Un any sense trobar-nos

 PROPOSTA DE XINO XANO PETITONA

 

El dijous 11 de març del any passat va ser la darrera vegada que aquest clan es va aplegar. No va ser una sortida habitual xinoxanaire sinó un memorial pel enyorat Juanjo, però tot i així com mana la nostra tradició, vàrem trobar-nos al voltant d’una taula després del parlament recordatori.

 Dic això per posar de manifest un fet que tots patim però que no hem tingut ocasió de verbalitzar. Si més no, no hi ha hagut possibilitat de compartir-ho amb el clan més enllà de converses telefòniques bilaterals. He proposat, i no he estat l’únic, fer trobades acomplint les normes de seguretat anti-covid decretades per les autoritats. Sense èxit com és palès.

 No és clar que aquestes normes hagin de canviar significativament en un futur proper, però mentre tant el sedentarisme que la inactivitat derivada del confinament comarcal i la prudència estan fent efecte en la nostra salut física i fins potser psíquica. És clar que parlo per mi, però em temo que tampoc soc l'únic.

He proposat trobades motoritzades com el novembre del any passat, http://clanosgris.blogspot.com/2020_11_08_archive.html que no es va fer per manca de consens. He proposat reunions virtuals del COMECLOG amb la reactivació del clan com a principal punt del ordre dia, que no es va fer per dificultats tècniques. En aquesta reunió es volia engegar una conferència virtual de tot el clan per mitjà de “Zoom” o aplicació similar al estil de les que fan els governs o les universitats. Degut a les dificultats tècniques que vàrem experimentar en la prova del COMECLOG, es va descartar la pretesa conferència virtual.

És per això que he decidit de fer una xino xano presencial, d’acord amb les normes dictades avui dia 11 de març, de tipus matinal, assequible per cossos des-entrenats, limitat a sis participants, sense sortir de la comarca perquè no som bombolla familiar, amb tapa boques obligatori excepte per esmorzar i respectant les distàncies de seguretat. Al mateix temps animo a d’altres membres de clan a proposar altres xino xanos de iguals característiques i diferents localitzacions amb la premissa de a una hora prèviament determinada, comunicar-nos via videotrucada de whatsapp amb les altres columnes xinoxanaires.

La meva columna “XX Sixtina” (per posar-li un nom), serà pel camí de les aigües a Collcerola amb esmorzar de subministrament propi i sense compartir, i sobretaula, vull dir “sobreterra”, amb mascareta. En aquesta caminada hi queden quatre places, donat que la Ma. Glòria i jo ja ocupem dues. Qui vulgui enrolar-se ho pot fer des d’ara enviant-me un correu electrònic o un "whatsapp". Els detalls de la sortida els publicaré un cop disposi de retorn, tant de participants en la meva columna com de iniciatives d’altres “caps de patrulla”.

A LA MEMORIA D'EN JOAN MARGARIT

 A LA MEMÒRIA D'EN JOAN MARGARIT

En Joan Margarit, el poeta, ens ha deixar aquest passat dimarts -dia 16- als 82 anys.  Al llarg de la seva vida, ha rebut nombrosos premis com el Crítica Serra d'Or en tres ocasions, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat, el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana i el Cervantes, entre altres.

En Enric Cots, el nostre company poeta, li ha dedicat aquest poema:

Tenim uns temps,

els minuts no s'aturen,

el temps d'un segon,

el temps d'una vida,

però en una gota d'aigua

hi cap tota la teva estimació,

la gota immensa,

que en la seva petitesa,

abraça tota la teva gentilesa,

el temps no s'atura,

la vida en una gota d'amor que perdura.

D'en Joan Margarit en reproduïm també, en homenatge, un dels seus versos:

 

  La llibertat

Del llibre Aiguaforts, 1995 

La llibertat és la raó de viure, 

dèiem, somniadors, d’estudiants. 

És la raó dels vells, matisem ara, 

la seva única esperança escèptica. 

La llibertat és un estrany viatge.

Va començar en les places

 de toros amb cadires a la sorra 

en les primeres eleccions.

És el perill, de matinada, al metro,

són els diaris al final del dia.

La llibertat és fer l’amor als parcs.

La llibertat és quan comença l’alba

en un dia de vaga general.

És morir lliure. Són les guerres mèdiques.

Les paraules República i Civil.

Un rei sortint en tren cap a l’exili. 

La llibertat és una llibreria. 

Anar indocumentat. 

Les cançons prohibides. 

Una forma d’amor, la llibertat.

Gracies pel teu mestratge Joan Margarit i descansa en pau.

QUÈ PODEM FER A LA MUNTANYA ?

 

PODEM SORTIR, ACTUALMENT, A LA MUNTANYA ?

El confinament a Catalunya canviarà a partir del 8 de febrer. Després d’un mes de confinament municipal, ara el Procicat ha aprovat passar a confinament comarcal a partir del dilluns 8 de febrer, una setmana abans de les eleccions del 14 F. De moment, es mantindrà vigent fins al 21 de febrer.

Des de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’ha difós un quadre que resumeix, de forma ben gràfica, el que podem fer en les activitats excursionistes, en aquests temps de pandèmia.

Per si és del vostre interès, el reproduïm:

EN PEDRO BELTRAN HA MORT

En Pedro Beltrán en un important acte scout.

HA MORT EN PEDRO BELTRÁN

Abans d’ahir, el dia 29 de gener, va morir en PEDRO BELTRÁN FELIPE el qui va ser el fundador del nostre Agrupament scout, el “Santíssim Redemptor”.

Tenia 92 anys. Una llarga vida dedicada fonamentalment a la seva família però, també, a l’escoltisme.

Amb en Pedro Beltran, uns més directament i d’altres menys, tots hi hem tingut una certa relació. Per tant la seva mort ha estat, ben segur, sentida per tots nosaltres.

D’unes notes que tenim preparades per a fer, algun dia, una síntesi històrica del nostre antic Agrupament, n’hem extret els següents “apunts”:

•        En la dècada dels 40, concretament el 22 d'abril de 1940, una Ordre circular del Ministeri de la Governació havia disposat la “suspensió d'activitats de l'Associació Nacional dels Exploradores d'Espanya”, de fet, la prohibició de l'Associació..
•       Anys després, a finals dels anys 40, en Pedro Beltrán inicia a Barcelona les primeres activitats scouts, amb 5 o 6 nois, d'una forma totalment anònima i sense cap tipus d'estructura organitzativa. Comencen a reunir-se i a planificar excursions, intentant desenvolupar les idees de Baden Powell en contacte amb la natura.
•  Tardor de 1953. Pedro Beltran, després d’un primer campament “experimental”, funda el “Grupo Scout Santísimo Redentor “ a la parròquia d’aquest nom del Passatge del Redemptor del Guinardó. És el nº 2, a nivell de l'Estat, de l’organització  "Scouts de España".
•    Agost de 1954. Es realitzen les primeres promeses scouts del grup. En Pedro Beltran continua com a Cap de Grup.
•  Del 1953 al 1958 els locals del grup es trobaven a la Parròquia del Santíssim Redemptor de Barcelona.

•   El febrer de 1959, van haver d'abandonar d'una forma “forçada” aquets locals i durant uns 8 mesos no es va disposar de cap local concret, però les activitats del Grup varen continuar.
•  L'octubre de 1959 es va aconseguir uns locals en la Parròquia de Sant Llorenç al carrer d'Entença de Barcelona.

• Posteriorment, el gener del 1960, el Grup es va traslladar a la Congregació Mare de Déu de l'Estrada, situada a la Gran Via de Barcelona. Aquest mateix any es comença a publicar Barcelona Escultista, la revista del Grup.
•   A partir del 1961 el Cap del Grup va ser en Sebastià Saperas i Bru. Per la Setmana Santa es celebra el primer campament dels "Scouts de España" a Barcelona, des de la Guerra Civil, al Garraf (Plana Novella) amb grups de Barcelona i de Terrassa.
•  1962.- Setembre intervenció dels Scouts de España de Barcelona i Terrassa en les inundacions del Vallès. 

•       El gener del 1963, el Grup es trasllada a la Parròquia dels Pares Franciscans dels carrers Santaló/Calaf de Barcelona, en les conversacions que es van desenrotllar per a aconseguir la dita ubicació, Pedro Beltrán hi va tenir un paper destacat. El cap del grup llavors era en Dietrich i posteriorment, de nou, en Sebastià Saperas.
•          L’octubre del 1965, en Pedro Beltran torna a ser Cap del Grup en substitució d’en Sebastià Saperas.
•          El 1966, en Pedro Beltran va ser anomenat Comissari de Districte de Barcelona càrrec que va exercir fins al 1971.
•          El gener del 1970, el Grup Santíssim Redemptor es trasllada al Col·legi dels Salesians de Sarrià (parròquia de Mª Auxiliadora) del Passeig de Sant Juan Bosco.
•          En deixar el càrrec de Comissari del Districte, l'octubre de 1971, en Pedro Beltran va tornar a fer-se càrrec de la Direcció de Grup Santíssim Redemptor, dedicant-se novament al seu Grup fins l'any 1974 en que deixà el càrrec i les responsabilitats del mateix, tot i que va continuar col·laborant sempre que se li va sol·licitar amb el Consell de Grup, fent valida la dita “una vegada Scout, tota la vida Scout”.
•          El 23 d'abril de 1985 el Consell Nacional dels Scouts d'Espanya va atorgar a en Pedro Beltrán la Medalla d'argent al Mèrit Scout. En Pedro va rebre la Certificació, però la Medalla per aquelles coses que a vegades passen i no haurien de passar, no li va arribar mai.  
•         Per a esmenar aquesta anomalia, en Eduard Candami -un veterà scout de Barcelona- contactà amb el Jefe Scout Nacional d’ASDE que la va tornar a enviar (el cost però de la mateixa va anar a càrrec de tots els qui van acudir a l’homenatge). Un cop a rebuda la medalla s’organitzà, a Barcelona, el 20 de juny de 2015, un “Homenatge a Pedro Beltran” amb la presencia d’una nombrosa representació dels seus “muchachos” i antics companys scouts. La condecoració li va ser lliurada per en Calpe ( el scout del Santíssim Redemptor més antic dels allà presents). (Podeu veure l’espai a Facebook d’aquell acte  i, actualment, un interessant lloc de trobada i memòria dels vells scouts, principalment, de Barcelona: https://www.facebook.com/groups/805901519516995 ).

Que Déu tingui, a en Pedro Beltran, a la Gloria i que tots plegats ens puguem retrobar, quan toqui, a l'Etern Campament.

Descansi en Pau.

  

En MÀRIUS ENS HA DEIXAT

En Màrius a la darrera sortida que va fer amb els seus companys de colla,
el 15 de desembre del 2020.

EN MÀRIUS NIUBÓ ENS HA DEIXAT

"Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat,

i aquests cors que ara guarden la pena

tan amarga del teu comiat."

La vall del riu vermell (fragment).

Aquest cop ha estat un missatge de WhatsApp, enviat per en José Figueredo, el que -primer- ens ha donat la mala notícia.

En Marius ?, no pot ser... Tot seguit el xat de la colla bullia intentant confirmar-ho. En Enric, amb una conversa telefònica, ens en ha donat algun detall més.

Si, aquesta tarda, a les 4, en Màrius ens ha deixat. Estava ingressat, greu, en un hospital de Lleida. Residia a Balaguer i el gran hospital de referencia més proper es l’Arnau de Vilanova de Lleida. Allà l’havien dut.

La mort d’una persona lògicament, sempre, ens afecta però la mort d’un company, d’un amic, ens revela. Perquè, precisament, en Màrius ?.

Els records de molts anys de coneixença i d’alguna de les activitats que hem compartit han passat durant una bona estona per davant nostre: La instal·lació de la Creu al Comabona, els campaments i excursions compartides, el seu coratge -com un brau- en els jocs,...

Amb l'Enric Cots, en Joan Garcia i en José Figueredo formaven, també, una petita i, alhora, gran colla per a fer -de tant en tant- alguna sortida. Tots eren, son, de la mateixa quinta, 69 anys, i sovint -com hem fet des de jovenets- sortien a donar un tom per la natura i a gaudir, una bona estona, de la seva ferma i sòlida amistat.

Us en mostrem un parell d’imatges per al record. Una, del 1968, amb quasi tots els membres -d'aleshores- del Clan Os Gris i l’altra, del setembre del 2016, en una d’aquestes sortides recents celebrant el 65è aniversari d’en Joan.

El Clan Os Gris l'any 1968. A primera fila hi podem veure els quatre companys de la colla d'en Màrius:
el primer de l'esquerra en Joan, el tercer en Màrius, el cinquè en José i al seu costat, el sisè l'Enric. 

El més sentit condol per a la família i els nostre record per tots els instants que hem compartit plegats.

Màrius, benvolgut company, descansa en pau, nosaltres no t’oblidarem !!. 

 

L’ESTAT DE LA NATURA A CATALUNYA 2020

       

Escac Ferruginós (Melanargia occitanica). La població d'aquesta
papallona, a Catalunya, ha disminuït en un 90 % els darrers 20 anys.

En 20 anys Catalunya ha perdut el 25 % de la seva fauna salvatge

L’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 [1], una diagnosi acurada del medi natural, permet apuntar que, en les dues darreres dècades, s’ha perdut el 25 % de la fauna salvatge del nostre país. 

Aquesta obra inèdita ha estat realitzada amb la col·laboració de més de 40 entitats de referència en l'estudi de la natura. Un document basat en dades i evidències científiques recollides per milers de persones voluntàries a tot el territori. Un document clau per orientar les polítiques i accions de conservació que ens han de permetre aturar la pèrdua de biodiversitat a casa nostra.

L’Informe demostra que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual a tots els hàbitats. La davallada més important es dona entre les especies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls que han perdut un 54 % dels exemplars. Nou de cada deu peixos autòctons han desaparegut els últims 20 anys a causa, principalment de la pressió dels peixos exòtics. Actualment es troben espècies exòtiques invasores en el 64% dels cursos fluvials i en el 73% de les zones humides; mentre que als ambients agrícoles i prats la pèrdua és d’un 34 % i als boscos i matollars d’un 12 %. A la mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no son complertes perquè no hi ha programes de seguiment que donin cobertura a tota la costa.

La coordinadora tècnica d’aquest Informe, Núria Pou, apunta que la causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible. Els canvis en els usos del sòl són la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat, tot i que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran.

A Catalunya, malauradament els boscos madurs són escassos tot i la seva rellevància per a la conservació de la biodiversitat. Tot i l’augment de la superfície boscosa dels últims anys, la majoria de boscos són joves, i els pocs boscos madurs, en general, no tenen garantida la seva conservació a llarg termini, posant en perill les poblacions de les espècies que en són pròpies. 

L’agricultura intensiva és una altra de les causes de la reducció dràstica de la fauna salvatge. Núria Pou posa com a exemple les papallones diürnes de prats i pastures, que s’han reduït en un 71 %. La desaparició del guaret, la tècnica de deixar sense cultivar un terreny perquè torni a recuperar la fertilitat, amenaça també especies d’ocells. Les zones agrícoles estan immerses des de fa dècades en un procés dual a Catalunya: per una banda pateixen l’abandonament dels terrenys menys productius o abruptes i, de l’altra, la intensificació de l’agricultura en les àrees més productives i planes. Les xifres que recull l’informe indiquen que el consum de fitosanitaris s’ha doblat en 13 anys i la riquesa de plantes arvenses en camps de cereal (sovint batejades com a males herbes) ha caigut un 50% en les últimes dècades. 

A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d’extinció al planeta, de les quals més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. I, alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d’interès comunitari, inclosos a les directives europees de protecció de la natura (Directiva Hàbitats i Directiva Ocells). El cas dels ocells és especialment destacable, ja que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d’ocells d’interès comunitari de presència regular, que representen el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells, en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea. 

(Gràfic publicat al diari AVUI del 20 de desembre 2020)

(Gràfic publicat al diari AVUI del 20 de desembre 2020)

“En 10 anys seria interessant fer un altre estudi de la mateixa magnitud per poder comparar com hem evolucionat i avaluar la implementació de les mesures necessàries”, afegeix Núria Pou, que creu que una de les prioritats a partir d'ara és poder recollir informació de les espècies de les quals no s'ha pogut aconseguir informació. “La decisió política ja dirà”, afegeix.

---

[1] http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/observatori-patrimoni-natural-biodiversitat/informe/estatgeneraldelabiodiversitatacatalunya-2020.pdf

SORTIDES DE PRIMAVERA I DE TARDOR

Foto de grup (no hi som tots) a "Lo Parrisal". Sortida de Primavera del 2013

“ESCAPADES” DE CAP DE SETMANA: 

SORTIDES DE PRIMAVERA I DE TARDOR 

Les sortides o excursions al camp i a la natura han estat, des de sempre, un important component del nostre tarannà com a grup o colla d’amics i amigues. Així, pocs mesos desprès de la nostra reconstitució del febrer de 2009, el cap de setmana del 16, 17 i 18 d’octubre d’aquell mateix any, organitzarem la Primera Sortida de Tardor a les comarques del Montsant i el Priorat. Pocs dies desprès, el 12 de novembre, iniciarem la que seria la primera Excursió Xino-Xano: de la Garriga a El Figaró, per Sant Cristòfol de Monteugues...

I és que als ingredients bàsics de la colla, els anys que fa que ens coneixem, l’amistat i la companyonia, ens agrada afegir-hi d’altres complements com son les sortides a la muntanya o a la costa, el gaudi de la natura, l’esforç físic intentant assolir els nostres propis reptes, el riure i les animades converses, l’entaular-se per a l’esmorzar, les cerveses al final de la caminada o el dinar,... que fan que el fet de trobar-se, els qui puguin  -un cop al mes o sempre que això sigui possible-, esdevingui un objectiu esperat i desitjat.

Des de fa més de deu anys hem anat, també, organitzant -amb aquests mateixos objectius- un seguit de Sortides de cap de setmana, normalment a la primavera i a la tardor, a diferents indrets o contrades de les nostres comarques. L’organització gairebé sempre ha anat a càrrec d’algun o alguns companys coneixedors -per raons de naixença, familiars, de “segona” residencia o pel fet de -pel seu compte- haver-hi estat en alguna altra ocasió,...- de la comarca triada o zona a visitar.

Normalment les sortides Xino-Xano les fem a llocs on és relativament fàcil i còmode d’arribar-hi, en tren o cotxe. Per a poder anar a aquests altres llocs -que molts coneixíem o n’havíem sentit parlar- però que estan situats lluny dels nostres punts de residència i que per arribar-hi ja necessiten gairebé una jornada (quasi mig dia per anar-hi i un temps similar per a tornar-ne...) iniciàrem, també, aquestes Sortides de cap de setmana. 

El cert però és que, des del maig del 2017 -fa més de 3 anys-, no n’hem tornat a fer cap. En alguna reunió del COMECLOG, el “selecte” grupet de “remenadors de cireres” que es va auto-proclamar com a eterna “Junta Directiva” de la colla, s’ha apuntat i fins i tot programat al calendari anual, alguna “Sortida de Primavera o de Tardor” però el cert es que cap company/a l’ha arribat -fins avui- a organitzar.  

S’havia pensat en la Vall de Boi, a l’Alta Ribagorça, amb les seves esglésies i campanars romànics i els nombrosos i pintorescos racons envoltats d’altes muntanyes o el Collsacabra-Cabreres, a cavall de les comarques de La Garrotxa, Osona i La Selva... amb pobles i llocs per visitar força interessants i amb alguna fonda o hostal recomanable... A veure si -quan la pandèmia del covid ens ho permeti- algú o alguns s’animen a organitzar-ho !!!. Ens airejarem, en molt bona companyia (que ja ens convé...) i ajudarem als hostalers de la comarca triada a recuperar la normalitat en llurs negocis... Tant de bo ho tornem a reprendre.

Per a que en quedi constància i aquells que vulgueu ho torneu a rememorar, us resumim les diferents Trobades o Sortides de cap de setmana que fins ara hem fet:

 13 SORTIDES (de moment...) DE CAP DE SETMANA:

-       Febrer 2009. Trobada (Alt Berguedà). Hostal “Alt Llobregat” de Castellar de N’Hug. Vàrem fer tots els àpats, en regim de “pensió complerta”, al mateix hostal. Assistència 22 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2009/02/trobada-castellar-den-hug.html

-       Octubre 2009. 1ª Sortida de Tardor (Montsant-Priorat). Fonda “El Recó” de Cornudella, en regim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “El rebost de la Cartoixa” d’Escala Dei i “Siurana” de Siurana. Assistència 10 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2009/10/sortida-de-tardor.html

-       Maig 2010. 1ª Sortida de Primavera (La Garrotxa). Fonda “Can Finet” de Sant Feliu de Pallerols, en regim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “Can Prujà” de Rocabruna i a “L’Hostal del Ossos” de Batet de la Serra. Assistència 12 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2010/05/la-sortida-de-primavera-2010.html

-       Octubre 2010. 2ª Sortida de Tardor (Montsià). Hotel “Llansola” de Sant Carles de la Ràpita, en règim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “L’estany” d’Amposta i “Can Bunyoles” d’Alcanar. Assistència 12 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2010/11/sortida-de-tardor-2010.html

-      Juny 2011. 2ª Sortida de Primavera (Montsec). Hotel “Tarradets” de Cellers, 2 dies en règim de pensió complerta. Assistència 12 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2011/06/sortida-de-primavera-2011.html

-       Octubre 2011. 3ª Sortida de Tardor (Andorra). Hotel “Coray” Encamp.  1 dia a mitja pensió, un altre a pensió complerta i 1 dinar, fora de l'hotel, al restaurant del “Llac de Pessons”.  Assistència 16 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2011/10/cronica-de-sortida-de-tardor-2011.html

-       Maig 2012. 3ª Sortida de Primavera (Pallars Sobirà). Hotel “Riberies” Llavorsí. 2 dies a pensió complerta. Assistència 19 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2012/05/cronica-de-la-sortida-de-primavera-2012.html

-       Octubre 2012. 4ª Sortida de Tardor (El Solsonès). Hotel “Fonts del Cardener”, La Coma. 1 dia a mitja pensió, un altre a pensió complerta i 1 dinar, fora de l'hotel, al restaurant “La Cabana d’en Gelí” de Solsona. Assistència 18 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2012/10/cronica-de-la-sortida-de-tardor-2012.html.

-       Abril 2013. 4ª Sortida de Primavera (Terra Alta i Matarranya). “Hotel Miralles”, Horta de Sant Joan. 2 dies en règim de pensió complerta. Assistència 18 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2013/04/cronica-de-la-sortida-de-primavera-2013.html

-       Novembre 2013. 5ª Sortida de Tardor (La Cerdanya i El Conflent). “Hotel Roca” Alp. 2 dies en règim de pensió complerta. Assistència 22 persones. En aquesta sortida llogarem per a fer, d’una manera més ordenada i conjunta, les excursions pel Conflent un microbús. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2013/11/cronica-de-la-sortida-de-tardor.html

-       Maig 2014. 5ª Sortida de Primavera (Alt Empordà i Rosselló). Hostal “La Quadra” Maçanet de Cabrenys. 2 dies a mitja pensió i 2 dinars als restaurants “Au Remp’ Arts” d’Elna i el “Ca La Paquita” del Port de la Selva.  Assistència 16 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2014/05/cronica-de-la-sortida-de-primavera-2014.html

-       Octubre 2015. 6ª Sortida de Tardor (Alt Camp, Conca de Barberà i l’Urgell). “Ruta del Cister”: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges  Hostatgeria del Monestir de Vallbona de les Monges en règim d’un dia de pensió complerta i un dinar al restaurant “El Call” de Montblanc. Assistència 20 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2015/11/cronica-de-la-sortida-de-tardor-2015.html

-       Maig 2017. 6ª Sortida de Primavera (Alt Urgell). “Hotel Dom” i el seu restaurant “La Vall” d’Organyà. 2 dies en règim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “Cal Borda” de Montanissell i “Tahussà” de Coll de Nargó. Assistència 16 persones. Crònica de la sortida:

https://clanosgris.blogspot.com/2017/05/sortida-de-primavera-2017.html

A veure si, quan les limitacions de la pandèmia ens ho permeti, tornem a reprendre’n el fil... !!! De moment ens tindrem d’anar conformant en recordar i rememorar les que, fins ara, hem fet... Qui no es conforma és perquè no vol... (ara m’adono que aquesta expressió, darrerament, l’estic repetint molt... disculpeu).

Una sentida, forta i virtual abraçada !!!