INFORMACIÓ sobre la sortida XINO-XANO (històrica, doncs és la primera del que segur serà un llarg cicle de sortides....) del proper DIJOUS 12 de Novembre.
Punt de Trobada: A les 9 h al vestíbul, davant de les taquilles de venda de bitllets, de l'estació Renfe de Plaça Catalunya.
Desplaçament d'anada: Agafarem el tren que surt a les 9h 22' línea C3 direcció Vic i que arriba a La Garriga a les 10h 02'. El preu del bitllet és de 2,80 euros. Els qui tinguin "TARJETA DORADA"(la fan a partir dels 60 anys) de Renfe tenen un 40 % de descompte. Si som una colla de 10 o més, podem sol·licitar el descompte de grup (cal fer el viatge amb el mateix punt de sortida i d'arribada) amb un descompte del 30%.
DE LA GARRIGA A FIGARÓ per SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES. TIPUS D'ITINERARI.-Travessia per les estribacions del Montseny que s'aboquen al Vallès amb una bona vista sobre aquesta plana i els relleus i vall del Congost.El punt més alt (658 m) és l'ermita romànica de Sant Cristòfol de Monteugues. CARACTERíSTIQUES.-Durada.- 2h 30' (10 km.)Desnivell: +400 m, -350 mDificultat: Mitjana-baixa. Camí fàcil, gairebé sempre per pista.
El que si és important de cara al dinar és saber -a més tardar el dilluns dia 9, abans del mig dia- els qui serem ja que, sobre les 14 h, cal trucar a "Ca la Consol".
Ca la Consol és la fonda a on dinarem, car ja no estem per fer-nos el “jalar” a la muntanya.
NOTICIA DE DARRERA HORA!!!
El dia 5 al matí en Pep va poder parlar amb els de "Ca la Consol" (els dimarts és l’únic dia de la setmana que tanquen).
"Ja he reservat la taula per a 8-10 persones, a falta de confirmar el nombre exacte dilluns que ve." Ens va dir.
El preu del menú, amb beguda i postra inclòs, és de 12 euros.
Així doncs, el PRESSUPOST DE LA SORTIDA és:
- Viatges .........(2x2,80 euros, en el pitjor dels casos, sense cap tipus de descompte).......5, 60 euros
- Dinar (menú + beguda + postra) a "Ca la Consol" de El Figaró....................................... 12,00 euros
------------------
Total..... 17,60 euros
Ni els de l'INSERSO ho fan tan barat !!!!!
Recordeu confirmar els qui veniu, abans de dilluns al mig dia.
dissabte, 7 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
Marató sobre patins en línia
Tal com vaig dir la setmana passada, a la sortida de tardor varem aplegar-nos només deu, però de la resta dels membres del Clan van haver-hi que es van excusar. D’aquests alguns amb nota “cum laude”. És el cas del bon amic Miguel Angel Palomo.En Miguel Angel el mateix cap de setmana que nosaltres ens passejàvem per el Priorat, va participar en una Marató sobre patins en línia a Itàlia.
Una Marató autèntica, de les de 42 km i 195 m, que dius, els 42 quilòmetres tenen un passar, però els 195 m finals son mortals! Una carrera de resistència que no perquè es faci sobre rodetes es menys dura. M’estic referint a la 22èna Italian Marathon Memorial Enzo Ferrari, que es corre a peu, en cadira de rodes i des de fa nou anys, en patins en línia i que com ja deveu haver sospitat te lloc a Modena.
Modena no és només famosa pel seu vinagre espès i dolcet, o per la seva universitat (una de les més antigues del mon) sinó més encara per ser la seu dels automòbils més mítics del mon mundial: Els Ferrari i els Maserati.
I per documentar la seva participació juntament amb catorze companys més de la Associació de Patinadors de Barcelona es va fer una foto al davant de la Galleria Ferrari i ens envia un:
Petit reportatge de la carrera.
Delante del Museo FERRARI
Dorsal: 1720 (en la foto de la salida estoy en el centro con camiseta roja y un pañuelo por debajo del casco). No tengo más fotos porque cuando corro no llevo cámara (¡No podría con el peso… con el mío y con el de la cámara.
Clasificado nº 50 (12º de los mayores de 50 años y 1º de la Asociació de Patinadors de Barcelona): Muy discretito como se puede ver. Pero nos lo pasamos “pipa”.
De la Asociació de Patinadors de Barcelona tuvimos dos bajas por caída y efecto “dominó” cuando iban en pelotón. Resultado: 1º Un compañero con rotura de clavícula. 2º Otro con quemadura en el muslo, por roce con el asfalto. Con todo, éste no es un deporte peligroso si llevas todas las protecciones, y mucho menos si se trata de paseo urbano.
Los 4 penúltimos también eran de la APB, pero en un ejemplo de compañerismo, venían animándose entre ellos para acabar, ya que uno inició la carrera con colitis y otro dobló la guía de la rueda de uno de los patines y patinaba “torcido”, los otros dos les animaban charloteando, y en algunos momentos patinando de espaldas.
Es curioso que de las instantáneas oficiales del fotógrafo de la Maratón la única que de momento hace referencia a los patinadores, es la llegada de este grupo de 4 compañeros con los brazos en alto.
No disposem de les fotos oficials a que es refereix en Miguel Angel perquè tenen Copyright i tal com estan les coses últimament amb els drets d’autor, no volem que ens tallin l’accés a la xarxa.
En Miguel Angel ens encoratja a provar aquest esport i ens envia un video de la edició 2009 de la carrera P2P. (Pamplona to Puente la Reina)
Cada martes por la noche en el Parque del Clot (detrás del Centro Comercial Las Glorias) se dan clases de iniciación. Con 4 clases ya se tienen los conocimientos mínimos necesarios para moverse con patines aunque siempre hay que llevar casco y protecciones por si las caídas.
Gràcies Miguel Angel per fer coses dignes de menció i no apalancar-te com fem els demés.
J.M.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Sortida de Tardor
Tardor al Montsant - Priorat. 16-17-18 octubre 2009
Tot i que varem publicitar la sortida de tardor com un esdeveniment molt desitjat però amb places limitades, la nostra estratègia no va “colar”. Només ens varem aplegar deu “claneros”, això si, molt ben avinguts.
No va servir de res dir correu, correu, que s’acaba!! Pot ser que hauríem d’haver dit NOU!!, per exemple... NOVA SORTIDA DE TARDOR!!! o... aquesta vegada amb més CIRITIONE, que es veu que son paraules que tenen molt d’èxit.
A Porrera, anàrem en peregrinació a veure la casa d’en Lluís Llach i varem intentar visitar la seu de Vall Llach, però era tancat. Ens varem haver de conformar amb fer-nos una foto al davant. Al vespre cap a Cornudella, per sopar, “sobretaular” (neologisme verbal que se’ns dona força be), i en acabat a dormir.
Tant en “El Rebost de la Cartoixa” com en la “Fonda del Recó” varem dinar i sopar molt be, però sobre tot en el “Siurana” el menjar va ser digne de estrella de guia gastronòmica.
En el transcurs de la gira tots plegats tinguérem multitud d’ocasions per comprar (de vegades compulsivament) el oli i el vi de la terra i en tots els àpats el vi que ens van servir, tot i sent del gerro, va ser extraordinari.
Tot i que varem publicitar la sortida de tardor com un esdeveniment molt desitjat però amb places limitades, la nostra estratègia no va “colar”. Només ens varem aplegar deu “claneros”, això si, molt ben avinguts.
No va servir de res dir correu, correu, que s’acaba!! Pot ser que hauríem d’haver dit NOU!!, per exemple... NOVA SORTIDA DE TARDOR!!! o... aquesta vegada amb més CIRITIONE, que es veu que son paraules que tenen molt d’èxit.
La Fonda "El Recó"
El cas és que varem estar hostatjats a la Fonda del Recó de Cornudella, realment molt be, i que varem descobrir una comarca encantadora i una gent extremadament acollidora que tanmateix no atabala.
El dissabte 17 varem visitar La Morera de Montsant, la Cartoixa de Escala Dei, i La Vilella Baixa, varem retornar per dinar al “Rebost de la Cartoixa” de Escala Dei, i a la tarda visitar Poboleda i Porrera.
A dalt el grup davant Escala Dei, al centre Joan Simarro, fotògraf oficial de la sortida, en la seva actitud habitual, a la dreta la Dolors Sotus baixant del "Carrer que no passa" a La Vilella Baixa.
La casa de'n Lluís Llach
Davant del celler Vall Llach
A Porrera, anàrem en peregrinació a veure la casa d’en Lluís Llach i varem intentar visitar la seu de Vall Llach, però era tancat. Ens varem haver de conformar amb fer-nos una foto al davant. Al vespre cap a Cornudella, per sopar, “sobretaular” (neologisme verbal que se’ns dona força be), i en acabat a dormir.
Els 10 a Sant Joan del Codolar
El diumenge 18 varem pujar fins l’Ermita de Sant Joan del Codolar, lloc de solitud i pau amb unes vistes encisadores, varem desfer el camí i cap a Siurana 
a on ens van rebre amb gralles i un aplec de geganters de la comarca. Es veu que en Pep i en Simarro ho tenien tot molt ben preparat, o així ho va semblar.
Fins i tot, dinant al restaurant “Siurana”, varem rebre la visita dels populars “ex-trincaires” en Toni Cruz i en Josep Maria Mainat ara ja convertits en els més rics, però menys respectats directors executius de Gestmusic Endemol.
Tant en “El Rebost de la Cartoixa” com en la “Fonda del Recó” varem dinar i sopar molt be, però sobre tot en el “Siurana” el menjar va ser digne de estrella de guia gastronòmica.
En el transcurs de la gira tots plegats tinguérem multitud d’ocasions per comprar (de vegades compulsivament) el oli i el vi de la terra i en tots els àpats el vi que ens van servir, tot i sent del gerro, va ser extraordinari.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
UNA INTERESSANT PÀGINA SOBRE ESCOLTISME A INTERNET
"Navegant" per internet he trobat una pàgina força interessant. L'edita un jove de Balsareny, de 35 anys, en Jou Medina. Pensada com una eina útil per als caps, és un molt bon "manual" de recursos: història, organització, jocs, cançoner, etc.
Us recomano, sincerament, que hi entreu. Val la pena !
dilluns, 19 d’octubre del 2009
CICLE DE SORTIDES "XINO-XANO"
El grup de "desvagats" (companys/es amb temps lliure entre setmana) hem donat forma a l'idea d'en Joan Simarro d'efectuar una sortida, a caminar, un dia al mes.
La primera sortida d'aquest cicle serà el proper dijous dia 12 de novembre.
Aquí teniu la PROPOSTA d'excursió:
DE LA GARRIGA A FIGARÓ per SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES.
TIPUS D'ITINERARI.
-Travessia per les estribacions del Montseny que s'aboquen al Vallès amb una bona vista sobre aquesta plana i els relleus i vall del Congost.El punt més alt (658 m) és l'ermita romànica de Sant Cristòfol de Monteugues.
CARACTERíSTIQUES.-
Durada.- 2h 30' (10 km.)Desnivell: +400 m, -350 m
Dificultat: Mitjana-baixa. Camí fàcil, gairebé sempre per pista.
Aproximació: Anirem amb tren (RENFE) línea l'Hospitalet-Vic (1 hora d'anar i 1 hora de tronar). Amb inici de la ruta a l'estació de La Garriga i final a la de Figaró.
Menjar.- Portar l'esmorsar i, si sortim una mica dora, dinar al final de l'excursió -de menú- a Figaró.
ITINERARI.-
0 h. Estació de La Garriga (262 m).
0h 50' Font de la Teula (370 m) Aquí esmorsarem.
1h 25' Sant Cristòfol de Monteugues (658m) Ermita romànica del segle XII, amb absis que conserva les arcuacions llombardes. Està rematada amb un campanar de cadireta. Situada a l'extrem d'un coll planer amb diversos arbres de fulla caduca voltats d'un bosc d'alcines.
1h 40' Creu de Can Plans (610 m)
1h 50' Can Plans (625m) Bonica panoràmica.
2h 15' El Figaró (370 m) Aquí, dinarem a "Ca la Consol" Carretera de Ribes, 60
2h 30' Estació de El Figaró. Retorn a Barcelona.
Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar podeu posar-vos en contacte amb en Joan Simarro, Joan Miquel Cortés, Llorenç Cabrol, Josep Llúís Lirola, Carles Pérez o Pep Arisa.
dilluns, 14 de setembre del 2009
COMECLOG ataca de nou!!
Després del fracàs sense pal·liatius de la meva presentació de la sortida de tardor en la sobretaula del sopar del 26 de juny, la COMECLOG (comissió de remenadors de cireres del Clan Os Gris) varem decidir de reconstruir de bell nou la sortida de tardor.
Les dates seran els dies 17 i 18 d'octubre de 2009.
El Lloc serà el MONTSANT- PRIORAT.
El pressupost serà de 95 € per persona
i els que vulguin pujar el divendres 42 € més.
El numero màxim de places d'aquesta sortida és limitat a 19 persones.
Com veieu, hem fugit de ponts i aqüeductes que pot ser molts ja haguéssiu planejat de fer mini vacances. Hem renunciat a unes visites culturals fortament vinculades a la festa de la diada, però s'han previst visites no menys culturals a una terra de les comarques "desconegudes". El que no hem pogut evitar és l'escassetat d’oferta a bon preu de l'estada.
Conseqüentment cal que us doneu pressa a confirmar la vostra assistència abans de mig dia d’aquest divendres dia 17. Heu d'enviar correu-e a en Joan Simarro:
simarroj@telefonica.net que és qui ha emparaulat la fonda.
És important la confirmació per correu electrònic, perquè les places s'adjudicaran per ordre cronològic d'arribada dels correus i no és segur que puguem ampliar la capacitat.
Jo encara diria més, és quasi segur que no podrem.
SORTIDA DE TARDOR AL MONTSANT-PRIORAT
(16), 17 i 18 d’octubre de 2009
PROGRAMA
Divendres 16 (opcional).-
Qui vulgui i pugui pot iniciar la sortida el divendres, arribant a Cornudella després de dinar. Cal que ho digui per tal d'encarregar el sopar i la pernoctació.
CORNUDELLA DE MONTSANT ( pernoctarem, soparem i esmorzarem a la Fonda d ’EL RECÓ / “Casa Estivill”, una casa de turisme rural que és del mateix propietari de la Fonda):
Mentre estem a CORNUDELLA, divendres, dissabte o diumenge, es poden fer compres a aquests llocs:
- Celler Modernista de Cornudella (s'hi pot comprar vi) obra d'en César Martinell de l'any 1919. El telèfon de la Cooperativa és 977.82.10.31. Elaboren vins amb varietats de raïm garnatxa, carinyena, macabeu, cabernet sauvignon, ull de llebre, merlot i syrah.
- Altres cellers ( Baronia de Montsant)
- Celler d’en Joan Manuel Serrat ("Mas Perinet"), els "fans" ja ho sabeu.... o el d'en Llach que és a Porrera ("Vall Llach").
llocs d' interès A CORNUDELLA
A Cornudella destaquen l'edifici del celler cooperatiu, d'estil modernista, construït el 1919, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i
L’ Església Parroquial de Santa Maria, obra renaixentista (1599) de Pere Blai autor del Palau de la Generalitat de Barcelona.
L'Hostal del Racó, reproduït al Poble espanyol de Barcelona.
Casals del nucli antic amb elements decoratius, portal i finestres, dels segles XVI-XVIII.
El Museu Peris-Aragonès és una col·lecció privada d'objectes portats de diversos racons del món pels seus propietaris. (Cal concertar la visita amb l'Oficina de Turisme de Cornudella. Tel: 977 82 10 00) Es pot fer, també, una excursioneta d'un 3 km., a peu o en cotxe al peu de la serra de Montsant hi ha l’Ermita de Sant Joan del Codolar en un paratge conegut com el "desert de Sant Onofre".
També es pot gaudir de l'embassament de Siurana, on és possible practicar diversos esports nàutics com el piragüisme i el kayak, i fruir de racons naturals des d'on surten senders per fer excursions cap a la serra de Montsant (Ermita de Mare de Déu de Montsant, Cova Santa…), i cap a Siurana i Albarca.
Dissabte 17.-
EXCURSIÓ AL MONTSANT I ESCALADEI.- Recorregut circular de 28 km., en cotxes: Cornudella- La Morera de Montsant – Cartoixa d’ESCALADEI – POBOLEDA – CORNUDELLA.
A les 10 h, 30'.- Sortida de CORNUDELLA vers LA MORERA DE MONTSANT (114 habitants, 743 m d’alçada) ( a 8 km. de Cornudella), sota mateix dels cingles del Montsant.
llocs d' INTERÉS A La MORERA DE MONTSANT
Són d'interès l’Església parroquial, que conserva la porta romànica dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, i el Mas de Sant Blai, antic convent femení de Bonrepòs, avui dia abandonat.Pel que fa a racons naturals, la Morera és el punt de partida de moltes de les excursions més emblemàtiques a la Serra Major de Montsant pels seus diversos accessos, anomenats graus: grau dels Barrots, grau del Carabassal, grau del Carrasclet, grau de l’Agnet, grau de l’Espinós, grau de la Grallera i grau de Salfores, entre d’altres.
Diversos cellers ((Mas Perinet, Pasanau Germans, Joan Ametller).
Des de La Morera, continuarem fins a la Cartoixa d'ESCALA DEI (a uns 4 km.) Visitarem la cartoixa (horaris visita de 10 a 13 h. Preu 3 euros o 2 euros grups de 20 o més i pensionistes) fundada el 1163 i que és la primera cartoixa de la península amb nombroses ampliacions als segles XVII- XVIII.
CARTOIXA D’ ESCALA DEI
Passegeu per Escaladei i coneixereu que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat. Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel·les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats de haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió.Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cela reconstruïda amb tot detall.La Cartoixa d’Escala Dei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.
A les 14 h 30' Dinar en un restaurant del poble de ESCALA DEI ( “El Rebost de la Cartoixa” / Rambla Cartoixa 15, / tel. 977 827 158,/ cap 60 persones / preu carta 21 euros) en aquest poble hi ha diversos cellers (Scala Dei, Masia Duch, De Muller, La Conrería, Cooperativa la Unió) o de POBOLEDA ( “El Cau” / Carretera s/n / tel. 977 827 267 / cap. 50 persones / preu menú cap de setmana 16 euros o “Populetus” / Raval 16 / tel. 977 827 010 / cap. 50 persones / preu carta 18 – 23 euros).
llocs d’ INTERÉS A POBOLEDA
L’Església de Sant Pere, també anomenada per les seves grans proporcions, la catedral del Priorat, data del s.XVIII.A l’oest del poble, a la llera del riu Siurana, hi ha les restes del Molí dels Frares o Molí Draper, que era propietat de la Cartoixa d’Scala Dei, empresa de la indústria llanera iniciada pels monjos d’aquest monestir. De fet, Poboleda va ser el lloc on els cartoixans residiren mentre es construïa la Cartoixa.Altres espais a tenir en compte són la Font d’en Mingot, l’Ermita de Maria Assumpta, que té una àrea recreativa i la Casa dels Frares, seu de l’actual Ajuntament.El poble compta amb diversos cellers familiars (Mas de les Pereres, Mas Doix, Mas Igneus, Els Cups, Agrícola de Poboleda-La Unió, Burgos Porta, Gènium, Terres de Vidalba).
Desprès de dinar retorn a Cornudella (uns 14 km.),
Diumenge 18.-
EXCURSIÓ A SIURANA.- Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les Muntanyes de Prades a l'est. Excursió, en cotxes, des de CORNUDELLA. Recorregut, d’anada i tornada, d’uns 14 km.
A les 10h 30'.- Sortida cap a SIURANA (31 habitants, 533 m d’alçada) ( a uns 7 km. de Cornudella) darrer poble conquistat als musulmans (1153). En un lloc impressionant d'alt d'un cingle. Restes del castell i església romànica del S. XII i "salt de la reina mora" en un punt del cingle on la tradició diu que la reina mora "saltà" per no caure en mans dels cristians.....
llocs d' INTERÉS A SIURANA
Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154. Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.
A les 14 h.- Dinar a SIURANA ( “Siurana” / c. Major s/n / tel. 977 821 027 / Cap. 70 persones / preu carta 20 –22 euros). Es podria, també, dinar a Cornudella on hi ha més oferta ( “Celler del Montsant” / Comte de Rius s/n / Tel. 977 821 350 i 609 407 787 / cap. 80 persones / preu menú cap de setmana 16, 5 euros , “Fonda Del Recó” / Plaça de la Vila, 10 / tel. 977 821 032 / cap 100 persones / preu menú de cap de setmana 17 euros / web. fondaelreco. com, “ La Serra” / Finca La Plana / tel. 977 821 106 / cap. 49 persones / preu menú cap de setmana 15,5 euros, “La Venda d’en Pubill” / crta. C-242 cruïlla amb la T-702 a 4 km de Cornudella / tel. 977 821 077 / Cap. 50 persones / Preu carta 16 –21 euros. )
A SIURANA es pot comprar oli d'aquesta denominació d'origen (tot i que, potser, és millor comprar-lo en un altre lloc menys turístic).
Després de dinar, acomiadament i retorn a les respectives llars.
CORREU, CORREU, CAL ENVIAR UN CORREU-E
Les dates seran els dies 17 i 18 d'octubre de 2009.
El Lloc serà el MONTSANT- PRIORAT.
El pressupost serà de 95 € per persona
i els que vulguin pujar el divendres 42 € més.
El numero màxim de places d'aquesta sortida és limitat a 19 persones.
Com veieu, hem fugit de ponts i aqüeductes que pot ser molts ja haguéssiu planejat de fer mini vacances. Hem renunciat a unes visites culturals fortament vinculades a la festa de la diada, però s'han previst visites no menys culturals a una terra de les comarques "desconegudes". El que no hem pogut evitar és l'escassetat d’oferta a bon preu de l'estada.
Conseqüentment cal que us doneu pressa a confirmar la vostra assistència abans de mig dia d’aquest divendres dia 17. Heu d'enviar correu-e a en Joan Simarro:
simarroj@telefonica.net que és qui ha emparaulat la fonda.
És important la confirmació per correu electrònic, perquè les places s'adjudicaran per ordre cronològic d'arribada dels correus i no és segur que puguem ampliar la capacitat.
Jo encara diria més, és quasi segur que no podrem.
SORTIDA DE TARDOR AL MONTSANT-PRIORAT
(16), 17 i 18 d’octubre de 2009
PROGRAMA
Divendres 16 (opcional).-
Qui vulgui i pugui pot iniciar la sortida el divendres, arribant a Cornudella després de dinar. Cal que ho digui per tal d'encarregar el sopar i la pernoctació.
CORNUDELLA DE MONTSANT ( pernoctarem, soparem i esmorzarem a la Fonda d ’EL RECÓ / “Casa Estivill”, una casa de turisme rural que és del mateix propietari de la Fonda):
Mentre estem a CORNUDELLA, divendres, dissabte o diumenge, es poden fer compres a aquests llocs:
- Celler Modernista de Cornudella (s'hi pot comprar vi) obra d'en César Martinell de l'any 1919. El telèfon de la Cooperativa és 977.82.10.31. Elaboren vins amb varietats de raïm garnatxa, carinyena, macabeu, cabernet sauvignon, ull de llebre, merlot i syrah.
- Altres cellers ( Baronia de Montsant)
- Celler d’en Joan Manuel Serrat ("Mas Perinet"), els "fans" ja ho sabeu.... o el d'en Llach que és a Porrera ("Vall Llach").
llocs d' interès A CORNUDELLA
A Cornudella destaquen l'edifici del celler cooperatiu, d'estil modernista, construït el 1919, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i
L’ Església Parroquial de Santa Maria, obra renaixentista (1599) de Pere Blai autor del Palau de la Generalitat de Barcelona.
L'Hostal del Racó, reproduït al Poble espanyol de Barcelona.
Casals del nucli antic amb elements decoratius, portal i finestres, dels segles XVI-XVIII.
El Museu Peris-Aragonès és una col·lecció privada d'objectes portats de diversos racons del món pels seus propietaris. (Cal concertar la visita amb l'Oficina de Turisme de Cornudella. Tel: 977 82 10 00) Es pot fer, també, una excursioneta d'un 3 km., a peu o en cotxe al peu de la serra de Montsant hi ha l’Ermita de Sant Joan del Codolar en un paratge conegut com el "desert de Sant Onofre".
També es pot gaudir de l'embassament de Siurana, on és possible practicar diversos esports nàutics com el piragüisme i el kayak, i fruir de racons naturals des d'on surten senders per fer excursions cap a la serra de Montsant (Ermita de Mare de Déu de Montsant, Cova Santa…), i cap a Siurana i Albarca.
Dissabte 17.-
EXCURSIÓ AL MONTSANT I ESCALADEI.- Recorregut circular de 28 km., en cotxes: Cornudella- La Morera de Montsant – Cartoixa d’ESCALADEI – POBOLEDA – CORNUDELLA.
A les 10 h, 30'.- Sortida de CORNUDELLA vers LA MORERA DE MONTSANT (114 habitants, 743 m d’alçada) ( a 8 km. de Cornudella), sota mateix dels cingles del Montsant.
llocs d' INTERÉS A La MORERA DE MONTSANT
Són d'interès l’Església parroquial, que conserva la porta romànica dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, i el Mas de Sant Blai, antic convent femení de Bonrepòs, avui dia abandonat.Pel que fa a racons naturals, la Morera és el punt de partida de moltes de les excursions més emblemàtiques a la Serra Major de Montsant pels seus diversos accessos, anomenats graus: grau dels Barrots, grau del Carabassal, grau del Carrasclet, grau de l’Agnet, grau de l’Espinós, grau de la Grallera i grau de Salfores, entre d’altres.
Diversos cellers ((Mas Perinet, Pasanau Germans, Joan Ametller).
Des de La Morera, continuarem fins a la Cartoixa d'ESCALA DEI (a uns 4 km.) Visitarem la cartoixa (horaris visita de 10 a 13 h. Preu 3 euros o 2 euros grups de 20 o més i pensionistes) fundada el 1163 i que és la primera cartoixa de la península amb nombroses ampliacions als segles XVII- XVIII.
CARTOIXA D’ ESCALA DEI
Passegeu per Escaladei i coneixereu que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat. Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel·les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats de haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió.Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cela reconstruïda amb tot detall.La Cartoixa d’Escala Dei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.
A les 14 h 30' Dinar en un restaurant del poble de ESCALA DEI ( “El Rebost de la Cartoixa” / Rambla Cartoixa 15, / tel. 977 827 158,/ cap 60 persones / preu carta 21 euros) en aquest poble hi ha diversos cellers (Scala Dei, Masia Duch, De Muller, La Conrería, Cooperativa la Unió) o de POBOLEDA ( “El Cau” / Carretera s/n / tel. 977 827 267 / cap. 50 persones / preu menú cap de setmana 16 euros o “Populetus” / Raval 16 / tel. 977 827 010 / cap. 50 persones / preu carta 18 – 23 euros).
llocs d’ INTERÉS A POBOLEDA
L’Església de Sant Pere, també anomenada per les seves grans proporcions, la catedral del Priorat, data del s.XVIII.A l’oest del poble, a la llera del riu Siurana, hi ha les restes del Molí dels Frares o Molí Draper, que era propietat de la Cartoixa d’Scala Dei, empresa de la indústria llanera iniciada pels monjos d’aquest monestir. De fet, Poboleda va ser el lloc on els cartoixans residiren mentre es construïa la Cartoixa.Altres espais a tenir en compte són la Font d’en Mingot, l’Ermita de Maria Assumpta, que té una àrea recreativa i la Casa dels Frares, seu de l’actual Ajuntament.El poble compta amb diversos cellers familiars (Mas de les Pereres, Mas Doix, Mas Igneus, Els Cups, Agrícola de Poboleda-La Unió, Burgos Porta, Gènium, Terres de Vidalba).
Desprès de dinar retorn a Cornudella (uns 14 km.),
Diumenge 18.-
EXCURSIÓ A SIURANA.- Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les Muntanyes de Prades a l'est. Excursió, en cotxes, des de CORNUDELLA. Recorregut, d’anada i tornada, d’uns 14 km.
A les 10h 30'.- Sortida cap a SIURANA (31 habitants, 533 m d’alçada) ( a uns 7 km. de Cornudella) darrer poble conquistat als musulmans (1153). En un lloc impressionant d'alt d'un cingle. Restes del castell i església romànica del S. XII i "salt de la reina mora" en un punt del cingle on la tradició diu que la reina mora "saltà" per no caure en mans dels cristians.....
llocs d' INTERÉS A SIURANA
Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154. Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.
A les 14 h.- Dinar a SIURANA ( “Siurana” / c. Major s/n / tel. 977 821 027 / Cap. 70 persones / preu carta 20 –22 euros). Es podria, també, dinar a Cornudella on hi ha més oferta ( “Celler del Montsant” / Comte de Rius s/n / Tel. 977 821 350 i 609 407 787 / cap. 80 persones / preu menú cap de setmana 16, 5 euros , “Fonda Del Recó” / Plaça de la Vila, 10 / tel. 977 821 032 / cap 100 persones / preu menú de cap de setmana 17 euros / web. fondaelreco. com, “ La Serra” / Finca La Plana / tel. 977 821 106 / cap. 49 persones / preu menú cap de setmana 15,5 euros, “La Venda d’en Pubill” / crta. C-242 cruïlla amb la T-702 a 4 km de Cornudella / tel. 977 821 077 / Cap. 50 persones / Preu carta 16 –21 euros. )
A SIURANA es pot comprar oli d'aquesta denominació d'origen (tot i que, potser, és millor comprar-lo en un altre lloc menys turístic).
Després de dinar, acomiadament i retorn a les respectives llars.
CORREU, CORREU, CAL ENVIAR UN CORREU-E
dimarts, 7 de juliol del 2009
LES 24 HORES DE LE MANS
És per nosaltres, motiu de profunda satisfacció, comunicar-vos que hem rebut un correu electrònic d’en Miguel Angel Palomo. (I ara me’n adono que la introducció del paràgraf m’ha quedat molt real)
L’amic Miguel Angel es disculpa per no haver pogut assistir al sopar del Tradicionàrius. Però des de la comissió hem de dir que no cal que es disculpi. Que la activitat que li ha impedit de aplegar-se amb nosaltres era molt més meritòria que la gresca que ens va reunir. Em sembla que parlo en nom del COMECLOG, quan tot agraint el seu missatge, reconeixem la gesta esportiva que va dur a terme.
En Miguel Angel, juntament amb el seu club de patinatge, va participar en una prova de resistència internacional que es va desenvolupar en el mític circuït de Le Mans.
Van ser vint i quatre hores de rodar incansablement voltant el circuït Bugatti de velocitat de 4 quilòmetres i mig, una hora darrera d’un altre. Evidentment que corrien equips de 9 patinadors que feien torns, però no es pot negar l’esforç i resistència que cal per participar i acabar la cursa.
Sobre tot si a més d’acabar es deixen el 65% de corredors darrera de la pròpia marca. Convindreu amb mi, que en l’esport amateur no tot es preua pujant al podi.
Us adjunto el correu-e enviat per en Miguel Angel així com les fotos que va prendre que il·lustren el reportatge.
En veure els colors del equips, varem veure que hi havia “la roja”, però no era cap selecció Espanyola, era l’equip de Barcelona! Missatge del M.A.P. Ya he visto las fotografías de la cena del pasado viernes 26.
Veo que lo pasasteis “pipa” de remember.
Lamento muchísimo no haber podido asistir por mi compromiso con el equipo de la Asociació de Patinadors de Barcelona de participar en las 24h de patinaje en Le Mans.
Como dijiste que teníamos que quedar bien pues no lo hemos hecho mal, ya que corrían 530 equipos (compuestos por casi 5000 personas) algunos de ellos velocistas muy buenos que circularon a una media de 35 Km/h con una rampa de 600 m y una pendiente del 3% entre medio.
El equipo nuestro (2 chicas y 7 tíos) quedamos clasificados en el puesto 182.
Te adjunto fotos (yo siempre soy el del sombrero o la visera, por lo de la calva).
A la próxima prometo que mi mujer y yo no faltaremos.
Un abrazo,
Miguel Ángel Palomo >>
També adjunto una recomanació que ens fa en Miguel Angel:
Cada martes por la noche en el Parque del Clot (detrás del Centro Comercial Las Glorias) se dan clases de iniciación. Con 4 clases ya se tienen los conocimientos mínimos necesarios para moverse con patines aunque siempre hay que llevar casco y protecciones por si las caídas.
Conocer Barcelona y sus barrios patinando es toda una agradabilísima experiencia.
Un abrazo,
Miguel Angel >>
dilluns, 29 de juny del 2009
El Sopar del 2009
Aqui som quasi tots els assistentsTot arriba, el divendres 26 de juny, a les nou del vespre com estava previst, varem fer el sopar anual. Finalment varem ser vint i set, Déu n’hi do.
Els “remenadors de cireres” que constituïm la comissió COMECLOG, hem de demanar disculpes perquè el sopar no va ajustar-se al que us havíem anunciat.
Per començar, la regulació del aire condicionat si que era independent de la resta del local. El que no sabíem és com fer-ho!
Pot ser afortunadament, dons ja sabeu la dificultat que representa ajustar la temperatura d’una sala multitudinària a la temperatura existencial de cadascú. De tota manera la recomanació d’agafar la “rebequeta” si que va estar encertada.
Per continuar, el menú va resultar allunyat de les expectatives. Va estar be, ningú es va quedar amb gana, però no va ser el que havíem anunciat.
Les amanides eren variades i assortides. D’acord. La fusta de patés exquisits, ni era fusta que era plat, ni eren patés que era un paté en nou trossos això si, ni era exquisit que era bo però no exquisit. La taula d’embotits del país, era certament del país però no era de la comarca adient i a sobre no era per tallar damunt de la taula que és el que suggeria el títol.
La comissió demana la vostra comprensió per tot això. Ep! El vi era bo!
El cas és que ens ho varem passar be, en conjunt vull dir, no se si va haver alguna excepció, però em sembla que no. I de passar-ho be és del que es tractava.
Pel que fa a la presentació de la propera sortida de l’octubre, hi ha una conclusió. No podem intentar fer un vestit a mida que serveixi per tothom, és una contradicció in termine.
Com var dir molt encertadament la Lluïsa, cal organitzar una activitat, pressupostar-la, posar un numero màxim d’assistents, publicar-la i després que s’apunti qui vulgui i pugui.
Això farem.
Els “remenadors de cireres” que constituïm la comissió COMECLOG, hem de demanar disculpes perquè el sopar no va ajustar-se al que us havíem anunciat.
Per començar, la regulació del aire condicionat si que era independent de la resta del local. El que no sabíem és com fer-ho!
Pot ser afortunadament, dons ja sabeu la dificultat que representa ajustar la temperatura d’una sala multitudinària a la temperatura existencial de cadascú. De tota manera la recomanació d’agafar la “rebequeta” si que va estar encertada.
Per continuar, el menú va resultar allunyat de les expectatives. Va estar be, ningú es va quedar amb gana, però no va ser el que havíem anunciat.
Les amanides eren variades i assortides. D’acord. La fusta de patés exquisits, ni era fusta que era plat, ni eren patés que era un paté en nou trossos això si, ni era exquisit que era bo però no exquisit. La taula d’embotits del país, era certament del país però no era de la comarca adient i a sobre no era per tallar damunt de la taula que és el que suggeria el títol.
La comissió demana la vostra comprensió per tot això. Ep! El vi era bo!
El cas és que ens ho varem passar be, en conjunt vull dir, no se si va haver alguna excepció, però em sembla que no. I de passar-ho be és del que es tractava.
Pel que fa a la presentació de la propera sortida de l’octubre, hi ha una conclusió. No podem intentar fer un vestit a mida que serveixi per tothom, és una contradicció in termine.
Com var dir molt encertadament la Lluïsa, cal organitzar una activitat, pressupostar-la, posar un numero màxim d’assistents, publicar-la i després que s’apunti qui vulgui i pugui.
Això farem.
També varem aprofitar la casualitat de que era el “cumple” d’en Carles Pérez Vilaplana per homenatjar-lo degudament en el seu 62au. aniversari. Amb espelmetes, pastís i cava. Faltaría més.Al cava ens va invitar el "Ojomeneado", que ho sabeu!
Foto: En Carles disposant-se a bufar.
Les fotos que il·lustren la present publicació al bloc, les va fer l'Enric Escobedo, pel que jo demanaría si m'ho permeteu, la titularitat de fotògraf oficial del Clan Os Gris des d'aquest moment. I per sempre, és clar. 
L'Enric ens ha enviat un correu a cadascú invitant a visitar l'àlbum de fotografies que ha fet per l'ocasió. Hi han un munt. Les fotos es poden "baixar" i desar al nostre ordinador. De tota manera l'Enric en farà arribar un CD amb totes les fotos amb resolució completa que "pujaré" al disc virtual del Clan.
L'autor de totes les fotos menys aquesta.
Missatge de Enric:
"Aixi tindrem un record , pel que es veu a la darrera foto ens ho varem pasar molt be .Per obrir l'album sols cal picar sobre del link i si polseu visualitzacio de diapositives ho veureu en gran .Els que surten sols es perque son mes guapos que els altres o be xerren mes Una abraçada Enric Si algu te dubtes de com funciona aquest album em truque-ho."
"Aixi tindrem un record , pel que es veu a la darrera foto ens ho varem pasar molt be .Per obrir l'album sols cal picar sobre del link i si polseu visualitzacio de diapositives ho veureu en gran .Els que surten sols es perque son mes guapos que els altres o be xerren mes Una abraçada Enric Si algu te dubtes de com funciona aquest album em truque-ho."
dimarts, 9 de juny del 2009
El "soparillo" del proper dia 26
Tal com varem prometre, ja hem aconseguit moure fitxa i finalment muntar una trobada-sopar. La gestació ha tingut complicacions perquè sense la comunicació física de les habituals reunions l’acord ha estat difícil, per no dir inexistent. Apel·lant a l’obligació de convocar-la amb prou temps per que tothom pugui assistir-hi, algun membre de la comissió (que no dic qui és però que el conec íntimament) s’ha vist en l’obligació d’invocar l’article vint i sis.
L'article vint i sis
és el que permet als governants
passar-se pels « cordons »
totes les lleis del país
incloent l'article vint i sis.
Així dons :
Us fem saber que la COMECLOG (Comissió de la Memòria del “Clan Oso Gris”) ha organitzat un sopar pel divendres 26 de juny a les nou del vespre.
El lloc escollit és El Centre Artesà Tradicionàrius.
La seva adreça és Travessia de Sant Antoni, 6-8 08012 Barcelona (Gràcia)
Informació d'accés:
Metro: Línia Verda. Estació de Fontana
Autobusos: al carrer Gran de Gràcia, poc abans del carrer d'Astúries, paren el 22, 24 i 28.
Nocturns: ND i NG
Aparcaments: a la plaça del Sol, a la plaça de Gal·la Placídia i a la plaça Revolució.
El pressupost del sopar és de uns 18-20 € per persona i el menú serà de tipus tradicional popular.
Nota del transcriptor:
El pressupost inclou la sala independent per nosaltres.
Tradicional popular vol dir fonamentalment, que hi haurà pa amb tomàquet, fusta d’embotits i vi a dojo a part d'altres "delicatessen" de caire molt nostrat.
L'article vint i sis
és el que permet als governants
passar-se pels « cordons »
totes les lleis del país
incloent l'article vint i sis.
Així dons :
Us fem saber que la COMECLOG (Comissió de la Memòria del “Clan Oso Gris”) ha organitzat un sopar pel divendres 26 de juny a les nou del vespre.
El lloc escollit és El Centre Artesà Tradicionàrius.
La seva adreça és Travessia de Sant Antoni, 6-8 08012 Barcelona (Gràcia)
Informació d'accés:
Metro: Línia Verda. Estació de Fontana
Autobusos: al carrer Gran de Gràcia, poc abans del carrer d'Astúries, paren el 22, 24 i 28.
Nocturns: ND i NG
Aparcaments: a la plaça del Sol, a la plaça de Gal·la Placídia i a la plaça Revolució.
El pressupost del sopar és de uns 18-20 € per persona i el menú serà de tipus tradicional popular.
Nota del transcriptor:
El pressupost inclou la sala independent per nosaltres.
Tradicional popular vol dir fonamentalment, que hi haurà pa amb tomàquet, fusta d’embotits i vi a dojo a part d'altres "delicatessen" de caire molt nostrat.
dimecres, 3 de juny del 2009
Reunió mensual de la comissió.
Tal com era previst el COMECLOG es va reunir el prop passat 25 de maig a casa de la Tito i en Pepeluí a Cabrera de Mar.
Es va desenvolupar tot seguint l’ordre del dia. Conseqüentment en Jose Luis ens va fer una paella de la que fins i tot el fum era bo. No estava previst en l’ordre però en acabar varem qualificar la paella i va obtenir un 8.3. L’amfitrió no votava perquè ell encara va insistir en que no li havia sortit be.
Es va desenvolupar tot seguint l’ordre del dia. Conseqüentment en Jose Luis ens va fer una paella de la que fins i tot el fum era bo. No estava previst en l’ordre però en acabar varem qualificar la paella i va obtenir un 8.3. L’amfitrió no votava perquè ell encara va insistir en que no li havia sortit be.
El segon punt del dia no es va acomplir, dons els plats no els varem rentar entre tots sinó que es va encarregar el rentavaixelles. Cal dir que ho va fer molt diligentment.
Tot seguit s’havia d’entrar a debatre els punts seriosos, però els efluvis arrossistics i una mica etílics del dinar, el van fer molt penós.
El resum de tot plegat és que dels temes del sopar del 26 de juny i la sortida-trobada d’octubre, el més calent encara està a l’aigüera.
Això si, prometem fer bondat i fer-vos ho saber per aquest mitjà i per e-mailing amb prou temps perquè podeu organitzar les vostres agendes.
Atenent a moltes demandes, publiquem a continuació un procediment degudament revisat per aconseguir visitar i descarregar les fotos que s’han anat afegint al disc virtual que tenim a Windows Live.
PROCEDIMENT PER ACCEDIR AL DISC VIRTUAL DEL CLAN OS GRIS
Cal d’entrada visitar la pàgina d’en Joan Miquel clicant a sobre d’aquest vincle:
http://cid-d0f0f8678fc99b09.profile.live.com/
1. Un cop surti la pàgina, a la dreta veureu un botó que diu Inicia la sessió , cliquem i anirem a la pàgina de benvinguda del Windows Live.
2. A l’esquerra de la pàgina veiem un botó que diu Subscripció polsem a sobre i surt el formulari d’inscripció.
3. Si ja disposeu d’un ID de Windows Live podeu entrar directament, tot comptant que en la vostra inscripció heu posat l’adreça electrònica habitual. Si no fos així:
4. Cal emplenar el formulari posant com adreça electrònica la que heu donat per la llista del Clan. Això és important perquè és la que hem registrat per l’autorització.
5. Un cop acabada l’inscripció i enviat el formulari, rebreu al vostre correu-e un missatge de Windows Live confirmant l’alta i ja podeu tornar a la pàgina del JM.
(Cas de que haguéssiu acomiadat la pàgina, haureu d’invocar-la de nou i tornar a iniciar la sessió, però ara no anirem a Subscripció sinó a clicar en el vostre Windows Live.)
6. Ja dins d’aquesta pàgina, veureu a sota de la foto d’en J.M. una línia que diu FOTOS, cliqueu aquí i ja estarem a dintre del disc virtual. Navegueu com amb l’Explorer, punxeu la foto o el document que us interessa i veureu que hi ha una línia que diu BAIXA.
7. Cliqueu Baixa i podreu escollir entre veure, guardar i cancelar. Si escolliu guardar haureu de seleccionar la carpeta a on voleu que es desi el document.
8. En la navegació si voleu tornar enrere veureu que a dalt hi ha una línia que defineix a on som.
(Ex.: Joan Miquel > SkyDrive > Clan Os Gris > Fotos d’en Carles)
Podem anar directament a la carpeta que volem simplement clicant a sobre.
9. Quan desitgeu sortir, no us oblideu de clicar en TANCA LA SESSIÓ.
HO SENTO, M’HA SORTIT UN ROTLLE, UN RODET, UNA BOBINA,
Cal d’entrada visitar la pàgina d’en Joan Miquel clicant a sobre d’aquest vincle:
http://cid-d0f0f8678fc99b09.profile.live.com/
1. Un cop surti la pàgina, a la dreta veureu un botó que diu Inicia la sessió , cliquem i anirem a la pàgina de benvinguda del Windows Live.
2. A l’esquerra de la pàgina veiem un botó que diu Subscripció polsem a sobre i surt el formulari d’inscripció.
3. Si ja disposeu d’un ID de Windows Live podeu entrar directament, tot comptant que en la vostra inscripció heu posat l’adreça electrònica habitual. Si no fos així:
4. Cal emplenar el formulari posant com adreça electrònica la que heu donat per la llista del Clan. Això és important perquè és la que hem registrat per l’autorització.
5. Un cop acabada l’inscripció i enviat el formulari, rebreu al vostre correu-e un missatge de Windows Live confirmant l’alta i ja podeu tornar a la pàgina del JM.
(Cas de que haguéssiu acomiadat la pàgina, haureu d’invocar-la de nou i tornar a iniciar la sessió, però ara no anirem a Subscripció sinó a clicar en el vostre Windows Live.)
6. Ja dins d’aquesta pàgina, veureu a sota de la foto d’en J.M. una línia que diu FOTOS, cliqueu aquí i ja estarem a dintre del disc virtual. Navegueu com amb l’Explorer, punxeu la foto o el document que us interessa i veureu que hi ha una línia que diu BAIXA.
7. Cliqueu Baixa i podreu escollir entre veure, guardar i cancelar. Si escolliu guardar haureu de seleccionar la carpeta a on voleu que es desi el document.
8. En la navegació si voleu tornar enrere veureu que a dalt hi ha una línia que defineix a on som.
(Ex.: Joan Miquel > SkyDrive > Clan Os Gris > Fotos d’en Carles)
Podem anar directament a la carpeta que volem simplement clicant a sobre.
9. Quan desitgeu sortir, no us oblideu de clicar en TANCA LA SESSIÓ.
HO SENTO, M’HA SORTIT UN ROTLLE, UN RODET, UNA BOBINA,
UN ROLLO
J.M.
dimecres, 6 de maig del 2009
Hem perdut un company.
VICENÇ
Escric encara aclaparat pel traspàs, el passat 30 d’abril, del nostre estimat Vicenç. Ja em podeu dir “que és llei de vida”, ja em podeu dir que en Vicenç ja gaudeix de la vista del Pare, ja em podeu dir que no hem d’estar tristos, ans agraïts pels moments de felicitat que ens va donar en vida, ja em podeu dir tot això, però el buit que en Vicenç ens deixa no serà ocupat per ningú.
Però com que la vida ha de continuar, us faig avinent el text que el mateix dia de la seva mort, jo estava a punt de publicar en aquest blog:
“TORNEM-HI, QUE NO HA ESTAT RES”
“Benvolguts amics. He de demanar perdó, perquè ja feia massa temps que no feia honor al propòsit d’aquest bloc, és a dir, la divulgació de les activitats del veterà Clan Os Gris de Barcelona.
Si és cert que d’activitats pròpiament dites, no s’han produït, de novetats n’hi han hagut.
Per començar, en Vicenç ha estat operat. L’han intervingut d’un tumor cerebral al Hospital del Mar i se’n ha sortit molt be. I així ha volgut que ho sabéssiu. Ens ho va demanar personalment, que féssim saber a tota la colla que l’han operat i que està be. En Vicenç ja és a casa i això si, te per un llarg temps de convalescència. Si algú vol anar a visitar-lo, us recomanem que truqueu primer al mòbil de la Ma. Dolors perquè com és normal en aquests casos, te una agenda mèdica molt ocupada, i si truquéssiu al fix de casa seva pot ser obligaríeu al Vicenç a contestar en un moment inoportú.
De resultes de la intervenció en Vicenç te algunes dificultats d’expressió oral, però d’això també se’n sortirà. Ho dic jo, que com sabeu, tinc una certa experiència.”
Ja ho veieu, aquest és el company que hem perdut! Un company vitalista que lluny d’amagar-se, com fa força gent en aquestes circumstàncies, volia que ho sabéssim tots nosaltres. Un company valent que feia front a l’adversitat amb el mateix esperit de quan s’enfrontava a les parets de les Cingles del Bertí. Un company al que la mort l’ha sorprès fent camí.
Vicenç, bon company, que tinguis bon temps cap al cim!
Escric encara aclaparat pel traspàs, el passat 30 d’abril, del nostre estimat Vicenç. Ja em podeu dir “que és llei de vida”, ja em podeu dir que en Vicenç ja gaudeix de la vista del Pare, ja em podeu dir que no hem d’estar tristos, ans agraïts pels moments de felicitat que ens va donar en vida, ja em podeu dir tot això, però el buit que en Vicenç ens deixa no serà ocupat per ningú.
Però com que la vida ha de continuar, us faig avinent el text que el mateix dia de la seva mort, jo estava a punt de publicar en aquest blog:
“TORNEM-HI, QUE NO HA ESTAT RES”
“Benvolguts amics. He de demanar perdó, perquè ja feia massa temps que no feia honor al propòsit d’aquest bloc, és a dir, la divulgació de les activitats del veterà Clan Os Gris de Barcelona.
Si és cert que d’activitats pròpiament dites, no s’han produït, de novetats n’hi han hagut.
Per començar, en Vicenç ha estat operat. L’han intervingut d’un tumor cerebral al Hospital del Mar i se’n ha sortit molt be. I així ha volgut que ho sabéssiu. Ens ho va demanar personalment, que féssim saber a tota la colla que l’han operat i que està be. En Vicenç ja és a casa i això si, te per un llarg temps de convalescència. Si algú vol anar a visitar-lo, us recomanem que truqueu primer al mòbil de la Ma. Dolors perquè com és normal en aquests casos, te una agenda mèdica molt ocupada, i si truquéssiu al fix de casa seva pot ser obligaríeu al Vicenç a contestar en un moment inoportú.
De resultes de la intervenció en Vicenç te algunes dificultats d’expressió oral, però d’això també se’n sortirà. Ho dic jo, que com sabeu, tinc una certa experiència.”
Ja ho veieu, aquest és el company que hem perdut! Un company vitalista que lluny d’amagar-se, com fa força gent en aquestes circumstàncies, volia que ho sabéssim tots nosaltres. Un company valent que feia front a l’adversitat amb el mateix esperit de quan s’enfrontava a les parets de les Cingles del Bertí. Un company al que la mort l’ha sorprès fent camí.
Vicenç, bon company, que tinguis bon temps cap al cim!
EN UN ALTRE ORDRE DE COSES
L’altre novetat que us volem comunicar és que els membres del COMECLOG ens varem reunir el passat dilluns 27 a casa d’en Carles. No varem seguir l’opció de reunir-nos en llocs emblemàtics iniciada en la anterior, perquè el nivell sonor que habitualment impera en indrets d’aquesta mena és incompatible amb les meves limitacions de fonació. Lamento ser el culpable, perquè hauria estat maco.
Tornats a la tradició dels cafès i les pastes, ens varem lliurar de ple a l’ordre del dia que no era un altre que debatir les propostes de sortida a la tardor que havíem preparat cada un de nosaltres.
Va triomfar la sortida-trobada per l’Alt Empordà (sector platja) mes que res per variar. També es va acordar que faríem una trobada-sopar abans de l’estiu per presentar a tots la sortida-trobada. És molt possible que no hagueu entès res, jo tampoc.
El resum és: Reserveu des d’aquest moment la data del 26 de juny per sopar amb tota la colla, i les dels 10, 11 i 12 d’octubre per la sortida.
Ja us anirem informant dels detalls, us garantim també que donat els temps que corren, procurarem que ambdós esdeveniments siguin el menys onerosos que sigui possible.
diumenge, 29 de març del 2009
POEMA MUNTANYENC
AVUI UN BONIC I SENTIT POEMA
Remenant vells papers (com sempre....) he trobat un poema muntanyenc que crec us agradarà. A mi la seva relectura i els records, m'han emocionat.
PREC MUNTANYENC
¡ Senyor ! Quan sigui vell i ja no puguipujar muntanyes ni assolir més cims
deixem mans per pregar i ulls perque els obri
i esguardi allò que ha estat tot per mi.
Abans de que vellesa i mort s'atansin
deixem tornar a tots aquells camins
i abans de que els meus ulls, cansats, es tanquin
la Cerdanya albirar des del Cadí !
Abans d'anar-hi amb els companys que dormen
enllà a Saldes, dessota un mosquetó
voltats d'ortigues, flors i terra bruna
deixem gaudir encara un xic del sol.
Res és l'home davant de la muntanya.
Mes si terra, a la fí, m'he de tornar
¡ Senyor ! vull ésser terra catalana
d'un indret qualsevol del Berguedà.
José María Villalba Ezcay
divendres, 27 de març del 2009
Reunió mensual de la comissió.
El passat 23 de març, la Comissió de la Memòria del Clan Os Gris (COMECLOG) es va reunir un altre cop. Aquesta vegada va ser a un local emblemàtic del barri de Gràcia de ranci sabor anarquista, ens estem referint a La Violeta.
Varem fer una lectura critica del recull històric que en Pep Arisa està fent sobre l’historia del nostre Clan i es van afegir les ultimes dades collides de membres que feia temps que no en teníem noticies. Es va comentar la proposta de publicar per entregues La Petita Història del Clan Os Gris, tal com us vaig avençar en la darrera publicació d’aquest bloc.
La moció no va triomfar perquè amb bon criteri, la majoria dels comissionats van creure que no tots els membres del Clan voldran que dades personals i privades del nostre passat estiguin al abast de tothom que navega per la xarxa.
De tota manera, “La Petita” segueix endavant i us serà lliurada per correu electrònic en format pdf, que com sabeu ocupa poc espai informàtic i no permet manipulacions posteriors.
La COMECLOG ja està preparant la propera sortida del Clan, es pretén fer al setembre de enguany i encara dubtem entre varies localitzacions:
Alt Empordà, Terra Alta, Delta de l’Ebre (Montsià, Baix Ebre), Garrotxa.
Varem acordar que els diferent membres que postulen cada un d’aquests llocs elaboraran propostes més detallades per escollir la que sigui més engrescadora.
Els comentaris de recolzament de cada una de les propostes seran molt ben acollides.
Varem fer una lectura critica del recull històric que en Pep Arisa està fent sobre l’historia del nostre Clan i es van afegir les ultimes dades collides de membres que feia temps que no en teníem noticies. Es va comentar la proposta de publicar per entregues La Petita Història del Clan Os Gris, tal com us vaig avençar en la darrera publicació d’aquest bloc.
La moció no va triomfar perquè amb bon criteri, la majoria dels comissionats van creure que no tots els membres del Clan voldran que dades personals i privades del nostre passat estiguin al abast de tothom que navega per la xarxa.
De tota manera, “La Petita” segueix endavant i us serà lliurada per correu electrònic en format pdf, que com sabeu ocupa poc espai informàtic i no permet manipulacions posteriors.
La COMECLOG ja està preparant la propera sortida del Clan, es pretén fer al setembre de enguany i encara dubtem entre varies localitzacions:
Alt Empordà, Terra Alta, Delta de l’Ebre (Montsià, Baix Ebre), Garrotxa.
Varem acordar que els diferent membres que postulen cada un d’aquests llocs elaboraran propostes més detallades per escollir la que sigui més engrescadora.
Els comentaris de recolzament de cada una de les propostes seran molt ben acollides.
dimarts, 17 de març del 2009
45 Anys enrrere.
PETITA “HISTÒRIA” DEL CLAN ÓS GRIS
De ben segur que aquestes alçades tot sabeu que sota la batuta d’en Pep Arisa, historiador de reconegut prestigi en l’àmbit de l’escoltisme i de l’excursionisme, estem intentant recuperar la memòria del nostre Clan Os Gris.
És per això que darrerament hi ha un transit extraordinari de correus electrònics entre tots els membres del Clan dels que disposem de dades.
És possiblement també per això que la setmana passada el servidor de correu de Telefònica va estar dos dies “amb febre”.
Com a primera conseqüència d’aquesta activitat tenim una ampliació de dades en la base d’adreces. Base de dades en format Excel que ja disposeu, però que en breu us enviarem en la versió actualitzada.
I com a finalitat principal d’aquesta recuperació tenim una “Petita Història del Clan Os Gris” de la que amb permís d’en Pep Arisa us incloem el començament per anar fent boca.
Observareu que en la primera pàgina d’aquesta, única que publiquem de moment, apareixen en alguns paràgrafs signes d’interrogació. No és que fem cap pregunta, és simplement que ens falta la dada en qüestió o que la que proposem és dubtosa. Us demanem que aquells que sabeu el detall, la dada o la data que falta ens ho feu saber. Sigui afegint un comentari al blog o be enviant-nos un correu electrònic. O trucant-nos per telèfon, si és que no sou massa de les noves tecnologies.
Curs 1963-1964.-
Fundació.- El Clan “Ós Gris” –aleshores “Oso Gris”- es creà, al si del Grup “Santíssim Redemptor” dels Scouts d’Espanya, l’octubre de 1963 coincidint amb el nou curs. El Clan es formà a partir de nois –de 16 a 19 anys- que procedien, gairebé tots, de la unitat de Tropa del propi Grup -on s’aplicava els sistema de Patrulles- i amb un bon coneixement del principis i mètodes educatius de l’Escoltisme. El cap del Clan fou en Oscar del Valle, un rover mexicà (?) que estava estudiant a Barcelona.
Components.- Càrrecs.-
Oscar del Valle.............................Cap de clan
Josep Blanc..................................Ajudant cap de Clan
Joan Charlez............................... Cap de Tropa
José Luís Lirola........................... Ajudant cap de Tropa
Ramon López.............................. Cap Escultas.
Juan Antonio Jaurrieta................ Baloo
Llorenç Cabrol............................. Material (Bodeguero)
Jesús Gasulla
Jordi Jiménez
Crònica del curs.-
El Grup ”Santíssim Redemptor”, tenia el seu “cau”, en la part del darrera d’un gran local de les Congregacions Marianes, als baixos de la Gran Via (aleshores Avda. José Antonio) núm....(?)...de Barcelona. L’espai destinat al Clan era un quartet, d’uns 15 m2, que calia condicionar. Els primers mesos del curs els seus components van dedicar, els dissabtes i algun diumenge, a aquesta tasca.
En aquest període, el recent creat Clan, tenia gairebé com a únic objectiu destinar els seus membres com a “caps” o scouters de les diferents unitats (llobatons, scouts i escultes) i en col·laborar en les activitats o actes del Grup scout. A part dels serveis destinats als nois i a la participació en campaments (intendents, cuiners, socorristes, etc.), poques activitats més va fer el Clan i les poques que es van fer van tenir, fonamentalment, un merescut caire lúdic i d’esbarjo.
Amb tot, cal fer constar que dos dels seus membres van ser amonestats – i ,fins i tot, sancionat un d’ ells, amb el lliurament de la “panyoleta” (que li fou retornada un mes desprès)- pel seu poc interès en les activitats del Clan.
Activitats i fets destacats.-
1964.- Campament de Setmana Santa a Cànoves (?)
Abril 1964.- Festa de Sant Jordi a Barcelona amb una missa al carrer (?)
Juliol 1964.- Campament d’estiu a Castellar d’en Hug (Berguedà)
De ben segur que aquestes alçades tot sabeu que sota la batuta d’en Pep Arisa, historiador de reconegut prestigi en l’àmbit de l’escoltisme i de l’excursionisme, estem intentant recuperar la memòria del nostre Clan Os Gris.
És per això que darrerament hi ha un transit extraordinari de correus electrònics entre tots els membres del Clan dels que disposem de dades.
És possiblement també per això que la setmana passada el servidor de correu de Telefònica va estar dos dies “amb febre”.
Com a primera conseqüència d’aquesta activitat tenim una ampliació de dades en la base d’adreces. Base de dades en format Excel que ja disposeu, però que en breu us enviarem en la versió actualitzada.
I com a finalitat principal d’aquesta recuperació tenim una “Petita Història del Clan Os Gris” de la que amb permís d’en Pep Arisa us incloem el començament per anar fent boca.
Observareu que en la primera pàgina d’aquesta, única que publiquem de moment, apareixen en alguns paràgrafs signes d’interrogació. No és que fem cap pregunta, és simplement que ens falta la dada en qüestió o que la que proposem és dubtosa. Us demanem que aquells que sabeu el detall, la dada o la data que falta ens ho feu saber. Sigui afegint un comentari al blog o be enviant-nos un correu electrònic. O trucant-nos per telèfon, si és que no sou massa de les noves tecnologies.
Curs 1963-1964.-
Fundació.- El Clan “Ós Gris” –aleshores “Oso Gris”- es creà, al si del Grup “Santíssim Redemptor” dels Scouts d’Espanya, l’octubre de 1963 coincidint amb el nou curs. El Clan es formà a partir de nois –de 16 a 19 anys- que procedien, gairebé tots, de la unitat de Tropa del propi Grup -on s’aplicava els sistema de Patrulles- i amb un bon coneixement del principis i mètodes educatius de l’Escoltisme. El cap del Clan fou en Oscar del Valle, un rover mexicà (?) que estava estudiant a Barcelona.
Components.- Càrrecs.-
Oscar del Valle.............................Cap de clan
Josep Blanc..................................Ajudant cap de Clan
Joan Charlez............................... Cap de Tropa
José Luís Lirola........................... Ajudant cap de Tropa
Ramon López.............................. Cap Escultas.
Juan Antonio Jaurrieta................ Baloo
Llorenç Cabrol............................. Material (Bodeguero)
Jesús Gasulla
Jordi Jiménez
Crònica del curs.-
El Grup ”Santíssim Redemptor”, tenia el seu “cau”, en la part del darrera d’un gran local de les Congregacions Marianes, als baixos de la Gran Via (aleshores Avda. José Antonio) núm....(?)...de Barcelona. L’espai destinat al Clan era un quartet, d’uns 15 m2, que calia condicionar. Els primers mesos del curs els seus components van dedicar, els dissabtes i algun diumenge, a aquesta tasca.
En aquest període, el recent creat Clan, tenia gairebé com a únic objectiu destinar els seus membres com a “caps” o scouters de les diferents unitats (llobatons, scouts i escultes) i en col·laborar en les activitats o actes del Grup scout. A part dels serveis destinats als nois i a la participació en campaments (intendents, cuiners, socorristes, etc.), poques activitats més va fer el Clan i les poques que es van fer van tenir, fonamentalment, un merescut caire lúdic i d’esbarjo.
Amb tot, cal fer constar que dos dels seus membres van ser amonestats – i ,fins i tot, sancionat un d’ ells, amb el lliurament de la “panyoleta” (que li fou retornada un mes desprès)- pel seu poc interès en les activitats del Clan.
Activitats i fets destacats.-
1964.- Campament de Setmana Santa a Cànoves (?)
Abril 1964.- Festa de Sant Jordi a Barcelona amb una missa al carrer (?)
Juliol 1964.- Campament d’estiu a Castellar d’en Hug (Berguedà)
dimecres, 4 de març del 2009
Homenatge a Pepe Rubianes
El tren
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa
Es curioso ver
como la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de simple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
a hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera.
Poema inédit de'n Pepe Rubianes
Addis Abeba, juny de 2006
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa
Es curioso ver
como la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de simple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
a hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera.
Poema inédit de'n Pepe Rubianes
Addis Abeba, juny de 2006
dimarts, 3 de març del 2009
Reunió de la Comissió
Tal com era previst, la Comissió de la Memòria del Clan Os Gris (COMECLOG) va tornar a reunir-se el passat 23 de febrer per valorar la trobada a Castellar.
Després d’animat debat, entre pastes i cafè per variar, varem concloure que el tema del “revival” està acabat per ara. Que va estar divertit però que no cal repetir-ho fins d’aquí a molts anys.
També que el que cal ara, és programar trobades que a més de mantenir viva la nostra amistat, siguin engrescadores per posar aquell punt d’il·lusió que cal quan la joventut ja és aigua passada. Un altre conclusió va ser que en qualsevol activitat que es programi en un futur, la comissió haurà de donar peu a la intervenció dels demés membres integrants del Clan, és a dir, la comissió haurà de començar la activitat per arrossegar els altres.
Per exemple; La comissió hauria d’haver preparat una actuació pel Foc de Camp. Tot i això els “remenadors de cireres” varem estar contents de que tothom que havíem preguntat després de la trobada manifestes que li havia agradat molt.
Acabada la valoració amb bona nota, nota que ens hem posat nosaltres mateixos, acordàrem que les reunions de comissió tindrien una periodicitat de una al mes. La propera serà el 23 de març.
Debatuda la periodicitat de les activitats del Clan, creiem que una formula per no esgotar l’entusiasme seria una trobada de cap de setmana al any i un sopar de germanor també anyal.
Per aquesta reunió haurem de portar propostes de la futura sortida-trobada-o el que sigui. Sonen com a propostes una sortida pel Delta del Ebre i una per l’Empordà. D’altra banda En Pep i en Llorenç han començat investigacions per elaborar el cens de membres del Clan en tota la seva història, i en Carles ha començat un inventari de les peces de Museu que estan en poder dels diferents membres del Clan. Així mateix, en Llorenç va oferir-se com a cercador de llocs emblemàtics per anar a sopar.
Per tot això, no us estranyeu si rebeu trucades de membres de la COMECLOG preguntant si conserveu quelcom que pugui ser considerat com a peça de museu, o si recordeu alguna dada “d’aquell que va venir al Clan perquè era amic de tal o qual”. També d’igual manera no ens estranyarem gens si ens feu arribar els vostres suggeriments per activitats futures.
Després d’animat debat, entre pastes i cafè per variar, varem concloure que el tema del “revival” està acabat per ara. Que va estar divertit però que no cal repetir-ho fins d’aquí a molts anys.
També que el que cal ara, és programar trobades que a més de mantenir viva la nostra amistat, siguin engrescadores per posar aquell punt d’il·lusió que cal quan la joventut ja és aigua passada. Un altre conclusió va ser que en qualsevol activitat que es programi en un futur, la comissió haurà de donar peu a la intervenció dels demés membres integrants del Clan, és a dir, la comissió haurà de començar la activitat per arrossegar els altres.
Per exemple; La comissió hauria d’haver preparat una actuació pel Foc de Camp. Tot i això els “remenadors de cireres” varem estar contents de que tothom que havíem preguntat després de la trobada manifestes que li havia agradat molt.
Acabada la valoració amb bona nota, nota que ens hem posat nosaltres mateixos, acordàrem que les reunions de comissió tindrien una periodicitat de una al mes. La propera serà el 23 de març.
Debatuda la periodicitat de les activitats del Clan, creiem que una formula per no esgotar l’entusiasme seria una trobada de cap de setmana al any i un sopar de germanor també anyal.
Per aquesta reunió haurem de portar propostes de la futura sortida-trobada-o el que sigui. Sonen com a propostes una sortida pel Delta del Ebre i una per l’Empordà. D’altra banda En Pep i en Llorenç han començat investigacions per elaborar el cens de membres del Clan en tota la seva història, i en Carles ha començat un inventari de les peces de Museu que estan en poder dels diferents membres del Clan. Així mateix, en Llorenç va oferir-se com a cercador de llocs emblemàtics per anar a sopar.
Per tot això, no us estranyeu si rebeu trucades de membres de la COMECLOG preguntant si conserveu quelcom que pugui ser considerat com a peça de museu, o si recordeu alguna dada “d’aquell que va venir al Clan perquè era amic de tal o qual”. També d’igual manera no ens estranyarem gens si ens feu arribar els vostres suggeriments per activitats futures.
dilluns, 23 de febrer del 2009
Trobada a Castellar de'n Hug
CASTELLAR DE'N HUG
6, 7 i 8 de febrer 2009
Ara que fa vint anys, que deiem que feia vint anys, que teníem vint anys... Hem fet una trobada en un lloc emblemàtic de la nostra geografia per celebrar que la nostra amistat és ben viva.
Traient profit del fet que molts de nosaltres ja estem jubilats, un grup constituït per cinc membres del veterà Clan Os Gris es va auto proclamar "Comissió de la Memòria del Clan" i després de moltes reunions preparatòries amb pastes i cafè va organitzar la Trobada a Castellar de'n Hug.
Cal dir que en aquests quaranta anys d'impasse des dels últims casaments del Clan, havíem fet alguns aplecs, sopars i raids, més o menys multitudinaris, per no citar les estades dels més afortunats al Mas, però aquesta vegada va estar diferent.
L'objectiu de la trobada era rememorar uns temps que van ser molt feliços, bàsicament perquè érem joves. La "tornada" d'aquesta cançó havia de ser nostàlgica, per això disposàvem de fotos, d'un lloc en el que havíem fet un campament d'estiu, de musiques de l'epoca i fins i tot de "Coca Coles" de vidre i un "Tocata-maleta" autèntic.
Però, malgrat que mancaven alguns que ens van deixar pel camí de la vida, la pretesa nostàlgia no ens va fer plorar.
Varem ser feliços un altre cop al veure que "el temps que ho esborra tot", no ha esborrat la nostra amistat. També pot ser perquè, a diferencia d'altres vegades, aquest cop a ningú de nosaltres li calía demostrar, ni demostrar-se res. Érem nosaltres, com abans.
Varem omplenar l'Hostal i fins i tot ens "atrevirem" a fer una "travessa" a les fonts del Llobregat.
Aquí veieu un nodrit grup de "chirucaires" baixant cap a les fonts.
La pujada va ser més feixuga.
FOTO ELENA
D'esquerra a dreta:
Carles Perez, Jose Luis Lirola, Joan Miquel Cortés, Pep Arisa, Joan Simarro, Vicens Domenech, Josep Ma. Serena, Juan Antonio Jaurrieta
FOTO ELENA
Animada sobretaula amb revisió de fotos inclosa.
FOTO ELENA
En Carles fent d'Alca pone... els discs.
FOTO J.M.
Aquí podem veure en Llorenç Cabrol, l'Eduardo Jaurrieta, en Joan Blanc que no haviem pogut veure en altres imatges, a més de les "noies guies" que ens acompanyen (ens soporten diuen elles) i que no hem relacionat perquè no perteneixien formalment al Clan.
FOTO J.M.
En "Juanmi" barallant-se amb els Gigabites en desigual batalla. (Ells eren més)
FOTO SIMARRO
Subscriure's a:
Missatges (Atom)