CAMINADA DE SALLENT A MANRESA PEL
CAMÍ DE LA SÈQUIA
Data.- Dijous 5 d’abril del 2018
Tipus
d’itinerari.-
Ni
muntanya ni pla, terra de tots,
amb
petites alçàries i planells,
fent
paratges recòndits, com d’ocells
que
dalt la branca oculta han fet el niu.
Així descriu el poeta i editor Miquel Arimany, a Paisatges de Catalunya, la comarca del
Bages. El recorregut que avui us proposem te una mica de tot això i, a més,
molta història, tradicions, patrimoni i paisatge.
 |
| La nova capella de Santa Magdalena, prop d'aquest lloc hi hagué una important reunió per a resoldre un conflicte sobre la construcció de la Sèquia. Al fons la Muntanya de Sal del Cogulló |
És una caminada seguint, en bona part, el curs de
l’anomenat Camí de la Sèquia. Comencem,
per a que aneu “fent boca”, explicant una mica
d’ història:
Per a pal·liar la sequera que, al llarg del segle XIV, de forma endèmica afectava Manresa, entre els anys 1339 i el 1383, els consellers de la ciutat (amb el permís del rei Pere III el Cerimoniós) decidiren construir un canal o sèquia que prenent l’aigua del Llobregat, al peu del castell de Balsareny, la conduís, en suau pendent, fins a Manresa. L’obra, amb un recorregut de 26,32 km i un desnivell de només 10,63 metres, no va ser fàcil. A més de les dificultats econòmiques, del terreny i tècniques (ho anirem veient al llarg del recorregut) els manresans tingueren d’afrontar -i resoldre-, també, problemes de tipus polític. El poderós bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, inicialment d’acord amb el projecte, va prohibir el pas de l’obra per les seves propietats iniciant un conflicte que va dur-lo a excomunicar els consellers i, fins i tot, a obligar a tancar les portes de les esglésies. La necessitat empenyia els manresans que seguiren, malgrat tot, endavant amb el projecte. En ple enfrontament amb el bisbe, el migdia del 21 de febrer de 1345, una potent llum provinent de Montserrat envaí l’església del Carme de Manresa i l’ompli d’un màgic raig celestial. Mentre això succeïa, les campanes de tota la ciutat arrencaren a repicar totes soles, deixant astorada la població (encara ara, cada any, el manresans celebren el fet com la “Festa de la Misteriosa Llum”). Aquest signe s’interpretà com la voluntat divina per posar fi al plet. Un més i mig després d’aquest sorprenent fet, el bisbe Galcerà Sacosta morí i el seu successor, Miquel de Risomà, es va avenir a negociar amb els manresans per tal d’intentar posar fi al conflicte. Poc temps després, representants del bisbe i dels consellers, es reuniren a l’ antiga església de Santa Magdalena, al terme de Sallent (prop de la qual, també, hi passarem), per tractar de resoldre les diferencies. Ho van fer dins d’un temple, potser, perquè les actituds, veus i formes fossin contingudes... No ho hem sabut trobar a les cròniques, però després de l’acord, ben segur, en la gran sala-menjador d’alguna de les importants masies properes, degueren fer -entorn d’una ben proveïda taula- un molt bon tiberi per a celebrar-ho. Pagant els vilatans, clar,.... Si les velles pedres parlessin !!.
Per a pal·liar la sequera que, al llarg del segle XIV, de forma endèmica afectava Manresa, entre els anys 1339 i el 1383, els consellers de la ciutat (amb el permís del rei Pere III el Cerimoniós) decidiren construir un canal o sèquia que prenent l’aigua del Llobregat, al peu del castell de Balsareny, la conduís, en suau pendent, fins a Manresa. L’obra, amb un recorregut de 26,32 km i un desnivell de només 10,63 metres, no va ser fàcil. A més de les dificultats econòmiques, del terreny i tècniques (ho anirem veient al llarg del recorregut) els manresans tingueren d’afrontar -i resoldre-, també, problemes de tipus polític. El poderós bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, inicialment d’acord amb el projecte, va prohibir el pas de l’obra per les seves propietats iniciant un conflicte que va dur-lo a excomunicar els consellers i, fins i tot, a obligar a tancar les portes de les esglésies. La necessitat empenyia els manresans que seguiren, malgrat tot, endavant amb el projecte. En ple enfrontament amb el bisbe, el migdia del 21 de febrer de 1345, una potent llum provinent de Montserrat envaí l’església del Carme de Manresa i l’ompli d’un màgic raig celestial. Mentre això succeïa, les campanes de tota la ciutat arrencaren a repicar totes soles, deixant astorada la població (encara ara, cada any, el manresans celebren el fet com la “Festa de la Misteriosa Llum”). Aquest signe s’interpretà com la voluntat divina per posar fi al plet. Un més i mig després d’aquest sorprenent fet, el bisbe Galcerà Sacosta morí i el seu successor, Miquel de Risomà, es va avenir a negociar amb els manresans per tal d’intentar posar fi al conflicte. Poc temps després, representants del bisbe i dels consellers, es reuniren a l’ antiga església de Santa Magdalena, al terme de Sallent (prop de la qual, també, hi passarem), per tractar de resoldre les diferencies. Ho van fer dins d’un temple, potser, perquè les actituds, veus i formes fossin contingudes... No ho hem sabut trobar a les cròniques, però després de l’acord, ben segur, en la gran sala-menjador d’alguna de les importants masies properes, degueren fer -entorn d’una ben proveïda taula- un molt bon tiberi per a celebrar-ho. Pagant els vilatans, clar,.... Si les velles pedres parlessin !!.
Visitarem o passarem a prop, doncs, d’alguns llocs on es
produïren aquests fets històrics o llegendaris i de més antics (com el poblat
iber del Cogulló) però també, tornant a l’avui, veurem durant bona part del
camí, entre les muntanyes blanques de sal, racons feréstecs, alzinars i
rouredes, antics masos, velles capelles, arbres centenaris, ponts i aqüeductes,
treballats camps de conreu, barraques de vinya, vistes de Montserrat,
evidentment, la Sèquia i nombrosos detalls d’aquesta important obra hidràulica
que aporta, des de fa segles, aigua i vida a la ciutat de Manresa i els seus
entorns.
 |
| Un detall del recorregut |
Recorregut
i dificultat.-
Aproximació.- Farem el viatge
d’anada en l’autobús de l’empresa ALSA que fa el trajecte Barcelona-Sallent.
Surt de l’estació d’autobusos de l’Estació del Nord a les 9h 30’ i arriba a
Sallent (parada a la carretera de Manresa-Berga) a les 10h 37’.
Itinerari
a peu.-
0, 00 km. Sallent, parada del bus ALSA.-
Des de la parada del bus agafem el carrer del Pont i, desprès, el carrer de
Balmes. Abans d’arribar a un Servei de rentat de cotxes, girem per un carrer-camí (a la dreta) que ens permet
passar per sota de la C-16, la E-9 i la via del tren de Manresa a Sallent
-dedicat exclusivament al transport de potasses-. Un cop a l’altre costat, ens
incorporem al Camí de la Sèquia, a
l’alçada del Aqüeducte del Vilar (que passa per sobre del Torrent de Soldevila).
0, 30 km. Aqüeducte
del Vilar.- De sis arcades,
construït l’any 1344. Actualment en desús, te un dels arcs enrunat. Caminem a
ran de via i de les instal·lacions d’ Iberpotash, seguint les indicacions dels
cartells, creuem la via i ja ens trobem amb la Sèquia al descobert. Entre la
carretera i la Sèquia hi ha la Botjosa
on, al lloc on hi havia una antiga masia, s’hi construí -el 1931- una colònia per als treballadors de les
mines de sals potàssiques. Davant mateix del poblat miner, a la nostra dreta,
hi veiem l’anomenada Muntanya de Sal o
Runam Vell, el més gran dels
abocadors de residus de Catalunya. Des de molts i molts quilòmetres de
distància, l'acumulació gegantina de residus salins destaca en el paisatge del
centre de Catalunya. Aquesta característica muntanya vista de tan a prop i il·luminada
pel sol, impressiona per les seves dimensions, les tonalitats del blanc i
rosat, les ondulacions i reguerons que té i, alhora, pels problemes que
comporta.
2, 00 km. Desviament al poblat iber de Cogulló.-
Un rètol ens indica el camí que porta, en 2,2 km, a les restes arqueològiques -dalt
del turó- del poblat ibèric. Sembla que va ser habitat entre els segles V aC
fins el III de la nostra era, ja en plena romanització. S’hi fan visites
concertades nosaltres, però, nosaltres continuem pel camí de la Sèquia.
Tombs Xic i Llarg.- L'aprofitament
dels accidents del relleu per aconseguir l'imperceptible desnivell que
requereix la Sèquia, va obligar als mestres anivelladors a seguir un traçat
molt irregular per tot el Pla de Bages. La Sèquia forma en aquest tram, primer,
l’anomenat Tomb Llarg on hi ha Cal Peixater i,
desprès, el Tomb Xic fent unes
grans voltes per tal de salvar els alts i baixos del terreny i mantenir una
mateixa alçada o cota.
En aquesta zona trobem, també, una de les construccions típiques de la Sèquia: una caseta del bagant, molt ben conservada (el bagant és un mecanisme que serveix per regular la sortida d'aigua d'un canal, mitjançant una comporta; permet d'aquesta manera buidar-lo completament).
En aquesta zona trobem, també, una de les construccions típiques de la Sèquia: una caseta del bagant, molt ben conservada (el bagant és un mecanisme que serveix per regular la sortida d'aigua d'un canal, mitjançant una comporta; permet d'aquesta manera buidar-lo completament).
 |
| Mas de les Coves i sortida de la Sèquia de la "mina" . |
3, 10 km. Aqüeducte, mina, Mas de les Coves i casa del
bagant.- Per un petit pont passem per damunt del Torrent del Mas de les Coves. Una mica
més avall arribem a sota del mas. En aquest punt la Sèquia entra en una mina o un túnel de 321 metres de llarg.
És un indret obac, amb molta vegetació, que no impedeix veure la volta de pedra
que aguanta la mina. El camí s'enfila fent una ziga-zaga, per salvar el desnivell
que hi ha, per pujar fins al mas. El Mas
de les Coves, a 307 m d’alçada, és
una masia gòtico-medieval documentada des de l'any 1400; emmurallada
i amb una torre de defensa, conserva l’estructura típica d’una casa pairal
pràcticament autosuficient (amb celler, forn de pa, teuleria, pou propi,
diversificant la cria de bestiar i els conreus... i amb l’aigua de la Sèquia
que hi passa per sota). Com que necessàriament s'hi ha de passar per davant,
val la pena fixar-se en tot el seu conjunt i detalls. Passada
la casa, baixem de nou per reprendre el camí, que ara transcorre entre conreus.
Podem veure d’altres masies (Can
Terradelles i, més llunyà, el Mas
Martorell del segle XIV) força grans i interessants.
4, 40 km. Santa Magdalena de Bell-lloc.- Passem
prop de la nova capella de Santa Magdalena (l’antiga, romànica del segle XII,
està -en runes- dalt d’un turó proper al mas Martorell) va ser edificada -pel
hereus dels masos Martorell i de les Coves, els més importants de la seva
feligresia- al pla, amb una bona pedra i en dues repeses (canvi de material a
una altura determinada) que dona una tonalitat diferent a la part superior. Tot
i l’època en què es va fer, l’any 1576, té la planta i disposició d’un temple
romànic, amb la nau dividida en tres trams per arcs torals i un absis, si bé
l’aparell, disposició i arrebossat indiquen que és una obra tardana i
d’imitació. Si el dia ens hi acompanya, des d’aquí veurem unes boniques vistes,
per sobre de la capella, de Montserrat.
El Roure Gros.- Tal
com indica el seu nom, es tracta d'un roure de grans dimensions que es troba
ajagut, formant un pont sobre la Sèquia. Aquest arbre, de més de 300 anys, està
catalogat d'interès local per l'Ajuntament de Sallent.
 |
| El Roure Gros |
5, 10 km. Bosc de La Sala.- El recorregut
fa un gir cap a ponent entrant al Bosc de La Sala. Es tracta d'un bosc envoltat
de camps que s'estén des de la masia d’aquest nom, fins la serra dels Emprius.
És un dels espais forestals més extensos que hi ha al Pla de Bages. Ocupa unes
100 Ha. d'extensió i és travessat pel Torrent
de La Sala -que nosaltres passarem per un viaducte-. Abunden els roures,
els pins i les alzines. Té gran transcendència per a la fauna ja que serveix de
corredor natural i d’ amagatall de nombrosos animals.
 |
| La Sèquia al seu pas pel Bosc de La Sala |
5, 60 km. Amfiteatre de La Sala.- Situat dins del Bosc de La Sala és un dels paratges més frondosos per on passa la Sèquia, format per una illa de vegetació espontània. S'ha aprofitat un antic estany per adequar una aula en plena natura. És obra de l’arquitecte portuguès Álvaro Siza, creador de projectes de recuperació del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
6, 60 km. Veïnat de Sant Ponç.- Quan
arribem al serral de Sant Ponç el canal deixa enrere el tram frondós per
endinsar-se una altra vegada enmig dels camps. Som als anomenats Plans de Santa Anna, unes planúries actualment
conreades de cereal i vinya que, amb algunes masies, han quedat semi-aïllades
enmig d’una zona que pateix una alta pressió urbanística i industrial. A la
nostra dreta veiem l’església de Sant
Ponç, al costat del mas El Coll i
de La Coma encara dins el terme de
Sallent, és de tradició romànica (segle XII), modificada i ampliada al segle
XVII. Aquest lloc està també relacionat amb la història de la Sèquia i la
tradició de la Llum de Manresa: segons els goigs populars “el bisbe que
visitava / a Sant Ponç, prop Santpedor” hauria rebut aquí la notícia del
prodigiós esdeveniment d’aquella Llum misteriosa. Aquest paisatge agrari es
manté fins que som al Polígon de Santa Anna, dins ja del terme de Santpedor. A
l’esquerra, a tocar de la C-16, hi ha la gran pagesia de La Sala de Sant Ponç, documentada des de l’any 1283, actualment un
restaurant.
8, 70 km.- Polígon de Santa Anna i Pont de les Bonegues.-
El canal travessa pel mig el polígon industrial fins on hi ha el Pont o Aqüeducte de les Bonegues
(situat a l'entrada del polígon). Tal i
com hem vist, als “tombs” del començament del nostre recorregut, per a mantenir
el suau pendent el rec entra en el terme de Sant Fruitós pel nord, per la zona
de Claret, i en surt aviat per entrar en el terme de Santpedor, on descriu un
revolt molt pronunciat per franquejar el Riu d'Or; torna a entrar a Sant
Fruitós per l'oest, però immediatament entra un altre cop a Santpedor, on fa un
altre revolt sobtat (són els anomenats "Revolts de Santpedor") i es
torna a ficar a Sant Fruitós en direcció a Sant Iscle de Bages i el Parc de
l'Agulla, ja en el terme de Manresa.
10, 40 km. Desviament a Santa Maria i Santa Anna de
Claret.- Santa
María és una capella del segle XII molt ben
conservada, d'una sola nau amb absis i portal adovellat. Al segle XIV s’hi va
afegir una torre-campanar, amb espitlleres. El Santuari de Santa Anna és una construcció barroca, construïda entre els anys
1762 i 1769, amb afegits del segle XX. Conserva una imatge romànica, del segle
XIII, de Santa Anna copatrona de la vila de Santpedor.
 |
| Santa Anna (romànica) i darrera Santa Maria (barroca) de Claret |
10, 70 km. Casa del Sequiaire i Aqüeducte del Riu d’Or.- En cases com aquesta és on vivien els
sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la
Sèquia. La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires
la ressegueixen de cap a cap. La seva feina és vetllar perquè els ponts
estiguin en bon estat i reparar els murs que s'ensorren. Dues vegades a l'any
es neteja el fang del fons traient-hi, també, tot el que s’hi troba (restes de
brancatge, d’animals morts, deixalles, etc.). Per realitzar aquesta operació
cal buidar -amb els bagants- la Sèquia per trams. Només passar la casa hi ha
l’aqüeducte que permet que la Sèquia salvi l'esvoranc del riu i el pont que,
per damunt del canal, permet que hi passi la BV-4511. Un cop creuat el riu, la Sèquia
fa un gir pronunciat i es soterra per salvar el Polígon Industrial Pla de Santa
Anna.
 |
| La Casa del Sequiaire |
Font de la Riera.- Un
cop travessat el Riu d’Or, una mica
més endavant a la dreta, trobem l’àrea de descans de la Font de la Riera. És un
lloc ombrejat i tranquil, amb la font i quatre taules per a fer-hi un mos. El
nom li ve d’una petita riera que passa pel seu costat.
14, 50 km. Mas de Sant Iscle.- Mas
d'origen medieval i un dels nuclis de població, amb masies disperses, més
antics del pla de Bages. Està situat dins el terme municipal de Sant Fruitós de
Bages. Es pot visitar l'església preromànica i romànica (del segle XII) de Sant Iscle. És
un temple amb una nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i un
absis semicircular. El campanar, que ha estat força reformat, és de planta
quadrada i s'aixeca al cantó sud-est, adossat a l'absis; malgrat totes les
restauracions, encara conserva unes arcuacions llombardes a la part del mig, i
a la base queden restes també de la capçalera quadrangular de l'antiga església
preromànica. És un edifici protegit com a
bé cultural d'interès local. El mas i l'església destaquen per estar situats
sobre un turó al bell mig de terres majoritàriament planes. En aquest indret
s’hi cultiva la vinya –com molts antres llocs per on hem passat, abans de que
la fil·loxera ho esberles tot- des de temps remots. Actualment el mas acull un
celler productor de vins i caves sota la denominació d'origen «Pla de Bages».
16,
00 km. Pas per sota de l’Eix Transversal (C-25).
 |
| Detall del Parc de l'Agulla amb Montserrat com a fons |
18, 00 km. Manresa. Parada del bus urbà nº 2 del carrer
Pau Casals.- Desprès de dinar, vorejant el llac, recorrerem
1,7 km fins la parada del bus urbà nº 2 (línia verda “La Parada”, en passa un
cada 15’), que hi ha al carrer Pau Casals, per tal de que ens porti fins el
centre de la ciutat, a l’estació “Manresa-Alta” dels FGC, on hi tenim trens,
cap a Barcelona, als minuts 20 i 40 de cada hora.
El recorregut total de la caminada és d’uns 18 km (16 km pel Camí de la
Sèquia i 2 km des de la parada del bus ALSA de Sallent a aqüeducte del Vilar i
des del Parc de l’Agulla a Manresa fins a la parada del bus urbà) amb uns desnivells
acumulats de +71 / -47 m i un temps total, amb pauses i aturades, d’unes 4 hores. La dificultat,
només per la seva llargada, la qualificaríem de moderada-baixa.
Dinar.- El dinar el farem, a les 14h 30’,
al restaurant EL BERENADOR, del Parc
de l’Agulla, Carretera de Santpedor s/n, tel 938 741 014 de MANRESA. https://www.facebook.com/elberenador/
Els dies feiners fan
un menú, amb beguda i IVA inclòs, de 15 euros.
 |
| Emplaçament del Restaurant El Berenador |
Equip necessari.- Cal
portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i
l’excursió. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i
cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I,
els que en necessitin o en tinguin, els bastons.
Lloc i hora de trobada.- Davant les taquilles
de l’estació d’autobusos de l’ESTACIÓ
DEL NORD a les 9h (amb
temps suficient per a treure el bitllet per al bus de
l’empresa ALSA que va a Sallent
-el preu és de 9,45 euros per persona). Agafarem el que surt a les 9h 30’ i arriba a Sallent
a les 10h 37’.
Inscripcions.-
Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, abans de darrera
hora de la tarda del dimarts 3 d’abril, contestant al correu on
anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Joan Puiggermanal o en
Pep -els companys que coordinen aquesta sortida- per a poder confirmar, al
llarg del matí de dimecres al restaurant, el nombre de comensals que serem el
dijous a dinar.
Una abraçada.
EL TEMPS
D'EN JOAN MIQUEL
Aquesta vegada, Bon dia no serà només un
desig de bona educació sinó que més aviat serà una probabilitat amb visos de
realitat.
Els mapes que he tingut al abast mostren que
el dijous al matí hi haurà un potent anticicló centrat a la península Ibèrica
que anirà desplaçant-se cap a França i una falca d’aquest girarà cap les Illes.
Amb aquest panorama el més probable és que
gaudirem d’un sol molt maco i que cap a migdia entre les altes pressions a
França i la falca de les Illes Balears bombaran aire.
Un vent que haurà estat “Tramuntaneta” i “Mestraló”
fins a les hores, una mica fredós, però que a partir de les dotze començarà a
bufar de sud per l’efecte que us he mencionat. Aquest aire de sud aixecarà les
temperatures i arrossegarà humitat, fet que amb moltíssima probabilitat farà
que a l’hora de dinar hi hagin intervals de núvols alts que enteranyinaran una
mica el sol.
La temperatura al matí serà de 7º al arribar
a Manresa i augmentarà a 14º a migdia, arribant als 20º a la tarda.
La probabilitat d'aquest pronòstic és del 90%.
Conclusió: Barrets, gorres, pameles, ulleres de sol i protecció solar els tingueu "la pell molt fina" (no només pel sol sinó també per les animalades que cal sentir).
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada