CRÓNICA DE LA PASSEJADA DE NADAL 2023

 

CRONIQUETA DE LA PASSEJADA DE NADAL (Dijous 21-12-2022)

Doncs si, aquest matí assolellat de dijous, ens hem anat aplegant -puntuals- a l’hora indicada, sota del Peix Daurat que hi ha a tocar de la Plaça dels Voluntaris Catalans del Port Olímpic.

El primer en arribar-hi -quan devien ser 3/4 de 10- ha sigut en Carles P. i, poc després, en Josep Mª -que potser és el que ha matinat més, doncs ens ha dit que ha vingut caminant des de casa seva al cor del barri de Gràcia-. Després ho han fet la Maribel i en Pep, en Josep F., la Isabel i en Llorenç i la Elena I. i en Pedro....

"Jo ja soc aquí... ! Fa bon dia  i olor de mar..."

A sonat el telèfon mòbil (quina sort tenim dels mòbils !!!): Era en Enric C., que ha dit que estava ben a prop, però volia confirmar exactament el lloc de trobada.... En Joan Miquel i la Mª Gloria -com ja ens havien advertit- estaven anant, amb el Metro, fins a l’estació de «Barceloneta» -on calculaven arribar-hi a 2/4 d’onze- i que, si a aquesta hora no hi érem, ens hi esperarien. En Carles B. ja ens havia dit, ahir, que arribaria a Barcelona en el tren de Rodalies, que passa pel seu poble, però com que el deixa a la Plaça de Catalunya, faria per trobar-nos baixant Rambla avall fins a les Drassanes i fent la ruta que teníem prevista nosaltres, al revès, intentaria localitzar-nos... en qualsevol cas, faríem servir els telèfons mòbils... Com veieu, tot controlat !!!

Passaven uns minuts de les 10 i, com que ja hi érem tots i totes els qui sortíem del Peix Daurat i teníem lligada l’estratègia de trobada amb els que faltàvem, comencem la passejada. No ha calgut cap toc de cornetí... Les «noies», tot xerrant, han enfilat la marxa i els «nois», clar obedients i, també amb animada conversa,, al darrere... Som 11 i pel camí -si tot va com ha d’anar- se n’hi afegiran 3 més (en Joan Miquel, la Mª Glòria i en Carles B.).

Fa un matí magnific. L’agradable Sol de tardor ens aporta la dosi d’escalforeta necessària; el mar, tranquil i calmat, ens va acompanyant amb el seu ritme seré... Pel Passeig Marítim no hi ha gaire gent i nosaltres ens anem repartint -cadascú al seu pas i amb les seves converses-, sense desfer gaire la colla, en petits grupets. A un costat, tenim la Platja del Somorrostro, avui sense gairebé ningú i, a l’altre, l’Hospital del Mar i el modern edifici del Centre de Regulació Genòmica. Que bo que dona passejar, sense mirar el rellotge, mentre la resta de mortals -molts nois i noies joves- van atrafegats, a les seves feines, estudis o activitats...!!

Deixem, a la dreta, el Parc de la Barceloneta amb la Torre de les Aigües de la Catalana de Gas; davant nostre, al fons, veiem la inconfusible silueta de l’Hotel Vela. Quan arribem a la Platja de la Barceloneta i l’escultura «L’estel ferit»- amb els quatre cups d’acer apilats- girem a la dreta endinsant-nos pels carrers del barri de la Barceloneta fins a sortir al Passeig Joan de Borbó.

Enfilem Passeig Joan de Borbó amunt, tot contemplant els espectaculars iots -pràcticament tots ells amb banderes de conveniència- fins que arribem a la Plaça de Pau Vila on, mig amagat, hi ha el Monument al General Moragues (prop del lloc on hi estigué penjat, dins d’una gàbia -al Portal de Mar de la muralla-, com a escarni i advertència durant 12 anys -del 1715 al 1727- el seu cap). Travessem, per passos de vianants, alguns vials fins que arribem a l’Escola de Nàutica de Barcelona on ja ens hi espera en Joan Miquel, la Mª Glòria i -hi acaba d’arribar- en Carles B..

L'Escola de Nàutica de Barcelona 

Deixem, a la dreta, l’escultura abstracta «La cara de Barcelona» creada el 1992 pel nord-americà Roy Lichtenstein i continuem pel passeig-vial elevat del Moll de la Fusta. Una mica més enllà, passem per sota de l’escultura «La Gamba» d’en Xavier Mariscal (que curiosament, com s’explica en un rètol, representa una gamba amb potes de llagosta o un escamarlà). 

"La Gamba"

Ens fem la foto de grup sota d’aquest característic monument que, des del 1989, coronava la teulada del mític restaurant Gambrinus un dels molts que hi havia, en aquella època, en aquest tram del Moll de la Fusta o Passeig de Colom de Barcelona.

El vell restaurant Gambrinus del Moll de la Fusta

Foto del grup sota "La Gamba"

Xino-xano, passem per davant del grans edificis «oficials» d’aquesta zona. Hem deixat enrere el de Correus, passem per davant de la Capitania General -que, en part, ocupa el barroc claustre de l’antic convent de La Mercè, la cúpula de la seva església -amb la imatge de la Verge que la corona- la veiem per sobre de la primera fila de cases-. A la dreta deixem, també, la Plaça del Duc de Medinaceli, on hi ha el Registre Civil i la llarga façana lateral del Govern Militar de Barcelona. A l’esquerra, ja al final de Passeig de Colom, veiem tot «embolicat» per feines de restauració l’edifici de la Junta d’Obres del Port.

Som ja a la Plaça del Portal de la Pau, on hi ha el Monument a Colom. Tants cops com, segur, hi hem estat i sempre en descobrim detalls nous: Els 8 lleons -4 que miren en direcció al mar o al Tibidabo, vigilants, estan drets; mentre que els altres 4, més relaxats, estan plàcidament asseguts-; les figures i decoracions del fris de la base i algun dels detalls de la mateixa columna....

Com en una gimcana -doncs els voltants del monument i una part del final de La Rambla estan aixecats per obres- travessem, buscant algun pas de vianants, cap a l’avui avinguda i abans el lloc on hi havia l’antic Portal de Santa Madrona, en direcció a l’entrada de les Drassanes. Passem -en homenatge a en Carles que va servir (militarment) a la Marina- per davant de l’edifici de la Comandància Naval de Barcelona... l’hi fotem un cop de colze doncs instintivament, en Carles, anava a «quadrar-se» i saludar... «el que tuvo, retuvo...».

Comandància Naval de Barcelona

Travessem -també, prudents, per un pas de vianants- l’Avinguda de les Drassanes i anem a parar, directament, a la porta que dona accés al jardí i al Museu Marítim.

El jardí que permet entrar al conjunt arquitectònic de les Drassanes i al Museu Marítim, on hi ha també la cafeteria-restaurant NORAI (el nostre objectiu, destí i final de recorregut d'avui), és un veritable racó de pau en aquest punt de la ciutat. Entre 1802 i 1936, les Drassanes Reials de Barcelona van fer la funció de Parc i Mestrança d’Artilleria. Dins de les seves naus -medievals i modernes- hi havia tallers, foneries, magatzems, etc i en els edificis annexes, principalment, casernes (el meu pare, que va fer el Servei Militar l’any 1931, amb la primera quinta de la República, serví al Regiment d’Artilleria de Muntanya que tenia la seu aquí). El lloc on ara es troba el Jardí del Museu era ocupat per uns edificis dedicats a laboratori i a feines relativament perilloses; per això quedaven fora i a la part del darrera del conjunt. Quan va iniciar-se la recuperació de les Drassanes Reials, l’estiu del 1936, aquells edificis van ser aterrats i l’espai resultant va ser urbanitzat i enjardinat. Amb els anys s’hi van plantar arbres, es va fer una bassa i es va anar domesticant l’espai, fins que als anys noranta -del segle passat- aquest racó va quedar obert al públic com un jardí més de la ciutat. Més tard, amb la construcció del restaurant-cafeteria, l’accés al museu, la ubicació de peces de gran volum com el pont de comandament del Sayremar Uno o una grua del port, i -fins fa poc- una reproducció (ara, diuen, s’està restaurant) del submarí Ictíneo d’en Narcís Monturiol, el Jardí ha esdevingut un espai deliciós i acollidor.

Tot i que temíem que, per aquestes dates, el NORAI estigués ple -l’Isabel P. ja hi havia trucat i confirmat que, a l’hora que nosaltres arribaríem, hi trobaríem lloc- hi ha poca gent. Encara no son les 12 quan hi arribem i certament hi trobem algunes taules parades o reservades per a trobades o «dinars d’empresa» però també forces de lliures. 

N’ocupem una de llarga i demanem, acudint «a la barra», allò que ens ve de gust: cafès, cafès amb llet, croissants, magdalenes, algun entrepà, cerveses... que anem «enllestint» tot continuant les converses..., doncs sempre tenim temes, motius o coses per anar xerrant... !!!

Brindem, cadascú amb el que te a la mà: gerra de cervesa o tassa de tallat..,. per les properes Festes de Nadal i els sincers desitjos de SALUT i FELICITAT, per als presents i per els qui, avui, no han pogut venir. Els somriures i desitjos de pau, salut, bones recuoeracions i felicitat, van d’un extrem a l’altre de la llarga taula.

Poc abans de la una del migdia, «aixequem la sessió» i ens disposem a retornar cadascú cap a casa seva: cada ovella al seu corral.... Coincidim, però, que aquesta iniciativa d’en Llorenç i la Isabel, ha estat una molt bona pensada -que tindrem d’anar repetint- que ha permès retrobar-nos tots i totes plegades, en especial, aquells que recuperant-se -molt bé, per cert- d’alguna afecció darrerament no ho tenen tant fàcil per acudir a les Xino-Xano. Ho tindrem en compte.

Recordeu que la primera SORTIDA XINO-XANO del proper any, serà el dijous 4 de gener, ho anunciarem properament. Segurament anirem a la Creu de Canet amb el dinar a Sant Cebrià de Vallalta on, si encara tenim lloc a la panxa i a la nevera, hi podreu comprar bones botifarres.

Continuem en contacte.

Una abraçada.