PER
LES VALLS DE GOLINONS I DE VALLALTA:
Caminada
circular des de Sant Pol de Mar
Tipus
d’itinerari.-
No
és el primer cop que, especialment a finals d'hivern o a la
primavera, fem alguna caminada per les valls que baixant del
Montnegre o el Corredor arriben fins al mar. I és que el
recorregut que us proposem en aquesta ocasió, un itinerari circular
que surt i retorna a Sant
Pol de Mar,
on hi arribarem i en marxarem en tren, pensem que val molt la pena.
Sortirem
de Sant Pol vorejant els turons que tanquen i envolten la Vall
de Golinons, formada
pel
Torrent del Morer.
Gairebé al final de la vall, pujarem
-fent unes quantes giragonses- la carena, passant a l’altre
vessant pel coll
de l’Era d’en Mora.
Retornarem
cap a la costa per la
Vallalta,
una altra petita i tranquil·la vall d'una gran bellesa, on
antigament hi havia hagut un llac -que en la seva zona central tenia
una fondària de 25 metres- on hi desembocaven les rieres de
Vallalta, de Vallfogona o Sallent i de Sant Andreu.
Entre
els turons que acaronen el mar, la platja i la muntanya, es produeix
en aquestes valls, un microclima que les ha convertit -des de fa
segles 1-
en un indret ideal per als cultius i, també, per a poder viure dels
mateixos. Actualment encara hi podem veure diverses plantacions de
maduixes, palmeres, bolets cultivats, plantes ornamentals i, també i
encara, forces masies. Això i la bellesa i tranquil·litat del
paisatge, ben segur, ens farà gaudir d’una agradable excursió.
Per
als que no vulguin fer tot el itinerari, hi ha la possibilitat de fer
un recorregut més curt, «a mida», -sortint i retornant per al
dinar a Sant Pol-
fent,
només, un tros de la Vall de Golinons (mireu-ne més detalls al
final del següent apartat).
Recorregut
de la caminada.-
-
Estació
de
Sant Pol de Mar (el
tren de la línia R1, hi arriba -si tot va com ha d’anar- a les 8h
52’).
-
Ermita
de Sant Pau 2
-
Sortim de Sant Pol per la plaça d'Anselm Clavé i el carrer
dels Herois de la Fragata Numància.
-
Passem, per sobre de l’Autopista i continuem seguint -aigües
amunt- la vall que forma el Torrent
de Morer.
-
Cruïlla del Club
Hípic Sant Pol (62
m d’alt). Seguim per la pista principal.
-
Deixem, a la dreta, Can
Calella.
-
Veiem, a l’esquerra -enfilada en un petit vessant- Can
Mascaró 3.
 |
Can Mascaró
|
-
Passarem per diverses masies (Can
Gasòfia, Can Giralt, Can Gassons) fins que arribem a
Can Freixa un
viver
o plantació de palmeres anomenat, clar, «Les
Palmeres».
 |
| "Les Palmeres" |
-
Passem a tocar d’un planter de plàtans d’ombra i alguns camps,
fins que arribem a l’anomenat Sot
de Golinons,
on hi ha Can
Golinons 4
(119
m d’alt).
 |
| Can Golinons |
-
El camí -fent giragonses- es va enfilant fins a dalt del serrat,
fins que arribem al Coll
de l’era d’en Mora
(157 m d’alt).
 |
| La Vall de Golinons des del Coll de l'era d'en Mora |
-
Baixant, pel mig d’alzines i sotabosc, passarem per les runes de
Can Llort
(97 m d’alt).
-
Ja amb la vall més ample passem per
Can Jan Llort.
-
I una mica més endavant
Can Matet.
 |
| Can Matet i, al fons, Can Jan Llort |
-
Arribem a la gran vall que ha format la riera que baixa del
Montnegre. Concretament la riera
de Sant Andreu,
que neix sota el turó d’aquest mateix nom i que, a partir d’on
nosaltres som, s’anomena -en funció d’on passa- riera
de Mates
o més avall, superat Sant Cebrià, riera
de Sant Pol.
-
Quan la vall agafa més amplada hi trobem unes hípiques
(una de gran i una altra de més menuda) i, enfilat dalt d’un petit
turó, el gran casal de Can
Mates 5
(58
m d’alt) -amb la seva capella-, la masia més important de la vall.
 |
| Can Mates |
-
Passem a frec de Can
Goita
6
(49
m d’alt).
-
Trifurcació (51 m d’alçada). Venim pel camí del mig, deixem -a
l’esquerra- una pista que puja i -a la dreta- una altra, asfaltada,
que creua un petit pont (Carrer del Montseny).
-
Sant
Cebrià de Vallalta
(79 m d’alt)
-
Voregem el poble i agafem el camí de Can Patxoca fins que arribem al
voltant del Camp
de Golf.
-
Entre camps i algunes industries, anem a parar ja prop de Sant Pol, a
la carretera que uneix aquest poble amb Sant Cebrià de Vallalta.
-
Restaurant
Can Talamàs
al carrer de Santa Clara de Sant
Pol de Mar.
El
recorregut
és d’uns 11,3 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 302 m.
Estimem fer-lo en un
temps
total, al nostre ritme, d’unes 4h.
La dificultat
la
podem catalogar com a mitjana-baixa.
El
recorregut proposat és circular (Sortir de Sant Pol – Vall de
Golinons - Coll de l’Era d’en Mora – La Vallalta - Sant
Cebrià i retornar a Sant Pol).
Per
aquells que no vulguin fer aquest recorregut, hi ha la possibilitat
de fer un tram «a mida»:
Per exemple, sortint de Sant Pol i anar fins algun punt de la vall de
Golinons (com pot ser: «Les Palmeres» -uns 2 km-, Can Golinons, al
final de la vall -2,5 km- o el Coll de l’Era d’en Mora, des d’on
tenim una bona vista de tota la vall -4,5 km-) i retornar a Sant Pol,
-multiplicant per 2 el tros de recorregut triat-. Animeu-vos que
veureu que val molt la pena !!!.
Esmorzar.-
Com
gairebé sempre que comencem la caminada a Sant Pol, pujarem a
esmorzar a l’ermita de Sant Pau. En aquell llarg banc que ens
permet contemplar bona part del poble i la Platja de les Barques.
 |
| Ermita de Sant Pau |
Dinar.-
El
dinar el tenim previst fer a Can
Talamàs de
SANT POL DE MAR, carrer de Santa Clara 3, tel 937
60 23 65,
https://bar-restaurant-can-talamas.business.site/.
Tenen un menú diari -primer i segon plats, pa, aigua i vi, IVA
inclòs- a 15 euros. Mirarem d’emparaular el dinar
a les 14h.
Entre
els/les assistents sortejarem, com ja comença a ser tradició, una
ampolla de bon vi XINO-XANO.
 |
Can Talamàs
|
 |
| Can Talamàs (detall de l'interior) |
Equip
necessari.-
Roba
i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons.
Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja-
paraigües o capelina. Porteu
aigua per l’esmorzar i el recorregut
i,
qui ho desitgi, gel hidro-alcohòic.
No
oblideu la mascareta protectora i la targeta de descompte de Renfe,
per a les estacions i el tren.
Lloc
i hora de trobada.-
La
majoria farem el recorregut d'aproximació fins a Sant Pol, d’anada
i tornada, en tren. Els qui sortim amb aquest mitjà, des de
Barcelona, ens
trobarem a l’estació de Rodalies
Renfe de la plaça de Catalunya, sota del rellotge que hi ha davant
de les taquilles, a les 7h 40’
del matí (amb prou temps per a comprar el bitllet).
Per agafar el tren, de la R1, que
surt d’aquesta estació a les 7h 51’.
Aquells
a qui els vagi millor agafar aquest
mateix tren
en
alguna altra estació per on passa -o prefereixin anar-hi en cotxe-,
es prega que ho comuniqueu en el moment d’apuntar-vos a la sortida,
per a tenir-ho en compte.
Inscripcions.-
Ens
aniria be saber, abans
del vespre del dilluns 30 de gener,
els
qui vindreu per
a dir, el dimarts 31 de gener
als
del restaurant, el nombre de comensals que serem el dijous 2 a dinar.
Ho
podeu fer contestant "respondre a tots" el correu
electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per
qualsevol altre mitjà, a en Josep Mª o en Pep.
Gràcies
per la vostra col·laboració i, confiem, participació.
Una
abraçada.
NOTES.-
1 A
les afores
del terme urbà de Sant Pol de Mar, per sobre de l'autopista i entre
la Platja del Morer i la Roca Grossa, hi ha les restes d’una
vil·la romana destinada, fonamentalment, a la producció de vi i
construïda en terrasses.
A la part baixa de la vil·la, un gran pati central articulava els
espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat
restes del que sembla una forja. Destaquen 4 terrasses superiors que
eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors
(dolia);
separades i delimitades per murs de contenció formats per pedres
grosses i irregulars. Cal destacar també l’existència d’una
torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via
Augusta. S'han
documentat restes d'un forn d'obtenció de metall i del que sembla
una forja, així com, també, de part d'un molí de gra. Entre les
zones del Morer i la Roca Grossa s'han trobat nombrosos fragments
d'àmfores, teules i ceràmica ibèrica.
Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els
s. I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar al s. II. A
partir del segle VI van patir etapes d'abandonament i de nous
assentaments, s'hi ha trobat material ceràmic del segle XVII.
El
jaciment, actualment, no està preparat per a ser visitat; només es
pot veure a través d’una tanca enreixada.
2 La
capella de Sant Pau conformava un dels elements de l'antic monestir
de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom
a la vila de Sant Pol de Mar. Sembla ser que el monestir ja existia
des del segle X, ja que els primers documents que en fan referència
daten del 955 dC i certifiquen la consolidació d'aquest complex
religiós, del qual tan sols en conservem aquesta peculiar ermita,
que fou construïda al segle XI. Al segle XIII el monestir fou cedit
a l'orde dels cartoixes d'Escaladei, aquest orde comptava amb
privilegis procedents dels vescomtes de Cabrera, fet que va
comportar un gran creixement patrimonial i que es fusionés amb la
cartoixa de Montalegre a Tiana. La cartoixa va arribar a comptar amb
scriptorium i biblioteca, a més que el prior tingués potestat per
decidir els llibres que comprava el rei. Però aquesta etapa
d'esplendor s'acabà quan, degut a les pestes i les guerres civils,
els frares van haver de marxar a mitjans del segle XV. Malgrat que a
finals del segle XVI s'inicià la seva recuperació, d'aquella
fructífera etapa en conservem ben poc
3 Es
tracta d'una casa
d'estiueig de
principis del segle. XX,va
ser aixecada per
la família
Bordas de Barcelona,
sobre
una
antiga
masia amb el mateix nom.
Marià Bordas i Flaquer (Barcelona,
1879 – 1938)
era un advocat barceloní i polític, així
com vicepresident del Banc Català Hipotecari (conegut com “El
Banc dels Carlistes”).
Destacat dirigent
carlista i
va ser actiu en ajudar
els simpatitzants d’aquesta causa. En
acabar la primera Guerra Mundial, durant
l'estiu
de 1919,
van
acollir
les filles dels arxiducs i
van rebre visites d'aquests. Perseguits
per les esquerres a l´inici de la guerra civil, Marià Bordas, va
veure com assassinaven als seus fills Francesc
Xavier Bordas i Piferrer
(Barcelona
1915 -1936), religiós salesià i beat i en Jaume
Bordas i Piferrer (Barcelona
1914 - Sant Pol de Mar 1936), sacerdot i estudiant de Filosofia a la
Universitat de València. La persecució a la que fou sotmès i les
morts, el juliol de 1936, d´en Francesc Xavier i d´en Jaume li ocasionà, ben segur, la seva
mort.
La casa tenia
un oratori
i anys més
tard s'hi
va annexar una capella,
on el diumenges s’hi feia missa on hi acudia força gent del
veïnat.
La torratxa
de quatre pisos es
va fer aixecar pel simple fet que
la
mestressa pogués veure el mar des
d'aquest punt de la vall de Golinons.
5 Es
tracta d'una casa situada al costat nord de la riera de Mates;
s'accedeix per un camí tot just arribats a Sant Cebrià, per la
carretera, des de Sant Pol. Un cop passada la riera veurem primer
Can Goitia i després Can Mates. Es troba dalt d'un turó d'on es
veu la vall de la riera. A mitjans d'aquest segle fou molt reformada
seguint un estil classicitzant. Segons sembla l'edifici original
semblava un castell i se l'anomenava com a tal. Conserva una petita
capella elevada sobre el camí. Per les llindes i motllures de les
finestres, l'edifici originari podria ser del segle xviii,
donat el seu estil barroc. La casa és propietat de la família dels
marquesos de Montsolís, que tenen un mausoleu a l'església
parroquial de Sant Cebrià
Està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
6 Gran
casal situat a la carretera de Can Mates a 0,5 Km de Sant Cebrià.
Construït a finals del s. XIX, Can Goita sembla estar aixecada
sobre una antiga masia. L'estil de la façana sembla de tipus
historicista amb la reproducció dels carreus cantoners i les
motllures de les finestres, tots falsejats per l'arrebossat. Al
voltant de la casa hi ha les restes de l'activitat agrícola de la
propietat, com per exemple la petita mina d'aigua o el graner.
Està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
El proper dijous farà mal
temps.
Farà mal temps perquè no
plourà i això és el que ens convindria com a país. Ens cal que plogui
insistentment, amb poca intensitat, i molt de temps. Tenim els embassaments sota
mínims i les des salinitzadores a ple rendiment. O sigui, un desastre.
Però pel que fa als nostres
interessos com a Clan la Xino Xano pot ser un èxit atmosfèric. Us ho raono.
Hi ha un potent anticicló
situat al Cantàbric que barra el pas als fronts que estan més al nord i pel que
es veu aquesta situació es mantindrà en els propers tres o quatre dies. El vent
serà inapreciable perquè darrera d’aquesta barrera, a la península Ibèrica tindrem un pantà baromètric. La conseqüència
d’això és que quasi no hi haurà diferencies de temperatura entre la superfície
i les capes altes i al no haver-hi inestabilitat vertical és possible la
inversió tèrmica.La temperatura al arribar a
Sant Pol serà de 9º que anirà pujant fins als 12º a mig dia i llavors baixant a
partir de les tres de la tarda.
Conclusió: Roba d’abric i
barrets.
No s'admeten reclamacions.
JMC
