PROPOSTA PER LA 76ena SORTIDA XINO-XANO

Passejada planera pels estanys i boscos de la Selva.

Dia dijous 2 de març.-

Tipus d’itinerari.- L’itinerari que es proposa s’inicia a l’estació de Sils, passa a la vora dels estanys de Sils, travessa diverses rieres i recs per ponts de vianants, visita el nucli antic de Maçanet de la Selva, s’endinsa en els boscos dels turons de Maçanet (primer d’alzines sureres i després de pis mediterranis), puja al Puig Martí on veurem una antiga torre de comunicacions, carena ja de baixada per camps de conreu, travessa un altre rec i el voreja per finalment dinar en un restaurant de un polígon industrial just al costat de l’estació de Tordera que ens servirà per prendre el tren de tornada un cop havent dinat. És una sortida un pel més llarga del habitual, però que transcorre per pistes forestals molt suaus i de bon caminar. Qualificació: Fàcil – Moderada.

Recorregut i dificultat.- L’aproximació fins a Sils la farem amb la R11 de Rodalies amb un Mitja Distància (MD15076) que surt de l’estació de Passeig de Gràcia a les 8:21 i que parant en poques estacions arriba a Sils a les 9:19.

Deixarem l’estació en direcció sud i travessem la sèquia de Sils per vorejar els estanys de Sils i tot seguit a 600 metres enfilar-nos en una torre de guaita del paratge. Continuarem un poc més enllà per al arribar a 1 quilòmetre de recorregut, al costat d’un amagatall d’observació d’aus, esmorzarem procurant no fer massa soroll (batalla perduda). Si tenim sort podrem veure ànecs de coll verd i aus d’altres famílies.

Travessarem el Rec Clar (que no és massa clar) i continuarem observant els boscos de pollancres i plàtans geomètricament arrenglerats que de ben segur van ser plantats en altre època per tal de fixar i sanejar els estanys. Travessarem també la riera de Pins i La Torderola ja en el terme municipal de Maçanet de la Selva entrant pel Polígon Industrial Puigtió amb la seva depuradora (no us espanteu, el poble no te res a veure amb aquesta benvinguda).

Als 3,5 quilòmetres d’haver començat el recorregut entrem en el nucli antic de Maçanet pujant pel carrer de Sils i després pel carrer Dolors arribant a l’Església de Sant Llorenç i passant per les escoles i el camp de futbol. En acabat el passeig urbà de 1,6 Km, ens encaminarem travessant la C-35 cap la urbanització Bellavista, que un cop passada creuarem per sobre de l’autopista AP-7 quan haurem acumulat 6,3 quilòmetres de Xino Xano.

Torre de comunicacions òptiques

Ens endinsarem pels boscos d’alzina surera dels turons de Maçanet pujant suaument i passant per diverses masies com Can Seguers, Can Pradell de Mili i Ca l’Artigues. Als 7,9 quilòmetres de recorregut trobarem el desviament que mena a Puig Marí. Aquí el “camió escombra” s’aturarà i els que vulguin enfilaran un corriol que en 300 metres ens porta al Puig Marí on hi ha una torre de comunicacions òptiques força ben conservada (o potser restaurada) que va ser el sistema de comunicacions ràpides institucionals abans del descobriment de la telegrafia elèctrica.

Tornats a la pista principal continuarem ara carenant en baixada passant per Can Vilar, pel Turó de la Dona Morta (cap als 10,5 Km), pel Turó d’en Minguet, per Can Sureda. Tota aquesta carena ens deixarà la Vall Lloparda a la nostra esquerra i la vall del Tordera a la dreta amb unes vistes del Montseny pràcticament durant tota l’excursió.

Als 12 quilòmetres de recorregut trobem els camps de conreu del Mas Julià, un quilòmetre més avall passem per una gossera i a 300 metres l’entrada senyorial de Can Peira, després Can Gener i Can Verges. Finalment a quasi 14 Km trobem la GI-512 que ve d’Hostalric i va a Tordera, carretera que seguirem durant 400 metres fins l’entrada al Polígon Industrial Can Verdalet en el que entrarem i vorejant el Torrent de Vall-Lloparda trobarem,  després de 14,9 quilòmetres d’excursió, l’aparcament del restaurant Beltran 9 on dinarem.

Acabats de dinar i a uns 100 metres arribarem a l’estació de Tordera on intentarem prendre un Rodalies de la línia R-1 que passa a les 16:11 i si no el de les 16:42. Aquesta vegada, parant en totes les estacions, arribarem a Barcelona - Plaça de Catalunya a les 17:47 o a les 18:07 respectivament. Si no és que cau la catenària, és clar.

Logística.- Pels que disposin de GPS, aquest itinerari està documentat en Wikiloc sota el vincle següent: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13165848 perquè es tracta d’una variació d’aquest “track”. En el nostre itinerari fem un parell de modificacions que escurcen el recorregut passant a ser de 14,9 quilòmetres en lloc dels 15,62 Km de l’original.

En aquesta Xino Xano disposarem de vehicle escombra, patrocinat per l’Enric, pels que facin “figa” (i només per ells) a mig camí. Advertència: No valen excuses de mal caminador. L’Enric i la Carme s’incorporaran a la comitiva probablement a la vora de Maçanet, però donat que tot el recorregut és accessible a vehicles “Tot camí” seran ells els que ens aplegaran venint des de Sils. Es prega a aquells que van ser especialistes en deixar senyals de pista que es posin “les piles” per col·laborar més enllà de les socorregudes engrunes de pa.

Dinar i pressupost.- Com ja s’ha dit el dinar serà en un restaurant “de polígon” que acompleix en el seu aspecte, confort i preu als cànons habituals en aquest tipus de menjadores, però que contràriament al que caldria esperar serveix uns dinars casolans molt i molt autèntics.

Es tracta del Beltràn 9 que no té pàgina web però que dispensa el tracte que un espera de la família que el regenta. El preu del menú és de 8,95 € el que dona com a resultat Cerveses + Menú + Cafès + Propina = 12 € per cap. Per tant pressupost total pels que anirem en tren amb Targeta Daurada 5,65+3,70+12=21,35 € (Anada, Tornada i Beltran9, Sigalons a part)

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi i confiem que un ànima caritativa porti el cafè.

Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Serà convenient portar recanvi per si algú o alguna fica la pota en qualsevol rec. Barrets i cremes protectores per al sol o el fred i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. No es preveu que calguin bastons. Però aquells que tinguin poca confiança en els seus genolls no estarà de més que els agafin.

Lloc i hora de trobada.-

El lloc de trobada dels que sortirem de Barcelona serà a les 8:00h –puntuals- a l’Estació de Passeig de Gràcia al vestíbul davant de les finestretes * El tren surt a les 8:21 però cal temps per comprar els bitllets (sobre tot si no hi fos ningú a la finestreta).

Els companys del Maresme poden optar a prendre un rodalies que passa:

Per Premià a les 7:54, per Vilassar a les 7:57, per Cabrera a les 7:59 i arriba a Maçanet Massanes a les 8:58 A on podran esperar el pas a les 9:13 del MD que ens portarà als de Barcelona i tots plegats arribarem a Sils a les 9:19.

Com a alternativa, els Maresmencs poden contactar amb en Surdé que si es troba bé a les hores, m’ha confessat que té moltes ganes de fer la excursió en el seu cotxe.

Inscripcions.- Tots els que esteu interessats en participar en la sortida XX us prego que ho confirmeu abans del dimarts 28 de febrer de 2017, al meu correu per a poder confirmar al restaurant el nombre de comensals que serem el dijous a dinar.

Salut i fins dijous 2 de març,

Joan Miquel

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL 

Aquest dijous 2 s'espera un dia típicament anticiclònic. A Sils a les 8 del matí el dia es llevarà amb núvols alts que aniran desapareixent amb un fluix vent del nord, "tramontaneta" gosaria dir, circumstància que afavorirà l'augment de la temperatura.

Així ens trobarem que la temperatura probablement serà de 9º al arribar a Sils i progressivament assolirà els 20º o més a primera hora de la tarda. Tot això no només per efecte de la insolació sinó també perquè després de les 10 del matí es produirà un canvi de vent a migjorn, que lògicament serà un pel més calent que el del nord.

Conclusió: Barrets i crema solar, i vestimenta a capes per poder anar treient-la a mida que augmenti la temperatura.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.

"VOLEM ACOLLIR", TAMBÉ HI EREM

“VOLEM ACOLLIR: CASA NOSTRA, CASA VOSTRA”

TAMBÉ HI EREM

Si, amics, una bona representació de la nostra colla va participar, ahir, a la manifestació que s’efectuà a Barcelona en favor dels refugiats. Nosaltres, també hi erem.

Els motius són coneguts per tothom: Europa viu la crisi migratòria més important des de la II Guerra Mundial –amb la guerra de Síria com a principal motiu, però no l'únic–, però el tancament de fronteres ha convertit el Mediterrani en un cementiri. Al març, l'Estat espanyol es va comprometre a acollir 17.337 persones refugiades i el Parlament i la Generalitat de Catalunya a acollir-ne, com a mínim, 4.500 –la part que, segons els seus càlculs, ens “corresponen” d’aquell compromís-. Però aquests mínims no s'estan complint.

L’objectiu del col·lectiu convocant de la manifestació “Casa nostra, casa vostra”, és reclamar i exigir a les institucions que facin realitat aquesta promesa i compromís. És una obligació dels estats democràtics –la majoria dels quals s’han limitat, només, a donar solucions provisionals o a ignorar el problema- atendre els refugiats i complir aquest compromís. A més d’això, pensem, i més des de Catalunya –on, al llarg de la nostra història, han sigut molts els qui han conegut i patit l’exili- cal una resposta i actitud solidaria i transversal -no únicament de les institucions- sinó de tota la societat, del conjunt del país.

La manifestació, 160.000 participants segons la Guardia Urbana, 500.000 segons els organitzadors... el cert és que ahir, al llarg de la Via Laietana i els carrers dels voltants, hi havia molta gent. Joves i grans, famílies i colles d’amics, gent d’aquí i nouvinguts, de Barcelona i de fora, persones de tota condició i color... Diuen que, aquesta manifestació, ha estat una de les més multitudinàries i grans –i això que a Berlin hi anà molta gent- que, a favor dels refugiats, s’ha fet mai a Europa. Una nova jornada reivindicativa, solidaria i festiva alhora. Un cop més ens en podem sentir ben orgullosos.

La mobilització tenia tres capçaleres. La primera, amb els lemes "Prou excuses. Acollim ara!" aplegava, entre altres, persones refugiades, immigrants i voluntaris. La seguia la del lema "No més morts. Obrim fronteres!", amb les entitats que treballen ajudant als refugiats. La tercera era la de "Catalunya, terra d' acollida", amb entitats de la societat civil. Tres expresions que resumeixen perfectament el sentir, el clam solidari, i la voluntat dels manifestants.

En l’acte final, davant del mar Mediterrani, Lara Costafreda, una de les coordinadores de 'Casa nostra, casa vostra',  ha explicat que la manifestació neix després de "la indignació, la ràbia i la impotència" que van sentir un grup de voluntaris quan van anar a donar un cop de mà als camps de refugiats de Grècia. "S'han acabat les excuses, hem d'acollir i volem acollir ara", ha dit, després d'agrair als manifestants que s'han mobilitzat i a les entitats que han organitzat la manifestació, que ha definit com un "crit d'esperança".

Un cop més, el nostre company Jaume ha fet la crònica, un molt bon reportatge de la manifestació, en aquest vídeo: https://youtu.be/d4QfgHGjBwI

Gràcies amics i amigues, els que hi heu pogut participar, per la vostra solidaritat. 

Una abraçada.

Fotos.- Elena S. i Google.

Vídeo.- Jaume.

ESMORZAR DE FORQUILLA

Un plat senzill, popular, lleuger i ... consistent !!!

FINALMENT S’HA FET 

L’ESMORZAR DE FORQUILLA

Gairebé sempre procurem acomplir el que prèviament hem programat. Com a mínim ho intentem. 

Cal aclarir, però, que a la reunió vermutera per a fer el calendari d’activitats d’ enguany, que vàrem fer el passat 18 de desembre -com podeu llegir en la crònica de la mateixa (veieu l’entrada del Blog publicada el 23 de desembre)-, l’assistència de “proposadors” més aviat va ser minsa. 

El cas és que, llavors, vàrem suggerir i programar, per al 25 de gener, un ESMORZAR DE FORQUILLA en un restaurant de mercat –que l’Enric coneix- de Sant Cugat del Vallès. Per circumstàncies que no recordo, el dia 25 de gener, no va poder ser i ho passarem al 1 de febrer. Ens adonarem, després, que el 1 de febrer era el dia anterior al de la sortida xino-xano i, a més, l’amfitrió tenia programada visita de metges... Acordarem doncs –via whatsapp- passar-ho al dimecres següent, el 8 de febrer.

Així que aquest matí, els qui han pogut i volgut, ens hem aplegat a Sant Cugat, disposats a fer servir les forquilles per a esmorzar.

No hem sigut molts, francament. Diverses obligacions –d’avis amb els nets, de controls mèdics i d’anàlisis programats- han xafat la guitarra d’alguns i d’algunes... Havíem parlat d’ajornar-ho, una altra vegada, i deixar-ho per a una nova data, en la qual l’assistència pogués ser major... Finalment, s’ha decidit fer el tantes vegades ajornat esmorzar i, si la cosa resultava, repetir-ho en una nova ocasió.

Aclariment fet i que ningú s’ho pregui malament o s’ofengui.

Els tres de Barcelona que hi hem anat, ho hem fet en el Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; per –en aquesta setmana tant patriòticament moguda-  "fer pàtria" i perquè era –no ens enganyem- la millor combinació que teníem.

A 3/4 de 9 del matí hem quedat, els barcelonins, en una de les parades dels FGC que ens anava be a tots (tot i que a uns més que a d’altres) i, en uns 20’, de còmode i puntual viatge (quan la xarxa de Rodalies, com ja passa amb els FGC, estarà gestionada per gent més competent... ???) hem arribat a Sant Cugat.

Després d’una molt agradable passejada per l’eixample santcugatí –ple de velles mansions burgeses de començaments del segle passat i “pijos” blocs de pisos- hem arribat al Mercat de Torre Blanca on, a la porta del seu restaurant “La Cassola del Mercat”, ja ens hi estaven esperant l’Enric i la Carme. 

Unes noies molt amables ens han situat en un agradable raconet: “Només sou cinc... ? l’Enric ens havia dit que, potser, serieu un grup de 10 o 12... !!!”. “Doncs, no, no som un grup però si, un grupet” hem justificat. “Cap problema...” afegeix mentre ens va cantant les viandes que tenim avui per a esmorzar. “I no patiu, que tenim el mercat aquí mateix...” ha afegit. 

Menys una de les nostres noies, que no és d’esmorzars contundents i s’ha conformat amb un croissant i un cafè amb llet, el demès hem fet un bon paper: ous ferrats amb guarnició –l’altra noia- i botifarrons de ceba, cansalada viada i doble ració d’ous... –per cadascun, clar- els altres tres.

Quan ja els plats brillaven desprès d’haver-hi passat, emportant-se el suquet, tants cops els trossets de pa... hem recordat un dels plats que la noia ens havia cantat: “morro de bacallà amb salsa de Cabrales”... hummm, això ha d’estar molt bo. “Porti, si us plau, un parell de racions d’aquest bacallà, que el volem tastar...”, li hem demanat. Ens les hem repartit i, francament, ha valgut la pena.

Morro de bacallà amb salsa de Cabrales

Fem algunes fotos, per a la història, dels plats i del grupet.

Ja no ens cab rés més al pap... però si uns cafès i tallats. 

Paguem –no ha resultat gens car- i després d’acomiadar-nos del personal de la casa, que tant amablement ens ha atès, decidim donar un tom –per a fer baixar l’esmorzar- fins al monestir.

La passejada ens ha anat molt be. El dia –aquesta nit a plogut força i de bon matí estava ennuvolat a l'extrem que, fins i tot al sortir de casa, hem agafat paraigües- s’ha anat tornant clar i amb un sol radiant. Camí del monestir, hem passat per la plaça de l’ajuntament i pel Celler modernista fet per en Cèsar Martinell. Hi fem més fotos.

Un cop al monestir, l' Enric –com a ciutadà empadronat a Sant Cugat- ens ha aconseguit una visita gratuïta per tot el recinte. Així hem pogut veure,  a plaer i amb detall, el clos emmurallat, els patis, l’església, el claustre i el museu. Continuem fent fotos i més fotos. Un audiovisual i les explicacions dels nostres amfitrions han complementat i afegit valor a la visita.

Sol·lidaris, al peu de l’estelada que hi ha davant del monestir -abans de que, per ordre judicial, la despengin- ens acomiadem. L’Enric i la Carme tornen a casa seva i nosaltres, pel comercial i popular carrer de Santa Maria, fins l’estació. 

Hem passat un matí molt agradable. A fe de Deu, com ja hem avançat a alguns companys que ens han anat enviat missatges durant el matí, la matinal ha valgut –en tots els sentits- molt la pena i, no cal patir, ho tornarem a repetir.

Amb aquest mateix aspecte hem sortit,
els nois, del lloc on hem esmorzat...

Gràcies, un cop més –no ens hem cansat d’anar-ho dient durant tot el matí- a la Carme i l' Enric per les seves atencions i acollida. Sou una parella estupenda !!.

Fins un altre dia !!!.


Text.- Pep

Fotografies.- Enric i Maribel.

CRÒNICA DE LA 75ena SORTIDA XINO-XANO

Pont de Can Gras d'Avall sobre la Riera de Canyes

CAMINADA MATINAL PELS SERRATS, 

SOTS, RIERES I MASIES DE 

SANT PERE DE VILAMAJOR

A ¼ de 10 del matí ja érem tots els “caminaires” a la plaça que hi ha sota del campanar de Sant Pere de Vilamajor. Hem aparcat els cotxes en aquesta mateixa plaça. No ens fa un bon dia, la boira –confiem que matinera- ens ha anat acompanyant durant tot el viatge pel Vallès i continua present en aquestes valls de sota el Montseny. Però no ens plou.

L’esmorzar.- Decidim fer una mica de temps per a que el dia i la boira s’aixequin. Avui cap de nosaltres ha portat el “termo” amb el cafè –el vi, les olives, les “gotes” i tots els altres complements, si- i a fe de Déu, amb aquest temps gris, fresc i humit, coincidim que els cafès, tallats i cigalons, son imprescindibles. Després d’un ràpid i unànime consens ens dirigim, per a esmorzar-hi, al bar-restaurant “Can Pau” –fundat el 1918- que veiem en un racó de la plaça. El local és molt agradable i un dels nois que l’atenen ja hi està encenent la llar de foc... comencem molt be la jornada. Mengem els entrepans amb les olives, els fruits secs i, avui, bombons de xocolata. Amanim l’esmorzar i la curta sobretaula amb les primeres converses i rialles... i sortim –ves quin remei !!-, de nou, al carrer.

La caminada.- Tips, tindríem de veure la jornada amb un altre color però no, el dia continua mig tapat, embromat i rúfol. Passen uns minuts de les 10 del matí i comencem la caminada.

No aprofundirem, per a no repetir-nos en els detalls, l’itinerari d’aquesta excursió –molt precís i detallat a la CRIDA de la 75ena Xino-Xano- sí, però, que hi anirem afegint alguns comentaris puntuals que, segurament, el complementaran. Com que hem estat atents –les portàvem impreses en uns fulls-  a les exactes indicacions del recorregut, no ens hem perdut. I això que, un parell de cops,  ho hem intentat... !!!.

Des del mirador de la Creueta avui, clar, la única vista que veiem sobre el poble és un bassal –no, un mar...- de boira.

Baixem al Sot Sord i al sortir-ne, després d’una curta pujada, ens sorprèn –entre neules, com en una pel·lícula de por- la visió del majestuós Roure Gros. El gruixut tronc i el gran, fosc i despullat brancatge, retallant la grisor del cel, impressionen. Alguns abrasen la vella soca per a carregar -o descarregar- energia, d’altres contemplen –en silenci- aquella mena espectre o fantasmal aparició i, uns pocs, en fan algunes fotografies.    

El Roure Gros

Passem per Can Mets i Can Bacs, dues masies veïnes. Aquesta darrera molt antiga –està documentada des de l’any 1.148-, el 2014 va ser restaurada amb força gust. Està molt ben conservada i te una porta –d’inspiració modernista- força interessant. Ens hi estem una estoneta badant i fent fotografies.

La porta i la caseta de l'entrada de Can Bacs

Can Bacs

La “boira pixanera” ho va mullant tot, produint curiosos i, fins i tot, artístics efectes que no deixem de fotografiar.

Hola, bon dia !!!. Avui no us heu perdut ?...

Passem pels Quatre Camins, un creuament on, en realitat, hi conflueixen o en surten cinc pistes. Agafem la que porta l’indicador de “Can Panxa” i que s’enfila, suaument, pel mig del bosc. Comencem, en aquest punt, la travessia de la Serra del Secà. La pista, de molt bon caminar, va carenejant planerament, només amb suaus pujades i baixades, al voltant dels 350 m d’alçada. 
Al passar pel costat d'una nova i bonica casa que trobem al costat del camí, ens surt a saludar un dels seus estadants -de quatre potes-: cal dir que és molt manyac i sociable. 

Elena, en que o en qui penses.... ?

Llàstima que el temps no ens acompanyi amb un dia més clar i seré, si així fos, veuríem, als nostres peus, la vall de Cànoves -amb les seves urbanitzacions- i, al fons, el massís del Montseny amb el Tagamanent i el pla de la Calma.

Can Gras d'Avall

Passem pel costat de les construccions i la bassa de Can Gras d’Avall, magnífica masia, del segle XVI, de dos pisos i un barri tancat amb xiprers de tanca i un filat electrificat -segurament per a impedir-hi l’accés de tota mena d’animals (de quatre i de dues potes)-. Dins el clos hi veiem corts, pallisses i ben assortits i cuidats horts. La casa està molt ben situada, ja que disposa de molta aigua, envoltada de camps amb un ric sòl i al costat de la principal via de comunicació entre la muntanya i “El Pla”.

Quan el camí passa paral·lel a la Riera de Canyes –nom que pren la riera de Vilamajor en aquesta zona- ens criden l’atenció uns alts pilars, sobre la llera, que suposem podrien ser les restes d’un antic canal o aqüeducte.

Al poc passem pel Pont sobre la Riera de Canyes. Abans de la dècada dels 50 del passat segle, la comunicació entre el nucli de Sant Pere, el barri del Pla i Can Gras d’Avall es feia per una passera que travessava la riera. El torrent, en aquest punt, passa molt baix respecte el pla del camí, per això calia fer unes fortes baixada i pujada per traspassar-la. El cap de família de Can Gras, un home ja gran, patia molt quan li tocava travessar la riera per la passera, maleint-la sempre. El seu fill, l’hereu, va decidir construir aquest pont i el va dedicar –com podem llegir en un aplacat de rajoles que hi ha en un dels seus costats- al seu pare, el qual va morir al cap de poc. Un bonic –i molt pràctic- detall. Llàstima que l'avi no ho va poder gaudir gaire !!!.

El pont de Can Gras d'Avall sobre la Riera de Canyes

Detall de la barana del pont 

La dedicatòria

Continuem la ruta agraint, en cada creuament de camins, les precises explicacions de l’autor de l’itinerari. Passem per davant de Can Saltimbanqui, un modern i curiós nom per a rebatejar la casa nova (del 1960) de Can Vidal del Puig, gran masia amagada i tancada per vegetació, altes portes i murs, que deixem a l’esquerra. El dia, sembla, es va aclarint i la boira ha anat desapareixent. 

Rètol de Can Saltimbanqui

Després d’una suau pujada arribem a El Collet, important cruilla de quatre pistes. Mig amagada a la nostra dreta, sota del camí, hi ha una gran bassa on, sorprenentment, hi veiem volar –amb el seu fosc plomatge-, lluny de la costa, el que sembla un corb marí. La nostra experta en ocells, l’Elena i en Pedro –que també hi entén-, ens confirmen que efectivament ho és. Tot i que son aus de litoral, sovint, alguns exemplars nidifiquen i colonitzen espais aquàtics de l’interior, ens diuen. Misteri resolt. Quantes coses aprenem en les xino-xano... !!!.

Assortit de molses...

Passem per dalt la carena, per un lloc que anomenen els Erms d’en Vidal. A la nostra dreta ens crida l’atenció, al fons d’una gairebé vertical pendent, el Sot dels Erms cobert d’ una espessa vegetació i un frondós bosc. Llàstima que la facilitat i la proximitat de la cómoda pista, ajudi a que alguns "porcs" (de dues potes) hi aboquin runes i deixalles. Confiem que la mare natura ho pugui anar amagant i paint... tot, tot i tot.

Al cap de poc arribem a Els Tres Termes -punt de confluència de tres dels set veïnats que te aquest municipi: el Pla, les Canyes i el Sot de l’Om-. La pista continua, planera, pel mig d’un bosc de pins amb alguna alzina i roure. Ens crida l’atenció, tot i ser espais relativament oberts, la gran quantitat de molses que veiem a les vores del camí. La Conxita ens fa veure la seva diversitat: “aquesta, és molt més antiga... i aquesta altra, és d’un gènere o espècie posterior...”, el que dèiem, les sortides xino-xano son la nostra “universitat” i el comú espai d’opinió i debat, el nostre “parlament” !!.  

Fins ara hem anat passant pel capdamunt de tres de les serres que, com els dits d’una ma, surten del pla on hi ha el nucli de Sant Pere de Vilamajor: la Serra del Secà, la Serra dels Erms i, ara, baixarem de la Serra d’en Sunyer. La pista, amb força pendent, descendeix cap el veïnat del Sot de l’Om nom que pren, en aquest indret, la capçalera de la Riera de Vallserena. Des d’aquest punt, com un quadre, tenim –ara si- una espectacular visió del Montseny, amb el Puig Ses Olles i el Turó de l’Home nevats. Quedem bocabadats i, clar, hi fem un munt de fotografies. 

Quan som a baix la vall, passem gairebé a tocar i per sota de El Vilar, un vell i gran mas ara –aparentment- en desús i deteriorant-se.

El Vilar

La riera (seca) de Vallserena

Som a la Vallserena, una plàcida vall que neix als peus del Turó de Sant Elies -privilegiat mirador, de 1001 m d’alçada, sobre el Montseny i les valls  del Tordera (algun dia hi tindrem d'anar... !!)-. La nostra ruta transcorre pel costat de la Riera de Vallserena, que normalment te el llit sec. La vall, realment, es veu un indret tranquil i serè.
El camí asfaltat, per on anem, marca el límit entre les parcel·les –unes edificades i d’altres encara verges- de l’ urbanització que porta el nom de la vall -per un costat- i la zona , encara, agrícola i rústica -per l'altre-. Si mirem a la nostra dreta anem veien camps, masies i zones de bosc: Cal Gol del Bosc, Cal Gol Nou, Can Tona... mentre que, a l’esquerra, hi predominen els espais, més o menys, urbanitzats.

Arribem a un creuament d’on surt un ample vial asfaltat que, per l’ urbanització de la Derrocada, porta a Sant Pere de Vilamajor. Quan som a l’alçada del torrent de l’Abellar, creuem aquesta mena de carretera i paral·lels al sec torrent, prenem una pista de terra que ens portarà dins de l’ urbanització. Sense deixar el carrer “Sant Bernat”, primer pujant i després planejant, arribem a la “Plaça del dret a Decidir” de Sant Pere de Vilamajor on hem començat la caminada. 

Placa commemorativa a la "Plaça del dret a Decidir"

El recorregut total de l'excursió d'avui a sigut de 10,24 km i, en el mateix hi hem emprat –passen pocs minuts de 2/4 de dues-, amb pauses i aturades, 3h 30’. 

El dinar.-Agafem els cotxes i ens dirigim a Sant Antoni de Vilamajor per a dinar-hi.

Sobre les dues del migdia, arribem al restaurant “El Refugi”, on ja hi tenim la taula parada. Avui, els “caminaires” hem estat els primers en arribar.

Anem prenem lloc en la llarga taula, deixant-ne per als qui només venen a dinar: els “dinaires”.

Quan ja hi som tots -i totes- demanem les cerveses i, desprès d'"estudiar" el variat menú, els plats escollits. 

El primer que ens porten -inclòs en el preu- son unes llesques de pa de pagès torrat, amb tomàquets, alls, oli, sal i olives trencades. I els porrons de vi. Després aniran venint els primers i els segons plats. Cal reconèixer que el dinar i el preu son més que correctes.


Fem algunes fotografies, agafant “in fraganti” a algun dels comensals i de tot el grup, en plena "feina".

A les postres i a la sobretaula, amb “lo caloret” del dinar, les converses es van animant. Aprofitem per agrair a l’organitzador, en Llorenç, la proposta i la preparació de l’excursió i celebrem que, en aquesta ocasió, tampoc ens hem perdut (no serà per falta de trencants, creuaments, pistes i camins... !!!). Els qui valem, valem... he,he. 

Ens fem la foto de grup, en una de les escales que hi ha a l’entrada del restaurant, i ens acomiadem fins a la propera activitat o sortida.

El comiat (hi falten en Josep Surdé, que ja havia marxat i en Pepe Luí, que fa la foto)

La 76ena Xino-Xano, recordeu, serà el dijous 2 de març. En Joan Miquel ens diu que, en aquesta ocasió, l’organitzador serà ell.

Fins llavors, doncs.

Una abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Enric, Joan Miquel, Josep Lluís i Pep.