 |
| Fent temps per a que tots tornin i anar a dinar... |
CAMINADES
PEL PLA I LA SERRA DE BUSA
Una
nova Xino-Xano.-
Finalment
hem sigut 21 els xino-xaners que hem anat a aquesta sortida. Una bona
colla !!!
Matiners,
poc després de les 7 del matí, tres cotxes i un bon nombre
d’excursionistes ja s’estaven esperant al xamfrà de Travessera
de Gràcia/Lepant. A 1/4 de 8, puntuals, hi arriben dos cotxes més
que, amb els companys que viuen en aquest lloc i -clar- baixen
caminant, fan un total de 17 participants «barcelonins» a
l’excursió d’avui. Desprès, ja a Busa, se'n n’hi afegiran 4
més.
Sense
entretenir-nos (la ruta fins a l’aparcament del Pla de Busa és
llarga) ens repartim en els diferents vehicles i «contents i
alegrois» emprenem la marxa.
Carretera
i endavant.-
Prenem
l’autopista (de peatge) fins a Manresa, volem guanyar temps i «rics
del cagar» com som, no ens ve d’un -ni de nou- euros. A Manresa
cal estar a l’aguait i desviar-nos per a continuar la ruta fins a
Súria i Cardona. Circumval·lem Cardona i davant la vista del seu
mai vençut castell, enyorem un nou «general Moragues» que ens ajudi
a treure Catalunya del cert desencís on ara, pensem, es troba...
Tornem, però, a la realitat i a l’excursió d’avui...
Un
bon tros abans de Solsona, arribem a Navès.
Ja dins d’aquest extens i escampat terme municipal, prenem -a la dreta- un trencant on un indicador hi posa: «Busa». Amb tantes autopistes,
carreteres, «rotondes», encreuaments, pistes i camins cal estar a
l’aguait, però hem de reconèixer que, a l’excursió d’avui,
ho trobarem tot -carreteres, camins i indrets- molt ben senyalitzat.
Per
una cuidada però no molt ampla carretera, passem pel nucli de
Besora,
ho evidencia el seu airós castell (documentat l’any 982 i, avui,
reconvertit en masia) enfilat dalt d’un espigat turó.
La
carretera que després es transforma en una pista asfaltada, continua
pujant entre camps, prats i boscos cap a les muntanyes i serres on
ens dirigim. Deixant algun trencant que, segons els rètols, porta a
algun mas, indret concret o casa de colònies, seguim muntanya amunt.
Passem el Coll
d’Arques
(1.241 m d’alt) i, una mica més amunt, el trencant que -per la
dreta- baixa cap a la Vall
d’Ora
(i
que agafarem després, de baixada del Pla de Busa, per anar a dinar a
El
Pujol).
En
aquest punt i fent unes ziga-zagues, la pista, supera -per un dels
pocs «passos» superables, l’anomenat Grau
de La Creu-
un petit cingle i arriba dalt del Pla
de Busa -aquest accès, inaugurat el 10 de juliol de 1952, va permetre pujar al Pla de Busa, per primer cop, vehicles motoritzats-.
Estacionem els cotxes a l’aparcament
(1.371 m d’alt) que hi ha a tocar de la
creu,
sota del Mirador
anomenat -precisament- de
la Creu.
Ja ens hi esperen els companys que han vingut -mira per on- de més
lluny, des de «comarques»: En Carles i la Rosa des de Mollet, al
Vallès i en Josep i en en Josep Lluís, des del Maresme.
Estan
arrecerats, a causa del vent i la baixa temperatura (quan hem arribat
el termometre exterior del cotxe, marcava 3º) dins dels respectius
vehicles. Els pronòstics del temps amenacen per avui -especialment
cap al mig dia- algun xàfec i en cotes altes -recordem que som per
damunt dels 1.300 m d’alçada-, potser, neu... El cert és que, de
moment, tenim un dia assolellat, amb -de tant en tant- una mica de
vent i algun núvol llunyà, per a fer bonic... De moment, no ens
podem queixar.
Esmorzar
i primeres visions de i des del Pla de Busa.-
Fem la tradicional parada de l’esmorzar, amb els elements
d’acompanyament dels entrepans -la bota amb vi, les olives, pastes,
bombons,...- aprofitant unes grosses pedres que fem servir com a
seients i taules.
Sembla
que, per a deixar-nos esmorzar, el vent s’ha aturat i, com que ens
hem abrigat, no notem tant el fred. Encara no son les deu del matí
(l’hora en que teníem previst arribar tots a aquest lloc i
esmorzar-hi) i, pràcticament ja hem enllestit aquesta important
feina. Com que, avui, hem matinat, tot i que la majoria ja han pres
-al
poc d’obrir els ulls i rentar-se la cara-
els seus «biberons» de cafè o cafè amb llet matiners, a aquesta
hora, ja tenim gana.
 |
Aparcament del Pla de Busa, al fons, La Creu que dóna nom al lloc, el cingle
i el Mirador. A la dreta de la fotografia el cim de La Guardia (1.437 m d'alt). |
Reconfortats
i amb renovades forces, enfilem el lleuger pendent que tenim a tocar
i pugem fins el
Mirador
que hi ha -protegit per una barana de fusta- a ran del cingle que tenim més proper, l’anomenat
Cingle
de la Creu.
Tenim, des d'on hi ha la "taula" que ajuda a situar el que hi veiem, una impressionant visió sobre bona
part de les valls i muntanyes que ens envolten: al fons, un espectacular panorama de la Catalunya Central, amb Montserrat i el
Montseny; als nostres peus, la Vall que forma el riu Aigua d’Ora -la Vall d'Ora-;
mirant cap el Pla de Busa, l'impressionant i llarga Cinglera de la Creu que es
despenja sobre les valls; al fons del Pla, la Serra de Busa amb el
Capolat i el seu punt més alt El Cogul de 1.526 m d’alt; lluny i a l’altre costat del Pla, veiem les serres
del Port de Compte i del Verd, el Cap de la Gallina Pelada i una de
les cares del Pedraforca. Tot un panorama. Ens hi fem -per al record-
una fotografia del grup.
 |
| Mirador de La Creu, a tocar de l'aparcament del Pla de Busa |
 |
El cingle de La Creu, des del mirador. Al fons, a la dreta,
la Vall d'Ora (on hi anirem a dinar) |
 |
| El Pedraforca, al fons, des del Mirador de la Creu de Busa |
Les
caminades.-
En funció dels diferents gustos, capacitats i estats d'ànim, ens
repartim formant dos grups d’excursionistes.
Els
més canyers/a.-
Amb algunes petites variants, han fet el recorregut previst i descrit
a la CRIDA de l’excursió: Aparcament - Masia de El Rial – Masia
Casa Vila - Mirador de la Creu del Capolat, amb unes impressionants
panoràmiques sobre la mola i el santuari de Lord, Sant Llorenç de
Morunys, el pantà -ara mig buit- de la Llosa de Cavall, les serres
del Port de Comte, de Guixers, del Verd i d’Ensija, dels Rasos de
Peguera i totes les vals i muntanyes dels contorns – Capolatell o
Presó de Busa – Retorn a la Creu del Capolat i a l’aparcament.
 |
| Alguns dels "canyers" (i la "canyera") dalt del Mirador de la Creu del Capolat |
 |
| Dalt del Capolatell (La Presó) |
 |
| Panorama des del Mirador de la Creu del Capolat |
 |
| La Serra del Verd des del Mirador de la Creu del Capolat |
 |
| La passera de La Presó |
 |
| Vinga "gavatxo" cap dins... |
Els
«valents/es».-
Han sortit de l’aparcament i per la pista que travessa bona part
del Pla han anat, pel mig de prats i boscos de pins, fins l’ermita
de Sant Cristòfol -antiga parròquia de les masies del Pla de Busa, esmentada ja el 1043 i reformada en segles posteriors (a la llinda de la porta hi consta l'any 1.758) i on, també, hi ha el vell cementiri parroquial-. Retornant, després, a
l’aparcament.
 |
| Sant Cristòfol i, a la dreta, la porta del cementiri |
 |
| Sant Cristòfol, detall de la porta amb l'any 1758 a la llinda. |
 |
Sant Cristòfol de Busa i el seu cementiri parroquial.
(Foto Associació de Turisme Vall de Lord) |
D’aquests,
un primer grup ha assolit els objectius previstos i un segon grup, a
causa de la caiguda -i una lesió que, afortunadament segueix una
evolució positiva- d’un dels seus membres n’ha fet la meitat,
retornant -per a major comoditat- en cotxes, a la zona de
l’aparcament.
Més o menys sobre les 12, començen a caure petites volves d'"aigua-neu" que quan arriben a terra es fonen rapidament... El cel, en algun lloc està ennúvolat i en d'altres serè... certament, el temps, s'està tornant boig... !!!
 |
| El Rial i darrera Casa Vila, des del camí de Sant Cristòfol |
 |
| La sequera es manifesta arreu... |
El
dinar.-
Poc abans de les 13h -tal i com teníem acordat- retornats tots a
l’aparcament, baixem pel «Camí de Busa a la Vall d’Ora» -una
pista, sense asfaltar, però en molt bon estat- fins a
El Pujol
on hi tenim acordat el dinar. Pel camí ens troben un llenyataire que està -ocupant, amb una pala excavadora, part de la pista- desbrancant arbres. Ens facilita el pas, però -per la part que ens toca...- li donem un cop de mà: I és que ja tornem a tenir gana !!!.
 |
| Vinga nois que ja podem passar... !!! |
 |
| El Pujol de la Vall d'Ora |
 |
| Ja sento la flaire de l'arrós... !! |
 |
| Detall de la tartana... |
 |
| Passeu, passeu, que no mossego... |
Com
gairebé sempre que poden, hem demanat als restauradors o
hostalers que ens anticipin el menú que tenen previst per al dia de
la nostra visita, facilitant-los d’aquesta manera la feina i el
servei a un grup que, normalment, és nombrós.
Hi hem dinat molt be, molt ben atesos i amb unes racions força generoses. Us en hem mostrat alguns detalls de la casa, el nostre acollidor menjador, la "carta" del menú i l'àpat.
Aquest
mas -relativament proper a l’antic monestir de Sant Pere de
Graudescales, a l’Ecomuseu de la Vall d’Ora i al Monument a
Guifre el Pilós, està ubicat en un racó encisador. Mireu, mireu... ah i també tenen una bona colla de simpàtics ruquets...
Als
postres, com ja és tradició, hem fet que la «mà afortunada»
agafés la butlleta guanyadora de la botella de bon vi «Xino-Xano».
En aquesta ocasió l’afortunat ha estat en Josep Fitó. Enhorabona, Josep !!!.
Comiat
i fins la propera.-
Acabem
la trobada i l’excursió amb la foto del grup davant de El Pujol.
 |
| Mireu, mireu, tothom somriu... no hi ha ningú seriós... Quina colla més maca !!! |
Alguns
dels assistents han aprofitat la proximitat del monestir benedictí
de Sant Pere de Graudescales, del segle X, per a fer-hi una visita.
Recordeu
que, segons el calendari previst, la propera Sortida Xino-Xano, la
que farà el número 120, serà el Dijous
11 de maig.
Us anirem informant.
Una
abraçada i continuem en contacte.
Text.- Pep
Fotografies.- Conxita, Isabel P.,
Rosa, Joan B., Josep Lluís, Enric C. i Pep.
