CALENDARI D'ACTIVITATS 2012

INTENCIÓ DE CALENDARI D'ACTIVITATS PER AL 2012

Companys/es i amics/gues,

Anoteu a les vostres respectives agendes, per al 2012, les dates d'aquelles activitats en les quals pugueu participar-hi.

Les Sortides Xino-Xano que, normalment fem els primers dijous de cada mes, sabem que només les podem "disfrutar" aquells/es que ens podem permetre el luxe de destinar un dia laborable entre setmana, als nostres hobbies... però us ho fem saber per si teniu l'oportunitat -ni que sigui excepcionalment- de poder acompanyar-nos.

Si que ens agradaria poder comptar amb el máxim nombre possible de vosaltres en les Sortides de Primavera i de Tardor, que efectuem en un cap de setmana i, especialment, en el Sopar-Trobada anual de cada començament d'Estiu. Unes molt bones oportunitats per a retrobar-nos i xerrar una estona en un ambient distès i d'esbarjo.

Hem titulat aquesta entrada com a "INTENCIÓ DE CALENDARI..." doncs, tot i que pensem que es bo tenir unes dates previament establertes per a les diferents activitats, una programació a tant llarg términi pot, per  imprevistos diversos o raons de força major, ser modificada. La nostra intenció és, però, respectar -raonablement- aquest calendari.

 Gener.- Dijous 12:  22ena SORTIDA XINO-XANO. Per la vall de Santa Fe del Montseny i l' Empedrat de Morou).

 Febrer.- Dijous 2:  23ena SORTIDA XINO-XANO.

 Març.- Dijous 8: 24ena SORTIDA XINO-XANO.

 Abril.- Dijous 12: 25ena SORTIDA XINO-XANO.

 Abril.- Cap de setmana del 20, 21 i 22: SORTIDA DE PRIMAVERA.

 Maig.- Dijous 3: 26ena SORTIDA XINO-XANO.

 Juny.- Dijous 7: 27ena SORTIDA XINO-XANO.

 Juliol.- Dijous 5: 28ena SORTIDA XINO-XANO.

 Juliol.- Divendres 20: SOPAR-TROBADA D’ESTIU.

 Agost.- VACANCES.

 Setembre.- Dijous 13: 29ena SORTIDA XINO-XANO.

 Octubre.- Dijous 4: 30ena SORTIDA XINO-XANO.

 Octubre.- Cap de setmana del 19, 20 i 21: SORTIDA DE TARDOR.

 Novembre.- Dijous 8: 31ena SORTIDA XINO-XANO.

 Desembre.- Dijous 13: 32ena SORTIDA XINO-XANO.

ART I ESCOLTISME (7)

ANDRÉ FRANQUIN

André Franquin va néixer a la ciutat d’Etterbeek, una població propera a Brussel·les, el 3 de gener de 1924.

El 1943 començà a estudiar Belles Arts en una de les escoles de més prestigi de Bèlgica, l’ Institut Saint-Luc de Brussel·les, però ho abandonà l’any següent per a incorporar-se a la "Compagnie Belge d'Actualités (CBA) animations studios". En aquest petit estudi coincidí amb d’altres famosos dibuixants d’historietes com Morris (el creador de “Lucky Luke”), Peyo (el pare de “Els Barrufets”) o Eddy Paape (autor d’en “Luc Orient”).

Després de la guerra, la CBA va tancar i André començà a treballar, en feines puntuals, amb els dibuixants Jijé, Morris y Will Maltaite, amb els qui formà l’anomenada Banda dels quatre, aquest grup va ser la gènesi del que es coneix, dins del mon dels il·lustradors de còmics, com l’Escola de Charleroi o de Marcinelle (1).

El període en que Franquin començà  a realitzar dibuixos scouts s’inicià l’any 1945. Va ser per mitjà d’en Louis Haché, un il·lustrador que freqüentava el mateix cercle de dibuixants que en Franquin, que aquest contactà amb la redacció de la revista  Plein Jeu (Ple Joc) dels Scouts Catòlics Belgues. Dirigia la publicació Jean-Jacques Schellens –un cap scout, escriptor i, posteriorment, editor famós- ; pràcticament de la mateixa edat que André (Schellens havia nascut el 1921) que causà pel seu dinamisme, imaginació i creativitat una forta impressió a en Franquin. La idea que, sobre els scouts, tenia André Franquin era més aviat superficial i un pel grotesca, Schellens, dotat d’una gran cordialitat, aconseguí treure-li del cap l’ imatge d’un moviment tancat i “carca” aconseguint l’ entusiasme i la plena col·laboració d’en Franquin per a la seva causa. El posà al corrent sobre els trets característics de l’escoltisme i li ensenyà –per a que se’ls estudiés, especialment pel que feia a indumentària i costums scouts- diverses obres i dibuixos d’en Pierre Joubert, deixant però a Franquin amb plena llibertat i autonomia creativa.

Per recomanació del dibuixant Jijé,  André Franquin entrà també a treballar, el 1946, en el setmanari juvenil “Spirou” publicat per l’Editorial Depuis. Els èxits inicials dels dibuixos d’en Franquin a la revista i, especialment, la sèrie d’historietes d’en Spirou i Fantàstic (2) determinà que Jijé li confiés la realització de la mateixa. André Franquin va fer una completa renovació de la sèrie, allunyant-se de la convencional historieta infantil i desenvolupant un estil gràfic més proper al còmic realista. Enriquí la sèrie amb nous personatges com Zorglub, el comte Champignac o, sobre tot, el Marsupilami, animal intel·ligentíssim, pigat i amb una gran cua multiús.

André Franquin anà alternant el seu treball a la revista Spirou amb d’altres col·laboracions  en diferents publicacions. En el tema que ens ocupa, podem dir que realitzà dibuixos, portades i il·lustracions per a diverses revistes scouts,  a més de l’esmentada Plein Jeu, participà en nombrosos números de Le Carrefour des Routiers, Le Guide Scout o Revue Scout. Respongué, també durant molts anys a les demandes de  la Federació dels Scouts Catòlics de Bèlgica col·laborant en l’ il·lustració de molts dels seus calendaris anuals.

En el conjunt de l’obra sobre temàtica scout d’en André Franquin, hom pot observar una clara evolució; des dels primers dibuixos d’un estil més realista, amb unes figures primes i rectilínies i uns scouts una mica militaritzats, tot i que cofois i amigables; fins els seus darrers treballs, més humorístics i caricaturitzats –en la línia de l’escola de Charleroi- més propis de l’estil característic d’en Franquin. Podeu veure aquesta evolució i alguns dels seus dibuixos, en la pàgina web:

http://www.franquin.com/dossiers/file.php/dossier-2005010902/

L’any 1955, degut a certes desavinences amb l’Editorial Dupuis, Franquin inicià la seva col·laboració amb el més clar competidor de la revista Spirou, el setmanari Tintín editar pel mateix Hergé i el seu soci Raymond Leblanc. A la revista Tintín, Franquin hi creà, a partir de 1955, noves sèries com la costumista Modeste et Pompon i, l’any 1957, el que, potser, serà el seu personatge més emblemàtic Gaston Lagaffe (Tomás el Gafe, en castellà, i Sergi Grapes, en la traducció catalana, que es començà a publicar a la revista Cavall Fort) un empleat imaginari de l’Editorial Dupuis sense una funció concreta, però, amb una capacitat inesgotable per a provocar tota mena de contratemps i desastres.

L’any 1968, Franquin abandonà definitivament, després de mes de 20 anys de publicació, la sèrie Spirou i Fantàstic al front de la qual va ser substituït per Jean-Claude Fournier. No obstant, André Franquin retingué els drets sobre un dels seus personatges Marsupilami.

El 1970 va escriure, per al dibuixant Will Maltaite, els guions per a una nova sèrie Isabelle, les aventures d’una joveneta que viu en un món de fantasia. L’any 1973, Franquin, pateix un infart. Superat aquest tràngol, quatre anys més tard, escomet la que ben segur serà la seva obra més imaginativa pel seu contingut i grafisme: Idees Negres. Una nova sèries d’historietes, d’una sola pàgina, d’un amarg i salvatge humor negre.

Hom defineix a en André Franquin com “un dibuixant realista entre els dibuixants humorístics” fonamentalment per l’atenció que donava als detalls i la sensació de realitat dels seus dibuixos, una característica que no solen tenir molts altres còmics humorístics.

Franquin ha tingut una gran influència en molts  altres famosos dibuixants contemporanis o actuals (Fabrice Tarrin, Yoann, Seron, Walthery, Sokal, Ibáñez,...), tot i que, malgrat l’esforç d’algunes revistes per a donar a conèixer la seva obra, a l’estat espanyol no arribà  a tenir l’èxit que mereixia.

André Franquin, el dibuixant belga amic i col·laborador dels scouts, morí –d’una fallada cardíaca- a Brussel·les el 5 de gener de 1997, quan tenia 73 anys.

Notes.-

(1)  Charleroi és una petita localitat industrial dels afores de Brussel·les on, avui, hi ha un carrer dedicat als herois del còmic que l’ han donat a conèixer. Estàtues d’en Boule, Bill, Lucky Luke, Spirou i Fantàstic guarneixen parcs i rotondes. En aquest entorn, concretament al barri de Marcinelle, hi havia la seu de l’Editorial Dupuis que, des dels anys trenta, publicava revistes per a la família i els adults com Bonnes Soirées i Le Moustique. L’any 1938, aquesta editorial, veié l’oportunitat de publicar una revista específica per a nens i joves, amb un esperit didàctic però lleuger. Així va néixer Spirou –paraula valona que tant pot significar una mena d’ “esquirol” com un “noi espavilat”- que era el nom de la revista i, alhora, el d’un dels seus principals personatges, un noi alegre i eixerit amb el qual es podien sentir identificats els joves lectors. La majoria d’artistes que treballaven per a l’editorial eren joves que tenien en comú una certa unitat d’estil -uns dibuixos tipus caricatura, exagerats, però posant èmfasi en el dinamisme i el moviment; els traços rapits de la ploma o el pinzell amb contorns gruixuts,... eren les característiques pròpies d’aquests autors que donaren nom  a l’“escola” de Charleroi o de Marcinelle . El pare espiritual o el líder de la mateixa va ser el dibuixant Jijé (Joseph Gillain) i la revista Spirou el principal aparador dels seus dibuixos i historietes.

(2)   Aquest personatge, Spirou, havia nascut de la ploma d’en Rob Vel (Robert Velter) el 1938.

ART I ESCOLTISME (6)

PIERRE JOUBERT

Pierre Joubert va néixer a París el 27 de juny de 1910. Desprès d’estudiar l’educació primària en diferents escoles, a causa de la seva afició a dibuixar, es matriculà a l’Escola d’Arts Aplicades de París. Va ser un company de classe d’aquesta Escola –que ja era scout- qui el 1924, quan Pierre tenia 14 anys, l’animà a sortir amb el seu grup escolta “Charles de Foucauld”. S’hi trobà a gust amb les activitats i col·laborant, amb els seus dibuixos, en la revista i d’altres “papers” de l’agrupament.  El 12 de novembre de 1925 va fer, al bosc parisenc de Meudon, la seva Promesa scout. En el seu segon campament, celebrat als Pirineus, Pierre ja era Cap de Patrulla.

Pierre, als 17 anys, sortí de l’Escola d’Arts Aplicades i començà a fer alguns esbossos i il·lustracions per a una impremta. Aquest mateix any 1927, Pierre assisteix a un Camp Escola dels Scouts que aquests tenien a la població de Chamarande; allà Paul Coze –un veterà cap-instructor que havia estat cofundador, el 1920, dels Scouts de France i que era, també, l’editor de la revista d’aquesta organització- al veure els dibuixos d’en Pierre Joubert en el seu “carnet de ruta”, li proposà si volia il·lustrar la revista “Le Scout de France”. Pierre, acceptà encantat i en va ser contractat com a dissenyador. En el número del mes de novembre de 1927, hi aparegué ja la seva primera portada.

Entre els anys 1927 i 1934, Pierre  treballà, també, per a la revista "L'Illustration" (1) on hi col·laborà en el disseny i en els dibuixos auxiliars de la publicació però, també,  il·lustrant alguns dels diferents anuncis que s’hi editaven.

El 1928, Joubert va ser nomenat Comissari Adjunt, de la branca scout, dels Scouts de France.  El 1929 acudeix al seu primer Jamboree Scout, el tercer mundial, que es celebrà a la localitat anglesa de Birkenhead i on hi acudiren uns 50.000 escoltes.

L’any 1934, els dirigents dels Scouts de France, organització que havia experimentat un gran creixement arreu del país, decidiren tenir un editor i il·lustrador permanent per a la seva revista mensual. Activitat que proposaren a en Pierre i que, aquest, acceptà gustosament. Pierre Joubert, podríem dir, que es convertí en l’il·lustrador “oficial” dels Scouts de France. La revista “Le Scout de France”, que s’havia començat a publicar el gener de 1923, el gener de 1934 canvià el nom pel de “Scout” continuant com a  publicació portaveu de l’associació.

El 1935 Pierre és, a més de la seva feina dins l’organització, Cap de  la agrupament escolta nº 51 de París. El 1937, el cinquè Jamboree Mundial es celebrà a Vogelensang-Bloemendaal als Països Baixos, Pierre hi assistí, de nou, amb els scouts.

L’any 1939, en el decurs de la Segona Guerra Mundial, Pierre Joubert va ser mobilitzat per l’exèrcit i enviat a Alsàcia. Desprès de vèncer nombroses peripècies, va ser fet presoner però aconseguí escapar d’un tren nazi que el portava a Alemanya  i retornà a París, a casa seva. Allà reprengué el contacte amb el seu agrupament escolta (del qual, encara, n’era el Cap) per tal de continuar-hi, malgrat la prohibició de l’escoltisme decretada pels ocupadors alemanys, una discreta activitat. Decideix, també, reprendre el contacte amb la seu central dels Scouts de France –que aleshores, s’havia traslladat a Vichy, capital del règim francès que havia pactat una certa col·laboració amb els nazis- i continuar la seva feina en la revista “Scout” (2). Per encàrrec dels  seus dirigents, el 1940, Joubert redissenyà diferents elements importants dels scouts francesos com l’uniforme (fent-lo molt més funcional); l’ensenya ( amb la Creu Potent o de Jerusalem i la Flor de Lys insertada al mig) que, encara, és l’actual emblema dels Scouts de France, o l’estendard de l’organització.

Durant la guerra Pierre es casà amb una noia-guia, Renée, traslladant-se a viure a la localitat de Meudon, situada a uns 10 km de París. El setembre de 1942 tingueren el seu primer fill i el segon, poc abans de la victòria aliada.

Amb l’alliberament de França, l’estiu de 1944, la seu dels Scouts de France retornà a París. Pierre reprengué la seva col·laboració a la revista “Scout” (que tornà a recuperar el seu antic nom) dirigida, del 1945 fins el 1948, per un antic company i amic de Pierre: Jean-Louis Foncine. Joubert continuà treballant en aquesta revista i en d'altres com "Louveteau", fins l’any 1960. Alguns scouts, especialment aquells que lluitaren en la resistència o patiren -amb més crueltat- l’ocupació alemanya, acusaren a Joubert de “col·laboracionista” amb el règim pro-nazi de Pétain, fonamentalment, per la seva breu estada a Vichy. Majoritàriament hom pensa que més aviat, coneixent la trajectòria d’en Joubert i els seus ideals cavallerescos,  la seva actuació va ser deguda al que ell cregué com “el acompliment del seu deure” vers l’organització scout a la que pertanyia, uns principis religiosos en els quals sempre havia cregut i una autoritat (que ell devia considerar legítima) a la que procurà restar fidel; pensant, en tot moment, que estava obrant be.

Durant el Jamboree de la Pau -el que en faria sis dels mundials-, que es va celebrar el 1947, a la localitat francesa de Moisson, Joubert va il·lustrar el diari de l’esdeveniment: “Jamboree-France” i quatre postals commemoratives d’aquest Jamboree.

Joubert il·lustrà, també, molts llibres i àlbums per a diverses editorials, però especialment, la seva feina va estar molt vinculada a col·leccions i publicacions molt lligades a l’escoltisme francòfon com “Feu de Camp” (Foc de camp) -1933-1938- o “Signe de Pista” (Senyals de Pista) -1937-1970-. Va fer els dibuixos, també, de molts dels llibres dels gran autors de la literatura scout (en llengua francesa) com Guy de Larigaudie, Jean-Louis Foncine o Serge Dalens, entre d’altres. Amant de la història i l’heràldica, il·lustrà, així mateix, un bon nombre de llibres sobre religió, prehistòria, món medieval o sobre fets contemporanis.  No hem d’oblidar, al parlar de la seva obra, les làmines que Joubert dibuixà per a més de 40 calendaris scouts. Els estudiosos del treball d’en Joubert estimen en més de 15.000 el nombre de dibuixos que va arribar a fer.

A partir del 1979, amb quasi 70 anys, Joubert es convertí en un actiu col·laborador dels “Scouts de Europa” a França, una nova proposta d’escoltisme catòlic europeu sorgida a partir de la Segona Guerra Mundial, i on Pierre Joubert hi aportà el seu saber il·lustrant la revista d’aquesta organització.

Pensem que Pierre Joubert és un dels il·lustradors que millor ha reflectit l’esperit, l'ambient i la vida  dels scouts i de les guies. En els seus dibuixos, amb uns traços clars i precisos, hom hi pot rememorar –amb tot detall- un munt de vivències escoltistes: els jocs, les reunions i sortides de patrulla, la Promesa, la preparació del dinar o el moment de servir-lo, les cerimònies, el foc de campament, l’arribada d’un nou company al grup, el despertat dins la tenda,... Joubert, progressivament, va anar influint també -amb les seves il·lustracions- en els propis membres del moviment scout assenyalant un canvi en l’indumentària i marcant un “estil propi” que es va anar imposant i estenent en molts altres països (3).

Així veiem con, en aquests dibuixos, van desapareixent els clàssics pantalons anglesos llargs fins els genolls, per un altres molt més curts i “arrapats”....; els llargs mitjons amb borles, es van girant sobre la bota... deixant al descobert unes juvenils cames...; les amples camises de mànigues per sota dels colzes, son substituïdes per samarretes o camises baronívoles arremangades...; el clàssic i característic barret scout,  va essent substituït per boines, casquets o, únicament, amb els cabells dels nois i  les noies desordenats i lliures...; el imprescindible bordó -que tot scout tenia l’obligació de portar- pràcticament desapareix, i només  en porta el cap de patrulla i, només, per a posar-hi el banderí... Joubert o, els adolescents que ell retrata, van redefinint, progressivament, l’uniforme i un nou ’”estil scout”. Els dibuixos d’en Joubert mostren uns joves  alegres, estilitzats, impulsius, apassionats, feliços, amb ganes d’aventura i d’esperança, gairebé sempre, en un espai obert que fa de teló de fons a  una escena o activitat plena de gracia i dinamisme.

Pierre Joubert digué sempre que ell era més un artesà, que un artista. Podem afirmar que la seva obra es la d’ un mestre  que, certament, coneix el seu "ofici” però, també, la d’un expert de les arts que ha sabut plasmar, sobre una base i amb totes les tècniques -amb un realisme extraordinari-,  l’ imatge d’un moment o d’ una acció.

El 14 de gener de 2002, als 91 anys, Pierre Joubert va morir a la ciutat de La Rochelle, a la costa atlàntica francesa. El seu art però, especialment per als qui hem sigut scouts, romandrà sempre viu !!!

Notes.-

(1)  "L'Illustration" era un setmanari que es publicà entre 1843 i 1944. Al llarg del segle en que va anar apareixent, s’editaren 5.293 números. Tingué, sempre, la capacitat d’atreure molts bons dibuixants. Tocava temes d’actualitat en els àmbits polític, econòmic, social, científic, artístic, cultural o esportiu; fent-ho, com el seu nom indica, amb el suport d’un gran nombre de gravats, fotografies i dibuixos.

(2)  En aquest període en que s’edità a la zona dita de la “França Lliure” o de Vichy,  la revista “Scout” canvià de nou el nom -del gener de 1943 al desembre de 1945- pel de “L’Escoute”.

(3)  Encara recordem com fèiem circular entre nosaltres, amb una certa enveja, algunes revistes dels Scouts de France que ens arribaven des de l’altre costat de la frontera o les primeres edicions de fulletons o llibres traduïts (com el manual “Pistes”) dels scouts francesos o belgues.