Avui fa 244 dies que la nostra colla no practica la
seva raó fonamental de ser.
I no em refereixo al
senderisme, les caminades més o menys esportives, o el “xinoxanerísme” si voleu
en termes més col·loquials. Em refereixo al fet de trobar-nos per fer petar la
xerrada, d’expressar opinions, de respectar-nos els uns als altres, de
manifestar-nos estimació mútua.
La raó d’estimar-nos
fraternalment, en soma.
L’última vegada que
ens vàrem trobar va ser l’onze de març a Cardedeu, en motiu de l’aniversari de
la mort d’en Juanjo. Alguns em direu que el vincle que permet que una colla d’amics
tant veterana sigui tant fidel, té molt de nostàlgia. I segurament tindreu part
de raó, però només és una part d’aquest vincle. Pot ser que també hi tingui
part la voluntat de continuar actius a això que en diuen, eufemísticament “la tercera
edat”, que sona molt malament però que seria encomiable si aquesta fos la raó
de fons. Hi ha també qui s’ho pren com un repte esportiu i va sempre per davant
del gruix de la colla, però a mi em sembla, potser equivocadament, que el
vincle fonamental que ens uneix i ens empeny a trobar-nos és l’estimació basada
en vivències passades en companyonia.
No sé si podríem reivindicar
aquest fet com a bombolla de convivència, però em fa l’efecte que no colaria. I
és per això que tot just al principi de la maleïda pandèmia, en aquell ja
llunyà març d’enguany, i amb bon criteri “el comitè de crisis” del COMECLOG va
decidir de suspendre les activitats del Clan del Ós Gris fins nou avís. I per
Déu que se’ns fa llarg.
I no vàrem aprofitar
la forassenyada, atropellada, improvisada i gens raonable des del punt de vista
científic, “des escalada” del pas a la “nova normalitat” que ens van brindar
les acaballes de juny. Possiblement per la por i la calor, o tal vegada perquè
la rutina i la tradició de no fer sortides a l’estiu, ens ho van desaconsellar.
Qui més qui menys, va aprofitar per fotre’s un bon àpat amb la mascareta desada
al costat i al damunt de la taula del seu restaurant favorit. I tan aviat com
va arribar la tardor van arribar també les noves restriccions, i... tornem-hi.
Tornem-hi, que no ha
estat res. Primer, que no es permetien aglomeracions en llocs interiors si no
era per estricta necessitat, que al exterior només es podien agrupar fins a deu
persones, que els esports només individuals, que els espais de seguretat entre
persones del ordre de dos metres, i d’altres etcèteres.
Així les coses, se’m
va acudir de redactar unes premisses que servirien per fer una trobada dintre
de les mesures de seguretat, que ens permetessin veure’ns sense posar-nos en
perill d’agafar “el bitxo”. La cosa anava d’aplegar-nos en els cotxes convenientment
separats per la distància “social” i tractava de preveure tots els possibles escenaris.
Vaig posar-ho en consulta a dos dels membres del COMECLOG, i sortosament la
seva proverbial prudència m’ho va treure del cap just abans de que una setmana
després les autoritats competents publiquessin noves restriccions que ho van
fer definitivament impossible.
A fi de que podeu
valorar a quin punt de imaginació embogida, produïda per la inactivitat social,
havia arribat us transcric el projecte sencer.
PROJECTE
DE TROBADA
1. Objecte de la trobada. Dinamitzar la colla del Clan de l’Ós Gris que degut a la fotuda Pandèmia estem força passius i una mica deprimits.
2. Tipus de trobada. Presencial. Al principi del confinament vàrem intentar algunes trobades virtuals per part d’un sector de la colla sense èxit per manca de mitjans tècnics i experiència. Cal afegir que el sector que ho vàrem provar érem els més afeccionats a les noves tecnologies. No és difícil d’imaginar que hagués passat si tothom a la colla haguéssim fet la prova.
3. Condicionants. Com que estem amb regulacions força estrictes a causa del COVID 19 no podem desafiar a la Generalitat ni al Gobierno (ganes no en falten) perquè som massa petits per guanyar, en contraposició a la dita de “Too big to fail”. En conseqüència, respectarem al peu de la lletra les limitacions actualment imposades. Procurarem de fer-ho en dia festiu per propiciar la plena assistència del Clan. Pel que fa a la meteorologia, ens atendrem als pronòstics i es convocarà a una setmana vista. La convocatòria no es farà pel bloc del clan perquè té massa seguidors aliens.
4. Procediment. Ho farem al aire lliure. Cercarem una zona d’aparcament d’alguna superfície comercial que estigui lliure en festiu, per poder estacionar els nostres vehicles, i situant-se cadascú al costat del seu, tots a la vista els uns del altres. (Preferiblement en cercle com les antigues caravanes).
Emparant-nos
en les normes que regulen les manifestacions, deixarem la distància de
seguretat entre nuclis de convivència. I al igual que en els espectacles, la
traçabilitat dels assistents serà completa perquè tots som coneguts i estem
registrats en la nostra base de dades.
IMPORTANT:
No ens llevarem la mascareta per parlar. Si algú experimentés dificultats per
parlar intel·ligiblement, podrà servir-se del Whatsapp per fer-se entendre. En
tot cas, si aconseguíssim la plena assistència, el cercle de cotxes seria inferior
a vint metres de diàmetre. Tanmateix, enregistrarem un vídeo per documentar
l’acatament de les normes en vigor.
No està previst el fer cap àpat per no comprometre a cap restaurador donat que el número de membres del Clan excedeix en molt el permès per taula en les normes.
5. Consens. Si una gran majoria de la colla està d’acord, convocarem un pluja d’idees per millorar el projecte i en acabat, es reunirà el COMECLOG a fi d’organitzar l’esdeveniment. A tal efecte us demano que responeu individualment a aquest correu per poder comptar els vots, és a dir, feu un “Responder” però sobretot, no a “todos” per no allargar innecessàriament cada correu.
***
Atenció!!!
Pel que fa a la convocatòria, no cal que feu cas
del punt cinquè, perquè com ja sabeu els caps de setmana tenim confinament perimetral,
les reunions de més de sis persones son absolutament prohibides, i sobretot els
bars i restaurants estan tancats, per tant una pluja d’idees només comportaria un
allau de multes per organitzadors i participants.
El que sí seria d’agrair, és un allau de comentaris al blog en el que excepcio-nalment i sense que serveixi de precedent, seran tolerats tot tipus de exabruptes envers l’autor d’aquesta invenció.
Joan Miquel
