10a. Sortida XXB (Per boletaire)
Dijous 7 d'octubre, 10 hores del matí, una bona colla de "xino-xanaires" carrega piles, amb un bon esmorzar, a la plaça de La Nou de Berguedà. Sota el sol i l'ombra d'un bonic lledoner, els entrepans fan via amb l'ajut de la bota que circula de mà en mà i de galet en galet.
Després el recordatori a l'hostal, on hem de dinar, per tal que a les dues ens tinguin la taula parada, car arribarem amb gana.
El "safari".- Agafem els cotxes (no és qüestió de perdre temps...) i encetem camí vers els boscos que, més amunt del poble, s'enfilen pels contraforts de la serra del Catllaràs. En un punt que per prudència boletaire, no desvetllarem deixem els vehicles i, tot seguit, comencem la batuda.
Armats amb cistells, bosses i, el més optimista, amb una caixa de les de posar fruita... ens repartim en colles de dos (per allò d'ajudar-nos, si en trobem de grossos o de fer-nos companyia, si no en trobem cap...).
D'entrada, no gaire lluny del camí, trobem un parell de rovellons... sembla que la cosa promet. Cal precisar que de la colla que som (sis "nois" i quatre noies), dos son veritables negats en el tema, 
quatre coneixen "algúns" bolets i els altres quatre tenen una certa experiència - que va de l'aprovat al notable - en qüestions micològiques (que és la ciència que estudia, no els micos, sinó els bolets).
Amb aquestes perspectives, després de més de tres hores de recerca/cacera, el resultat és fàcil de deduir. Alguns cistells mig plens de bones "peces" (rovellons, pinetells, llenegues, fredolics, xampinyons, peus de rata, cames de perdiu, algún cama sec...), d'altres amb algúns (més aviat pocs) exemplars coneguts i finalment - els menys experts - sense rés o, com en Pep, amb aqueslls bolets "que - segons ell - no tenien mala pinta...".
Un dels nostres millors boletaires fins i tot troba una espècie no catalogada. Que després de llarg debàt vàrem definir: Boletus
plàstiquae aillantus que, segurament, revolucionarà científics, urbanites i camperols.
Un moment especialment dolorós és quan l'experta Isabel fa tria a la "collita" d'en Pep, davant la seva sorpresa, dons va dient: "son tan macos!.. vols dir que son dolents?", reduint la gran quantitat de bolets de la capsa a una mínima expressió...
Des del punt de vista excursionista, la sortida ha omplert les expectatives de tots: El temps primaveral, tot i ser a la tardor; El lloc, uns boscos - sota uns cingles - pinzellats per la llum i el sol; El recorregut a gust de tots - per a uns més de cinc quilòmetres i per altres no més de mil dos cents metres - ple d'olors i emocions... unes vistes sobre la vall del Llobregat i fins el Pedraforca, realment expectaculars.
Els amics Carles i Elena no podien haver trobat un lloc millor.
Després de la ja tradicional foto de grup i, en aquesta ocasió , de les peces "caçades", retornem al poble de La Nou on segur que ens està esperant un bon dinar.
El dinar.- Efectivament a "Cal Maginet" de La Nou ens hi espera el dinar: Amanides o suc de tomàquet, com entrant; patates xafades amb botifarra negra esparracada i una rosta de cansalada o truita de bolets de primer i xai, botifarra o llom a la brasa acompanyats de pebrots i patates - casplanes - fregides de segon. Pa, vi, aigua i postre, tot a un preu més que raonable.
Per si tot això no fos poc, en Joan Miquel vol que celebrem el seu aniversari de naixement - fa uns quants, però tampoc tants... anys - amb unes ampolles de cava. Després dels cafès, la prudència fa que - aprofitant l'experiència i el coneixement dels bolets locals que te l'hostaler - fins i tot els més experts de la colla facin pasar els seus cistells per "l'escanner" de l'ull clínic d'aquest home. Cal dir, que en aquest cas "l'àngel exterminador" no ha tingut tanta feina.
Una mica de cultura.- Aprofitem l'estada a La Nou per a visitar l'església parroquial de Sant Martí. En Josep Maria, que ja en comença a se
r un especialista, n'aconsegueix la clau. Aquest edifici és un bell exemplar romànic del segle XII. Consta d'una nau central coberta amb una volta lleugerament apuntada i rematada amb un absis trevolat (un de central i dos absidioles laterals que formen una capçalera en forma de trèvol). El campanar, de torre quadrada, és del segle XIV. La porta conserva molta de la ferramenta, de forja, romànica. A l'interior del temple es guarda un retaule renaixentista. L'esglesia ha sigut restaurada amb encert i es troba en un bon estat de conservació.
Pels voltants del temple hi podem veure l'espai que ocipà el vell cementiri on encara hi son visibles algunes esteles funeràries.
No marxem de La Nou sense arribar-nos al proper Santuari de la Nare de Déu de Lourdes o de Lurda (com l'anomenen per aquestes contrades). Es tracta del primer temple dedicat a la Verge de Lourdes constrüit, el 1880, a l'estat espanyol. És un edifici d'estil neoclàssic amb amb la imatge de la Mare de Déu, fonts u una piscina per als malalts. Fem el recorregut pel "camí de la Verge" fins al torrent de La Nou que passa, per un fresc i ombrívol lloc - on hi ha la "gruta" i la font de la Verge - sota el Santuari.A mitja tarda ens acomiadem, a l'aparcament del Santuari, retornant cap a Barcelona ben satisfets - un cop més - per haver passat un dia ben profitós (en molts sentits) i fent plans ja, per la propera trobada.
Repetim les felicitaciones a en Carles i l'Elena per l'organització i coordinació d'aquesta sortida.
En la foto oficial hi trobem a faltar en Pepe Figueredo, que va haver de fer la foto per manca del tripode que va oblidar en J.M.
Text: Pep Arisa
Fotos: Ma. Rosa Escorsa, Pep Arisa i Pepe Figueredo
