Esmorzar de forquilla

ESCAPADA A AVINYONET DEL PENEDÈS (AVINYÓ NOU)
o la crònica del 4rt Esmorzar de forquilla

Durant diversos dies, l’amic Lirola ens havia estat proposant de fer una escapada per omplir la bodega de vins i altres espirituosos, de cara a les properes festes.

Donat que qui no te un all te una seva i les visites mèdiques no es poden evitar i que els avis, aquests dies, fan hores extres, no s’esperava la gran concurrència de les darreres sortides de la XX.

Al final només som quatre els companys interessats però això no es obstacle per organitzant-se com Déu (o qui sigui) cal.

 

La veritat es què anar a buscar vi només era l’excusa, perquè el que volíem era tornar a veure'ns, xarrar pels descosits, deixar a tothom de volta i mitja, excepte als de la colla, clar, i gaudir dels pocs plaers que queden als mortals de la nostra generació,  és a dir, d’un bon esmorzar de forquilla  i en bona companyia.

I aquestes expectatives es van acomplir completament.

A les 9 del matí, dos cotxes surten de Barcelona i en només un hora ja som al Celler Tres Tombs (1), d’Avinyonet del Penedès  (2), sense que ens perdem. Un cop aparcats, el primer Consell  dels Quatre decideix, per unanimitat, no fer el esmorzar al jardí ja que les perspectives d’aire i pluja són superiors a les estimades i clar no és qüestió de fer el valent i constipar-se o mullar-se.

Decidim anar caminant fins al Bar-Restaurant Cal Agustí on l’organitzador ja hi ha estat i dona bona referències.

Efectivament el lloc en senzill però net i amb bones expectatives ja que, només entrar, veiem totes les temptacions gastronòmiques que desitgem a aquella hora.

Un cop entaulats, un porró de bon vi, naturalment del Penedes, amb un broc llarg i gruixut ens alleugera mentre esperem.  Em sap greu fer-vos dentetes però la careta de porc, la botifarra negre i els ous amb cansalada van desapareixia totalment entre xarrameques i bon humor; i rematat, com no podia ésser menys per cigalons, etc., etc.

Amb la panxa plena tornem caminant al Celler que molts de nosaltres ja coneixem per una Sortida de la XX, on en Joan, l’amo, i els seus fills ens donen tota classe de facilitats per provar el vi de les botes que vulguem i així decidir amb fonament.

Realment el que va fer els Reis es en Joan ja què, qui més o menys, es va carregar de beguda, com si de la llei seca es tractés, així com de verdures capricioses de la seva collita.

La tradicional foto de grup

Plovent amb ganes, carreguem els cotxes i desprès d’acomiadar-nos, retornem a Barcelona, sense perdre'ns, però força contents, desitjant-nos unes bones festes, com així ho fem a tota la colla.

Una abraçada i petons a totes/tots.

Jaume Llobera

Fotos: Jaume Llobera i J.M. Cortés

(1)  Les Bodegues Tres Tombs és un celler familiar que generació a generació ha tingut la vinya i el vi en el centre del seu esforç. Està situat a la casa pairal i disposa d’una gran gama de vins a doll i embotellats i gran varietat de caves, tots d’elaboració casolana i tradicional, així com de productes de la terra i fruits de la seva pròpia collita o dels pagesos de la zona.

(2)  Avinyonet del Penedès és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès, amb capital a Avinyó Nou. Curiosament fins l’any 2007 el seu nom era les Cabòries, (és a dir, preocupació, mania, pensament que ocupa molt de temps), en què  els veïns del poble van canviar-li el nom. Té una església, construïda en 1947, anomenada de l’Immaculat Cor de Maria, inspirada exteriorment en el romànic i interiorment en el gòtic, resultant sorprenent el canvi de material que, a la part superior, passa de l’acabat amb pedra al formigó nu.