PROPOSTA DE XINO XANO PETITONA
El dijous 11 de març del any passat va ser la darrera vegada que aquest clan es va aplegar. No va ser una sortida habitual xinoxanaire sinó un memorial pel enyorat Juanjo, però tot i així com mana la nostra tradició, vàrem trobar-nos al voltant d’una taula després del parlament recordatori.
Dic això per posar de manifest un fet que tots patim però que no hem tingut ocasió de verbalitzar. Si més no, no hi ha hagut possibilitat de compartir-ho amb el clan més enllà de converses telefòniques bilaterals. He proposat, i no he estat l’únic, fer trobades acomplint les normes de seguretat anti-covid decretades per les autoritats. Sense èxit com és palès.
No és clar que aquestes normes hagin de canviar significativament en un futur proper, però mentre tant el sedentarisme que la inactivitat derivada del confinament comarcal i la prudència estan fent efecte en la nostra salut física i fins potser psíquica. És clar que parlo per mi, però em temo que tampoc soc l'únic.
He proposat trobades motoritzades com el novembre del any passat, http://clanosgris.blogspot.com/2020_11_08_archive.html que no es va fer per manca de consens. He proposat reunions virtuals del COMECLOG amb la reactivació del clan com a principal punt del ordre dia, que no es va fer per dificultats tècniques. En aquesta reunió es volia engegar una conferència virtual de tot el clan per mitjà de “Zoom” o aplicació similar al estil de les que fan els governs o les universitats. Degut a les dificultats tècniques que vàrem experimentar en la prova del COMECLOG, es va descartar la pretesa conferència virtual.
És per això que he decidit de fer una xino xano presencial, d’acord amb les normes dictades avui dia 11 de març, de tipus matinal, assequible per cossos des-entrenats, limitat a sis participants, sense sortir de la comarca perquè no som bombolla familiar, amb tapa boques obligatori excepte per esmorzar i respectant les distàncies de seguretat. Al mateix temps animo a d’altres membres de clan a proposar altres xino xanos de iguals característiques i diferents localitzacions amb la premissa de a una hora prèviament determinada, comunicar-nos via videotrucada de whatsapp amb les altres columnes xinoxanaires.
La meva columna “XX Sixtina” (per posar-li un nom), serà pel camí de les aigües a Collcerola amb esmorzar de subministrament propi i sense compartir, i sobretaula, vull dir “sobreterra”, amb mascareta. En aquesta caminada hi queden quatre places, donat que la Ma. Glòria i jo ja ocupem dues. Qui vulgui enrolar-se ho pot fer des d’ara enviant-me un correu electrònic o un "whatsapp". Els detalls de la sortida els publicaré un cop disposi de retorn, tant de participants en la meva columna com de iniciatives d’altres “caps de patrulla”.
JO TAMBÉ PENSO QUE LA REPRESA DE LES NOSTRES ACTIVITATS PRESENCIALS, LES HEM D’ANAR FENT “XINO-XANO”, A POC A POC.
ResponEliminaEn primer lloc, Joan Miquel, et vull agrair la teva voluntat d’activar -amb diferents propostes i fórmules- les nostres trobades i activitats presencials. Sempre va bé que algú vagi fent (i ho dic amb tot el carinyo) de “corcó”.
Certament tots tenim moltes, moltíssimes, ganes de veure’ns de nou !!!. El confinament, primer, i les limitacions que les mesures preventives, després, ens estan afectant -anímica i físicament- força.
El missatges que alguns companys i companyes, responent a la teva crida, han anat publicant al nostre xat de WhatsApp ho confirma:
- “... les ganes hi son i moltes, sobretot per veure’ns i estar tots, tots, junts...”
- “ ... he estat sospesant la proposta d’en Joan Miquel i, sabeu ?, em costa molt tenir de decidir amb quins amics em trobaré. Jo vull retrobar-vos a tots !!!...”
- “... crec que encara no es temps, la prudència -i més encara en el nostre cas, tots som veterans- és un bon aliat...”
- “... gràcies, Joan Miquel, per la iniciativa. Esperem, però, a estar tots vacunats...”
- “... recordats i molt enyorats amics. Joan Miquel, t’agraïm el teu treball, i entusiasme. Ho valorem i ho gaudim com si ho poguéssim fer. Però pensem que millor esperar a estar vacunats...”
Diuen diuen,... (com deia en Pujol) que potser a finals de la primavera ja estarem tot vacunats. Escoltant la radio aquest matí (en Basté hi tenia als cracs epidemiòlegs del nostre país i algun de l’estranger) tots coincidien en que, si bé entenen que en el nostre cas és entenedor un cert equilibri -donat que no tenim les ajudes d’altres països del nostre entorn- entre la pandèmia i una certa “obertura” de les mesures restrictives (el famós equilibri entre salut i economia). Ells no ho demanen però entenen, per aquesta raó, una certa “obertura d’aixeta” en la permissivitat del confinament. Cal estar amatents, adverteixen, a la diversitat de “variants” del Coronavirus que van apareixent i als diferents controls que ens determinen la seva dimensió, doncs una nova “onada”, en aquests moments en que molts centres hospitalaris son encara força plens, seria molt greu i contraproduent. Siguem-ne conscient i actuem, doncs, amb prudència i responsabilitat.
Tot i que el Departament de Salut fixa el proper mes d’abril per a començar a vacunar la població en general: https://www.naciodigital.cat/noticia/217267/salut-fixa-mes-abril-comencar-vacunar-poblacio-general-forma-progressiva caldrà estar pendent dels efectes “Setmana Santa” i l’evolució de la pandèmia.
Xino-xano, doncs, en la represa de les nostres activitats... Amb molta sort si tothom (Setmana Santa inclosa) fem bondat i actuem responsablement... (recordeu l’efecte que han tingut, en l’increment de contagis, les “Festes de Nadal”), potser passat l’estiu, a partir de setembre podrem -amb una certa garantia- podrem reprendre les nostres trobades.
Tant de bo sigui així. Fins llavors, doncs, paciència. Sempre ens queda la possibilitat de fer servir el Blog -com fem, potser per desgràcia vostra, alguns- per abocar-hi les nostres dèries. És també una manera de continuar, ni que només sigui virtual, en contacte. Penseu-ho.
Una abraçada i, sobretot, cuideu-vos !!!
El meu pare, que com sabeu era aragonès, era força tossut. Perseverant en diuen allà, jo empordanès per part de mare, gaudeixo d’aquest empelt. Però com també deia ell “con cien que lo digan, basta”.
EliminaNo heu arribat a cent, tanmateix farà el fet. Retiro la proposta. Ho sento pels dos que us havíeu enrolat, bé eren dos més però aquests ja s’havien desdit. Pep, jo també he escoltat a en Basté aquest matí i les crides a la prudència de la sapiència mèdica que l’envoltava, però segurament no t’hauràs adonat que en la mateix emissió algú ha dit que ara la pitjor pandèmia que estem patint és la de la por. I tinc la impressió que ja hi ha molt infectats d’aquesta síndrome.
Pel que he parlat amb vosaltres, el que jo constato és que estem força des entrenats i que el dia que voldrem reactivar les xino xanos com que aquesta falta de to no serà uniforme, la satisfacció de la sortida tampoc ho serà. La proposta no anava més enllà del risc que correm diàriament. Hores d’ara sembla clar que amb tapaboques i dos metres de distància i al aire lliure no hi ha perill. A l’hora d’esmorzar no hauríem de seure a taula encarats uns amb altres. I per descomptat no caldria cantar. El moment de màxim risc estava al prendre el transport públic, però aquí el que tenia previst era d’aplegar-nos a les nou, aprofitant que els escolars ja són a les aules. He pogut comprovar que aquestes hores no solament hi ha pocs usuaris sinó que fins i tot hi ha seients lliures i distants entre si.
Tant se val, teniu raó cal tenir prudència i responsabilitat. Com jo la tenia en la confecció del projecte. I paciència, si. Però com que no confio en que ens vacunin en breu, ni per tant en que a partir de setembre siguin possibles les sortides en el nostre format habitual, us emplaço a servir-vos del magí de cadascú per inventar alternatives.
Sobretot ara que el verb de moda és reinventar-se.
Salut que no ens falti.
Moltes gràcies per la teva iniciativa Joan Miquel. Les ganes de veure`ns i de tenir la "nostra" normalitat haura d'esperar com ha comentat en Pep. Repeteixo, moltes gràcies i esperarem el setembre amb candeletes.
ResponEliminaConxita Davalillo