3a. Sortida del clicle Xino-xano

DIJOUS 4 DE FEBRER DE 2010 3ª SORTIDA XINO XANO (S)

Per fi va arribar el dia i tots plegats amb cara de no haver dormit amb tota la nit per la emoció continguda,ens vam trobar a les taquilles de Plaça Catalunya a la espera de conèixer la destinació que en Joan Mi havia triat per el mes de Febrer. Per això aquesta sortida era la 3ª Xino-Xano S=Sorpresa. Fins i tot algú va anar a treure el carnet de majors de 60 anys per obtindre un profitós descompte en el trajecte que suposadament faríem amb la Renfe.Però no, no vam agafar el tren sinó el metro amb direcció Av. Tibidabo i el bus 195 que ens deixaria al començament de la nostre 3ª expedició que ha estat una passejada per la Carretera de les Aigües desde la Font del Racó fins a la Font de la Mandra a on vam dinar al Espai Mireia. Total uns quasi 13 km amb un temps nuvolat però que ens va permetre fer el recorregut tranquil·lament fins arribar al Espai Mireia a on va començar a ploure.

Nomes comencar, hi havia un que ja mirava el rellotje.Tot estava cronometrat!

A mesura que anàvem guanyant alçada, deixàvem per el camí unes "modestes cases de camperols"

Desprès de superar el desnivell, varem trobar el punt de sortida de la nostra expedició.









Tot començar, en Quique va trobar un conegut i els expedicionaris vam poguer reposar.

Gracies al desnivell aconseguit, no sense esforços,varem poguer divisar, a lo lluny, el Manhattan Barceloní




Mai estarem prou agraïts als expedicionaris que abans de nosaltres van assolir llurs objectius i van marcar el camí

Expedicionaris amb experiència, marcaven amb seguretat la ruta a seguir.

Va arribar un moment de desconfiança que es va superar revisant els mapes que en Carles repartí a tothom.

La desconfiança va desaparèixer desprès d’un petit àpat, encara que en Pepe Luis “no les tenia totes” .

Aquí vam trobar uns altres expedicionaris que impactats per la nostre imatge ens van entrevistar i filmar.

Els nou-incorporats Pepe i Quique van demostrar una bona preparació física necessària per aquesta expedició.

Les "petites construccions fetes de palla i fang" es podien veure entre els pins de la zona.

El fred, la pluja i la boira eren els nostres enemics.

Sortosament anàvem trobant senyals aclaridores de que no ens havíem perdut.

De tant en tant ens donàvem un merescut descans al nostre esforç.

De sobte, varem veure que l'objectiu es po-dia aconseguir i varem volguer deixar constància per les generacions futures.

Jo també tinc dret a sortir a les fotos de tant en tant, ¿no?

En arribar al nostre objectiu que no era un altre que el Espai Mireia a la Font de la Mandra, varem fer un àpat i un brindis a la salut d’ un dels expedicionaris que ja te “uns quants anys”.

¡ FELICITATS PEP!

Segons fonts generalment ben informades, cap dels expedicionaris va necessitar assistència medica en arribar a Barcelona.

Text i fotos: Joan Simarro

MÚSICA I CANTANTS (1)

L’ALTRA “NOVA CANÇÓ”

Permeteu-me aquesta “entrada” al nostre Bloc i, també, una recomanació.
Tots reconeixem el valor i el mèrit d’aquells cantautors, molts d’ells emmirallats en la chanson francesa, que van donar forma i prestigi a la Nova Cançó. Raimon, Els Setze Jutges i molts d’altres intèrprets van tenir, en uns temps certament difícils, l’”atreviment” de cantar (i posar al dia) la cançó en català. Molts han lloat, especialment l’any passat en motiu del cinquantenari de la cançó “Al vent”, aquest fet. Plenament d’acord.
Per contra, s’ha oblidat –per sistema, per omissió o per ignorància- tota la gent que, fugint de l’etiqueta, a les dècades dels seixanta i setanta cantaven, també, en català. Ho feien amb d’altres ritmes, pop o ie-ie, en grups o conjunts de música “moderna”. Alguns ja cantaven en castellà fent versions d’altres autors, d’altres van debutar cantant en català, amb peces pròpies o adaptacions foranies.
La història de la música i la cançó, en català, l’han fet tots plegats. La nostra memòria –i si voleu nostàlgia- musical seria incompleta si oblidéssim els pioners d’aquesta Altra “Nova Cançó”.
La revista ENDERROCK, número 172, d’aquest mes de Febrer, està dedicada al POP IE-IE CATALÀ DELS ’60. Amb l’exemplar de la revista es regala un CD, amb 11 peces –algunes força conegudes-, que ens permeten muntar el nostre particular “guateque”. Tot per 4,95 euros.
No se si recordareu noms de grups o cantants com: “Els 3 Tambors”, “Els Dracs”, “Maria Cinta”, “Els Corbs” versionadors d’en Bob Dylan, “Lita Torelló”, “Els Picapedrers” i “Els Drums” i les seves adaptacions de “The Beatles”, “Els 4 Gats”, “Els Xocs”, “Els Trons”, entre d’altres.
De les cançons del CD destaco –tot i que, es clar, els gustos son molt personals-: “Què passa amb els duros” (“Get Out of My Life Woman” d’ Allen Toussaint) tocada per “Eurogrup”; “La casa del sol naixent” de “Els Dracs”; “No et puc acompanyar” d’en Pi de la Serra cantada i tocada per “Els 4 Gats”; “Un ninot penjat d’un fil”, cançó amb la qual la Sandie Shaw va guanyar el festival d’Eurovisió del 1967, molt ben interpretada i versionada per “Els de la Torre”; “Ajuda’m” (“Help” dels Beatles) de “Els Picapecrers; “Cançó del noi dels cabells llargs” d’en Jordi Batiste molt ben interpretada per “Els 3 Tambors” o “Per tu ploro” versió ie-ie d’en “Mauné i els seus Dinàmics” que va ser uns dels primers grups moderns que va incorporar la tenora al costat de la molt ben tocada bateria.....
No cal dir que us recomano, a aquells/aquelles que us agrada la música, l’adquisició de la revista ENDERROCK + el CD d’aquest mes.
Que la disfruteu (o gaudiu) força !!!
Una abraçada.

CALENDARI 2010

El 12 de gener passat amb el ciri que varem muntar i que us vaig explicar, em vaig oblidar de dir-vos com quedava el calendari d’aquest any pel que fa als futurs esdeveniments d’aquest Clan.

La qüestió és que varem acordar que tots els primers dijous de cada mes seran dedicats a les sortides Xino – Xano, excepte el mes d’abril que serà el dijous dia 8 per no coincidir amb la Setmana Santa i el mes de maig que serà el dijous dia 13 perquè el cap de setmana del 8 i 9 tindrem la Sortida de Primavera.

El tradicional Sopar del Clan Os Gris serà el 18 de juny, i la Sortida de Tardor la farem el 23 i 24 d’octubre. El mes d’agost no hi hauran activitats.

O sigui:
Sortides X-X = 4 F, 4 Mç, 8 Ab, 13 Mg, 3 Jn, 1 Jl, 2 S, 7O, 4 N, 2 D
Sortida de Primavera = 8 i 9 Mg
Sopar del Clan = 18 Jn
Sortida de Tardor = 23 i 24 O

Ho teniu clar? Dons ara ja no teniu excusa de conflicte d’agendes.

Pels que no recordin de que van les sortides Xino – Xano la definirem un altre cop:
Xino – Xano Raid. Es diu de l’excursió de baixa dificultat reservada preferentment, però no exclusivament, al col·lectiu desvagat (jubilats, pre-jubilats, aturats i invàlids) en el que el objectiu principal és el cultiu de l’amistat i el tiberi.

Convocatòria de la X-X S

SORTIDA XINO – XANO DEL 4 DE FEBRER

Sortida sorpresa. És a dir es tracta d’una sortida XXS (per la sorpresa)

De Barcelona a Barcelona i tiro perquè em dona...
la gana. Ho sento no he pogut trobar altra cosa que rimés amb Barcelona

Tipus d’itinerari:
Passejada de mitjana durada per indrets al que no heu anat mai d’excursió.

Característiques:
Dues etapes.
1a. Etapa -- 6 quilòmetres – 2 h 24 min (pas xino –xano homologat)
Perfil de l’etapa _________________________________________
No hi haurà Premi de la Muntanya perquè no hi ha pendent.
Etapa d’enllaç neutralitzada.
2a. Etapa – 4 quilòmetres – 1 h 36 min (pas x x h)
Perfil de l’etapa _________________________________________
Els últims 10 metres es disputaran al esprint (qui pugui)

Horari:
9:00 Trobada a l’estació de Renfe de Plaça de Catalunya al lloc habitual (vestíbul de baix davant de les taquilles).

Pressupost:
Total aproximat 20 €

Equip:
Calçat còmode (amb sola gruixuda i antilliscant). Roba d'abric de varies pells, en pla ceba, per anar-se traient a mida que el sol escalfi. Esmorzar i aigua, en Pep ja portarà la bota, qui vulgui portar Cola serà mal vist.
No us oblideu de portar capalina, últimament plou massa sovint.

TROBALLA

Fa unes setmanes en Joan Miquel ens informava sobre la cessió (per a scannejar-les) per al nostre Fons Fotogràfic d’un bon plec de fotografies dels germans Cots i d’un parell dels primers àlbums de fotos escoltistes d’en Pedro Beltran. En aquests moments, feta la tria d’aquelles que vàrem considerar, des del punt de vista de la nostra “memòria històrica”, més interessants estan en fase d’instal·lació en el Fons virtual.
Avui, ha estat en Josep Lluís Lirola el qui ens ha donat una molt bona notícia. Remenat pels amagatalls de casa seva ha trobat el seu ARXIU DELS SCOUTS. Prop d’un centenar de fotografies, documents, records..... tot un tresor !!!!
Els de la COMECLOG estem frisant per a veure-ho. Segur que hi trobarem moltes dades per a completar o ampliar la “Petita història del Clan” i amb les fotografies en farem, també, una selecció per afegir un “Àlbum” d’en Pepe Luí al nostre Fons.
A veure si us animeu a buscar per golfes, soterranis, caixes, capsetes i caixons,.... i ens podeu comunicar una nova troballa per a la nostra “memòria històrica”.
Animeu-vos.

DIÓS, LA QUE SE ARMÓ

Avui s’ha tornat a reunir la COMECLOG. Us ben juro que hi havia un ordre del dia, però per Déu que el pollastre que s’ha muntat ha estat per llogar cadires.
En Carles Pérez Vilaplana, que no va ser mencionat en la publicació del 19 de desembre com a “tocat” per la mar, s’ha sentit ofès!!
I és que te raó.
A banda d’en Bermejo que ja era veterà, en Josep Blanc i en Carles P. V. Varen ser els primers en afeccionar-se. Els altres varem sentir els cants de sirena molt després. És més, en termes de mar alguns som uns nouvinguts.
Però el pollastre no es muntà per contradir-nos, no! El pollastre va venir, quan per demostrar-ho va aportar una documentació exhaustiva, una documentació que no calia, perquè ja et creiem, Carles. Que ho sentim molt, Carles, que ens has de perdonar, home!
Però si que cal.
Cal perquè allò que s’escriu queda, i no es pot rectificar si no és documentadament, i així és que en Carles ens ha portat el seu “titulin” de la Federació de Motonàutica del ’74, el seu carnet de Bussejador de 1a. Classe de la Federació de Activitats Subaquàtiques del ’76 i fins i tot la seva cartilla naval que demostra que en el ’70 va ser llicenciat com a Mariner de Primera en el Port de Sóller.I per que així consti, ho publiquem.
































































És per tot això que he titolat la publicació d’avui en Castellà, més que res per homenatjar a Paco Candel, que com molts de nosaltres era Català de segona generació i va posar aquest títol al seu tercer llibre.
Però, no us amoïneu, que la sang no va arribar al riu, la reunió del COME ( per allò de les pastes) va poder completar els objectius que ens havíem marcat i varem establir el calendari pel any 2010, però com que no ens queda espai ni temps ja us ho anirem dient més endavant.



De moment i perquè veieu que la reunió no va acabar com “el rosari de l’aurora” aquí teniu una foto.
J.M. Cortés Carreras

Una Encaixada Amb La Ma Del Cor

Tal com ja vaig avençar ahir en el meu comentari a la publicació d’en Pep Arisa, he rebut un material fotogràfic d’una importància excepcional.
El nostre amic Enric Cots (“Quique”) m’ha lliurat la seva col·lecció de fotos, la majoria fetes pel seu pare, i un parell d’àlbums de la col·lecció d’en Pedro Beltrán.
Aquestes últimes recullen sobre tot les activitats del Grup Santíssim Redentor i en particular del Clan Os Gris dels anys 1962 i ’63. Les fotos, que hem rebut en qualitat de dipòsit i amb el compromís Scout de tractar-les acuradament, representen una autèntica troballa perquè pertanyen a una època de la que quasi no disposàvem de documentació gràfica.

Us “pujo” dues mostres per anar fent boca. He identificat alguns de nosaltres, però no a tots. No se si l’escassa ampliació que permet el blog serà prou per que identifiqueu els que falten, però el repte sens dubte serà divertit. La quantitat de fotos rebuda fa inviable enviar-ho tot al nostre disc virtual. És per això que caldrà una reunió del COMECLOG per fer una selecció de les més interessants.

Agraïm des d’aquí al senyor Beltrán per curosa custòdia d’aquestes fotos durant tants d’anys.
Don Pedro, una abraçada i una encaixada amb la ma del cor.
Joan Miquel

AVÍS A NAVEGANTS: EN PEP BERMEJO (actualitzat l'agost del 2017)

En Pep Bermejo és, en aquesta vella fotografia, el primer de la dreta -amb els mitjons blancs-

EN PEP BERMEJO

(actualitzat amb fotografies i un comentari l'agost del 2017)

Molts membres del nostre Clan estan o han estat atrets pels esports marítims. Com la muntanya, el mar enganxa....

En Pep Blanc, en Carles Pérez Pastor, en Llorenç Cabrol, en Andreu Iniesta, en Joan Miquel Cortés, en Josep Lluís Lirola, en Carles Pérez Vilaplana, en Joan Simarro, en Josep Fitó,... i, segurament, molts d’altres han sentit la crida del mar, el seu clam de risc i de llibertat i, alguns hi ha deixat -com a la muntanya-, fins i tot, la vida.

M’ha vingut això a la memòria en descobrir, entre els meus apunts, una ressenya sobre un treball d’en Josep Bermejo: Guia nàutica dels Països Catalans (de Guardamar a Salses i Maó) a escala 1:1.000.000. Editorial Pinya de Rosa. Barcelona 1981 (volum I) i 1982 (Volum II: Les Illes a escala 1:500.000). La primera i, potser única, carta nàutica dels PPCC.

En Pep Bermejo, amb gorra de plat,
quan era el Cap del Grup "Gilabert
de Centelles". Imatge gentilesa de
 "Homenatge a Pedro Beltran"

En Josep Bermejo, molts de vosaltres el recordareu, va ser un dels primers caps del grup “Santíssim Redemptor”, el primer grup dels Scouts d’Espanya (ASDE) que es formà, l’any 1953, a Barcelona desprès de la guerra civil en ple franquisme. El primer de Barcelona i el segon d’Espanya, el primer –“Santiago el Mayor”- es creà, l’any 1950, a Madrid. En Bermejo, com deia, era cap de la Tropa del nostre grup fins que decidí, segurament seguint el cant d’alguna sirena i portat pel seu gran amor al mar, crear el primer grup d’scouts marins de l’estat espanyol, també desprès de la guerra civil: el “Gilabert de Centelles”. El nom d’un destacat noble català que, al segle XIII, participà en nombroses expedicions marítimes d’aquelles que van originar que, fins i tot, els peixos de la Mediterrània portessin les quatre barres... deu ni do, quina feinada !

Una imatge més d'en Pep Bermejo quan era cap del "Gilabert de Centelles", precisament gairebé tots els scouts que te al costat eren del "Santíssim Redemptor": en Joan Blanc amb vestit i corbata, en "Joanet" Garcia, en Ramón Robira, en Enric Cots, en Conrad Homs,... Fotografia gentilesa d'en Eduard Candami.

En Josep Bermejo, a més de dirigent scout, s’ha dedicat durant molts anys a l’ensenyament de la nàutica formant a un bon nombre de patrons i patrones de barco. Suposo que, ara ja retirat, deu contemplar “los lunes al sol” i la mar en calma des d’alguna barca...

Tenim entre nosaltres alguns navegants en actiu, concretament en Joan Miquel, en Joan, en Llorenç, en Josep Fitó, en Carles i en Pepe Luí, especialment per a ells (i alguns que, potser, ignoro) va dedicat aquest “Avís”.

En Josep Bermejo, a més de tot això que s’ha dit i moltes coses més que segurament no sabem... és, també, un bon escriptor sobre temes nàutics. Només buscant pel Google, a més de la guia nàutica dels PPCC citada, ha publicat:


- Patrón de embarcaciones de recreo (manual). Editorial Juventud. Barcelona 2001.

-  La cocina a bordo y otros fogones. Editorial Juventud. Barcelona 2005.

- Patró d'embarcacions d'esbarjo (manual). En català. Editorial Juventud. Barcelona 2007.

-  Patrón de navegación básica. Manual de navegación local. Editorial Juventud. Barcelona 2009.

“En un velero, después del capitán, el cocinero !!” és una vella i encertada dita marinera, en Pep Bermejo, és un bon exemple d’aquests dos “oficis”: un bon capità i, suposem, un bon cuiner.

Ja ho sabeu.

Una abraçada a tots i totes.

En Pep Bermejo, avui -2016-. No ha canviat tant...

Segona sortida del Cicle Xino - Xano

He llegit recentment en una documentada història del escoltisme que les primeres sortides que es van fer al Regne Unit eren denominades “Rallies”. Res a veure amb cotxes, car eren pels vols del 1900. Dic això perquè fora bo que ho recuperéssim per les nostres sortides Xino – Xano. O sigui, res de X-X Racing (Ja no tenim esperit competitiu), ni de X-X Raid (Que dona un aire de operació de cop “manu militari”).
La sortida del passat 3 de desembre fou una Xino – Xano Rally. A peu, es clar, no amb WRC.

Aquesta vegada tothom va quedar content. La seva dificultat baixissssssima com va programar en Josep Maria va permetre que ningú acabés baldat. Com sempre van haver-hi que s’hi van repenjar, però això passa sempre que es camina en grup.

Després de fer parar boja a la taquillera de Rodalies, (els ordinadors no entenen que hom vulgui anar a Canet, caminar fins a Sant Pol, i tornar des d’aquesta població) varem sortir puntualment de Barcelona i arribar puntualment a Canet. Els trens d’ara donen poc espai a l’aventura. Un cop allà el tempo del programa va estar mil·limetricament acurat si be que varem esmorzar més amunt del Castell de Santa Florentina perquè al lloc no hi havia espai adient. Aquí si que varem sentir la protesta d’en Joan Simarro que tenia gana.

Tanmateix la seva veu va ser esvaïda pel potent discurs d’en Pep Arisa que havia fet els deures i ens va explicar l’historia de la casa forta de Canet, és a dir, El Castell de Santa Florentina. Fortificació original del segle onze restaurada i ampliada al llarg dels segles en moltes ocasions fins a arribar a la definitiva del 1900 a càrrec de Lluís Domènec i Montaner (net del propietari de la època).

Després de la visita exterior del castell, (per a la visita interior cal demanar permís i pagar) varem passar davant de la campa on en els seixantes es celebrava el mític Canet Rock i un poc més tard varem esmorzar.

Un cop restaurades les forces ens varem enfilar fins a Pedracastell, la Creu de Canet.

Fetes les fotos de rigor i gaudida la vista del Maresme que s’ofereix des de la creu, varem començar el descens fins a Sant Cebrià de Vallalta, on els de Can Martri ens esperaven per dinar.

Aquest va ser un altre dels encerts de la 2a. XX. El dividir el recorregut en matí i tarda ho va fer més assequible per a tothom. També va ser l’encert més valuós, perquè si haguéssim esperat a dinar a Sant Pol hauríem fet salat, dons el Sant Pau era tancat. Encara sort, perquè amb això ens varem estalviar 130 € per cap.

Ah! M’oblidava!!... En Pep tenia raó: NO ENS VAREM MULLAR.
Ho he de reconèixer, la recerca i posterior publicació de les previsions meteorològiques que vaig fer, no només no va servir de res, sinó que us va fer carregar amb estris totalment inútils. DEMANO FORMALMENT PERDÓ.
Joan Miquel.

DUES PÁGINES WEB, FORÇA INTERESSANTS, SOBRE ESCOLTISME

Per aquells o aquelles que tingueu interès –i temps, clar- per conèixer o rememorar “tècniques”, jocs, manualitats, històries, o demés temes relacionats amb l’escoltisme us proposo que visiteu les següents webs:

Recordeu la que ja us vaig recomanar, en català:

http://www.jouscout.com/

Les que ara us proposo son:

http://www.parcelascout.es/ Una pàgina, en castellà, creada per un scout espanyol.

Tot i que encara te moltes “seccions” en preparació, es especialment recomanable visitar la “Cronologia” (feta a partir d’uns apunts d’en Enrique Genovés, antic Cap Nacional dels Scouts d’Espanya). Hi explica coses força curioses.

L’altra web, és més “internacional”. També en castellà, sembla que està feta a Colòmbia. És força interessant en tots els seus continguts i molt completa. Per a nosaltres, que ja no estem en “actiu” i no necessitem tants recursos tècnics, és recomanable llegir-hi, penso, d’altres temes més de tipus històric, sentimental o anecdòtic com per exemple:
- L’origen i el perquè de la “panyoleta”.
- El bordó scout.
- Era maçó en BP ?. Hi ha relació entre l’escoltisme i la maçoneria ?.
- Història de les guies.
- Història dels llobatons.
- Ús de l’esvàstica (creu gammada) a l’escoltisme.
- El tòtem scout.
- Qui era en Roland Philipps que tan va influir en el “sistema de patrulles”.
- Quina relació tenia en BP amb en Rudyard Kipling ?.
- A quin país s’”exportà” primer l’escoltisme desprès de la Gran Bretanya
- .....
Això, i molt més, ho podeu trobar a: http://www.manualscout.cl/

Que ho disfruteu.

Butlleti Meteorològic

Benvolguts amics i amigues que ens trobarem a la XX2:
Fa uns dies en Pep Arisa, co - organitzador de la 2a. Xino - Xano, ens deia que, - No patiu pel temps, potser no suarem, però segur que no ens mullarem !!!! - Be pot ser no, que últimament els homes i dones del temps no estan massa fins, però si els hem de concedir alguna credibilitat, em sembla que si.
He estat cercant per la xarxa i malauradament hi han masses serveis meteorològics que opinen en contra d’en Pep. Us faig arribar tres previsions que coincideixen, però el més preocupant és que no n'hi ha cap que discrepi.

En un comentari a la publicació de la convocatòria, deia que fora convenient portar l'armilla reflectant. Ara afegeixo la absoluta necessitat de portar la capelina.

Ah! No us lliureu al pànic. He dit:

ARMILLA REFLECTANT: NO ARMILLA SALVAVIDES!!!

Joan Miquel

Sortida XINO-XANO del DIJOUS 3 de Desembre 2009.

DE CANET DE MAR A SANT POL DE MAR per PEDRACASTELL (o La Creu de Canet) i Sant Cebrià de Vallalta (El Maresme)

Tipus d'itinerari.-
Petita travessa que recorre la vessant del Montnegre que mira al mar, amb bones vistes sobre el litoral del Maresme i valls de les rieres d'Arenys i de Sant Pol o de Vallalta.

Característiques.-
Durada: 2 h. (opció "agafant autobús") i 3h 25' (opció " a peu fins a Sant Pol")
Recorregut: 5 km. (1ª opció) i 8 km. (2ª opció).
Desnivell: + 300 m, - 290 m.
Dificultat: Baixa-baixissssssssima (per a nens de 8 anys !!!!!!). El camí en general és bo. El punt més alt és La Creu de Canet (314 m) a 2 km de Canet i un desnivell de 300 m no gaire pronunciat, per tant. Després tot és baixada amb pendent suau, uns 200 m de desnivell en 1 km, fins a la carretera de Sant Iscle a Sant Cebrià de Vallalta.

Itinerari.-
0 h 00' Estació RENFE de Canet de Mar (16 m.)
0 h 20' Castell de Santa Florentina (100 m) (no hi entrarem però hi passarem ben aprop).
0 h 40' Pedracastell o Creu de Canet (314 m)
1 h 05' Cal Ratet (170 m) i, poc després, Can Madró.
1 h 35' Carretera BV-5128 de Sant Iscle de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta.
2 h 00' Sant Cebrià de Vallalta. Dinarem al restaurant "La Vinya".
Després de dinar, tenim dues opcions :
a) poden agafar l'autobús de línia fins a Sant Pol, o
b) seguir per la carretera que passa per la bonica vall de Vallalta o de la riera de Sant Pol i en uns 3 km (1 h 25') arribar fins a l'estació de Renfe de Sant Pol.

Horaris.-
9 h 00' .-Hora de trobada a l'estació de Renfe de Plaça Catalunya (al vestíbul de baix, davant de les taquilles)
9 h 17'.- Sortida de tren, línia C 1, direcció Arenys - Calella - Blanes.....
10 h 15'.- Arribada a l'estació de Canet de Mar.
11 h. 00'.- Estarem a l'alçada del Castell de Santa Florentina. Esmorsar.
12 h. 00' .- Pedracastell o la Creu de Canet. Bonica panorámica.
13 h 30'.- Sant Cebrià de Vallalta.
14 h 00'.- Restaurant "La Vinya". Dinar. Concretar "logística", lloc i vocal de la sortida Xino-Xano del 7 de gener.

Si triem l'opció "a peu fins a Sant Pol" caldrà sortir del restaurant a les 16 h 00' ,per agafar el tren de les 17 h 26' (arriba a Barcelona a les 18 h 25'), o a les 16h 30', per agafar el tren de les 17 h 56' ( arriba a Barcelona a les 18 h 55').
Si agafem l'auto de línia, de Sant Cebrià a Sant Pol (diu en Josep Mª que n'hi ha un, més o menys, cada mitja hora) podriem, esclar, allargar la sobretaula i fins i tot agafar el tren anterior, a les 16 h 56' que arriba a Barcelona a les 17 h 55' i poder -així- tenir temps per preparar el sopar de les nostres "respectives".

Pressupost.-
Renfe.- Aproximadament 6 euros.
Dinar.- Aproximadament 20 euros.
--------------------------------------------
Preu aproximat (amb el bus) 30 euros (ni el INSERSO)

Equip.-
Calçat cómode (amb sola gruixuda i antilliscant). Roba d'abric, segons el temps, (un jersey o polar no fà mai nosa) no oblideu la capelina si el dia assenyala pluja. Bastons a criteri de cadascú. Entrepà, fruita o el que tingueu per costum per a l'esmorsar (jo ja portaré la bota amb vi). Penseu a portar la cantimplora o una botella d'aigua, segons la que creieu podeu necessitar (no ens podem refiar, desgraciadament, de l'aigua de les fonts). En fi tots vosaltres ja teniu prou experiéncia per a no oblidar rés vital i no portar alló innecessari (tot pesa) els qui aneu en parella, només us cal una sola motxileta.

Només un darrer i important detall: Si algú no pot venir o s'hi vol afegeix cal dir-ho abans de dimarts dia 1 de desembre a en Josep Maria per tal de confirmar la taula a "La Vinya".

Fins dijous, amics i amigues.

Primera sortida del cicle XINO – XANO

El Tagamanent des de Can Plans

El proppassat dia 12 varem fer la primera sortida del cicle XINO – XANO. Cal dir que per circumstàncies alienes als organitzadors, en Pep Arisa i en Joan Simarro, la sortida va ser més xino que xano.
M’explicaré, varem caminar com a xins (sobre tot a l’hora de baixar) i no va ser tot lo xano (poc a poc com el colomí del acudit d’en Eugeni) que fora d'esperar. Això si ens ho varem passar “pipa”. L’excursió sobre el paper era totalment assumible per cames de 60 en quant a la durada, però no així pel que fa al perfil altimètric. Si be és cert que no hi van haver “ports de primera categoria”, la baixada seguint el símil ciclista, va ser de “tomba oberta”.Les conseqüències van ser opressió als dits gros i petit de cada peu, àdhuc alguna petita ampolla, tibantor de bessons i “caldo” general. He exonerat abans als organitzadors i ho ratifico. La qualificació de dificultat Mitjana - baixa era induïda per l’autor del itinerari, excursionista experimentat de Centre, que els organitzadors van seguir fil per randa. Cal reconèixer que la precisió descriptiva de l’itinerari era exquisida.

Els expedicionàris a Sant Cristòfol de Monteugues

Tal com vaig prometre, per si ens extraviàvem, vaig dur el GPS. No va caldre en absolut, tal era la fidelitat de la descripció del itinerari. També disposàvem d’un podòmetre que, aquí si, va demostrar que la distància recorreguda era superior al que s’havia previst.

Cap de les dificultats que us hem recontat ens va doblegar l’ànim i sobre tot l’arribada a Ca la Consol va representar el premi a la determinació. Tots nosaltres, sense excepció ni haver-nos-ho dit abans, varem optar per una cervesa ben freda. El menú de la Consol, molt bo, el tracte perfecte i a més ens va lliurar un val acreditant que havíem consumit set menús amb el que quan arribem als deu, tindrem un menú de franc. El val és sota la meva custòdia en qualitat de “secretari” i a disposició dels quatre que vulguin anar a dinar a Ca la Consol. Un d’ells dinarà “senfimer”, “poquinuqui”, gratis.

Cansats però amb un cert somrís als llavis davant de Ca la Consol

Com ja és habitual en les nostres sortides i trobades, la sobre taula va ser molt animada i el tema més debatut va ser que encara bo, que no havíem fet l’excursió al inrevés, dons les pujades de bon principi ens haguessin mort del tot.

"Jo estic magullat, la baixada va ser mortal, sort de la paella y de la cerveza que ens vam fotre a Ca la Consol.
Pep, la próxima "Xino-xano race" una mica mes fluixeta, please."
-Ha manifestat en Joan Simarro, autor de les fotos.
En Pep, principal organitzador de l'excursió, ha contestat a en Joan: -


"ayyyyyyyyyy.... qui us ha vist i qui us veu !!!!!
Si aquesta excursió treta d'una guia per a la TERCERA EDAT on esta clasificada com de Dificultat: MITJANA-BAIXA !!!!!! en acavat així !!!!
Hayyyyyyyyy quin mal em fan encara, a mi, els turmells !!!!!!.... Potser si que, per a ser la primera, va ser un pel dura.....
Però a partir d'aquesta, segur que totes les altres seran "pan comido" !!!!!!.
A veure en Josep Maria si ens tindrà alguna consideració en la que ens prepara.... potser li tindrem de dir que per a fer "sortides de mariconada" no val la pena possar-si... je, je."

J.M.

Convocatòria del XINO-XANO RAID

INFORMACIÓ sobre la sortida XINO-XANO (històrica, doncs és la primera del que segur serà un llarg cicle de sortides....) del proper DIJOUS 12 de Novembre.

Punt de Trobada: A les 9 h al vestíbul, davant de les taquilles de venda de bitllets, de l'estació Renfe de Plaça Catalunya.

Desplaçament d'anada: Agafarem el tren que surt a les 9h 22' línea C3 direcció Vic i que arriba a La Garriga a les 10h 02'. El preu del bitllet és de 2,80 euros. Els qui tinguin "TARJETA DORADA"(la fan a partir dels 60 anys) de Renfe tenen un 40 % de descompte. Si som una colla de 10 o més, podem sol·licitar el descompte de grup (cal fer el viatge amb el mateix punt de sortida i d'arribada) amb un descompte del 30%.

DE LA GARRIGA A FIGARÓ per SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES. TIPUS D'ITINERARI.-Travessia per les estribacions del Montseny que s'aboquen al Vallès amb una bona vista sobre aquesta plana i els relleus i vall del Congost.El punt més alt (658 m) és l'ermita romànica de Sant Cristòfol de Monteugues. CARACTERíSTIQUES.-Durada.- 2h 30' (10 km.)Desnivell: +400 m, -350 mDificultat: Mitjana-baixa. Camí fàcil, gairebé sempre per pista.

El que si és important de cara al dinar és saber -a més tardar el dilluns dia 9, abans del mig dia- els qui serem ja que, sobre les 14 h, cal trucar a "Ca la Consol".
Ca la Consol és la fonda a on dinarem, car ja no estem per fer-nos el “jalar” a la muntanya.

NOTICIA DE DARRERA HORA!!!

El dia 5 al matí en Pep va poder parlar amb els de "Ca la Consol" (els dimarts és l’únic dia de la setmana que tanquen).

"Ja he reservat la taula per a 8-10 persones, a falta de confirmar el nombre exacte dilluns que ve." Ens va dir.

El preu del menú, amb beguda i postra inclòs, és de 12 euros.

Així doncs, el PRESSUPOST DE LA SORTIDA és:

- Viatges .........(2x2,80 euros, en el pitjor dels casos, sense cap tipus de descompte).......5, 60 euros
- Dinar (menú + beguda + postra) a "Ca la Consol" de El Figaró....................................... 12,00 euros
------------------
Total..... 17,60 euros

Ni els de l'INSERSO ho fan tan barat !!!!!

Recordeu confirmar els qui veniu, abans de dilluns al mig dia.

Marató sobre patins en línia

Tal com vaig dir la setmana passada, a la sortida de tardor varem aplegar-nos només deu, però de la resta dels membres del Clan van haver-hi que es van excusar. D’aquests alguns amb nota “cum laude”. És el cas del bon amic Miguel Angel Palomo.En Miguel Angel el mateix cap de setmana que nosaltres ens passejàvem per el Priorat, va participar en una Marató sobre patins en línia a Itàlia.

Una Marató autèntica, de les de 42 km i 195 m, que dius, els 42 quilòmetres tenen un passar, però els 195 m finals son mortals! Una carrera de resistència que no perquè es faci sobre rodetes es menys dura. M’estic referint a la 22èna Italian Marathon Memorial Enzo Ferrari, que es corre a peu, en cadira de rodes i des de fa nou anys, en patins en línia i que com ja deveu haver sospitat te lloc a Modena.

Modena no és només famosa pel seu vinagre espès i dolcet, o per la seva universitat (una de les més antigues del mon) sinó més encara per ser la seu dels automòbils més mítics del mon mundial: Els Ferrari i els Maserati.

I per documentar la seva participació juntament amb catorze companys més de la Associació de Patinadors de Barcelona es va fer una foto al davant de la Galleria Ferrari i ens envia un:

Petit reportatge de la carrera.

Delante del Museo FERRARI

Dorsal: 1720 (en la foto de la salida estoy en el centro con camiseta roja y un pañuelo por debajo del casco). No tengo más fotos porque cuando corro no llevo cámara (¡No podría con el peso… con el mío y con el de la cámara.

Clasificado nº 50 (12º de los mayores de 50 años y 1º de la Asociació de Patinadors de Barcelona): Muy discretito como se puede ver. Pero nos lo pasamos “pipa”.

De la Asociació de Patinadors de Barcelona tuvimos dos bajas por caída y efecto “dominó” cuando iban en pelotón. Resultado: 1º Un compañero con rotura de clavícula. 2º Otro con quemadura en el muslo, por roce con el asfalto. Con todo, éste no es un deporte peligroso si llevas todas las protecciones, y mucho menos si se trata de paseo urbano.

Los 4 penúltimos también eran de la APB, pero en un ejemplo de compañerismo, venían animándose entre ellos para acabar, ya que uno inició la carrera con colitis y otro dobló la guía de la rueda de uno de los patines y patinaba “torcido”, los otros dos les animaban charloteando, y en algunos momentos patinando de espaldas.

Es curioso que de las instantáneas oficiales del fotógrafo de la Maratón la única que de momento hace referencia a los patinadores, es la llegada de este grupo de 4 compañeros con los brazos en alto.

No disposem de les fotos oficials a que es refereix en Miguel Angel perquè tenen Copyright i tal com estan les coses últimament amb els drets d’autor, no volem que ens tallin l’accés a la xarxa.

http://www.maratonaditalia.it/tour_motori_en.asp

En Miguel Angel ens encoratja a provar aquest esport i ens envia un video de la edició 2009 de la carrera P2P. (Pamplona to Puente la Reina)

Cada martes por la noche en el Parque del Clot (detrás del Centro Comercial Las Glorias) se dan clases de iniciación. Con 4 clases ya se tienen los conocimientos mínimos necesarios para moverse con patines aunque siempre hay que llevar casco y protecciones por si las caídas.


Gràcies Miguel Angel per fer coses dignes de menció i no apalancar-te com fem els demés.

J.M.

Sortida de Tardor

Tardor al Montsant - Priorat. 16-17-18 octubre 2009


Tot i que varem publicitar la sortida de tardor com un esdeveniment molt desitjat però amb places limitades, la nostra estratègia no va “colar”. Només ens varem aplegar deu “claneros”, això si, molt ben avinguts.
No va servir de res dir correu, correu, que s’acaba!! Pot ser que hauríem d’haver dit NOU!!, per exemple... NOVA SORTIDA DE TARDOR!!! o... aquesta vegada amb més CIRITIONE, que es veu que son paraules que tenen molt d’èxit.

La Fonda "El Recó"

El cas és que varem estar hostatjats a la Fonda del Recó de Cornudella, realment molt be, i que varem descobrir una comarca encantadora i una gent extremadament acollidora que tanmateix no atabala.



El dissabte 17 varem visitar La Morera de Montsant, la Cartoixa de Escala Dei, i La Vilella Baixa, varem retornar per dinar al “Rebost de la Cartoixa” de Escala Dei, i a la tarda visitar Poboleda i Porrera.



























A dalt el grup davant Escala Dei, al centre Joan Simarro, fotògraf oficial de la sortida, en la seva actitud habitual, a la dreta la Dolors Sotus baixant del "Carrer que no passa" a La Vilella Baixa.

La casa de'n Lluís Llach

Davant del celler Vall Llach

A Porrera, anàrem en peregrinació a veure la casa d’en Lluís Llach i varem intentar visitar la seu de Vall Llach, però era tancat. Ens varem haver de conformar amb fer-nos una foto al davant. Al vespre cap a Cornudella, per sopar, “sobretaular” (neologisme verbal que se’ns dona força be), i en acabat a dormir.

Els 10 a Sant Joan del Codolar

El diumenge 18 varem pujar fins l’Ermita de Sant Joan del Codolar, lloc de solitud i pau amb unes vistes encisadores, varem desfer el camí i cap a Siurana

a on ens van rebre amb gralles i un aplec de geganters de la comarca. Es veu que en Pep i en Simarro ho tenien tot molt ben preparat, o així ho va semblar.

Fins i tot, dinant al restaurant “Siurana”, varem rebre la visita dels populars “ex-trincaires” en Toni Cruz i en Josep Maria Mainat ara ja convertits en els més rics, però menys respectats directors executius de Gestmusic Endemol.

Tant en “El Rebost de la Cartoixa” com en la “Fonda del Recó” varem dinar i sopar molt be, però sobre tot en el “Siurana” el menjar va ser digne de estrella de guia gastronòmica.
En el transcurs de la gira tots plegats tinguérem multitud d’ocasions per comprar (de vegades compulsivament) el oli i el vi de la terra i en tots els àpats el vi que ens van servir, tot i sent del gerro, va ser extraordinari.

UNA INTERESSANT PÀGINA SOBRE ESCOLTISME A INTERNET

"Navegant" per internet he trobat una pàgina força interessant. L'edita un jove de Balsareny, de 35 anys, en Jou Medina. Pensada com una eina útil per als caps, és un molt bon "manual" de recursos: història, organització, jocs, cançoner, etc.

Us recomano, sincerament, que hi entreu. Val la pena !

http://www.jouscout.com/

CICLE DE SORTIDES "XINO-XANO"

El grup de "desvagats" (companys/es amb temps lliure entre setmana) hem donat forma a l'idea d'en Joan Simarro d'efectuar una sortida, a caminar, un dia al mes.

La primera sortida d'aquest cicle serà el proper dijous dia 12 de novembre.

Aquí teniu la PROPOSTA d'excursió:

DE LA GARRIGA A FIGARÓ per SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES.

TIPUS D'ITINERARI.

-Travessia per les estribacions del Montseny que s'aboquen al Vallès amb una bona vista sobre aquesta plana i els relleus i vall del Congost.El punt més alt (658 m) és l'ermita romànica de Sant Cristòfol de Monteugues.

CARACTERíSTIQUES.-

Durada.- 2h 30' (10 km.)Desnivell: +400 m, -350 m

Dificultat: Mitjana-baixa. Camí fàcil, gairebé sempre per pista.

Aproximació: Anirem amb tren (RENFE) línea l'Hospitalet-Vic (1 hora d'anar i 1 hora de tronar). Amb inici de la ruta a l'estació de La Garriga i final a la de Figaró.

Menjar.- Portar l'esmorsar i, si sortim una mica dora, dinar al final de l'excursió -de menú- a Figaró.

ITINERARI.-

0 h. Estació de La Garriga (262 m).

0h 50' Font de la Teula (370 m) Aquí esmorsarem.

1h 25' Sant Cristòfol de Monteugues (658m) Ermita romànica del segle XII, amb absis que conserva les arcuacions llombardes. Està rematada amb un campanar de cadireta. Situada a l'extrem d'un coll planer amb diversos arbres de fulla caduca voltats d'un bosc d'alcines.

1h 40' Creu de Can Plans (610 m)

1h 50' Can Plans (625m) Bonica panoràmica.

2h 15' El Figaró (370 m) Aquí, dinarem a "Ca la Consol" Carretera de Ribes, 60

2h 30' Estació de El Figaró. Retorn a Barcelona.

Tots aquells/es que ens hi vulgueu acompanyar podeu posar-vos en contacte amb en Joan Simarro, Joan Miquel Cortés, Llorenç Cabrol, Josep Llúís Lirola, Carles Pérez o Pep Arisa.