MÚSICA I CANTANTS (5)

TOMEU PENYA

Ho confesso, soc un fan d’en Tomeu Penya.

De la seva greu i peculiar veu, de les seves tonades encomanadisses i de moltes de les bones versions que fa, de les cançons d’altres. Tot sovint m’agrada sentir les seves melodies; una constant evolució que va, des dels primers discos, amb una clara influència de la música tradicional mallorquina, fins a estils més propers a la música “country”; un singular, autòcton i molt personal “estil country”.

Nascut a Vilafranca de Bonany a l’illa de Mallorca, el 1949 ( és, més o menys, de la nostra “quinta”), als set anys ja tenia vocació musical. Als quinze, en una Mallorca efervescent de turistes, tocava la guitarra en grups de rock. A finals dels passats anys seixanta, decidí viatjar per tot Europa actuant –amb la seva inseparable guitarra- a petits locals d’ Alemanya, Dinamarca, Suècia, etc. allà, enyorat de la seva terra i de la gent que hi havia deixat, va començar a compondre les seves pròpies cançons. D’aquella època és NINA, escrita a Copenhage desprès d’un desengany amorós.

Retornat a Mallorca, els amics i el rector del seu poble, van fer una col·lecta popular per tal de que en Tomeu ( de fet el seu nom és Bartomeu Nicolau Morlà), el 1980, enregistres el primer disc: “Cant a la Vila”. Amb només els amics com a productors, aquesta gravació no va comptar amb cap mena de comercialització ni distribució, se’n va fer una curta tirada, però el serví per a donar-se a conèixer i per a començar. Tomeu Penya encara recorda, en una entrevista recent, aquell 1980 quan inicià, amb un cert compromís social, la seva trajectòria professional "després d'haver voltat pel món i d'haver cantat en diverses llengües", diu, “vaig començar la meva carrera en català, en un moment en què no estava de moda i quan, aquesta opció, tenia uns objectius ben clars".

El desembre de 1982, amb el suport i ajuda de diferents músics coneguts a l’illa, Tomeu Penya esdevingué una mena de prodigi (del seu segon disc “Càrritx i Roses” en menys de tres mesos va vendre, només a Mallorca, més de 12.000 copies) i, per a molts, es convertí en un autèntic revulsiu de la música local a les Illes; els més "puristes" opinaven que el cantant desvirtuava el folklore mallorquí, però la gran majoria van admetre el seu coratge i s'emocionaven amb les seves cançons.

L’abril del 1984 va treure el tercer disc, de manera senzilla i subtil, en Tomeu defensà la conservació d'un dels darrers paratges verges de l'illa. Temes com: SA PERDIU, MORROS DE CIRERA, FEIXETS DE CABELLS... calaren dins del seu públic que, en tots els recitals, l'acompanyava a cor.

Nou disc, el 1985, “Illamor” –illa i amor- un càntic d'amor profund a la seva terra. El 1985 una cançó encomanadissa, plena d’ironia i humor, que va ser també el títol d’un cinquè disc: MALLORQUINS I CATALANS, el popularitzaren a Catalunya. D’aquest disc és, també, la cançó ES CANT DE SA PART FORANA, un crit més per a la defensa de “sa nostra llengua, cultura i terra”.

Més discos, recitals, televisió, premis... fins que, el 1989, es complí un dels seus somnis, la actuació al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Aquesta fita rebrà el clau de la seva popularitat fora de les Illes.

El 1990 edità un nou disc: “Els cors ferits”. Aquesta producció presentà novetats: incloïa versions d'un dels seus ídols, Don Williams, això i temes com AINA, fan que aquest enregistrament sigui un important escaló dins la seva carrera. Quinze mil còpies venudes i nombroses actuacions, tot un èxit dins el mercat català.

Continuà fent concerts a tots els Països Catalans i a Andorra, editant nous discos i recopilatoris i rebent prestigiosos premis (el 1992 juntament amb Maria del Mar Bonet va ser designat, per la Generalitat de Catalunya, com a Premi Nacional de la Música Lleugera).

L’any 1994, amb l’adaptació d’un tema dels Bee Gees, ILLES DINS UN RIU, inclòs a la producció “Una aclucada d’ull”, va aconseguir vendre, a Catalunya i Balears, més de 60.000 còpies. Tot un rècord de vendes i d'èxit; a partir d'aquest disc la carrera d’en Tomeu Penya rep una nova i important empenta. Al “cowboy balear” ja no el pot aturar ningú.

Desprès vindran nous recitals, el 1996, al Grec de Montjuic i, un altre cop, al Palau de la Música i concerts arreu; nous enregistraments: “Balades”, “De tot cor”,”Penya al descobert”, “Antologia”, “Això és pecat”, “Fàcil”( el seu primer disc en castellà, reconegut com un gran treball del cantautor), “Paraules que s’endú es vent”, ”Tomeu Penya, 30 anys enrere”... fins un total –fins ara- de 21 discos, amb cançons (a més de les que ja he citat) com: CRISTINA, T’ESTIM AIXÍ, EL MEU AMIC ANGLÈS, LLUNA DE FORMENTERA, JUGANT A PÒQUER, CANT PER A SA MEVA GENT, UN LLAC DINS ELS TEUS ULLS, D’UNA GATERA, PLOU, DE TOT COR, MALLORQUÍ, DUES NITS A BARCELONA, HAVANERA, etc. i, també, noves versions dels mestres, com HO FEIM i PELS BONS TEMPS adaptacions de "We do it " de R. i J. Stone, i de "For the good times" de Kris Kristoferson.

Tomeu Penya fa forces anys que corre pels escenaris, de fet ja en té 62, però continua al peu del canó. Son lluny aquells dies que, confessa, “quan bevia whisky les cançons em fluïen molt més...” ara, deduïm, no en beu o no n’hi deixen beure (que deu ser pitjor). Confiem que aquest “sacrifici” l’ajudi a que pugui –amb força salut- continuar cantant i composant noves cançons, al llarg de molts i molts anys més.

No s'ha aturat i, de moment, no pensa fer-ho: "Encara ens queden moltes coses per fer i d'idees no en falten", diu. És un bon lema, prenem-ne nota.

Ja us ho he dic al començament, soc fan d’en Tomeu Penya... En podríem continuar parlant, però... acabo.

Amics i amigues, ara que s’acosten festes, podeu adquirir algun dels seus discos...; podeu navegar per Internet i (nomes posant a “can Google” el títol de la cançó i, afegint, Tomeu Penya) podreu escoltar o, fins i tot, veure el vídeo de la majoria de les seves cançons,... i a passar-ho d’allò més be !!. És fàcil que també vosaltres, si no ho sou encara, us afegiu al “Club de fans”.

Una abraçada.