença a ser habitual (tot i que no en tenen, clar, cap obligació) alguns companys/es segurament portaran la bota amb vi, olives, xocolate, “ulleres” o llacets de pasta de full,... per a complementar i endolcir l’àpat matiner.

No oblideu, per a desinfectar-nos abans de menjar, el gel hidro-alcohòlic. 

Font de Sant Salvador, a l'entorn de la qual esmorzarem

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h. al Restaurant La Sala de Farners carrer Ripoll 2, (Carretera de Castanyet) , tel. 619 01 24 52 de SANTA COLOMA DE FARNERS.  http://www.lasaladefarners.net/

És un restaurant-braseria que tenen un menú diari a 14,50 euros (primer i segon plats, postres, pa, aigua, cafè o tallat i IVA inclosos), el vi és apart. A la web  o en el següent enllaç podeu veure un d’aquests menús diari tipus:

https://docs.google.com/document/d/1HmTMVddaVaOEsmrWyXrnwOuB4n0gYI16W2CMXU08Yho/edit

A les postres es sortejarà entre els assistents a la sortida la tradicional ampolla de bon vi del Penedès de la marca XINO-XANO. 

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua pel recorregut (Hi ha diverses fonts al llarg de l'itinerari però, sovint, l’aigua que hi raja no és potable.)

Ah i no oblideu -si així o preferiu- les mascaretes i el gel hidro-alcohòlic !!!

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins a l’aparcament públic i gratuït de davant del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi van en el seu propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que acudiran, al Parc de Sant Salvador de Santa Coloma, directament des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada, per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de la Travessera/Lepant, a les 7h 45’ del matí (una mica abans de les 8, que és quan -puntual- ve l’agent municipal a fotre multes...) del dia de la sortida. 

Estimem que, sobre les 9h 15’ podem estar ja, els qui hem sortit de Barcelona, a l’aparcament del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners.

Inscripcions.-  Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 30 de maig, -per a poder dir-ho, el dimarts 31, als del restaurant- el nombre de comensals que serem dijous, dia 2 de juny, a dinar. Ho podeu fer contestant  "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o per qualsevol altre mitjà a en Pep.

 

Gràcies i una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Estudiats els mapes meteorològics pel dijous 2 de juny es pot gairebé assegurar que a Santa Coloma de Farners lluirà un bon sol des de l’alba fins cap allà les vuit del vespre.

Mapa baromètric de superfície

La situació al hemisferi nord indica que amb sengles borrasques, una al Mar del Labrador, i l’altre al Nord de Moscú, i un anticicló de les Açores allargassat des de el Golf de Mèxic fins Islàndia (de fet una dorsal, pràcticament una barrera), farà que a la península tindrem una mena de pantà baromètric on gairebé res és mourà.

La temperatura en superfície començarà pels 20-22º al matí i assolirà els 30-31º cap a les dues (hora local) i molt probablement per efecte d’aquest augment i per la manca de vent es produirà una baixa relativa al vespre que no tindrà més conseqüència que una mica d’ennuvolament quan l’expedició estigui de tornada.

Com que l’humitat serà baixa la sensació de calor serà suportable, però ALERTA! Concorreran dos dels temuts paràmetres del foc al bosc. 30º de temperatura i 30% d’humitat relativa. Per sort faltarà el vent que serà quasi inexistent al matí i augmentarà a Força 1 – 2 a migdia, que és equivalent a entre 1 i 11 Km/h. Si arribés als 30 Km/h ja la “ballaríem”.

 Conclusió: Barrets, gorres, pameles, ulleres de sol, protecció solar i hidratar-se sovint. I SOBRETOT AVISAR AL 112 A LA MÉS MINIMA FUMERA QUE S’ALVIRI.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

 

CRÒNICA DE LA 112 SORTIDA XINO-XANO

 

CAMINADA PER UN TRAM DEL CAMÍ DE RONDA DE LA COSTA BRAVA: DESDE TORRE VALENTINA (SANT ANTONI DE CALONGE) FINS A LA PUNTA D’EN RAMIS (PLATJA D’ARO)

La d’avui ha estat una sortida esplèndida: Molt bon dia -ni fred, ni calor-; bons racons, panorames i paisatges -d’aquells que agermanen el blau intents i transparent del mar, amb la variada paleta de colors que ens ofereix la primavera en els terrers, les flors, les roques, les platges i els pins,...-, la carícia del vent (que a primera hora bufava atramuntanat, però que després ha encalmat) oferint-nos un dia clar i temperat i, sobretot, la companyia de companys i companyes: quina colla més maca !!!

Puntuals, a 2/4 de 10, hem coincidit tots i totes a Torre Valentina, la vella torre de guaita i defensa vestigi d’una antiga masia del segle XVI, lloc d’inici de la caminada. Després de les salutacions i les primeres abraçades, prenem el camí de ronda que, al final del passeig, es dirigeix vers el sud, cap a Platja d’Aro.

Preparatius, a la sortida de Torre Valentina.

Torre Valentina

L’esmorzar.- Tot just començar, passem prop d’un dels búnquers construït a la costa durant la guerra civil. Deixem el camí de ronda i prenem unes escales que baixen a una cala, protegida per unes roques amb una petita platja de còdols, és l’anomenat Racó dels Homes. Pensem que és el lloc ideal, discret i protegit del vent, per a esmorzar. Tot just començar ja fem la primera i important parada. “Com els de Paüls que primer obren la boca que els ulls...” com sempre ens recorda en Josep Maria. Improvisant la taula damunt d’una grossa pedra, muntem “la parada” amb les olives, les galetes i els bombons de xocolata. Regant-ho amb vi i aigua -segons els gustos- anem fent desaparèixer, al mig d’animada conversa i riures, els entrepans, les peces de fruita i els ganyips ...

Esmorzant a la Cala dels Homes

La caminada.- Una mica més satisfets i ja amb alguna cosa "al pap", reprenem la caminada.

Anem passant, una darrera l’altre, per noves i petites cales: la del Racó de les Dones i la dels Capellans [1]. El “racó de les dones”, el “ racó dels homes”, “el dels capellans”... amb aquesta estricta moral que, especialment a l’hora del bany -en una època en que les dones es banyaven gairebé vestides, els homes (marcant “paquet”) amb negres banyadors de tirants i els capellans segur que arremangant-se la sotana...- obligava a mantenir, públicament, “les distàncies”... no ens ha d’estranyar que d’amagatotis fossin molts els qui -d’amagat de les “carabines”- i sempre que l’ocasió ho permetia, fessin el que podien...

Deixant a banda les pervivències toponímiques i les disquisicions morals, continuem el camí per un tram rocós anomenat de les Roques Vermelles on, davant la Roca dels Musclos hi trobem la Cala dels Musclos. Tots deduïm quin era (diem era perquè ara de musclos, autènticament “de roca”, pocs n’hi ha...) la raó i origen d’aquests noms.

Davant, enfilada damunt una “punta” envoltada de pins, veiem la Torre dels Perpinyà o Colomina, una construcció que malgrat l’aparença d’una vella torre de guaita, és moderna.

Vista de lluny i detall de la Torre dels Perpinyà o Colomina

Pràcticament sota la torre, hi ha la Cala de l’embarcador (o dels corbs) amb el seu moll particular.

Cala de l'embarcador que podem veure a baix a l'esquerra 

Passada aquesta cala transitem per sobre de la Cala Rocosa (o cala del Rondo o, també, de la Roca Vermella) quants noms -tants caps, tants barrets...- per a una mateixa cala !.

Desprès de travessar un túnel i un curt tram d'escales, accedim al Mirador i a la Punta i Cala de Roques Planes amb unes formacions rocalloses que el vent i l'aigua han anat modelant en unes formes planes poc habituals. La salvem trepitjant la sorra i a l'altre costat, per unes escales, accedim a la Punta del Mal Pas.

Cala de Roques Planes

Superada aquesta “punta rocosa” de grans parets granítiques, entrem a la cala de la Roca del Paller [2] i, després la Cala dels Esculls. Un bon nombre de roques mig submergides i esculls voregen la costa i ofereixen una abundosa vida submarina.

Cala de la Roca del Paller

Cala dels Esculls

La següent cala és la Cala del Forn -anomenada així perquè hi havia un antic forn romà, avui desaparegut-. Al final de la platja, que hem de travessar per damunt de la sorra, hi ha la Punta Piferrer i, a la vista, l' Illa Roja. El camí és encisador.

Passem un túnel i arribem, clarament diferenciades per una formació rocosa -el Putxet de la Cadira-, a la Platja de Can Cristus -de 180 m de longitud- i a la Platja de Ses Torretes unes platges amb una sorra més fina que la que hem anat trobant fins ara i que hem de travessar, passant a tocar del trencar de les onades, per damunt de la sorra. A Ses Torretes hi ha una massa rocosa -una mena d’illa- al mig.

Els principals càmpings de d'aquesta zona (el “Treumal” i el “Cala Gogo”)  tenen sortides directes sobre aquestes platges i aigües.

Al final d’aquestes platges, hi ha un nou tram d’escales que pugen a les Penyes Blanques. Davant nostre tenim, magnífic, l’ illot de Cap Roig [3], una formació de roques vermelloses coronada amb alguns pins. Hi ha, també, una petita caleta a l'esquerra i la platja. Travessarem la platja i per un nou tram d'escales accedim a la cala o Platja Belladona.

Penyes Blanques i l'Illot de Cap Roig

Al bell mig d'aquesta platja, d’ uns 110 m de llarg, hi passa la línia imaginaria que divideix els termes municipals de Sant Antoni de Calonge i Platja d'Aro. Al sud, es veuen els illots de la Belladona Petita i la Belladona Grossa.

Continuem passant per algunes cales i platges més com les platges dels Canyers i la Platja d’en Ros -on diuen que es practica el nudisme-. Davant de la Punta dels Escuits, separats de la línia de la costa, hi tenim dos illots més: la Rodona de fora i la Rodona de dintre.

Estem arribant al final de la caminada. Alguns -tips de pujar i baixar graonades i de travessar platges de sorra- s’han “plantat” en algun punt del camí  i han decidit retornar fins a Torre Valentina. Els més “canyers” ja van un tros endavant,... Girar cua ara, ens suposa repetir el “calvari”, de pujar i baixar graons -però al revés-, que ja hem fet... Decidim  -comentant-ho entre tots plegats- arribar fins al final però demanar que alguns dels companys que ja son a Torre Valentina ens vinguin a buscar, a Platja d’Aro, amb un parell de cotxes. Sort dels telèfons mòbils... !!.

Continuem doncs. En sortir d'un nou túnel arribem a la Cala del Pi (Pitxol o Vilaret) que, amb 65 metres de llargada, és una de les poques platges de la Costa Brava en que es pot trobar una font d'aigua potable. Sens dubte per compensar el servei, a la sortida, el camí ens obsequia amb un bon tram de graons.

Al final d’aquesta cala ens troben, sota l’ombra d’un pi -potser és el que dona nom a la platja- amb els companys i la companya que ja han arribat al final de la ruta prevista i retornen cap a Torre Valentina. Ens aconsellen que arribem fins al final de la ruta, fins al “Hotel Costa Brava” situat a la Punta d’en Ramis on, fàcilment, ens podran recollir els companys amb els cotxes.

La foto no és molt bona però te un fort valor documental. És el punt on ens hem trobat,
a la Cala del Pi, els/les que anàvem i els/les que ja tornaven i on hem establert el punt
(L'Hotel Costa Brava) on ens recollirien els cotxes que ens retornarien a Torre Valentina. 

Els uns cap el nord -fins a Platja d’Aro- i els altres cap el sud -de retorn a Torre Valentina-, ens acomiadem momentàniament i continuem la caminada.

Als qui anem cap a Platja d’Aro, encara ens queden més túnels i galeries, alguns d'ells amb forats de llum, oberts de cara a mar.

"Finestres" al túnel..., al fons, Platja d'Aro.

La següent cala que trobem és la preciosa caleta de Sa Cova separada de la de Can Artigas (o cala Rovira) per un escull rocallós anomenat El Xuclador que superem travessant el túnel que trobem al final de la platja.

La Cala Rovira o de Can Artigas, és una platja llarga i ample, amb sorra de gra gros. Una riera, gairebé sempre seca hi desemboca al seu costat sud.

Ara som ja en un entorn semi urbà a poc més de cinc-cents metres de Platja d'Aro. Cal destacar les zones rocalloses de l'entorn. Al sud de Cala Rovira, arribem a la Punta d'en Ramis on hi ha l’ ”Hotel Costa Brava” que és també la porta d'entrada, per la costa, a Platja d'Aro.

La Punta d'en Ramis i l'Hotel Costa Brava

Voregem les instal·lacions de l’hotel i fem cap a l’entrada principal, al carrer de la Punta d’en Ramis, d’ on al cap de poc ens recullen els companys en els cotxes.

En la caminada d’avui, els qui només han fet el camí d’anada han recorregut uns 7 km, superant una veritable “dent de serra” o “trenca cames” de pujades i baixades graonades, d’ uns +/- 150 m de desnivell acumulat. Els qui han anat i tornat, evidentment han doblat aquestes mesures (uns 14 km. i els doble del “trencacames”. En qualsevol cas, tots -cadascú al seu gust, ritme i mesura- hem fet una molt bona i saludable excursió. Enhorabona. 

 

Observeu, el perfil amb els desnivells del recorregut... un veritable "dent de serra"

Les cares d' alegria quan ens anem retrobant al punt d'origen i final de la caminada no tenen preu: Objectiu assolit !!!

D'esquena a la Platja de Torre Valentina, ens fem -ben satisfets- la foto de grup dels caminadors i caminadores.

El dinar.-

Un cop tots –els qui han anat i tornat a peu, fins a Platja d’Aro, els qui han fer un recorregut més curt i els qui hi hem anat a peu però hem tornat en cotxe- ens retrobem a Torre Valentina, ens dirigim a Can Ramón per a dinar.

A Can Ramón, ja amb la taula a punt, ens esperen els dos companys que només ens acompanyaran a dinar. Ens entaulem i com ja tenim el menú triat, esperem, impacients, que ens portin les cerveses.

El dinar, tenim en compte que es tractava d’un menú diari a un preu molt raonable, ha estat molt correcte i els postres -especialment el recuit de Fonteta- molt bons.

Recuit de Fonteta... fabulós !!!

En el sorteig de l’ampolla de bon vi XINO-XANO, l’afortunat a estat en Joan Simarro. Enhorabona.

Apa, avi Joan, quina cara de satisfacció... afortunat !!!

Satisfets per l'èxit -en tots sentis- de la sortida, ens acomiadem emparaulant-nos per a la propera sortida que serà, si res no ho esguerra, el dijous 2 de juny.

En principi tenim pensada una petita caminada per un dels racons del Delta de l’Ebre, com pot ser “La Faroleta” de la Punta del Fangar i el dinar (arròs o algun altre plat mariner) en un restaurant de la zona.

Us mantindrem informats.

Gràcies pel vostre seguiment i participació.

Una abraçada.

 

Text.- Pep.

Fotografies.- Enric, Carles B., Josep Lluís, Josep F., Conxita, Joan Blanc i Pep.

Ruta Wikiloc.-  Joan P.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-antoni-de-calonge-101874535

 

---

[1] Sembla que aquesta diferenciació de sexes a l’hora del bany i l’espai dedicat exclusivament al clergat, venia imposada per un decret municipal.

[2] Aquest nom li ve donat perquè les roques situades al sud de la cala, pròximes a la riba, formen una mena de tancat, corral o paller obert al mar.

[3] No confondre´l amb el que porta aquest mateix nom, però de Calella de Palafrugell).