4a. Sortida del cicle Xino - Xano

DIJOUS 4 DE MARÇ DE 2010 4a. SORTIDA XINO - XANO

Companys i companyes, m’heu de perdonar. He hagut de deixar passar tot el cap de setmana per tal de tornar a tenir el to muscular i l’ànim per ser capaç d’escriure el report de l’excursió. I és que el que havia de ser una sortida de dificultat mitjana, es va convertir per obra d’una inconsciència col•lectiva en una excursió llarga, penosa, i del tot forassenyada per seixantons com nosaltres.
La cosa va començar molt be, amb el record emocionat d’en Carles que segons diu va néixer com a esser multicel•lular

en Can Congost (nou mesos abans del que figura en el seu DNI), va continuar tot molt be fins al Castanyer Gros.


Sant Salvador de Terrades

Roc Fiter

El punt d’inflexió va ser llavors. Se’m va acudir preguntar a en Carles si ell quan era jove, pujava i baixava al castanyer tot pel dret. Aquí es va demostrar que no sempre el que decideix la majoria és el més assenyat. Ens varem creure que encara teníem vint anys, i varem baixar pel dret, i diguem-ho tot, també ens varem perdre. I sobre tot, varem fer el que no s’ha de fer mai. Separar-nos.

>







Va haver-hi un moment que estàvem dividits en quatre grups, sortosament això va durar poc, però la divisió en dos nuclis va arribar fins a la fi de la Xino-Xano.
Això si. Varem gaudir com a “vedells” i “vedelles”, perquè l’equivocació ens va permetre aconseguir la nostra quota d’aventura que sens dubte ens cal.

Tot plegat van ser 13.5 Km segons els organitzadors, entre 14.3 i 15.4 segons el meu podòmetre (que va fallar) i només 10 Km segons la Guàrdia Urbana. A totes les manifestacions passa el mateix.
El coordinador va ser en Llorenç i els assistents varem ser en Carles, en Pep en Josep Maria, na Montserrat, en Joan Si, en Pepe, en Pepeluí i en Joan Mi, que tots assedegats al arribar a Sant Antoni de Vilamajor varem engolir les cerveses de ritual.
El recorregut oficial va ser: Cànoves. Pont de Muntanya, Can Quintana, Sant Salvador de Terrades, Can Cuc, Font dels Horts, Castanyer Gros, Font de les Bardisses, Tarteres del Morro Negre, Font Freda de Vallfornès, Pantà de Vallfornès, Pla de les Illes, Pont de Muntanya, Cànoves.
13,5 km. Desnivell + 550 m, - 534 m. El dinar va ser en el restaurant “El Refugi” de Sant Antoni de Vilamajor.

Molt be. Sis van poder gaudir de paella, segons diuen boníssima, la resta no.


















La resta d’expedicionaris no varem gaudir de la paella, però la resta del menú també va ser molt bo. (Calia aclarir-ho)

En acabar en Joan Si que feia poc havia celebrat el seu aniversari, ens va convidar a dues ampolles de Juvé i Camps, reserva d’en Joan.

Ah! Pels que m’ho heu preguntat, vaig arribar mitja hora tard al curset.
J.M.

Homenatge a Salvador Espriu

Avui fa un any que varem començar a publicar aquest blog, i per celebrar-ho, volem fer un petit homenatge a Salvador Espriu.
Precisament avui que es commemora el vint i cinquè aniversari de la seva mort.

Permeteu-me que en aquests temps d’irritació que ens ha tocat viure, tingui un record per un dels seus poemes del llibre “El caminant i el mur”

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

4ª SORTIDA XINO-XANO

Ruta circula des de Cànoves a Cànoves passant per Sant Salvador de Terrades, el Castanyer Gros d'en Cuc i el pantà de Vallfornès.

Dijous 4 de març del 2010.

Tipus d'itinerari.- Ruta per la feréstega vall de Vallfornès, pel acollidor veinat de Sant Salvador i la seva església neogòtica (des d'on es te una magnífica vista de la vall), continuarem fins a l'objectiu de la sortida que és el Castanyer Gros d'en Cuc (l'arbre amb més perímetre de la Península, 11,7 m), retornarem a Cànoves pel pantà de Vallfornès.

Recorregut.- 12,5 km.

Desnivell.- +434 m, -434 m.

Dificultat.- Mitjana. Gairebé, per no dir tot, el recorregut es fa per pistes.

Equip necessari.- Roba i calçat adequat al temps i lloc (roba còmode però que, també, abrigui, calçat amb sola dura i no lliscant).

Esmorsar.- Entrepà i/o fruita segons es vulgui. En Pep portarà la bota de vi i, segurament, en Pepe Luís el café (calent) i les "gotes".

Dinar.- Tindrem taula encomanada, a les 15 h, a el Restaurant "El Refugi" de Sant Antoni de Vilamajor.

Transport.- En aquesta sortida no anirem amb transport públic, hi anirem amb 2 o 3 (en funció dels que siguem) cotxes particulars. La logística per al repartiment de places i cotxes el farem-aquests dies que falten per a la sortida- per internet/telèfon.

Lloc hi hora de trobada.- El dijous 4-4-2010, a les 8h 30'. A la Parada del Metro de SANT ANDREU, al costat dret de la Meridiana on hi ha la parada d'autobusos interurbans.

Pressupost.- El dinar calculem que ens pot costar 15 euros per cap. Les despeses de transport caldrà "negociar-les" amb els xofers-propietaris dels vehicles.

Data límit d'inscripció.- Els/les que vulgueu i pogueu venir sou pregats d'avisar-nos a qualsevol dels qui normalment hi anem (Carles, Montserrat, Llorenç, Pepe Luís, Joan Miquel, Joan Simarro, Pep,...) com més aviat millor (per tal de lligar el tema cotxes i reservar la taula per dinar) però com a data límit el 24 de febrer a la nit.

Com sempre us animen a venir. Segur que, tot fent salut, hi passeu un agradable i divertit día. Animeu-vos !!!!

Mercès Don Pedro

Companys, i tanmateix amics. He de demanar-vos perdó perquè he deixat passar massa temps des de que varem reunir-nos amb en Pedro Beltran fins que ho he pogut publicar. Com a atenuant d’aquesta falta puc aportar que he volgut editar un reportatge videogràfic i que això m’ha pres més temps del que jo pensava.

El passat dimarts 2 de febrer, ja fa dons quinze dies, els remenadors de cireres del nostre Clan amb l’afegit d’en Quique Cots ens varem reunir amb Don Pedro a la cafeteria Európolis, al costat del camp del Europa.
El motiu de la trobada era manifestar-li l’agraïment per la documentació fotogràfica que ens havia lliurat i que ja hem incorporat al fons fotogràfic del Clan. Hem d’admirar el seu bon estat físic, sabem que fa esport, però sobre tot cal remarcar la seva memòria prodigiosa. Al seus vuitanta dos anys se’n recordava de més coses que nosaltres.

La trobada va servir també per assabentar-nos d’intrigues polítiques que ens varen passar desapercebudes llavors perquè no érem caps rellevants dels escoltes.

Mercès un cop més, senyor Beltran, no només per la documentació lliurada, sinó per tota una vida dedicada a l’escoltisme.

Joan Miquel

SORTIDA DE PRIMAVERA 2010

Dates: Divendres 7 (qui pugui), dissabte 8 i diumenge 9 de maig 2010

Lloc:

Casa rural "La Torre de Dalt" http://www.latorrededalt.com/ al poble de Camós (Pla de l'Estany) molt a prop de Banyoles. És una casa per a nosaltres sols, amb 10 habitacions de matrimoni (amb opcions de dos o un sol llit) i una habitació quàdruple amb 4 llits. La capacitat total (màxima) és de 22 persones. Te cuina, menjador, 10 banys, sala d'estar de 100 m2, llar de foc, gran porxo amb barbacoa, jardins i piscina.
Cost: El cost de la casa per a tot el cap de setmana és de 985 euros. Per tant si som el "complert" és a dir 22 persones, en resulta 45 euros per cap.
Pensem, per tant, rendabilitzar l'estada aprofitant al màxim la casa: dormir-hi, esmorzar-hi, sopar-hi, dinar-hi el divendres (qui pugui) i diumenge. Marxant, el diumenge, després de dinar.
Activitats: Com a principals activitats uns proposem la possibilitat de passar un cap de setmana d'esbarjo. Un lloc tranquil, amb piscina (si fa bon temps), possibilitats de fer petites excursions per visitar el romànic de Porqueres, de Pujarnol, de Palol de Revartit,... de fer una ruta insòlita per la ribera del riu Fluvià, ple de petits nuclis rurals i extensos conreus de farratge i cereals que, a la primavera, segur que estan en plana efervescència.... estem estudiant, la possibilitat de fer una petita excursió el dissabte dinant (a un cost raonable) en algun lloc de la ruta i retornant a Camós a mitja tarda. Diumenge, pensem aprofitar la gran porxada i la barbacoa per a fer una "botifarrada" per a dinar. Aquets dos dinars -el de dissabte i el de diumenge- juntament amb les despeses d'aliments per als esmorzars i sopars (pa, vi, ous, alls, patates -per a fer truites- tomàquets, embotits, cafè, llet, etc.) pensem que poden fer que el cost total per persona sigui al voltant de 100 euros.
Inscripcions i logística:Com podeu veure, el nombre de places és limitat a 22. Per tant, aquest és el nombre de persones que hi podem anar. Tots aquells que hi estigueu interessats, sou pregats de contestar aquests correu EL MÉS RÁPIT POSSIBLE dons l'inscripció es farà per RIGORÓS ORDRE DE RECEPCIÓ de les respostes. No cal dir que per al desplaçament mirarem d'aprofitar les places dels diferents cotxes que hi anem (compartint, si és el cas, les despeses).
Digueu-nos alguna cosa ABANS DEL DILLUNS 15 de Febrer a migdia (data límit en que tenim de confirmar la reserva i fer la "paga i senyal" al propietari). Si les places s'omplen abans us ho farem saber (respectant la "llista d'espera" per si es produís alguna baixa).

Gràcies a tots i a totes per la vostra comprensió. Si us plau, digueu-nos alguna cosa.

3a. Sortida del clicle Xino-xano

DIJOUS 4 DE FEBRER DE 2010 3ª SORTIDA XINO XANO (S)

Per fi va arribar el dia i tots plegats amb cara de no haver dormit amb tota la nit per la emoció continguda,ens vam trobar a les taquilles de Plaça Catalunya a la espera de conèixer la destinació que en Joan Mi havia triat per el mes de Febrer. Per això aquesta sortida era la 3ª Xino-Xano S=Sorpresa. Fins i tot algú va anar a treure el carnet de majors de 60 anys per obtindre un profitós descompte en el trajecte que suposadament faríem amb la Renfe.Però no, no vam agafar el tren sinó el metro amb direcció Av. Tibidabo i el bus 195 que ens deixaria al començament de la nostre 3ª expedició que ha estat una passejada per la Carretera de les Aigües desde la Font del Racó fins a la Font de la Mandra a on vam dinar al Espai Mireia. Total uns quasi 13 km amb un temps nuvolat però que ens va permetre fer el recorregut tranquil·lament fins arribar al Espai Mireia a on va començar a ploure.

Nomes comencar, hi havia un que ja mirava el rellotje.Tot estava cronometrat!

A mesura que anàvem guanyant alçada, deixàvem per el camí unes "modestes cases de camperols"

Desprès de superar el desnivell, varem trobar el punt de sortida de la nostra expedició.









Tot començar, en Quique va trobar un conegut i els expedicionaris vam poguer reposar.

Gracies al desnivell aconseguit, no sense esforços,varem poguer divisar, a lo lluny, el Manhattan Barceloní




Mai estarem prou agraïts als expedicionaris que abans de nosaltres van assolir llurs objectius i van marcar el camí

Expedicionaris amb experiència, marcaven amb seguretat la ruta a seguir.

Va arribar un moment de desconfiança que es va superar revisant els mapes que en Carles repartí a tothom.

La desconfiança va desaparèixer desprès d’un petit àpat, encara que en Pepe Luis “no les tenia totes” .

Aquí vam trobar uns altres expedicionaris que impactats per la nostre imatge ens van entrevistar i filmar.

Els nou-incorporats Pepe i Quique van demostrar una bona preparació física necessària per aquesta expedició.

Les "petites construccions fetes de palla i fang" es podien veure entre els pins de la zona.

El fred, la pluja i la boira eren els nostres enemics.

Sortosament anàvem trobant senyals aclaridores de que no ens havíem perdut.

De tant en tant ens donàvem un merescut descans al nostre esforç.

De sobte, varem veure que l'objectiu es po-dia aconseguir i varem volguer deixar constància per les generacions futures.

Jo també tinc dret a sortir a les fotos de tant en tant, ¿no?

En arribar al nostre objectiu que no era un altre que el Espai Mireia a la Font de la Mandra, varem fer un àpat i un brindis a la salut d’ un dels expedicionaris que ja te “uns quants anys”.

¡ FELICITATS PEP!

Segons fonts generalment ben informades, cap dels expedicionaris va necessitar assistència medica en arribar a Barcelona.

Text i fotos: Joan Simarro

MÚSICA I CANTANTS (1)

L’ALTRA “NOVA CANÇÓ”

Permeteu-me aquesta “entrada” al nostre Bloc i, també, una recomanació.
Tots reconeixem el valor i el mèrit d’aquells cantautors, molts d’ells emmirallats en la chanson francesa, que van donar forma i prestigi a la Nova Cançó. Raimon, Els Setze Jutges i molts d’altres intèrprets van tenir, en uns temps certament difícils, l’”atreviment” de cantar (i posar al dia) la cançó en català. Molts han lloat, especialment l’any passat en motiu del cinquantenari de la cançó “Al vent”, aquest fet. Plenament d’acord.
Per contra, s’ha oblidat –per sistema, per omissió o per ignorància- tota la gent que, fugint de l’etiqueta, a les dècades dels seixanta i setanta cantaven, també, en català. Ho feien amb d’altres ritmes, pop o ie-ie, en grups o conjunts de música “moderna”. Alguns ja cantaven en castellà fent versions d’altres autors, d’altres van debutar cantant en català, amb peces pròpies o adaptacions foranies.
La història de la música i la cançó, en català, l’han fet tots plegats. La nostra memòria –i si voleu nostàlgia- musical seria incompleta si oblidéssim els pioners d’aquesta Altra “Nova Cançó”.
La revista ENDERROCK, número 172, d’aquest mes de Febrer, està dedicada al POP IE-IE CATALÀ DELS ’60. Amb l’exemplar de la revista es regala un CD, amb 11 peces –algunes força conegudes-, que ens permeten muntar el nostre particular “guateque”. Tot per 4,95 euros.
No se si recordareu noms de grups o cantants com: “Els 3 Tambors”, “Els Dracs”, “Maria Cinta”, “Els Corbs” versionadors d’en Bob Dylan, “Lita Torelló”, “Els Picapedrers” i “Els Drums” i les seves adaptacions de “The Beatles”, “Els 4 Gats”, “Els Xocs”, “Els Trons”, entre d’altres.
De les cançons del CD destaco –tot i que, es clar, els gustos son molt personals-: “Què passa amb els duros” (“Get Out of My Life Woman” d’ Allen Toussaint) tocada per “Eurogrup”; “La casa del sol naixent” de “Els Dracs”; “No et puc acompanyar” d’en Pi de la Serra cantada i tocada per “Els 4 Gats”; “Un ninot penjat d’un fil”, cançó amb la qual la Sandie Shaw va guanyar el festival d’Eurovisió del 1967, molt ben interpretada i versionada per “Els de la Torre”; “Ajuda’m” (“Help” dels Beatles) de “Els Picapecrers; “Cançó del noi dels cabells llargs” d’en Jordi Batiste molt ben interpretada per “Els 3 Tambors” o “Per tu ploro” versió ie-ie d’en “Mauné i els seus Dinàmics” que va ser uns dels primers grups moderns que va incorporar la tenora al costat de la molt ben tocada bateria.....
No cal dir que us recomano, a aquells/aquelles que us agrada la música, l’adquisició de la revista ENDERROCK + el CD d’aquest mes.
Que la disfruteu (o gaudiu) força !!!
Una abraçada.

CALENDARI 2010

El 12 de gener passat amb el ciri que varem muntar i que us vaig explicar, em vaig oblidar de dir-vos com quedava el calendari d’aquest any pel que fa als futurs esdeveniments d’aquest Clan.

La qüestió és que varem acordar que tots els primers dijous de cada mes seran dedicats a les sortides Xino – Xano, excepte el mes d’abril que serà el dijous dia 8 per no coincidir amb la Setmana Santa i el mes de maig que serà el dijous dia 13 perquè el cap de setmana del 8 i 9 tindrem la Sortida de Primavera.

El tradicional Sopar del Clan Os Gris serà el 18 de juny, i la Sortida de Tardor la farem el 23 i 24 d’octubre. El mes d’agost no hi hauran activitats.

O sigui:
Sortides X-X = 4 F, 4 Mç, 8 Ab, 13 Mg, 3 Jn, 1 Jl, 2 S, 7O, 4 N, 2 D
Sortida de Primavera = 8 i 9 Mg
Sopar del Clan = 18 Jn
Sortida de Tardor = 23 i 24 O

Ho teniu clar? Dons ara ja no teniu excusa de conflicte d’agendes.

Pels que no recordin de que van les sortides Xino – Xano la definirem un altre cop:
Xino – Xano Raid. Es diu de l’excursió de baixa dificultat reservada preferentment, però no exclusivament, al col·lectiu desvagat (jubilats, pre-jubilats, aturats i invàlids) en el que el objectiu principal és el cultiu de l’amistat i el tiberi.

Convocatòria de la X-X S

SORTIDA XINO – XANO DEL 4 DE FEBRER

Sortida sorpresa. És a dir es tracta d’una sortida XXS (per la sorpresa)

De Barcelona a Barcelona i tiro perquè em dona...
la gana. Ho sento no he pogut trobar altra cosa que rimés amb Barcelona

Tipus d’itinerari:
Passejada de mitjana durada per indrets al que no heu anat mai d’excursió.

Característiques:
Dues etapes.
1a. Etapa -- 6 quilòmetres – 2 h 24 min (pas xino –xano homologat)
Perfil de l’etapa _________________________________________
No hi haurà Premi de la Muntanya perquè no hi ha pendent.
Etapa d’enllaç neutralitzada.
2a. Etapa – 4 quilòmetres – 1 h 36 min (pas x x h)
Perfil de l’etapa _________________________________________
Els últims 10 metres es disputaran al esprint (qui pugui)

Horari:
9:00 Trobada a l’estació de Renfe de Plaça de Catalunya al lloc habitual (vestíbul de baix davant de les taquilles).

Pressupost:
Total aproximat 20 €

Equip:
Calçat còmode (amb sola gruixuda i antilliscant). Roba d'abric de varies pells, en pla ceba, per anar-se traient a mida que el sol escalfi. Esmorzar i aigua, en Pep ja portarà la bota, qui vulgui portar Cola serà mal vist.
No us oblideu de portar capalina, últimament plou massa sovint.

TROBALLA

Fa unes setmanes en Joan Miquel ens informava sobre la cessió (per a scannejar-les) per al nostre Fons Fotogràfic d’un bon plec de fotografies dels germans Cots i d’un parell dels primers àlbums de fotos escoltistes d’en Pedro Beltran. En aquests moments, feta la tria d’aquelles que vàrem considerar, des del punt de vista de la nostra “memòria històrica”, més interessants estan en fase d’instal·lació en el Fons virtual.
Avui, ha estat en Josep Lluís Lirola el qui ens ha donat una molt bona notícia. Remenat pels amagatalls de casa seva ha trobat el seu ARXIU DELS SCOUTS. Prop d’un centenar de fotografies, documents, records..... tot un tresor !!!!
Els de la COMECLOG estem frisant per a veure-ho. Segur que hi trobarem moltes dades per a completar o ampliar la “Petita història del Clan” i amb les fotografies en farem, també, una selecció per afegir un “Àlbum” d’en Pepe Luí al nostre Fons.
A veure si us animeu a buscar per golfes, soterranis, caixes, capsetes i caixons,.... i ens podeu comunicar una nova troballa per a la nostra “memòria històrica”.
Animeu-vos.

DIÓS, LA QUE SE ARMÓ

Avui s’ha tornat a reunir la COMECLOG. Us ben juro que hi havia un ordre del dia, però per Déu que el pollastre que s’ha muntat ha estat per llogar cadires.
En Carles Pérez Vilaplana, que no va ser mencionat en la publicació del 19 de desembre com a “tocat” per la mar, s’ha sentit ofès!!
I és que te raó.
A banda d’en Bermejo que ja era veterà, en Josep Blanc i en Carles P. V. Varen ser els primers en afeccionar-se. Els altres varem sentir els cants de sirena molt després. És més, en termes de mar alguns som uns nouvinguts.
Però el pollastre no es muntà per contradir-nos, no! El pollastre va venir, quan per demostrar-ho va aportar una documentació exhaustiva, una documentació que no calia, perquè ja et creiem, Carles. Que ho sentim molt, Carles, que ens has de perdonar, home!
Però si que cal.
Cal perquè allò que s’escriu queda, i no es pot rectificar si no és documentadament, i així és que en Carles ens ha portat el seu “titulin” de la Federació de Motonàutica del ’74, el seu carnet de Bussejador de 1a. Classe de la Federació de Activitats Subaquàtiques del ’76 i fins i tot la seva cartilla naval que demostra que en el ’70 va ser llicenciat com a Mariner de Primera en el Port de Sóller.I per que així consti, ho publiquem.
































































És per tot això que he titolat la publicació d’avui en Castellà, més que res per homenatjar a Paco Candel, que com molts de nosaltres era Català de segona generació i va posar aquest títol al seu tercer llibre.
Però, no us amoïneu, que la sang no va arribar al riu, la reunió del COME ( per allò de les pastes) va poder completar els objectius que ens havíem marcat i varem establir el calendari pel any 2010, però com que no ens queda espai ni temps ja us ho anirem dient més endavant.



De moment i perquè veieu que la reunió no va acabar com “el rosari de l’aurora” aquí teniu una foto.
J.M. Cortés Carreras

Una Encaixada Amb La Ma Del Cor

Tal com ja vaig avençar ahir en el meu comentari a la publicació d’en Pep Arisa, he rebut un material fotogràfic d’una importància excepcional.
El nostre amic Enric Cots (“Quique”) m’ha lliurat la seva col·lecció de fotos, la majoria fetes pel seu pare, i un parell d’àlbums de la col·lecció d’en Pedro Beltrán.
Aquestes últimes recullen sobre tot les activitats del Grup Santíssim Redentor i en particular del Clan Os Gris dels anys 1962 i ’63. Les fotos, que hem rebut en qualitat de dipòsit i amb el compromís Scout de tractar-les acuradament, representen una autèntica troballa perquè pertanyen a una època de la que quasi no disposàvem de documentació gràfica.

Us “pujo” dues mostres per anar fent boca. He identificat alguns de nosaltres, però no a tots. No se si l’escassa ampliació que permet el blog serà prou per que identifiqueu els que falten, però el repte sens dubte serà divertit. La quantitat de fotos rebuda fa inviable enviar-ho tot al nostre disc virtual. És per això que caldrà una reunió del COMECLOG per fer una selecció de les més interessants.

Agraïm des d’aquí al senyor Beltrán per curosa custòdia d’aquestes fotos durant tants d’anys.
Don Pedro, una abraçada i una encaixada amb la ma del cor.
Joan Miquel

AVÍS A NAVEGANTS: EN PEP BERMEJO (actualitzat l'agost del 2017)

En Pep Bermejo és, en aquesta vella fotografia, el primer de la dreta -amb els mitjons blancs-

EN PEP BERMEJO

(actualitzat amb fotografies i un comentari l'agost del 2017)

Molts membres del nostre Clan estan o han estat atrets pels esports marítims. Com la muntanya, el mar enganxa....

En Pep Blanc, en Carles Pérez Pastor, en Llorenç Cabrol, en Andreu Iniesta, en Joan Miquel Cortés, en Josep Lluís Lirola, en Carles Pérez Vilaplana, en Joan Simarro, en Josep Fitó,... i, segurament, molts d’altres han sentit la crida del mar, el seu clam de risc i de llibertat i, alguns hi ha deixat -com a la muntanya-, fins i tot, la vida.

M’ha vingut això a la memòria en descobrir, entre els meus apunts, una ressenya sobre un treball d’en Josep Bermejo: Guia nàutica dels Països Catalans (de Guardamar a Salses i Maó) a escala 1:1.000.000. Editorial Pinya de Rosa. Barcelona 1981 (volum I) i 1982 (Volum II: Les Illes a escala 1:500.000). La primera i, potser única, carta nàutica dels PPCC.

En Pep Bermejo, amb gorra de plat,
quan era el Cap del Grup "Gilabert
de Centelles". Imatge gentilesa de
 "Homenatge a Pedro Beltran"

En Josep Bermejo, molts de vosaltres el recordareu, va ser un dels primers caps del grup “Santíssim Redemptor”, el primer grup dels Scouts d’Espanya (ASDE) que es formà, l’any 1953, a Barcelona desprès de la guerra civil en ple franquisme. El primer de Barcelona i el segon d’Espanya, el primer –“Santiago el Mayor”- es creà, l’any 1950, a Madrid. En Bermejo, com deia, era cap de la Tropa del nostre grup fins que decidí, segurament seguint el cant d’alguna sirena i portat pel seu gran amor al mar, crear el primer grup d’scouts marins de l’estat espanyol, també desprès de la guerra civil: el “Gilabert de Centelles”. El nom d’un destacat noble català que, al segle XIII, participà en nombroses expedicions marítimes d’aquelles que van originar que, fins i tot, els peixos de la Mediterrània portessin les quatre barres... deu ni do, quina feinada !

Una imatge més d'en Pep Bermejo quan era cap del "Gilabert de Centelles", precisament gairebé tots els scouts que te al costat eren del "Santíssim Redemptor": en Joan Blanc amb vestit i corbata, en "Joanet" Garcia, en Ramón Robira, en Enric Cots, en Conrad Homs,... Fotografia gentilesa d'en Eduard Candami.

En Josep Bermejo, a més de dirigent scout, s’ha dedicat durant molts anys a l’ensenyament de la nàutica formant a un bon nombre de patrons i patrones de barco. Suposo que, ara ja retirat, deu contemplar “los lunes al sol” i la mar en calma des d’alguna barca...

Tenim entre nosaltres alguns navegants en actiu, concretament en Joan Miquel, en Joan, en Llorenç, en Josep Fitó, en Carles i en Pepe Luí, especialment per a ells (i alguns que, potser, ignoro) va dedicat aquest “Avís”.

En Josep Bermejo, a més de tot això que s’ha dit i moltes coses més que segurament no sabem... és, també, un bon escriptor sobre temes nàutics. Només buscant pel Google, a més de la guia nàutica dels PPCC citada, ha publicat:


- Patrón de embarcaciones de recreo (manual). Editorial Juventud. Barcelona 2001.

-  La cocina a bordo y otros fogones. Editorial Juventud. Barcelona 2005.

- Patró d'embarcacions d'esbarjo (manual). En català. Editorial Juventud. Barcelona 2007.

-  Patrón de navegación básica. Manual de navegación local. Editorial Juventud. Barcelona 2009.

“En un velero, después del capitán, el cocinero !!” és una vella i encertada dita marinera, en Pep Bermejo, és un bon exemple d’aquests dos “oficis”: un bon capità i, suposem, un bon cuiner.

Ja ho sabeu.

Una abraçada a tots i totes.

En Pep Bermejo, avui -2016-. No ha canviat tant...

Segona sortida del Cicle Xino - Xano

He llegit recentment en una documentada història del escoltisme que les primeres sortides que es van fer al Regne Unit eren denominades “Rallies”. Res a veure amb cotxes, car eren pels vols del 1900. Dic això perquè fora bo que ho recuperéssim per les nostres sortides Xino – Xano. O sigui, res de X-X Racing (Ja no tenim esperit competitiu), ni de X-X Raid (Que dona un aire de operació de cop “manu militari”).
La sortida del passat 3 de desembre fou una Xino – Xano Rally. A peu, es clar, no amb WRC.

Aquesta vegada tothom va quedar content. La seva dificultat baixissssssima com va programar en Josep Maria va permetre que ningú acabés baldat. Com sempre van haver-hi que s’hi van repenjar, però això passa sempre que es camina en grup.

Després de fer parar boja a la taquillera de Rodalies, (els ordinadors no entenen que hom vulgui anar a Canet, caminar fins a Sant Pol, i tornar des d’aquesta població) varem sortir puntualment de Barcelona i arribar puntualment a Canet. Els trens d’ara donen poc espai a l’aventura. Un cop allà el tempo del programa va estar mil·limetricament acurat si be que varem esmorzar més amunt del Castell de Santa Florentina perquè al lloc no hi havia espai adient. Aquí si que varem sentir la protesta d’en Joan Simarro que tenia gana.

Tanmateix la seva veu va ser esvaïda pel potent discurs d’en Pep Arisa que havia fet els deures i ens va explicar l’historia de la casa forta de Canet, és a dir, El Castell de Santa Florentina. Fortificació original del segle onze restaurada i ampliada al llarg dels segles en moltes ocasions fins a arribar a la definitiva del 1900 a càrrec de Lluís Domènec i Montaner (net del propietari de la època).

Després de la visita exterior del castell, (per a la visita interior cal demanar permís i pagar) varem passar davant de la campa on en els seixantes es celebrava el mític Canet Rock i un poc més tard varem esmorzar.

Un cop restaurades les forces ens varem enfilar fins a Pedracastell, la Creu de Canet.

Fetes les fotos de rigor i gaudida la vista del Maresme que s’ofereix des de la creu, varem començar el descens fins a Sant Cebrià de Vallalta, on els de Can Martri ens esperaven per dinar.

Aquest va ser un altre dels encerts de la 2a. XX. El dividir el recorregut en matí i tarda ho va fer més assequible per a tothom. També va ser l’encert més valuós, perquè si haguéssim esperat a dinar a Sant Pol hauríem fet salat, dons el Sant Pau era tancat. Encara sort, perquè amb això ens varem estalviar 130 € per cap.

Ah! M’oblidava!!... En Pep tenia raó: NO ENS VAREM MULLAR.
Ho he de reconèixer, la recerca i posterior publicació de les previsions meteorològiques que vaig fer, no només no va servir de res, sinó que us va fer carregar amb estris totalment inútils. DEMANO FORMALMENT PERDÓ.
Joan Miquel.

DUES PÁGINES WEB, FORÇA INTERESSANTS, SOBRE ESCOLTISME

Per aquells o aquelles que tingueu interès –i temps, clar- per conèixer o rememorar “tècniques”, jocs, manualitats, històries, o demés temes relacionats amb l’escoltisme us proposo que visiteu les següents webs:

Recordeu la que ja us vaig recomanar, en català:

http://www.jouscout.com/

Les que ara us proposo son:

http://www.parcelascout.es/ Una pàgina, en castellà, creada per un scout espanyol.

Tot i que encara te moltes “seccions” en preparació, es especialment recomanable visitar la “Cronologia” (feta a partir d’uns apunts d’en Enrique Genovés, antic Cap Nacional dels Scouts d’Espanya). Hi explica coses força curioses.

L’altra web, és més “internacional”. També en castellà, sembla que està feta a Colòmbia. És força interessant en tots els seus continguts i molt completa. Per a nosaltres, que ja no estem en “actiu” i no necessitem tants recursos tècnics, és recomanable llegir-hi, penso, d’altres temes més de tipus històric, sentimental o anecdòtic com per exemple:
- L’origen i el perquè de la “panyoleta”.
- El bordó scout.
- Era maçó en BP ?. Hi ha relació entre l’escoltisme i la maçoneria ?.
- Història de les guies.
- Història dels llobatons.
- Ús de l’esvàstica (creu gammada) a l’escoltisme.
- El tòtem scout.
- Qui era en Roland Philipps que tan va influir en el “sistema de patrulles”.
- Quina relació tenia en BP amb en Rudyard Kipling ?.
- A quin país s’”exportà” primer l’escoltisme desprès de la Gran Bretanya
- .....
Això, i molt més, ho podeu trobar a: http://www.manualscout.cl/

Que ho disfruteu.

Butlleti Meteorològic

Benvolguts amics i amigues que ens trobarem a la XX2:
Fa uns dies en Pep Arisa, co - organitzador de la 2a. Xino - Xano, ens deia que, - No patiu pel temps, potser no suarem, però segur que no ens mullarem !!!! - Be pot ser no, que últimament els homes i dones del temps no estan massa fins, però si els hem de concedir alguna credibilitat, em sembla que si.
He estat cercant per la xarxa i malauradament hi han masses serveis meteorològics que opinen en contra d’en Pep. Us faig arribar tres previsions que coincideixen, però el més preocupant és que no n'hi ha cap que discrepi.

En un comentari a la publicació de la convocatòria, deia que fora convenient portar l'armilla reflectant. Ara afegeixo la absoluta necessitat de portar la capelina.

Ah! No us lliureu al pànic. He dit:

ARMILLA REFLECTANT: NO ARMILLA SALVAVIDES!!!

Joan Miquel

Sortida XINO-XANO del DIJOUS 3 de Desembre 2009.

DE CANET DE MAR A SANT POL DE MAR per PEDRACASTELL (o La Creu de Canet) i Sant Cebrià de Vallalta (El Maresme)

Tipus d'itinerari.-
Petita travessa que recorre la vessant del Montnegre que mira al mar, amb bones vistes sobre el litoral del Maresme i valls de les rieres d'Arenys i de Sant Pol o de Vallalta.

Característiques.-
Durada: 2 h. (opció "agafant autobús") i 3h 25' (opció " a peu fins a Sant Pol")
Recorregut: 5 km. (1ª opció) i 8 km. (2ª opció).
Desnivell: + 300 m, - 290 m.
Dificultat: Baixa-baixissssssssima (per a nens de 8 anys !!!!!!). El camí en general és bo. El punt més alt és La Creu de Canet (314 m) a 2 km de Canet i un desnivell de 300 m no gaire pronunciat, per tant. Després tot és baixada amb pendent suau, uns 200 m de desnivell en 1 km, fins a la carretera de Sant Iscle a Sant Cebrià de Vallalta.

Itinerari.-
0 h 00' Estació RENFE de Canet de Mar (16 m.)
0 h 20' Castell de Santa Florentina (100 m) (no hi entrarem però hi passarem ben aprop).
0 h 40' Pedracastell o Creu de Canet (314 m)
1 h 05' Cal Ratet (170 m) i, poc després, Can Madró.
1 h 35' Carretera BV-5128 de Sant Iscle de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta.
2 h 00' Sant Cebrià de Vallalta. Dinarem al restaurant "La Vinya".
Després de dinar, tenim dues opcions :
a) poden agafar l'autobús de línia fins a Sant Pol, o
b) seguir per la carretera que passa per la bonica vall de Vallalta o de la riera de Sant Pol i en uns 3 km (1 h 25') arribar fins a l'estació de Renfe de Sant Pol.

Horaris.-
9 h 00' .-Hora de trobada a l'estació de Renfe de Plaça Catalunya (al vestíbul de baix, davant de les taquilles)
9 h 17'.- Sortida de tren, línia C 1, direcció Arenys - Calella - Blanes.....
10 h 15'.- Arribada a l'estació de Canet de Mar.
11 h. 00'.- Estarem a l'alçada del Castell de Santa Florentina. Esmorsar.
12 h. 00' .- Pedracastell o la Creu de Canet. Bonica panorámica.
13 h 30'.- Sant Cebrià de Vallalta.
14 h 00'.- Restaurant "La Vinya". Dinar. Concretar "logística", lloc i vocal de la sortida Xino-Xano del 7 de gener.

Si triem l'opció "a peu fins a Sant Pol" caldrà sortir del restaurant a les 16 h 00' ,per agafar el tren de les 17 h 26' (arriba a Barcelona a les 18 h 25'), o a les 16h 30', per agafar el tren de les 17 h 56' ( arriba a Barcelona a les 18 h 55').
Si agafem l'auto de línia, de Sant Cebrià a Sant Pol (diu en Josep Mª que n'hi ha un, més o menys, cada mitja hora) podriem, esclar, allargar la sobretaula i fins i tot agafar el tren anterior, a les 16 h 56' que arriba a Barcelona a les 17 h 55' i poder -així- tenir temps per preparar el sopar de les nostres "respectives".

Pressupost.-
Renfe.- Aproximadament 6 euros.
Dinar.- Aproximadament 20 euros.
--------------------------------------------
Preu aproximat (amb el bus) 30 euros (ni el INSERSO)

Equip.-
Calçat cómode (amb sola gruixuda i antilliscant). Roba d'abric, segons el temps, (un jersey o polar no fà mai nosa) no oblideu la capelina si el dia assenyala pluja. Bastons a criteri de cadascú. Entrepà, fruita o el que tingueu per costum per a l'esmorsar (jo ja portaré la bota amb vi). Penseu a portar la cantimplora o una botella d'aigua, segons la que creieu podeu necessitar (no ens podem refiar, desgraciadament, de l'aigua de les fonts). En fi tots vosaltres ja teniu prou experiéncia per a no oblidar rés vital i no portar alló innecessari (tot pesa) els qui aneu en parella, només us cal una sola motxileta.

Només un darrer i important detall: Si algú no pot venir o s'hi vol afegeix cal dir-ho abans de dimarts dia 1 de desembre a en Josep Maria per tal de confirmar la taula a "La Vinya".

Fins dijous, amics i amigues.