dilluns, 9 de gener de 2017

ANIVERSARI DE LA MORT DE B.P:


76è ANIVERSARI DE LA MORT DE 
BADEN-POWELL

El passat dia 8 de gener va fer 76 anys de la mort de Robert Baden Powell –B.P. com sempre l’hem denominat els scouts-, fundador de l’Escoltisme.

L’any passat (i ho sentim) ens passà per alt la commemoració del 75è aniversari, un número rodó d’aquells que cal mencionar i recordar. Com que mai és tard, si el propòsit s’ho val, ho fem enguany. 


ELS ULTIMS ANYS DE B.P: 

Quan el 1938, als darrers anys de la seva vida, la fortalesa d’en Baden Powell començà a minvar, retornà – juntament amb la seva muller Olave- a la seva estimada Àfrica. S’instal·laren a Paxtu una petita residència de la població de Nyeri (Kènia) en un indret molt tranquil amb una meravellosa vista de selva fins als cims nevats del Mont Kènia.


Fins i tot en aquest lloc, on s’havia retirat, B.P. continuà mostrant-se actiu escrivint i dibuixant fins que, pocs dies abans de complir 84 anys, el 8 de gener de 1941, morí.

Dels seus darrers moments tenim el testimoniatge d’unes notes tretes del diari d’Olave St. Clair Soames muller d’en B P i Cap Mundial de les noies guies:

"7 de gener. El meu amor va dormir la gran part del dia. Havent dinat, la Germana Ray, asseguda al meu costat, va dir que semblava que estava més greu i probablement no passaria la nit. Respirava pesadament, gairebé inconscient i només movia la mà de tant en tant. Jo em negava a creure que la fi s'acostava. Vaig anar al llit i em vaig adormir."

"8 de gener. A les 2:30 em va despertar la Germana dient "se’n va". Vaig anar a la seva cambra i asseguda al costat del llit em vaig adonar que la vida del meu estimat s'acabava. Estava totalment inconscient, respirant lentament, gairebé absent, pàl·lid i prim. La Germana Ray estava asseguda a l'altre costat del llit, prenent-li el pols -que amb prou feines se sentia-. Al voltant de la 5:00 vaig pensar que viuria aquest dia i me’n vaig tornar al llit a escalfar-me. Vaig besar el seu front i la Germana Ray es quedà amb ell. Jo jeia al llit sense dormint i pendent de la cambra del costat. De sobte, a les 5:45, entrà precipitadament la Germana Ray tot dient:"se'n ha anat".

"Es veia tan dolç i perfecte en la mort com va ser en vida, total i absolutament noble, bo, estimat, meravellós, gran i sense cap defecte."

Baden Powell i Lady Olave
Va ser enterrat dins del Cementiri de Sant Pere del Parc Natural Wajee, a terra en una senzilla tomba, on en una làpida de marbre s'hi posà:

“ROBERT BADEN-POWELL
Cap Scout Mundial
Nascut el 22 de febrer de 1857
Mort el 8 de gener de 1941”

A la mort d'Olave, el 25 de juny de 1977, també hi va ser enterrada amb un retol similar. Des de llavors les seves restes reposen juntes.

I sota d'aquest breu epitafi el signe de final de pista, d'haver arribat al punt final, com a símbol d'haver compler -tots dos- la missió de promoure l'ideal d'una nova joventut per tot el món.


Accès al recinte on hi ha la tomba de Baden Powell i Lady Olave,
 el camí del mig de la fotografia hi mena.

L’ANY 1941, A ESPANYA, LA NOTÍCIA DE LA MORT DE B.P. ES VA GAIREBÉ SILENCIAR.

A l’estat espanyol, en els anys més blau-falangista –i per a molta gent, més negres- del franquisme, la notícia va passar gairebé desapercebuda. Feia molt poc que el règim havia “suspès”, per mitjà d’una circular enviada a tots els governadors civils, l’escoltisme a tot l’estat (1). El moviment escolta tingué de passar, primer a la clandestinitat i –amb el pas dels anys- a una certa i discreta activitat “tolerada”.
Un bon amic scout, en Eduard Candami, ha cercat entre els diaris espanyols de l’època el ressò de la notícia amb la mort d’en B.P; només ha localitzat aquest petit breu en l’ABC:
   

EL DARRER MISSATGE DE B.P ADREÇAT ALS SCOUTS.

Estimats scouts: 

Si mai heu vist el conte “Peter Pan”, recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu discurs de comiat perquè temia que quan li arribés la seva hora no tingués ja temps de fer-lo. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m'estic pas morint, ho faré un d'aquests dies i vull enviar-vos un missatge de comiat.

Recordeu bé que aquests mots seran els últims que sentireu de mi, per tant mediteu-los.

He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cadascun de vosaltres.

Jo crec que Déu ens posà en aquest món tan bell per a ser feliços i gaudir de la vida. La felicitat no s’obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la pròpia carrera, ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-se sa i fort mentre sou nois, perquè pugueu ser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.

L'estudi de la natura us demostrarà com Déu ha omplert el món de bellesa i de coses meravelloses perquè les gaudim. Acontenteu-vos amb el que us hagi tocat i traieu el millor partit d'això. Mireu el costat bo de les coses, i no el dolent.

Però el camí autèntic per aconseguir la felicitat és fent feliç l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat, i  quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no haureu malgastat el temps, sinó que haureu fet tot el que heu pogut. Estigueu “Sempre a punt” per a viure feliços i per a morir feliços, sigueu fidels sempre a la vostra Promesa Scout –fins i tot quan ja hàgiu deixat de ser nois-  i que Déu us ajudi a fer-ho així.


(Trobat entre els papers de B.P. després de la seva mort)



VÍDEO DE L' ENTERRAMENT DE B.P.

Complementem aquesta entrada amb un document històric excepcional: un vídeo amb escenes de l’enterrament de B.P. Cal tenir en compte, al visionar les imatges i veure l’abundància –a més de la família (amb l’esposa i els tres fills), molts escoltes i noies guies- de nombrosos companys d’armes, honors militars i autoritats. El funeral de B.P. va ser un destacat esdeveniment oficial i social. Cal tenir present que B.P. era un militar (Coronel durant molts anys i que el 1907, al passar a la reserva, assolí el grau de Tinent General); que Kenia el 1941 formava encara part de l’Imperi Britànic (no va ser un estat independent fins el 1963) i que B.P. havia sigut distingit, el 1929, pel rei George V com a Baró, amb el títol de Lord Baden Powell of Gilwell. Sense oblidar, evidentment, la fundació i dedicació -durant més de 40 anys- a l'Escoltisme. La nombrosa presencia d’scouts i guies, en el comiat del seu Cap Mundial, n'és un bon testimoni.




NOTA 1.- “Teniendo en cuenta que la Asociación denominada los Exploradores de España tenía por finalidad propia la práctica de distintos deportes, habría de entenderse sometida por entero en su organización y funcionamiento al Comité Olímpico Español, con arreglo al Decreto de 27 de Agosto de 1938, que confiere a este Organismo Nacional, bajo las directrices del Estado, la representación exclusiva del deporte hispano en todos sus aspectos y modalidades; pero como los fines que asigna, a los Exploradores de España el artículo I Q de sus Estatutos se hallan embebidos, aunque con desviaciones en su orientación, en las Organizaciones Juveniles de F.E.T. y de las J.O.N.S., que dedican sus actividades a la formación y exaltación de la unidad del espíritu nacional, mediante la educación moral, física, patriótica y premilitar, basada en los Principios Nacional Sindicalistas; surge la conclusión lógica de que, en los actuales momentos, no solo carece de razón de ser, sino que es incompatible con estos, postulados, una Asociación que, como los Exploradores de España, aplica al cumplimiento de sus fines los principios, métodos y procedimientos del Escultismo universal, en relación y bajo, dependencia de organismos de carácter internacional. En su consecuencia, los Exploradores de España carecen actualmente de personalidad.
Lo que digo a V.E. para su conocimiento y efectos
Madrid, 22 de Abril de 1940.

El Subsecretario de Gobernación (firmado)”