 |
| Els cingles de Cabrera amb el Santuari i el camí d'accès |
CAMINADA
AL SANTUARI DE CABRERA I PASSEJADES
PER O DES DE CANTONIGRÒS
Data.-
Dijous 11 de maig del 2023.
Mentre
ens anirem acostant, des de la Plana de Vic al nostre objectiu, als
cingles
de Cabrera i d’Aiats,
aquests
son
ja visibles -des
dels
voltants de Balenyà i Tona- com si fossin dos grans «flams».
El
Santuari
de Cabrera (1.295
m d’alt), la
fita de la caminada Xino-Xano d’aquesta ocasió,
situat dalt dels cingles que porten el seu nom ofereix, en mig de
boniques fagedes i rouredes, un panorama corprenedor: la Plana de
Vic, el Collsacabra, la Garrotxa, el Puigsacalm, les muntanyes
berguedanes i els Pirineus orientals.
Sant
Julià de Cabrera.-
És un
veïnat molt disseminat, del terme municipal de l’Esquirol, situat
al peu de la serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades
al voltant del que és
la seva parròquia: l’església de St. Julià de Cabrera.
L’església
de St. Julià data del 1.050, va haver de ser modificada després
dels terratrèmols dels
1.425-1.427. De
l'obra primitiva en queden tan sols els dos absis, ja que el portal
fou reconstruït el 1567. La capçalera degué estar formada per tres
absis: un de central (del que en queden restes de lesenes), a la
dreta hi podem identificar un dels dos absis laterals amb la
tipologia habitual del segle XI, decorat amb lesenes, arcs cecs i una
finestra central. El
campanar , molt massís i de dos ulls, és d’espadanya.
Des
de segles enrere és parròquia independent amb terme eclesiàstic
propi, i per tant, no és sufragània de cap altra.
El
veïnat és format exclusivament per masos, amb grans prades per al
bestiar, i boscos de faigs i roures.
El
1.687 tenia 13 masos, 142 h el 1.782 i 210 h el 1.855.
 |
| Sant Julià de Cabrera |
 |
Detall de la capçalera de Sant Julià de Cabrera. A la
dreta s'hi pot apreciar un dels primitius absis laterals. |
Com
anar-hi.-
Per arribar-hi des de Barcelona, anirem per la C-17 cap a Vic. Un cop
superada aquesta ciutat, prendrem l’Eix Transversal (C-25) direcció
Girona, fins a la sortida 183 cap a Roda de Ter (C-153). Continuarem
per aquesta pintoresca carretera que travessa el Collsacabra fins
que, passat L’Esquirol, al punt quilomètric 21,3 (superat
i a tocar del pont
de les Perxes), abans d’arribar a Cantonigròs, agafarem -a
l’esquerra- una pista asfaltada (hi ha un indicador que
diu:«Sant
Julià de Cabrera») que, en 3 km, ens portarà a Sant
Julià de Cabrera.
Estimem que des de Barcelona fins a aquesta parròquia (uns 114 km),
amb transit normal, hi
podem trigar en arribar unes 2h.
Un cop al
lloc,
mirarem d’aparcar-hi els cotxes en algun espai
que no molestin,
ni dificultin
el pas d’altres vehicles.
Esmorzar.-
Proposem
esmorzar, poc abans (uns 200 m) d'arribar a Sant
Julià de Cabrera.
Si sortim puntuals de Barcelona (o dels altres llocs d’origen),
sobre les 7h 45’, a
les
9h 45’
podem ser a
Sant
Julià de Cabrera, el
punt d’inici de la caminada. Poc abans d'arribar-hi i abans de passar per la Granja de la Masellera, veurem -a la dreta- un trencant amb un petit rètol indicatiu de la Font de Sant Julià. Mirarem d'aparcar els cotxes. A tocar de la font hi ha una gran taula i uns bancs de pedra. Com a molts llocs, l’aigua no és recomanable
per a beure.
Desprès d'esmorzar continuarem fins a Sant Julià de Cabrera on començarem, els més valents, la caminada.
 |
Font de Sant Julià de Cabrera
|
Tipus
d’itinerari.-
Pujar
fins al Santuari
de la Mare de Déu de Cabrera,
des de Sant Julià de Cabrera (hem fet servir un itinerari de la guia
excursionista El
Collsacabra
d’en Rafael Sevilla, Editorial Pòrtic-Enciclopèdia Catalana) és
una excursió d’uns 4,2 km i uns desnivells acumulats de +/- 355 m.
Segons
aquesta guia, es pot fer -sense pauses ni aturades- en 2h 30’ però
nosaltres XINO-XANO hi podrem emprar, amb alguna aturada, una mica
més de 3h.
Cal
destacar, també, que farem la pujada al Santuari, des del Coll
del
Bram (1.174
m d’alt) per la ruta de
les escales
(280 graons) o
del Grau Nou,
que puja
-amb l’ajuda d’una barana- per l’aresta de la muntanya i
baixarem per l’anomenat
camí de les Marrades,
l’antic camí enllosat que baixa -fent ziga-zagues- tot superant el
cingle, per un indret més obac. Per
tot això, qualificaríem la dificultat de l’excursió com a
mitjana (i gens recomanable a aquells que tinguin pànic a les
alçades).
 |
La mola de Cabrera des del Coll del Bram
a la pared s'endevinen les escales. |
 |
| Detall de les escales, a baix el Coll del Bram. |
Recorreguts
i propostes de caminades/passejades.-
Caminada
per als «canyers/eres».
(0,0
km, 0h 00’, 949 m d’alt).- Sant
Julià de Cabrera.
Agafarem
el camí que s’inicia un cop passada l'església, travessant un
filat pel bestiar. Hem de seguir unes marques de pintura que pugen
pels prats en direcció nord, que no sembla la direcció que tindríem
de dur. El camí avança inicialment en suaus pendents, per bonics
prats flanquejats per roures de gran envergadura. Més endavant, es
fa més costerut i els arbres son més aviat faigs, igualment
fenomenals. Sense cap altre problema que el fort pendent arribarem,
seguint les marques, al
-
(1,4 km, 0h 30’, 1.174 m d’alt).
Coll del Bram.
Important
!!.- La pista asfaltada que ens ha portat fins a Sant Julià de
Cabrera, continua, transformant-se al cap de poc en una pista de
terra, i arriba -en 4 quilometres més- fins al Coll del Bram. Un cop
allà, hi ha un petit aparcament per estacionar-hi alguns vehicles.
Podem, doncs, estalviar-nos aquests 1,4 km (+ 1,4 Km de tornada) de
caminada, si hi anem amb un o més cotxes que portin i recullin als
excursionistes que volen fer el cim.
Per
a continuar fins al Santuari
de Cabrera
tenim dues opcions: podem pujar-hi per les escales
del Grau Nou,
que ascendeixen per l’aresta de la muntanya o be triar el vell i
enllosat camí
de les Marrades
(per on abans d'instal·lar-hi el montacàrregues que hi puja els
queviures, begudes i materials al Santuari, ho feien amb animals de
bast) però
que, en temps de pluja, pot ser un xic relliscós per la humitat de
la ombrívola fageda.
Nosaltres, com
ja s’ha dit,
hi pujarem per les
escales
i, de tornada, baixarem
pel camí
de
les
Marrades.
 |
| Indicador al Coll del Bram |
 |
| Un altre detall de les escales de Cabrera |
-
(1,8 km, 1h 00’, 1.301 m d’alt).
Pla de Cabrera.
Un cop al cim de la muntanya, cal visitar indefugiblement el Santuari
de la Mare de Déu de Cabrera,
lloc de gran devoció a la comarca. Les vistes des de qualsevol punt
del
cim son espectaculars. El Santuari substitueix
l’antiga capella del castell de Cabrera, de la que ja es parlava
l’any 1.144. El 1.427, aquell
vell edifici,
va ser enderrocat pels forts
terratrèmols
de
l’època
i el
que avui podem veure va ser construït (o reconstruït) entre els
anys
1.622 i
el
1.641. El campanar és posterior.
 |
| Santuari de la Mare de Déu de Cabrera |
-
(2,2 km, 1h 20’, 1.297 m d’alt). Pas
de l’Osca.
La visita s’allarga una mica més pel Pla de Cabrera; per un
enllosat i estret passadís, tot vorejant la cinglera a banda i banda
es camina en direcció al vèrtex
geodèsic
o
Cap
del Plà del Prat (1.308
m d’altitud).
Entre
el vèrtex geodèsic i el Pas de l’Osca hi veurem les restes
(d’una
torre i algun mur)
del
Castell de Cabrera.
Una magnifica vista (si el dia ens hi acompanya) de 360 graus que
abraça des del proper Puigsacalm i la ciutat d'Olot fins als cims
del Pirineu Oriental i de l’Alta Garrotxa, amb el Bassegoda i, més
lluny, el Pedraforca i les muntanyes berguedanes o els cims del
Montseny i la Plana de Vic per l’altre extrem. Una taula
d’orientació ens ajudarà a anar situant el que hi
veiem.
 |
| Pas de l'Osca, al fons el Santuari |
 |
| Vèrtex geodèsic o Cap del Plà del Prat |
 |
| Detall de la Taula d'orientació que ajuda a identificar el panorama |
-
(2,4 km, 1h 40’, 1.301 m d’alt). Retornats al Santuari
de Cabrera,
agafarem el «camí de les Marrades» que surt dels freixes que te
davant i que ens portarà, fent
alguna ziga-zaga,
al Coll del Bram (també podem desfer el camí baixant per les
escales).
 |
| Detall del "camí de les Marrades" |
-
(2,8 km, 2h 30’, 1.174 m d’alt). Coll
del Bram.
Desfent el camí per la pista retornarem
a
-
(4,2 km, 3h 00’, 949 m d’alt). Sant
Julià de Cabrera.
Passejades per als qui vulguin fer una
XINO-XANO
menys «canyera»
Per
als qui, menys "canyers", vulguin fer una mica d’exercici -abans de dinar- amb
una
passejada més suau o turística apuntem les següents opcions:
Cantonigròs.-
Els orígens de Cantonigròs
cal situar-lo en un petit nucli de pobladors i cases que s’establiren
en aquest lloc de pas del «camí ral» que anava de Vic a Olot.
Concretament quan, el 1.565, el pagès gastó Antoni Prat, conegut
com «Toni Gros», va fundar un hostal on actualment i ha el poble,
popularitzant el lloc i el nom. Històricament, però, l’origen
d’aquesta població -com indiquen els anys gravats en les llindes
d’algunes antigues portes- va ser al segle XVIII.
Entre
el 1944 i el 1968 hi tingué lloc cada mes d’agost el Concurs
Literari de Cantonigròs. Del 1983 al 2011, a l’estiu, s’hi
celebrà el Festival Internacional de Música amb grups de música
coral i de danses populars, una
població doncs, amb fortes arrels culturals.
Als
carrers Major i del Camí Ral, per
aquells/es que vulguin «menjar-se» un tros de país,
hi ha supermercats on venent embotits i formatges del Collsacabra.
 |
| Detall d'una de les llindes de Cantonigròs: 1711 |
A) Si
han triat l’alternativa d’anar -desprès d’esmorzar-, en algun
cotxe, fins al Coll
del Bram,
poden retornar
caminant per la pista
fins a Sant Julià de Cabrera (4 km i 1 hora de passejada). Poden,
després, afegir-se a alguna altra alternativa o anar a Cantonigròs,
deixar el cotxe a l’ aparcament
de Can Puntí
(on
a les 14h hi dinarem)
i visitar el poble comprant, si ho desitgen, alguns dels productes
locals (embotits i/o formatges del «Molí de l’Alzina»).
B)
Els qui no hagin anat o acompanyat als qui han pujat al Santuari de
Cabrera, poden anar -amb algun cotxe-, per aprofitar aquestes 3h que
els queden fins l’hora de dinar, fins a Cantonigròs
i
afegir-se a l’opció
que acabem de dir o a la tot seguit proposem.
C)
Arribar-se amb cotxe fins a Tavertet
i visitar-ne l'església de Sant Cristòfol, el Carrer del Mig
(antigament,
com en molts altres pobles, només hi havia tres carrers: «el de
dalt», «el del mig» i «el de baix»),
el Mirador que hi ha al final del
carrer del Mig
i les cases de pedra. De Sant Julià a Tavertet hi ha uns 18 km (28
minuts) i de Tavertet
a Cantonigròs,
en cotxe, per
la BV-5207 i travessant
el poble, uns 12 km (20 minuts).
 |
| Panorama des del Mirador de Tavertet |
Dinar.-
El
dinar el farem, desprès de la caminada i/o passejades al Restaurant
Can Puntí de
CANTONIGRÒS, carretera de Vic a Olot (C-153), km 24. Telèfon 938 52
50 69, https://canpunti.cat/?lang=ca_ES#about
. És a l’entrada del poble i te un gran aparcament. Ens han
comentat que fan un menú «gourmet»:
un primer plat, un segon i postres a triar d’un menú que ens faran
arribar, amb aigua, vi i IVA inclosos a 22
euros.
Tenim
previst fer el dinar a
les 14 h.
(Ja hem compromès el dinar i només ens cal, un parell de dies
abans, confirmar els que
serem i fer-los saber els plats triats per cadascú)
 |
| Restaurant Can Puntí de Cantonigròs |
 |
| Can Puntí. Detall del menjador. |
Equip
necessari.-
Roba
i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons.
Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja-
paraigües o capelina. Porteu
aigua per l’esmorzar i el recorregut
i, qui ho desitgi, gel hidró-alcohòlic i mascareta protectora.
Lloc
i hora de trobada.-
Farem
el viatge fins Sant Julià de Cabrera en cotxes. Aquests propers
dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en
el propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be
saber aquells que acudiran a Sant Julià de Cabrera directament, des
dels seus domicilis.
El
lloc i hora de trobada, per
als qui sortim de Barcelona,
serà el tradicional de
Travessera
de Gràcia/Lepant, a les 7h 45’ del matí per a mirar de sortir
-puntuals-
a aquesta hora.
Inscripcions.-
Ens
aniria be saber, abans
del migdia del divendres 5 de maig
els
que serem, per
a dir-ho com
més aviat millor-
als del restaurant (els dilluns i dimarts fan festa) i d’aquesta
manera ens enviaran -amb temps- els plats del menú que tenen previst
per al dijous 11 per tal de que en
triem
(i els diguem) els que cadascun de nosaltres voldrem.
Ho
podeu fer contestant "respondre a tots" el correu
electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per
qualsevol altre mitjà, a en Pep.
Continuem
en contacte i gràcies
per la vostra col·laboració.
