UF.... QUINA CALOR !!!!
A les 8 del matí quedem, els "xino-xanos", a la plaça d’en Francesc Macià per tal de sortir plegats cap a terres del sud. En Pepe Figueredo, el coordinador, ens ha proposat anar al Parc del Foix i, després, per acabar de fer gana per al dinar, pujar fins el castell d'Eramprunyà.
Prenem camí, doncs, cap a Castellet i la Gornal a l'Alt Penedès. Un cop a Castellet, on ja ens espera en Pepe Luí, toca esmorzar. Una mena de "gimcana" ( rutes no previstes, pèrdues, patiment per la poca benzina, ...) que ens ha mantingut en tensió al llarg de viatge d'anada ens ha obert, també, la gana. Ho fem a la fresca, amb bones vistes sobre l’embassament.
Visitem el bonic i "endreçat" poblet de Castellet amb el seu castell i l'església –d’origen romànic- de Sant Pere. El castell és realment impressionant i l’església amb un porxo que ens acull amb una gratificant ombra. Al costat el lloc que ocupà el vell cementiri. Un veritable racó de pau.
Feta l’obligatòria visita turística –tots coincidim en afirmar que el lloc mereix una nova escapada (en cap de setmana) amb la visita al interior del castell- donem inici a l’excursió pròpiament dita. El sol comença a escalfar i fem camí vers la presa que, des del 1928, forma l’embassament.
La ruta escollida passa per sobre la presa i voreja el pantà en mig d’una vegetació de ribera (pi blanc, alzines, algun garrofer i margalló ocupen el que antigament deurien ser vinyes; el sotabosc és format per una trama d’arbustos com el marfull, el llentiscle o l’arboç; tocant a l’aigua –que està en el seu nivell màxim- les canyes i d’altres plantes aquàtiques i tenen el seu regne). Tenim l’oportunitat de veure i retratar alguns ocells que hi tenen en el pantà el seu lloc d’estada o de pas.
Arribem fins a les envistes de la blanca i gran masia de Cal Bladet i la pintoresca imatge del poble i castell de castell de Castellet que s’emmiralla sobre el pantà a l’altra riba. Pensant en la segona part de la sortida (la pujada al castell d’Eramprunyà) retornem als cotxes i reprenem el camí fins a Begues i l’ermita de la Mare de Deu de Bruguers.
La pujada al castell d’Eramprunyà (130 m de desnivell i 1 quilòmetre de camí) tot i que ja son les 13 h 30’ resulta menys “terrorífica” del que pensàvem. El corriol està protegit per forces ombres i la pujada, afavorida per les vistes i un lleuger airet, es força suportable. Foto obligatòria a la Roca Foradada i en diversos llocs del recorregut. No podem rematar l’objectiu d’arribar al castell doncs, des de fa un parell de mesos, el seu recinte està tancat per a fer-hi obres de consolidació de les restes.
La baixada molt més engrescadora, pensant en la cervesa i el dinar que ens espera, la fem en un no rés.
A les 14 h 30’ som, puntuals, al restaurant de l’Ermita de Bruguers on l’olor de carn a la brasa ens fa prendre, ràpidament, “posició d’atac”. Les cerveses, servides a doll en unes grans gerres, en fan sentir per uns instants en qualsevol lloc d’Alemanya. El dinar molt correcte i el lloc –en un mirador espectacular i ventilat de forma natural- ideal per a una jornada on el termòmetre arribà als 38 º ( a l’ombra).
Després de dinar, el coordinador ha rematat la seva bona organització aconseguint la clau de l’ermita de la Mare de Deu de Bruguers i l’oportunitat d’una visita del seu interior, sagristia inclosa.
Pepe Figueredo, moltes gràcies per brindar-nos l’oportunitat de conèixer nous i interessants llocs i per la teva bona feina.
Bones vacances d'estiu i fins a la Xino-Xano del proper mes de setembre !!!.
