LA TRAVESSA PER LA LLIBERTAT: UNA CAMINADA -A MIDA- AMB COMPROMÍS I SOLIDARITAT

 

LA TRAVESSA PER LA LLIBERTAT

El temps de presó et produeix una suma de sentiments complicada d’explicar. Se’n acumulen de nous cada dia i generen en mi una inèdita necessitat d’expressar-los i, sobretot, agrair-los.

Enyorança immensa a les persones estimades i al País. Vull tornar a trepitjar i recórrer aquest meravellós país que es diu Catalunya. Enyorança molt sentida quan hem estat a les llunyanes presons d’Estremera, de Soto del Real, de Valdemoro i de Zuera, però també durant tantes hores i nits tancat sol a la cel·la de Lledoners.

Gratitud. Em sento en deute permanent per tot el que s’ha fet per nosaltres, els presos polítics i els exiliats. Milers de persones heu esdevingut l’autèntic motor de la nostra força, coratge i esperança a dins a de la presó. Des de les infinites cartes plenes de sentiment i compromís, fins a les concentracions a les places de tantes viles i ciutats. Des de les grans manifestacions, fins al llaç groc a la solapa. Des dels Cims, Braçades, Refugis, Castellers o Kilòmetres, fins a les Marxes per la Llibertat i les aportacions solidaries. Des dels Músics per la Llibertat, fins als Amics de la Rotonda. Des del Col·lectiu Ales i Llums, fins a les cartes compartides de Navàs. Des del Bona Nit diari, fins als Cants per la Llibertat. Des dels Fem Taca d’Oli, fins als de La Tribu. Els de la Meridiana, els de les motos, els de la Plaça del Rei, el Col·lectiu Enriqueta Gallinat… Mai no us ho podré agrair com realment correspondria.

Compromís intacte. La presó no ha alterat ni una unça la voluntat activa de voler culminar de manera pacífica i democràtica el que vam començar l’1 d’octubre del 2017. Compromís actiu també per la plena llibertat de les persones que encara pateixen l’exili i la persecució d’una cúpula judicial que vol escapçar el moviment independentista a costa de trinxar els drets i les llibertats més fonamentals de tothom. Persones per les quals, ara, en sortir de la presó, encara m’hi sento més pròxima i compromesa.

És amb la voluntat d’expressar i correspondre aquesta suma de sentiments d’enyorança, gratitud i compromís que, ajudat per uns amics, encara des de la presó em vaig engrescar a preparar una iniciativa tan senzilla com sentida: vull travessar de punta a punta el país, de Portbou (Alt Empordà) a Arnes (Terra Alta) en diferents etapes caminant durant 15 dies.

Vull sentir de nou la pols dels camins i el tragí de pobles i ciutats. Vull xerrar amb tantes persones com pugui per fer-los arribar personalment el meu agraïment. Vull que ens conjurem per no defallir. Vull que ens refermem amb el compromís, malgrat les enormes dificultats. Vull reclamar la llibertat dels exiliats i de tots els represaliats.

Amb aquest esperit senzill i sense cap pretensió de protagonisme, totes aquelles persones que m’hi vulgueu acompanyar hi sereu benvinguts. Podeu ser-hi durant una etapa o durant tantes com desitgeu. Podem trobar-nos als punts de sortida, als punts d’ arribada o al llarg del recorregut.

Aquest és el sentit i l’esperit de la meva Travessa per la Llibertat: donar-vos les gràcies per tant des de fa tant !

Jordi Turull i Negre

 

Per a més informació cliqueu l’enllaç: https://travessaxlallibertat.cat/ on hi veureu el calendari de les diferents etapes i, al seu Blog, hi podreu anar fent el seguiment de la Travessa.

 

A VEURE SI, A PARTIR DE SETEMBRE, ENS PODEM TORNAR A TROBAR TOTS/ES PLEGATS/DES.

 

TOT INDICA QUE ENCARA TINDREM D'ESPERAR UNA MICA...

Quines ganes tenim d'anar a escampar la boira, fer alguna escapada per a conviure amb la natura i, especialment, tornar-nos a retrobar per a xerrar, riure i anar-nos posant al corrent de les "novetats" que hem anat gaudint o patint al llarg d'aquest darrer llarg any en que hem estat confinats.

Semblava que, amb l'increment de la vacunació,  ja ho teníem gairebé superat i, alguns, ja hi veiem "el final del túnel" i, fins i tot hem pogut anar a fer alguna petita i familiar escapada o visita a les nostres segones residències....  Però l'impacte de noves variants del virus, una certa obertura -entenem que alguns sectors econòmics ho estan passant molt malament-  en determinades activitats i (també cal dir-ho) una certa disbauxa i irresponsabilitat d'alguns col·lectius... ha provocat un nou i important increment de positius per la Covid.

Per això les autoritats sanitàries -en una mena de ball de la yenka: "Izquierda, izquierda, derecha, derecha... Adelante, detrás, un dos tres..."-  van recordant o introduint canvis en les mesures de prevenció:

Cal tornar a tenir en compte, diuen:

 La distància de seguretat.
 Posar-se la mascareta
 Netejar-se les mans amb freqüència
 Ventilar sovint els espais interiors
 Reduir la interacció social.

Tornem-hi !!!

Tant de bo, passat l'estiu, la situació millori i puguem reemprendre de nou les nostres trobades.

Fins que això arribi, caldrà tenir paciència, ves quin remei...!!!. 

Anirem "pentinant el gat" per mitjà del Blog. Animeu-vos, doncs, a anar-hi explicant les vostres activitats, opinions, records i aventures. Potser, això ens ajudi i contribueixi a que l'espera no sigui tant llarga...

Passeu l'estiu el millor que pugueu i sobretot: Cuideu-vos força !!!.

El Balandrau

 L'Elena i el Balandrau

Arran del post d’en Pep “Deu anys de campaments” publicat el 2 de maig en el nostre blog, vaig fer un comentari el dia 13 demanant ajuda per rememorar una travessa de la que recordo només l’itinerari Nuria – La Molina.

Doncs bé, no he tingut èxit en el intent, però heus aquí que en comptes d’això, el Clan ha guanyat un relat extraordinari ple d’emoció i que be molt a tomb el mateix dia que TV3 emet el documental “Balandrau, Infern Glaçat”.

L’Elena Iniesta ens ha tramès les seves emocions d’un dia i una nit que va acabar bé però que podia haver acabat molt tràgicament. Aquesta és una sortida que va fer al Balandrau amb el seu germà i en Ferran molt probablement el 1970. És veritat que les condicions meteorològiques no van ser tant extremes com les varen patir les víctimes del Balandrau, però el perill va ser el mateix.

Us deixo amb la prosa inquietant de l’Elena tal qual sense tocar punt ni coma, que vaig rebre ahir mateix.

 

<<Bé nois ja m’hi poso a la feina!

 Aquesta sortida va ser pensada com per aprofitar de la manera que a tots tres (Andreu, Ferran i jo mateixa) en agradava, dos o tres dies (no recordo bé) entre dates de empatx familiar de les festes nadalenques. Devia ser o entre acabar les classes i el Nadal, o entre aquest i Cap d’Any o entre Cap d’Any i Reis. Finals de desembre o principis de gener. Any? 69, 70?

Vam anar en tren a Ribes de Freser. I la idea era arribar a dormir al refugi de Coma de Vaca. Però la pujada va ser molt més lenta del que havíem programat perquè va baixar tant la temperatura que la neu va començar a glaçar-se i havíem d’anar amb molta més cura.

Vam arribar al coll que ja el sol s’havia amagat. Mirant el plànol penso que podria ser el coll dels Tres Pics. Allà la neu era ben gelada i en Ferran “el prudent” , “l’assenyat” va voler fer un tempteig de la situació  baixant una mica pendent avall. I el vam veure desaparèixer lliscant . Per sort portava el piolet i el va poder clavar.

Després d’això vàrem decidir que no ens podíem moure de la collada i que hauríem de passar la nit allà dalt.

Feia molt, molt de fred i en aquell moment es van posar en marxa tots el coneixements apresos de revistes, de cròniques muntanyenques, documentals, xerrades amb els amics sobre supervivència a l’alta muntanya.

Primer havíem de fer un bon sot on cabéssim els tres, amb un parapet que l’envoltés per protegir-nos.

A continuació havíem de posar-nos  a sobre tota la roba que portéssim.

Vam buidar les motxilles i les vam posar al fons del sot per aïllar –nos en el possible de la fredor del gel.

Ens vam ficar allà dins molt molt juntets, a dins dels sacs de dormir. I vam prendre la decisió de no dormir-nos en tota la nit doncs sabíem que un signe de congelació era que l’afectat es dormia. Ves a saber les bestieses de que vàrem parlar, les cançons que vàrem cantar, els acudits que ens vàrem explicar... Una nit és molt llarga. Tan llarga que mica en mica no vàrem poder evitar la son. Quan no s’adormia un, s’adormia l’altre. Ens anàvem avisant  però al final tots tres  vam quedar adormits.

Aquí he de dir que vaig tenir una d’aquelles vivències que es queden amb tu per tota la vida.

I aquesta va ser començar a sentir la llum i la escalfor del sol que sortia sobre les muntanyes i que ens acaronava. Ens va portar la VIDA ! Quina dolçor, quin agraïment , quina meravella!!

I nosaltres allà dalt per sobre les valls, les serralades nevades. I junts els tres sans i estalvis.

Quan la neu ja era tova vam baixar cap el Refugi de Coma de Vaca que aleshores era un lloc de mala mort. Després del fred que ja havíem passat no ens vam veure amb cor de passar una altra nit en condicions extremes. Així que vam baixar per les Gorges del Freser fins a Queralbs. 

En aquell moment  la nostra sensació era de d’haver viscut uns altres moments  fantàstics a la muntanya els tres junts. Els tres érem una colla  que fèiem molta pinya, que teníem molta complicitat, moltes ganes d’estar junts i que ens estimàvem. Érem AMICS amb majúscules. Es clar que amb l’Andreu i el Ferran això no era gens difícil.

EPÍLOG.

Una setmana més tard vaig anar a missa (ja feia jo aquestes coses encara en aquells anys) a una església que hi ha al passeig Sant Joan cantonada Consell de Cent potser?  Devia ser algun dia d’aquelles “festes de guardar”  Perquè si no jo no hagués estat per aquells barris de la tieta. I el sacerdot va fer una dedicatòria de la missa per uns nois que havien mort a les Gorges de Freser pel fred i la neu. Allà vaig ser conscient de com  hagués pogut acabar lo nostre.

I vaig plorar i plorar.>> 

 Elena Iniesta

 

 Transcrit de un correu electrònic rebut per mi ahir 18 de maig de 2021

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (16): DEU ANYS DE CAMPAMENTS: 1960 -1970

DEU ANYS DE CAMPAMENTS

LES NOSTRES PRINCIPALS ACAMPADES entre els anys 1960 i 1970

L’estel és el meu company

quan la nit és ben serena

i acampo sota el cel blau

i em besa la lluna plena.

L’amic de l’acampada (fragment)

 

L’acampada és (almenys en la nostra època ho era), en l’escoltisme, una eina pedagògica fonamental més. Gràcies als campaments, els infants i els joves coneixíem i practicàvem valors com el treball en equip, el respecte, la coresponsabilitat, la sana competitivitat, la fraternitat i la solidaritat. Conviure immersos en plena natura n’afavoria la seva descoberta, coneixement., estima i ajudava a donar-nos compte de la seva necessària conservació.

La majoria de campaments, de Setmana Santa i d’estiu, eren fixos, permanents tots els dies que duraven en un mateix lloc. Això suposava que els caps, sovint amb l’ajut d’alguns membres del Clan, triessin un lloc; en demanessin l’autorització al propietari; elaboressin el pla o programa d’activitats, els menús, serveis i la logística necessària. Calia també obtenir, normalment per mitjà de la Comissaria Scout del Districte, l’obligatori permís governamental i, un cop tot això ja estava a punt, informar als pares dels nois i demanar-los l’autorització per a que els seus fills anessin al campament. Tota una feinada. A aquests campaments fixos, moltes vegades hi convidaven a algunes patrulles d’altres agrupaments de més recent creació o, en alguna ocasió, s’havien fet conjuntament amb grups d’altres localitats per a potenciar-ne el coneixement i la relació.

Full d'autorització paterna per anar de campament.
Correspon al de Setmana Santa de 1969 a Campins

Als campaments fixos, aprofitàvem també per a fer instal·lacions -cuines, menjadors, racons de patrulla, ponts, altars,...- el que anomenàvem "pionerisme". En aquest enllaç en podeu veure alguns exemples: 

https://clanosgris.blogspot.com/2012/10/del-nostre-fons-documental-3-pionerisme.html

Aquest tipus de acampades, eren també el marc ideal per a fer-hi jocs d'esbarjo o de competició. També en tenim un enllaç on ho podeu veure: 

https://clanosgris.blogspot.com/2013/02/del-nostre-fons-documental-6-els-jocs.html

I no podem deixar d'esmentar el "foc de camp", especialment la nit en que aquest es convertia en una veritable nit de "Festa Major" on tots anàvem a dormir molt més tard que les altres nits. Actuacions, més o menys, preparades; cançons; poesia, acudits, històries "terrorífiques" que feien que uns ens ajuntéssim més als altres i abrigats sota una manta o els anoracs, miréssim de reüll la foscor que teníem darrera... No hi solia faltar, com una actuació més del "foc de camp", la passejada del burro "Tancredo" que inesperadament s'acabava "pixant" (buidant una cantimplora que, el qui feia de "potes del darrera" duia amagada) damunt la cara d'algun espantat nouvingut al Grup... que, clar, no coneixia els problemes d'incontinència del pobre animaló.

El burro Tancredo conduit per en Jordi Jiménez 

Potser per això, per estalviar-nos bona part de les gestions que suposava un campament fix i pel valor afegit d’una certa “aventura”, aprofitant algun llarg “pont” del calendari o a l’estiu, efectuarem també el que anomenàvem “campaments volants” o “travesses”. Consistia en una ruta o “travessa” d’un massís o zona, acampant cada nit en un lloc diferent. Això suposava portar a coll -repartit entre tots els membres de l’”expedició”- l’imprescindible equip d’acampada, els avituallaments necessaris per a una o dos jornades i una escrupolosa planificació dels punts de subministrament d'aliments i dels serveis basics (metge i farmàcies).   

D’alguns d’aquests campaments o travesses ja n’hem parlat en anteriors entrades d’aquest Blog per això, si en voleu saber més, us hi portem a traves de les notes finals.

Com sempre que això és possible -perquè en disposem de fotografies- acompanyem el text amb algun d’aquests importants documents gràfics.  

1960.- Agost. Campament d’estiu (20, 21 i 22 d’agost) a Terrassa. Amb el Grup de Terrassa.

1961.- Campament de Setmana Santa a la Plana Novella (Garraf). Amb d’altres grups de Barcelona i Terrassa. Segons recorda en Joan Miquel Cortés: “El campament de Setmana Santa del '61 va ser el primer que jo hi vaig participar, el van anomenar "Campamento Volante" perquè ens varen descarregar a Begues i cada patrulla va fer via cap Campdasens per camins separats i vàrem passar la primera nit amb les tendes abans de trobar-nos al campament principal. Va ser pura aventura, amb imaginàries i tot, però vàrem passar molta set, per això anomenarem aquella ruta con “La travessa del camell”. Aquest campament va ser el primer que van fer -amb una certa durada i concurrència de Grups-, desprès de la guerra civil, els “Scouts de España” de Catalunya.

Membres de la patrulla Cérvols fent pràctiques de nusos. A la
dreta un jovenet Joan Charlez i a l'esquerra en Fredy Tobias

Agost. Del 7 al 13, Campament d’estiu “Alonso de Ojeda” a Cànoves. Cap de Campament: Pedro Beltran (JG), Cap de Camp Adjunt: Luís I. Dietrich, Ajudants: Joan Charlez i José L. Martínez, Intendència Jorge Picazo.

Preparats per anar de campament. A la dreta de la foto, amb
jersei blanc, en Josep Bermejo. Observis que aquells anys
 no es feia gaire ostentació publica de l'uniforme. Un curiós
detall més de l'època son les garrafes de vidre protegides
per canya i joncs, que veiem en primer terme.

El mateix dia des d'un altre angle.

Detall del campament. A l'esquerra de la foto es veu a en
Luís I. Dietrich (amb ulleres) i l'antiga bandera del Grup.

Excursió a l'ermita de Sant Salvador de Terrades. En primer terme, amb la
primera bandera del Grup, en Joan Charlez i en Luís I Dietrich a la seva
 esquerra. Hi podem veure, també, els banderins de quatre patrulles.

1962.- Abril. Campament Setmana Santa “Teodoro de Iradier” a ? (no n’hem sabut esbrinar el lloc on es va fer)

1963.- Abril. Campament Setmana Santa: Campins (Vallès Oriental). Cap del campament Sebastià Saperas i el Cap de Tropa era en Joan Charlez.

Sortida del local de la Gran Via per anar al campament de Campins

Reunió d'en Sebastià Saperas amb els caps de patrulla.

Una altra vista de la reunió amb els caps de patrulla.
Observeu els banderins al costat de cadascun d'ells
 i el banderí de la Tropa, a dalt a la dreta de la foto 

Visita d'inspecció als racons de patrulla.
A la dreta, d'esquena, en Sebastià Saperas.

Juliol. Campament d’estiu als Hostalets de Balenyà (Osona). El responsable del campament va ser en Sebastià Saperas.

Dos detalls del racó de la patrulla Àguiles en aquest campament

1964.- Abril. Campament Setmana Santa: Cànoves (Vallès Oriental). Hi assisteixen algunes patrulles del Grup "Gilabert de Centelles".

Detall de la formació.

Cerimònia de la hissada de banderes. A la dreta de la foto dos scouts marins.

Un altre detall d'aquest campament, amb scouts "de terra" i "marins"
Al centre del grup en Juan Antonio Jaurrieta i en José Luís Lirola

Juliol. Campament d’estiu: Castellar d’en Hug (Berguedà). Hi van assistir uns dies, com a convidats, un grup de seminaristes franciscans.

Grup d'alguns dels participants i visitants del campament

Detall del racó de la patrulla Llops

Detall de la cuina de la patrulla Llops

Formació al campament. El senyor de l'esquerra, amb boina, és el
llavors Comissari del Districte de Barcelona, el Sr. Enric Vilaplana.
Darrera d'ell identifiquem a en Joan Charlez, el aleshores Cap de
Tropa i al mig de la foto el Consiliari, el pare Gamissans.
(Foto Arxiu Joan Manuel Charlez)

Detall d'un racó de patrulla, a l'hora de l'esmorzar. Al mig,
un jovenet Joan Blanc. (Foto Arxiu Joan Manuel Charlez)

1965.- Abril. Campament de Setmana Santa: Gualba de Dalt (Vallès Oriental).

La Tropa scout i alguns membres del Clan al campament de Gualba de Dalt

1 i 2 de maig. Campament anomenat de “Sant Jordi”, amb els grups de Terrassa, a Rellinars (Vallès Occidental).

Detall del racó de la patrulla Àguiles

Un altre detall del campament. 

Formació davant l'altar.

Agost. Participació a la Peregrinació internacional scout a Santiago en motiu de l’Any Sant Compostel·là. El campament, una mena de Jamborre, es va fer a la finca del “Pazo La Pastora” de Freixeiro prop de Vigo [1].

Agost. Campament “volant” del Clan -10 dies- pel “Parc Natural d’Aigüestortes” [2] .

1966.- Abril. Campament de Setmana Santa a la Finca Rovirons de Taradell (Osona). Hi assisteixen, també, dues Patrulles de la Tropa del Grup “Santa Mª del Mar”. Total d'assistents al campament, 55 persones. Cap del campament, Juan Antonio Jaurrieta, Cap de Tropa, Joan Miquel Cortés. [3].

Juliol-Agost. Travessa -11dies- del Clan pel Pirineu Aragonès: Ordesa-Aneto.

En Carles Pérez i en Joan Soler al cim de l'Aneto

Agost. Campament d’estiu (Tropa) a Bruguera (Ripollès). Responsable del campament Pep Arisa. Hi assisteixen pocs nois de la Tropa -10- que distribuïm en dues patrulles que tenen com a caps dos membres veterans de la Patrulla de Formació de Guies i Segons.

1967.- Abril. Campament Setmana Santa a la finca Banys de Susanna de Rellinars (Vallès Occidental).

Abril. Travessa del Montseny, equip Muntanya esportiva. 3 dies, des de Balenyà fins a Sant Celoni: Matagalls (1.698 m), Sant Marçal, les Agudes (1.703 m) - via “Els Castellets”- , Turó de l’Home (1.707 m), Santa Fe. (Carles Pérez Vilaplana, Zacaries Niubó, Genis Guevara, Carles Pérez Pastor, Pep Arisa). 

Juliol. La “Manada” de llobatons del nostre Grup, juntament amb la del Grup “Gilabert de Centelles”, fan el campament d’estiu a Sant Julià de Vilatorta.

Juliol. “Expedició ZAPECA”, travessa -8 dies- per l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran [4]. 

1968.- Abril. Campament Setmana Santa a Can Valls d’Olzinelles  (Vallès Oriental). Cap del campament, Josep Blanc; Cap de Tropa, Pep Arisa; Ajudants Cap de Tropa, Miguel Angel Palomo i José Antonio Luna.

Cerimònia de la hissada de banderes

Detalls del campament

El Consell de Tropa passant proves a un aspirant

Juny 1968. Travessa equip de Muntanya: Ribes de Freser, Pic de Prat, Puig Rodonell, Serrat de la Canya, Refugi Coma de Vaca, “Gorges del Freser”, Queralbs, Ribes de Freser. (Ferran Carrión, José Ramon Prieto, José Antonio Luna, Pep Arisa i 2 amics d’en F. Carrión).

Juliol. Campament “volant” de la Tropa -8 dies- per l’Alt Berguedà [5].

 

1969.- Abril. Campament de Setmana Santa a Can Pons de Campins (Vallès Oriental). Amb dues Patrulles del Grup “Sant Ot”. El responsable del campament va ser en Joan Miquel Cortés. Ens va ploure des del moment d'arribar. Per això, al comunicar al propietari del terreny -el Sr. Cortada de Sant Celoni- que l'endemà marxaríem cap a Barcelona, molt amablement, ens cedí la masia Can Pons per a que hi poguéssim fer estada al llarg de tota la setmana. Al nostre fons documental disposem d'un arxiu amb dades, programes, menús i un detallat informe sobre aquest campament.

Agost. Campament d’estiu, de 8 dies, als prats de la Casa dels Plans de Queralbs (Ripollès). Del Clan hi presten servei en Pep Arisa, Zacaries Niubó, Vicenç Domènech, José A. Luna, José Figueredo i Joan García. A més d'aquests hi assisteixen 9 nois dels scouts repartits en dues patrulles, Gats i Corbs, que tenien respectivament a en J.A. Luna i a en J. Figueredo com a caps.

Emplaçament del Campament
(Imatge de l'Informe final presentat al Grup) 

Vista parcial de la Casa dels Plans i a la dreta els prats,
a tocar del bosc, on vàrem fer el campament. 
(Foto de l'Informe previ per a buscar el lloc del campament, elaborat pel Clan)

1970.- Març. El campament “estable” de la Tropa previst per Setmana Santa a Taradell es va anular, sembla que finalment es va fer –amb el suport de membres del Clan- un Campament “volant” o travessa (però no n’hem pogut esbrinar per on).

Maig.- La majoria de membres del Clan Os Gris deixen el Grup davant les interferències, principalment en les activitats, del nou consiliari (el pare Pascual Malo), el poc suport -davant d’aquest fet- del Cap de Grup (en Pedro Beltran) i la fragmentació del Grup en diversos agrupaments (el “Gandhi” que continua a la parròquia dels salesians i el “Santíssim Redemptor” -amb en Beltran com a cap- a la parròquia d’aquest nom del barri del Guinardó). La majoria de membres del Clan continuaran fent activitats dins de l’ESAM, el “Grup d’Excursions Científiques” i les que promou i difon la revista Nostra Tasca [6].

Maig.- Campament del G.E.C.O.G. “Grup d’Excursions Científiques Ós Gris” -tres dies- a Peguera (Alt Berguedà).

Detall de l'ascensió al cim de la Gallina Pelada en el decurs d'aquest campament

---

[1] https://clanosgris.blogspot.com/2020/09/del-nostre-fons-documental-13-la.html

[2] https://clanosgris.blogspot.com/2012/12/del-nostre-fons-documental-5-travesses.html

[3] https://clanosgris.blogspot.com/2012/07/del-nostre-fons-documental-1.html

[4] https://clanosgris.blogspot.com/2020/09/del-nostre-fons-documental-14.html 

[5]  https://clanosgris.blogspot.com/2020/07/del-nostre-fons-documental-12.html

[6] https://clanosgris.blogspot.com/2020/04/del-nostre-fons-documental-10.html

 

SANT JORDI 2021

 

Sant Jordi. Mosaic al capdamunt de la "Casa de les Punxes" de 

Barcelona, obra d'en Puig i Cadafalch. En destaca la llegenda:

 "Sant Patró de Catalunya: Torneu-nos la llibertat"

SANT JORDI 2021

Enguany, sembla, que per Sant Jordi “obriran una mica l’aixeta”. Les autoritats permetran que, a Catalunya, es pugui tornar a posar parades de llibres i roses al carrer, tot i que estaran marcades per les restriccions imposades per la pandèmia.

Tant de bo això sigui un bon senyal de que -potser gràcies a les vacunes-, sinó minvant, la pandèmia comença a estar “sota control”... Confiem que aquesta tendència es vagi consolidant i que, potser a la propera tardor, puguem ja fer alguna trobada i sortida xino-xanera. Ho anirem seguint i esperant amb atenció..

Però no somiem, encara, truites i tornem al present, al que ja tenim al damunt: El Sant Jordi 2021.

El Procicat ja ha anunciat el pla previst a Catalunya per al 23 d’abril: es podrà celebrar la diada, però un dels límits més clars serà el confinament comarcal. El govern va decidir prorrogar la limitació de mobilitat fins al 26 d’abril i no flexibilitzar les restriccions per aquesta jornada tradicional.

També han anunciat el seu pla els responsables de les parades de llibres i roses. Després d’una diada marcada pel confinament, l’any passat, el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis, ha remarcat que enguany la Diada “serà un Sant Jordi al carrer, amb signatures de llibres, però serà també serà un Sant Jordi ordenat, amb distàncies des seguretat i amb controls d’aforament”.

Però quines mesures i restriccions concretes hi ha?. Les resumim a continuació.

Mobilitat per Sant Jordi

El confinament comarcal estarà vigent a Catalunya.

Horari de Sant Jordi a Barcelona

Es podran instal·lar parades a l’aire lliure entre les nou del matí i les vuit del vespre.

L’horari del vespre s’ha limitat per garantir que es respecta el toc de queda.

Parades de llibres i roses

On hi haurà parades de llibres i roses?

Les llibreries i floristeries podran instal·lar parades davant els seus establiments el 21 i 22 d’abril, a més del dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi. En total, a Barcelona hi haurà 480 estands davant les botigues repartits per tots els barris de la ciutat.

El dia 23, a més, s’habilitaran 11 recintes a l’aire lliure (acordats pel Procicat), perimetrals i amb controls d’accés.

Només hi podran participar professionals del ram (no entitats o associacions).

Les vendes també es podran fer a l’interior de les llibreries, amb un 50 % de l’aforament.

11 fires de llibres i roses a Barcelona

Finalment, 11 espais de Barcelona podran acollir “petites fires” de Sant Jordi: el passeig de Gràcia, l’Arc de Triomf i la plaça Reial són alguns dels espais de Sant Jordi.

Els recintes estaran “tancats físicament” per evitar-hi grans concentracions de gent.

Serà obligatori rentar-se les mans i dur la mascareta ben posada per poder-hi accedir.

Personal especialitzat s’encarregarà de controlar i garantir que es compleixen les mesures de seguretat.

Ubicació dels recintes firals:

Passeig de Gràcia -de ronda de Sant Pere a Aragó- (Eixample)

Plaça de la Universitat (Ciutat Vella)

Jardins d’Agustí Centelles (Eixample)

Jardinets de Gràcia (Gràcia)

Plaça de la Vila de Gràcia (Gràcia)

Passeig de Lluís Companys (Ciutat Vella)

Plaça Reial (Ciutat Vella)

Plaça de Valdivia (les Corts)

Plaça de Sarrià (Sarrià - Sant Gervasi)

Interior d’illa del Poblenou (entre la rambla del Poblenou i els carrers de Pallars, Llacuna i Pujades, Sant Martí)

A més, als extrems de la plaça d’Orfila (Sant Andreu) també hi haurà parades de llibres i roses, tot i que en aquest cas l’espai no es perimetrarà.

Aforament limitat i sentit únic de circulació

L’aforament als espais en què es concentraran les parades estarà limitat al 30 %.

Hi haurà un punt d’entrada i un altre de sortida, de manera que s’establirà un únic sentit de circulació.

Es marcarà un recorregut per l’interior de cada recinte, de manera que el públic passarà per davant de totes les parades.

Signatures de llibres i firmes dels escriptors

Aquest any no es faran esmorzars d’escriptors o trobades multitudinàries amb els autors, com és tradició.

Estaran permeses les signatures de Sant Jordi, que es faran a l’exterior de les llibreries i en espais separats de la venda de llibres, de manera que no es barregin els qui volen comprar un llibre amb els qui facin cua per una signatura.

Als espais perimetrals, hi haurà una distància d’entre 500 i 600 metres entre els punt de venda i els de signatures.

S’han previst 31 punts de signatures repartits entre les 11 fires d’arreu de la ciutat.

Els escriptors podrien fer rotació en els diferents espais habilitats.

 

Esperem que el bon temps també hi sigui present i ens permeti gaudir d’un dia de SANT JORDI ple de felicitat, amor, roses i llibres.

Feliç dia per a tothom i -vacunats o encara no- cuideu-vos molt !!!

Una fraternal abraçada !!!