CRIDA A LA 11ena. XINO-XANO.

ANEM A LA ROCA FORADADA DE CORBERA, UN DELS MILLORS MIRADORS DEL BAIX LLOBREGAT

Data.- Dijous 4 de novembre

Tipus d’itinerari.- La proposta per aquesta sortida, surt del poble de Corbera de Llobregat, i ens porta fins a la serra de Les Canals. Al llarg de la ruta hi trobem, al mateix Corbera, l’església de Santa Maria (amb les talles de Santa Magdalena, de la Mare de Déu de la Llet i el Retaule del Roser), algunes masies típiques (Les Feixes, Can Planes i la Torre d’en Guillermo) i interessants accidents geogràfics (Cinglera del Calaix i la Roca Foradada). En arribar a la Roca, des d’una terrassa natural-mirador, es gaudeix d’una espectacular vista panoràmica sobre el Baix Llobregat. Tot i ser un recorregut per una zona propera a Barcelona i força urbanitzada, el pas per espais rurals i naturals i les vistes sobre el Baix Llobregat fan recomenable aquesta sortida.

Recorregut i dificultat.- El recorregut és d’uns 12,5 km. per pistes i corriols. El desnivell és de 360 m. Hom calcula 1h 30’ per a pujar des de Corbera fins la Roca Foradada i menys d’una altra 1 h 30’ de baixada. Al nostre ritme, xino-xano, l’excursió no presenta cap dificultat.

Equip necessari.- L’esmorzar (entrepà i/o fruita segons es vulgui). En Pep portarà la bota de vi i, segurament, en Pepe Lluís el cafè i les "gotes". Roba i calçat adequats al lloc i temps. Bastons. L’aigua que es cregui que hom necessitarà per a la caminada, l’esmorzar i el dinar. Barret i protecció solar.

Dinar.- En aquesta excursió dinarem de motxilla, com en el vells temps. Carmanyola o entrepans el que cadascú porti. Diuen que no plourà, per tant no hi ha perill de mullar-nos. En Pep ja portarà la bota ben plena...

Lloc i hora de trobada.- El desplaçament el farem en cotxes. En principi, els lloc de trobada son per al grup 1: Lepant-Travessera (a les 8h 15’) i per al grup 2: Aparcament del Nou Hospital de Sant Pau (a les 8h 15’). A les 8h 45’, els cotxes ens trobarem a la Diagonal, davant l’Escola d’Econòmiques (on quedarem per a la passada Sortida de Tardor).

Inscripcions.- Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar, podeu posar-vos en contacte, abans del dia 3 de novembre, amb qualsevol dels qui normalment anem a les sortides xino-xano o be directament amb en Llorenç que és el coordinador d’aquesta sortida. Més que res per tal d’organitzar el transport en el cotxes.

ESTEM D’ENHORABONA, LA SERRA DE COLLSEROLA JA ÉS PARC NATURAL

Diu la nota d’agència: “El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts(dia 19 d’octubre) el decret que declara la serra de Collserola com a Parc Natural. Es tracta d'un parc amb una extensió de 8.259 hectàrees, distribuïts en nou municipis, i inclou dues reserves naturals parcials que tenen una protecció superior. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha destacat la singularitat d'aquest parc natural, perquè està envoltat per 3 milions d'habitants. La delimitació definitiva inclou la polèmica zona de Torre Negra, a Sant Cugat del Vallès, propietat de Núñez i Navarro, que ha portat aquesta qüestió als tribunals. Baltasar ha dit que aquesta inclusió no implica cap compensació per part de la Generalitat.”

Tots els qui vivim a la vora d’aquesta serra estem d’enhorabona. Sembla que aquesta mesura conservacionista mantindrà com a mínim “que me quede como estoy” aquest pulmó verd de l’àrea metropolitana barcelonina.

Fa pocs dies hi vàrem fer una sortida, precisament passarem per la finca de La Torre Negra que ara, amb aquesta nova consideració dels terrenys, segurament, es salvarà de l’especulació immobiliària.

Penso que estem davant d’una molt bona noticia. Que així sigui.

Crònica de la desena edició de les sortides Xino - Xano

10a. Sortida XXB (Per boletaire)

Dijous 7 d'octubre, 10 hores del matí, una bona colla de "xino-xanaires" carrega piles, amb un bon esmorzar, a la plaça de La Nou de Berguedà. Sota el sol i l'ombra d'un bonic lledoner, els entrepans fan via amb l'ajut de la bota que circula de mà en mà i de galet en galet.

Després el recordatori a l'hostal, on hem de dinar, per tal que a les dues ens tinguin la taula parada, car arribarem amb gana.

El "safari".- Agafem els cotxes (no és qüestió de perdre temps...) i encetem camí vers els boscos que, més amunt del poble, s'enfilen pels contraforts de la serra del Catllaràs. En un punt que per prudència boletaire, no desvetllarem deixem els vehicles i, tot seguit, comencem la batuda.

Armats amb cistells, bosses i, el més optimista, amb una caixa de les de posar fruita... ens repartim en colles de dos (per allò d'ajudar-nos, si en trobem de grossos o de fer-nos companyia, si no en trobem cap...).

D'entrada, no gaire lluny del camí, trobem un parell de rovellons... sembla que la cosa promet. Cal precisar que de la colla que som (sis "nois" i quatre noies), dos son veritables negats en el tema, quatre coneixen "algúns" bolets i els altres quatre tenen una certa experiència - que va de l'aprovat al notable - en qüestions micològiques (que és la ciència que estudia, no els micos, sinó els bolets).

Amb aquestes perspectives, després de més de tres hores de recerca/cacera, el resultat és fàcil de deduir. Alguns cistells mig plens de bones "peces" (rovellons, pinetells, llenegues, fredolics, xampinyons, peus de rata, cames de perdiu, algún cama sec...), d'altres amb algúns (més aviat pocs) exemplars coneguts i finalment - els menys experts - sense rés o, com en Pep, amb aqueslls bolets "que - segons ell - no tenien mala pinta...".

Un dels nostres millors boletaires fins i tot troba una espècie no catalogada. Que després de llarg debàt vàrem definir: Boletus plàstiquae aillantus que, segurament, revolucionarà científics, urbanites i camperols.

Un moment especialment dolorós és quan l'experta Isabel fa tria a la "collita" d'en Pep, davant la seva sorpresa, dons va dient: "son tan macos!.. vols dir que son dolents?", reduint la gran quantitat de bolets de la capsa a una mínima expressió...

Des del punt de vista excursionista, la sortida ha omplert les expectatives de tots: El temps primaveral, tot i ser a la tardor; El lloc, uns boscos - sota uns cingles - pinzellats per la llum i el sol; El recorregut a gust de tots - per a uns més de cinc quilòmetres i per altres no més de mil dos cents metres - ple d'olors i emocions... unes vistes sobre la vall del Llobregat i fins el Pedraforca, realment expectaculars.

Els amics Carles i Elena no podien haver trobat un lloc millor.

Després de la ja tradicional foto de grup i, en aquesta ocasió , de les peces "caçades", retornem al poble de La Nou on segur que ens està esperant un bon dinar.

El dinar.- Efectivament a "Cal Maginet" de La Nou ens hi espera el dinar: Amanides o suc de tomàquet, com entrant; patates xafades amb botifarra negra esparracada i una rosta de cansalada o truita de bolets de primer i xai, botifarra o llom a la brasa acompanyats de pebrots i patates - casplanes - fregides de segon. Pa, vi, aigua i postre, tot a un preu més que raonable.

Per si tot això no fos poc, en Joan Miquel vol que celebrem el seu aniversari de naixement - fa uns quants, però tampoc tants... anys - amb unes ampolles de cava. Després dels cafès, la prudència fa que - aprofitant l'experiència i el coneixement dels bolets locals que te l'hostaler - fins i tot els més experts de la colla facin pasar els seus cistells per "l'escanner" de l'ull clínic d'aquest home. Cal dir, que en aquest cas "l'àngel exterminador" no ha tingut tanta feina.

Una mica de cultura.- Aprofitem l'estada a La Nou per a visitar l'església parroquial de Sant Martí. En Josep Maria, que ja en comença a ser un especialista, n'aconsegueix la clau. Aquest edifici és un bell exemplar romànic del segle XII. Consta d'una nau central coberta amb una volta lleugerament apuntada i rematada amb un absis trevolat (un de central i dos absidioles laterals que formen una capçalera en forma de trèvol). El campanar, de torre quadrada, és del segle XIV. La porta conserva molta de la ferramenta, de forja, romànica. A l'interior del temple es guarda un retaule renaixentista. L'esglesia ha sigut restaurada amb encert i es troba en un bon estat de conservació.

Pels voltants del temple hi podem veure l'espai que ocipà el vell cementiri on encara hi son visibles algunes esteles funeràries.

No marxem de La Nou sense arribar-nos al proper Santuari de la Nare de Déu de Lourdes o de Lurda (com l'anomenen per aquestes contrades). Es tracta del primer temple dedicat a la Verge de Lourdes constrüit, el 1880, a l'estat espanyol. És un edifici d'estil neoclàssic amb amb la imatge de la Mare de Déu, fonts u una piscina per als malalts. Fem el recorregut pel "camí de la Verge" fins al torrent de La Nou que passa, per un fresc i ombrívol lloc - on hi ha la "gruta" i la font de la Verge - sota el Santuari.

A mitja tarda ens acomiadem, a l'aparcament del Santuari, retornant cap a Barcelona ben satisfets - un cop més - per haver passat un dia ben profitós (en molts sentits) i fent plans ja, per la propera trobada.

Repetim les felicitaciones a en Carles i l'Elena per l'organització i coordinació d'aquesta sortida.

En la foto oficial hi trobem a faltar en Pepe Figueredo, que va haver de fer la foto per manca del tripode que va oblidar en J.M.

Text: Pep Arisa

Fotos: Ma. Rosa Escorsa, Pep Arisa i Pepe Figueredo

UN NOU LLIBRE SOBRE ESCOLTISME

“L’ESCOLTISME MUNDIAL”, d’Eduard Vallory

El 28 de setembre passat es presentà a Barcelona aquest llibre que considero força interessant. L’obra és el resultat de la primera recerca mundial sobre el moviment escolta que Eduard Vallory va dut a terme, principalment al Regne Unit, els Estats Units i a molts altres llocs des de l’any 2004 fins a mitjans del 2007, per a elaborar la seva tesi L'educació en la ciutadania global. Aquesta tesi ha estat la base del llibre que ara s’ha presentat.

Eduard Vallory i Subirà (Barcelona 1971), escolta des dels vuit anys, és director general de la Barcelona Graduate School of Economics. Entre 2004 i 2006 va ser Research Fellow del Fitzwilliam College (Universitat de Cambridge). És doctor en Ciències Polítiques (UPF), màster en Ciències Socials (universitat de Chicago), llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme (UPF), molt compromès amb l’escoltisme, a nivell català, europeu i internacional. Ha estat president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, comissari Internacional de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, cap de Relacions Exteriors d’Escoltes Catalans i president de la Fundació Escolta Josep Carol. També va ser cap del Gabinet del Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat i columnista del diari Avui. A nivell més personal ha estat també, durant uns anys, cap de les meves filles a l’Agrupament escolta “Pere Rosselló” del Club Excursionista de Gràcia. Tot un docte i actiu intel·lectual, això si, de tracte molt afable, cordial i planer.

“L’ESCOLTISME MUNDIAL” recull els principals elements que caracteritzen el moviment escolta arreu del món, i en permet conèixer-ne l’origen, l’evolució, el funcionament i la solidesa dels seus valors. La recerca que conté és única perquè, com hem dit, és el primer estudi acadèmic mai escrit sobre l’escoltisme mundial en conjunt, un moviment educatiu no governamental, present a 165 països dels cinc continents i que aplega prop de 30 milions d’infants i joves i que es present al 83,3 % dels Estats independents del món. Tots els estudis precedents s’havien centrat en casos nacionals, però mai abans s’havia analitzat l’escoltisme mundial en conjunt: la seva consistència històrica i ideològica, la quantificació de la seva dimensió mundial des de 1920, la coherència de les seves pràctiques i la capacitat de la seva acció generadora d’un canvi social.

L’objectiu de l’escoltisme és contribuir al desenvolupament de la gent jove per assolir els seus potencials com a individus, ciutadans responsables i membres de les seves comunitats local, nacional i internacional. Ho porta a terme a través d'una xarxa internacional d'agrupaments escoltes estructurada en associacions nacionals i en dues organitzacions mundials, la WOSM (World Organization of the Scout Movement o Organització Mundial del Moviment Scout) i la WAGGGS (World Association of Girl Guides and Girl Scouts o Associació Mundial de Guies Scouts). "L'ESCOLTISME MUNDIAL" ens ofereix, doncs, una síntesi excel·lent sobre l’origen, els fonaments, els objectius i la vigència de l’escoltisme.

Constatar, ressaltar i difondre tots aquests aspectes (educatius, ideològics, històrics, organitzatius, etc.) i, també, molts dels tòpics de l’escoltisme des d’una perspectiva mundial ja justifica l’obra però jo, a més, destacaria l’interès del llibre per l’anàlisi d’un altre fet important. Tradicionalment, s’ha assumit que nacionalisme i cosmopolitisme eren tendències contraposades, i que el reforç de la identitat nacional debilita el sentit de pertinença global, i a la inversa.

Vallory, en “L’ESCOLTISME MUNDIAL” contradiu -amb sòlids arguments- aquesta assumpció: l’escoltisme es un moviment no-governamental que té com a objectiu l’educació en la ciutadania i des que es va formalitzar com a organització mundial el 1920, ha mantingut la seva acció educativa combinant l’arrelament local, la identitat nacional i el sentit de pertinença global a partir de la convivència en la diversitat.

La fi de la II Guerra Mundial donaria un nou impuls a l’escoltisme, que Vallory ens explica com un moviment educatiu institucionalment organitzat, autogovernat, independent i no partidista per a gent jove, de base voluntària i obert a tothom. Vallory n’assenyala també els ideals: l’esforç, l’honestedat, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte als altres i a la natura... I conclou que l’escoltisme promou, d’una banda, la ciutadania activa, democràtica i inclusiva, i, de l’altra, alhora l’arrelament a les comunitats nacionals i la consciència de pertinença global.

Per aquells qui, com molts de nosaltres, hem tingut informació, conegut i -fins i tot- conviscut amb intents –especialment en tot el ventall dels règims totalitaris- d’enquadrar i adoctrinar a la joventut en organitzacions pseudo-patrioticas, de “partit-únic” i eminentment “nacionalistes” (“balillas” a l’ Itàlia fascista; “joventuts hitlerianes” a l’Alemanya nazi; les “Àguiles Croates” a la Croàcia feixista ; “Flechas y Pelayos”, Frente de Juventudes i O.J.E. a l’Espanya franquista; “Mocidades portuguesas” al Portugal de Salazar; tot el ventall de “Pioners” comunistes des dels “José Martí” a Cuba; de “Vladimir Lenin” a la antiga URSS; de “Ernst Thälmann” a l’Alemanya de l’Est; fins els de la República Popular Xina, de Veneçuela o del Vietnam,... entre molts d’altres) es bo de constatar que l’escoltisme, desprès de més de 100 anys de vida, continua sent una magnifica escola de civisme i de confraternitat mundial. I això, crec, ens tindria d’omplir de goig i d’esperança.

“L’ESCOLTISME MUNDIAL”
Autor: Eduard Vallory.
Editorial: PROA.
Pàgines 240.
Preu: 19,50 euros.

MÚSICA I CANTANTS (3)

LA VEU DELS PAISATGES ERMS

Homenatge a Labordeta

José Antonio Labordeta, conegut simplement com Labordeta en la seva faceta de cantautor (o, popularment, com «el Abuelo»), va morir -el passat 19 de setembre- a Saragossa (ciutat on havia nascut 75 anys abans).

Pocs cantants han evocat amb tanta força el seu país. Pols, boira, vent i sol... aquesta terra, tan propera i alhora tan llunyana, és Aragó.
Labordeta, cantautor, escriptor, periodista, viatger, actor, professor i polític ha estat, per damunt de tot, un activista cultural i un ferm ambaixador de la seva terra: l'Aragó. Amb la motxilla a les espatlles, amb la pluma o en la tribuna de les Corts ha estat el cronista i el defensor del món rural, de les terres i els pobles oblidats, d’aquells que no tenien veu...

Trobarem a faltar la seva mirada irònica, la seva consciència crítica, els seus plantejaments clars, la defensa de la llibertat i d’uns valors que molts altres polítics han anat abandonant...
Labordeta era una persona culta i educada, fins que un dia uns destinataris burletes que, trenta-cinc anys després encara enyoraven el franquisme, li van tocar massa els nassos i fart els hi va dedicar un sonor i clar: “¡ A la mierda !”. Així era aquest home.

Hem quedat una mica orfes al perdre una persona que donava sentir a mots com la senzillesa, l’honradesa, l’autenticitat, la saviesa, el sentit de lluita, la sensibilitat i l’amor a la vida. Totes aquestes paraules prenen cos en els vells arbres dels qual parla la seva cançó “SOMOS”.

En homenatge.

SOMOS

Somos

como esos viejos árboles

batidos por el viento

que azota desde el mar.

Hemos

perdido compañeros

paisajes y esperanzas

en nuestro caminar.

Vamos

hundiendo en las palabras

las huellas de los labios

para poder besar

tiempos

futuros y anhelados,

de manos contra manos

izando la igualdad.

Somos

como la humilde adoba

que cubre contra el tiempo

la sombra del hogar.

Hemos

perdido nuestra historia

canciones y caminos

en duro batallar.

Vamos

a echar nuevas raíces

por campos y veredas,

para poder andar tiempos

que traigan en su entraña

esa gran utopía

que es la fraternidad.

Somos

igual que nuestra tierra

suaves como la arcilla

duros del roquedal.

Hemos

atravesado el tiempo

dejando en los secanos

nuestra lucha total.

Vamos

a hacer con el futuro

un canto a la esperanza

y poder encontrar tiempos

cubiertos con las manos

los rostros y los labios

que sueñan libertad.

Somos

como esos viejos árboles.

José Antonio Labordeta (1984)

10 ena. SORTIDA XINO-XANO

SAFARI PEL BERGADÀ: A CAÇAR BOLETS (Si es deixen)

Data.- Dijous 7 d’octubre.

Tipus d’itinerari.- Excursió amb l’objectiu de buscar (i emportar-nos) tota classe de bolets comestibles. Els nostres “espies” ens han dit que ara no se’n troben gaires però que, d’aquí a deu dies, sortiran a grapats... Com a bons boletaires, no donarem cap “pista” sobre els paratges on farem el safari. Només podem dir que la base de sortida és el poble de La Nou de Bergadà. Una bonica població a la Serra del Catllaràs, de 125 habitants, a 900 m. d’alçada i envoltat de boscos de roures i alzines. L’organitzador, en Carles, ens suggereix aprofitar l’estada a La Nou per visitar (d’ 11 a 13 h) el Santuari de la Mare de Déu de Lurdes, el primer que es construí al nostre país dedicat a aquesta Verge els anys 1880-1885 situat en uns paratges de gran bellesa.

Recorregut i dificultat.- L’intenció es fer una bona batuda i omplir els cistells i les caixes de fruita que portarem preparats per a l’ocasió. Es fàcil, doncs, que el recorregut sigui com el de qualsevol altra sortida xino-xano: entre 12 i 15 quilòmetres i adequada a les nostres facultats i possibilitats.

Lloc i hora de trobada.- El desplaçament el farem en cotxes. En principi, els lloc de trobada son per al grup 1: Lepant-Travessera (a les 8h 15’) i per al grup 2: Aparcament del Nou Hospital de Sant Pau (a les 8h 30’).

Equip necessari.- L’esmorzar (entrepà i/o fruita segons es vulgui). En Pep portarà la bota de vi i, segurament, en Pepe Lluís el cafè i les "gotes". Roba i calçat adequats al lloc i temps. L’aigua que es cregui que hom necessitarà per a la caminada i l’esmorzar. Barret i protecció solar (ulleres i crema protectora) o “capelina”, en funció del dia que es presenti. Cistell i/o capses (tipus fruita) per a posar-hi els bolets.

Dinar.- Dinarem al restaurant Cal Marginet, que ens ofereix un menú (sense vicis) de 9 euros.

Inscripcions.- Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar, podeu posar-vos en contacte, abans del dia 4 d’ octubre, amb qualsevol dels qui normalment anem a les sortides xino-xano o be directament amb en Carles. Més que res per tal d’organitzar el transport i reservar el nombre de comensals al restaurant.

CRÒNICA DE LA 9a. XINO-XANO

PER LA SERRA DE COLLSEROLA I

LA VALL DE GAUSAC O DE SANT MEDIR

(Del Baixador de Vallvidrera a Sant Cugat).

El dijous 16 de setembre, a les 9 del matí, vàrem començar la caminada des del Baixador de Vallvidrera. Al passar per la Vil·la Joana recordàrem que allà hi morí mossèn Cinto Verdaguer; Amunt que fa pujada... arribàrem al Coll de Gravat.

Després d'esmorzar, amb animada conversa entre mos i mos, continuàrem el camí vorejant la Torre de Collserola i el cim del Tibidabo amb el seu omnipresent temple. Al poc, el camí ens portà fins a l'antic Casino (ara unes encara espectaculars runes) de la Rabassada, punt on atravessàrem la carretera d'aquest nom.


























A partir d'aquí el paisatge, de les valls interiors de la serra, amb la natura que les envolta ens van omplir de goig i tranquil·litat;















Frondosos plàtans, roures, freixes, acàcies, pins i, sobretot, alzines envolten el camí. Un cop a l'ermita de Sant Medir, situada al costat de la riera del mateix nom, s'imposà una curta parada per tal de veure els detalls d'aquesta església romànica (on cada 3 de març les popular "colles de Sant Medir" hi celebren el seu aplec), rememorar la llegenda del seu sant-pagès i refrescar-nos en la font del Camp del Miracle.

A partir d'aquest lloc, l'excursió continuà per l'anomenada Ruta de les Ermites (antiga via romana que, seguint la via natural que forma la vall, comunicava Barcino amb el Castrum Octavianum que és el nom que els romans donaven a l'actual Sant Cugat).

Aquest camí va ser, també, molt utilitzat a l'edat mitjana especialment pels ermitans de Collserola per anar i venir del monestir de Sant Cugat.

Continuàrem descendent, tot seguint el curs de la -en aquesta època- seca però ombrívola riera, amb racons que podríen ser ben be del Montseny, fins arribar a l'ermita de Sant Adjutori. És aquesta una de les escasses esglésies romàniques de planta circular que tenim a casa nostra, un estil d'inspiració bizantina molt poc comú. També és coneguda com Santa Maria de Gausac i s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu del Bosc (que actualment es conserva al monestir de Sant Cugat). Prop d'aquesta singular ermita hi ha un forn de cocció de ceràmica de l'epoca ibero-romana i a tocar de la capella, les restes d'un antic i petit convent.

Després de fer-nos la foto de grup en aquest recollit lloc, reprenguérem la marxa fins a la masia de més de 300 anys -ara restaurant- de Can Borrell.

A continuació, el camí es converteix en una ampla pista i els camps de conreu substitueixen el bosc que fins ara ens ha anat acompanyant. El dia es va anar ennuvolant, cosa que ens lliurà d'una solellada en l'hora de més insolació. La ruta, en un espai molt més obert de vegetació, passa prop de la Torre Negra, impressionant edifici militar romànic del segle XII. Una mica més endavant ens veiérem obligats a aturar-nos davant un monument, sortosament, viu: el Pi d'en Xandri. Aquest majestuós arbre de 23 metres i més de 230 anys és tot un símbol de Sant Cugat. Ara el podem veure estintolat a causa d'un covard atemptat provocat per un ambient enrarit d'especulació urbanística.

Després de 4 hores de caminada (14,2 quilometres), arribàrem a Sant Cugat on, prop del monestir, a la "Braseria La Bolera" que hi ha a la Baixada de l'Alba ens hi esperaven les tradicio-
nals cerveses i un dinar digne d'aquesta primera












Xino-Xano del Curs 2010-2011.

Amanida, escalivada, patates, carxofes, botifarres i carn a la brasa -tot al seu punt- varen rematar un matí d'alló més aprofitat.

Després de dinar encara tinguérem temps per a visitar els exteriors del monestir i, camí de l'estació dels "Ferrocates", alguns dels carrers comerials de Sant Cugat.

Cal reconeixer i agraïr la perfecta organització de la sortida que en Josep Maria i la Montserrat han fet, fins i tot efectuant una sortida prèvia per verificar el recorregut i cercar restaurant.

Moltes gràcies amics i fins la propera.

Text: Josep Arisa Fotos: Joan Simarro

NOU -I DEFINITIU- CANVI DE DATES DE LA SORTIDA DE TARDOR 2010

PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE i RESERVA NATURAL DE LES FAGEDES DELS PORTS (el MONTSIÀ).

Be, sembla que definitivament, les dates per a la SORTIDA DE TARDOR d’enguany seran les que ja vàrem dir el primer dia: divendres 22, dissabte 23 i diumenge 24 d’octubre.
Diversos compromisos, problemes d’agenda, proximitat a les vacances d’alguns,.... havien aconsellat canviar les dates. Ara que, sembla, el President Montilla a descartat fixar per al dia 24 d’octubre la convocatòria d’eleccions per al Parlament de Catalunya (que era un nou “perill”), hem decidit –amb una ràpida consulta entre els qui, fins ara, han anat participant en aquestes trobades- donar com a bones aquestes dates. Per tant:

Dates de la Sortida de Tardor 2010.- Divendres 22 (per la tarda-vespre), dissabte 23 i diumenge 24 d’octubre.

Territori a visitar.- Comarca del Montsià. Concretament, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i la Reserva Natural de les Fagedes dels Ports.

Principal interès d’aquests territoris.- La tardor és una de les estacions que hom aconsella per a visitar el Parc Natural del Delta de l’Ebre: els arrossars, un cop segats, prenen uns colors que van del groc al daurat amb un cels gris que, normalment, emmarca l’horitzó. La tardor es, també, un bon moment per a veure les diferents espècies d’ocells que hi cerquen menjar o refugi per a la hivernada. Passada la febre de l’estiu, diuen, que és quan millor es pot assaborir la gastronomia d’aquestes terres: l’arròs, l’ànec, l’anguila, les cuixes de granota, els ostrons, els musclos (tot i que d’octubre a desembre no n’és la temporada),... amés dels colors, les sensacions i els sabors, el Delta te uns paisatges, una cultura i una arquitectura tradicionals -barraques, passos de barca, salines, puntes (com la del Fangar o la de la Banya), illes (de Gràcia, de Sant Antoni o de Buda), fars, llacunes, etc.- que mereixen ser coneguts. Pensem dedicar-hi tot el dissabte.
Prop del Delta, surt de la població de la Sénia, una ruta insòlita d’uns 20 km. de bona pista –que es poden fer en cotxe- que seguint el curs del riu Sénia ens porta per uns paratges de gran bellesa paisatgística i natural: el Barranc de la Fou, extremadament tancat i amb unes parets de pedra, a banda i banda, espectaculars ens endinsa al tros del Parc Natural dels Ports que hi ha en aquesta comarca. Segueix, la pista, per la font del Retaule i pel Barranc del Tabac, després la Font del Teix (veritable naixement del riu Sénia) on es te que deixar els cotxes. Dos quilòmetres (que s'han de fer a pau), a partir d’aquest lloc, falten per arribar a una espessa fageda –coneguda com la del Retaule- (la més meridional dels Països Catalans i, diuen, d’Europa) amb uns arbres monumentals com el Faig Pare de més de 230 anys. Si el dia ens hi acompanya, endinsar-se en aquesta fageda a la tardor, pot ser tot un espectacle. Tenim previst, en principi, dedicar el matí del diumenge a visitar aquesta Reserva dels Ports.
Falta, no obstant, concretar definitivament aquestes propostes d’excursions.

Hospedatge.- En aquests moments no tenim decidit, encara, el lloc on soparem, dormirem i esmorzarem aquests dies. Estem valorant diferents alternatives: fonda o casa de turisme rural en algun poble amb bones comunicacions per a poder visitar el Delta i els Ports ( Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Santa Bàrbara, Ulldecona,...). Els dinars de dissabte i de diumenge els farem, com sempre, aprofitant les respectives excursions. El que si tenim més clar és el pressupost (al voltant dels 150 euros, per cap), per als sopars, dinars i pernoctació de dos dies i els esmorzars i dinars de dissabte i diumenge. Si algú, clar, vol matinar el dissabte (i així estalviar-se un sopar, una nit de pernoctació i, fins i tot, un esmorzar) evidentment el cost serà menor. L’única condició és que sigui on som els demés a l’hora de sortir d’excursió (normalment les 9 h 30’).

Desplaçaments.- En cotxes, aprofitant –si és possible- la capacitat útil dels mateixos i començant, d’aquesta manera, la trobada ja des de Barcelona.

Inscripcions.- De moment ja han confirmat la seva assistència una bona colla (Carles i Elena, Llorenç i Isabel, Pep i Maribel, Joan Miquel i Mª Glòria, Joan i Lydia, Josep Mª i Montserrat, ....). Tots aquells i aquelles que us hi vulgueu afegir, sou pregats de contactar amb qualsevol de nosaltres. Com més serem, més riurem !!!. Feu-ho, si us plau, tan aviat com us sigui possible per tal de poder reservar –amb temps- la fonda o casa rural i els restaurants on dinarem.

Salutacions i gràcies pel vostre interès.

9ena. SORTIDA XINO-XANO

PER COLLSEROLA I LA VALL DE SANT MEDIR o de GAUSAC

(De VALLVIDRERA a SANT CUGAT)

Data.- Dijous 16 de setembre.

Tipus d’itinerari.- Recorregut pels boscos de la vessant nord de la Serra de Collserola fent una part del recorregut per una de les vies històriques que anaven de Barcelona a Sant Cugat coneguda, també, per la ruta dels ermitans. Passem per llocs ben singulars com les ermites de Sant Medir (romànica i lloc de l’aplec de les conegudes “colles”) i de Sant Adjutori (antiga església de Santa Maria de Gausac o Mare de Deu del Bosc del segle X, és una de les poques de planta circular) o el famós Pi d’en Xandri (arbre monumental, de més de 230 anys, que fa uns anys, en un ambient enrarit d’especulació urbanística, patí un atemptat que ha obligat a posar-li un suport).

Recorregut i dificultat.- Baixador de Vallvidrera, Vil·la Joana, Coll de Gravat, Sant Medir, Mare de Deu del Bosc o Sant Adjutori, Can Borrell, Pi d’en Xandri i Sant Cugat del Vallès. Recorregut total: 11 km, unes 4 hores de caminada. Desnivell: +/- 200 mts, des del Coll de Gravat (aprox. 380 m d’alçada) fins a Sant Cugat és pràcticament una suau baixada per la vall que forma la riera de Sant Medir. Dificultat: MITJANA.

Lloc i hora de trobada.- Vestíbul de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Plaça Catalunya (davant l’oficina d’atenció al client) a les 8h 30’. Agafarem el tren fins al Baixador de Vallvidrera (tarja T-10) i el retorn el farem amb aquest mateix mitjà però des de l’estació de Sant Cugat (preu del bitllet 2,10 euros).

Equip necessari.- L’esmorzar (entrepà i/o fruita segons es vulgui). En Pep portarà la bota de vi i, segurament, en Pepe Lluís el cafè i les "gotes". Roba i calçat adequats al lloc i temps. L’aigua que es cregui que hom necessitarà per a la caminada i l’esmorzar, tot i que passem per diverses font mai es pot assegurar la seva potabilitat. Barret i protecció solar (ulleres i crema protectora) o “capelina”, en funció del dia que es presenti.

Dinar.- L’amic i company Josep Maria, que és qui ha proposat i coordina la sortida ens sorprendrà amb un Restaurant ( a l’alçada i preu dels habituals –menú d’entre 10-15 euros-) de Sant Cugat del Vallès.

“Cirereta”.- Per a culminar la sortida, en Josep Maria, proposa que després de dinar visitem el Monestir de Sant Cugat, focus cultural i artístic de la comarca.

Inscripcions.- Tots els qui hi pugueu i vulgueu venir, agrairíem ho feu saber a en Josep Maria , abans del dia 14 de setembre, per tal de encomanar la taula al restaurant.

TROBADA GASTRONOMICA A BEGUR

Cronica de una trobada al Castell Pérez Cabrol de Begur

De bon matí i sense esmorzar, varem sortir de diferents llocs del País per assistir a la trobada gastronòmica que els amics Llorenç i Isabel ens tenia preparada al seu castell-mireador de Sa Tuna (Begur).

Uns varen sortir de Sant Feliu de Pallerols i després de fer "drecera" per Lloret, van arribar a Begur; uns altres des de Cabrera de Mar i la resta des de Llançà.

La taula ja ben parada, i mentre els assistents anàvem picant un "vermutillo", en Llorenç preparava una bona amanida per començar.

El plat fort va ser una típica cassoleta de sèpia amb mandonguilles que va ser rebuda amb un fort aplaudment per part dels afamats amics. (De fam, no pas de Fama). Tal com és manat, tot va ser regat amb bons "caldos" i caves.

No cal més que veure les cares de satisfacció dels comensals.

L'àpat es rematà amb uns postres que ja comencen a ser clàssics: Pudding i Browning de xocolata.

Després del bon dinar vàrem sortir a la terrassa per gaudir de les fantàstiques vistes tot prenent tranquil·lament el cafè i "les gotes".

Va ser un moment de canvi d'impressions i afirmacions rotundes.

LA TROBADA AL "CHÂTEAU" VA SER DE "CHAPEAU"

Text: Josep Arisa Fotos: Joan Simarro