dilluns, 30 de setembre de 2013

CRIDA A LA 41ena SORTIDA XINO-XANO


La Sala


CAMINADA A LA CASA NATAL D’EN SERRALLONGA (LA SALA) I AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L’ EROLA

Data.- Dijous 10 d’octubre de 2013.
 
 
Tipus d'itinerari.- La caminada que us proposem per aquesta sortida transita per una de les valls de la cara nord del Montseny (la que formen, fins a desembocar a la Riera Major, els torrents que baixen del Matagalls i de Sant Segimón). Aquests torrents, que de fet en formen un de sol,  van prenen el nom dels llocs per on passen: de l’Erola, de Montcalvell o de La Sala. L'home, des de temps immemorials, ha aprofitat aquesta vall i tot el que la natura hi ha posat: la força de l’aigua, els camps, prats i boscos de les seves ribes. Així hi podrem anar trobant importants i antigues masies, com La Sala, La Sala Nova o Can Gat. Vells ponts, com el de la Noguerola o el de La Sala, ara objectiu per a les nostres màquines de retratar però utilitzats des de molt antic per al pas de persones, carros o bestiar.
 
Pont de la Noguerola

Arribats a La Sala, dalt d’un petit pujol, podrem contemplar el casal on va néixer –l’any 1594- en Joan Sala i Ferrer, un dels més famosos bandolers del país, conegut com a “Serrallonga”. Prop de La Sala tenim, com una mena de joc, un parell d’indrets per trobar: l’”Arbre Nen” (un gros arbre que te la sensacional forma del cap d’un nadó) i la “Creu de l’avió correu de Casablanca” (instal·lada en memòria de les 6 víctimes de l’accident que patí en aquell lloc, el maig de 1933, l’avió correu –que també portava passatgers- que feia el servei Casablanca–Barcelona-Tolosa de Llenguadoc).
Continuarem, vall amunt, fins a Can Gat, una antiga masia amb un impressionant i “nou” casal d'inicis del segle XX. Passarem per boscos d’alzines, de roures, de castanyers,... acompanyats –per un o altre costat- pel soroll i els salts de l’aigua de la riera. Per això son, les d’aquest costat, les valls més exuberants i fresques del massís.
 
Can Gat, el Turó del Mig, el Turó Gros i, darrera, el Matagalls

Gairebé al fons de la vall, sota els cingles de Sant Segimón, hi ha l’ermita-santuari de la Mare de Déu de l’Erola –patrona de Viladrau-, del segle XVI, lloc on culminarem l’excursió. Amb un gran atri o vestíbul davant la porta de la capella, va ser edificada com a residència d’hivern per als ermitans de Sant Segimón (que hi vivien de l’1 de novembre fins l’1 d’abril) quan el fred feia molt difícil la vida al santuari "de dalt".
 
Santuari de l'Erola

Desfarem el camí fins a La Sala i, per la pista per a vehicles que la comunica  amb “la carretera de Vic”, retornarem al Molí de la Barita.
 
 
Recorregut i dificultat.- Arribarem amb els cotxes fins al pàrking del restaurant “El Molí de la Barita” on els deixarem fins després de dinar.
El recorregut que farem a peu serà:

0,00 km. 0h 00’ .- Aparcament del restaurant “El Molí de la Barita”.
0,40 km. 0h 15’.- Pont de la Noguerola (Lloc on esmorzarem).
1,90 km. 0h 45’.- Alzina de La Sala. A partir d’aquest punt tindrem de localitzar l’”Arbre Nen” (GPS Latitud 41º 50’ 33”; longitud 2º 21’ 54”) i la “Creu de l’avió correu de Casablanca” que son prop de La Sala.

L'"Arbre Nen"

Un avió LATECOERE 28 de la Cia AEREOPOSTALE
 com el que s'estavellà prop de La Sala el maig de 1933

2,30 km. 1h 10’.- La Sala / La Sala Nova.
2,50 km. 1h. 25’ – Roureda de Can Gat (el mapa de l’Alpina hi marca en aquest lloc una “Creu”, podria ser la de l’avió).
3,50 km. 2h 00’.-  Ermita de Nostra Sra. de l’Erola. Iniciem el retorn.
4,50 km. 2h 30’.-  La Sala.
6,50 km. 3h 10’.-  Carretera de Vic.
7,00 km. 3h 20’.-  Restaurant “El Molí de la Barita”.

El recorregut total és d’ uns 7 km i el temps estimat per a fer-lo, sense parades, d’ unes 3 h 20’. El desnivell acumulat és de +/- 235 m. La dificultat de la sortida és, amb alguna curta pujada, baixa.


Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l'excursió, al Restaurant “ El Molí de la Barita” a la carretera de Seva a Viladrau (carretera de Vic, km 4) de VILADRAU, telèfon 938 849 162. El preu del menú  és d' 11,50 euros (IVA inclòs).
 
El Molí de la Barita.
 
Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives, en Josep Mª i la Montse la llet i el cafè,  l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre, la Montserrat i/o la Mª Rosa el pastís artesà i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola. Tot i que, en el tema de pastissos, no hi ha cap obligació reglamentària que us obligui a fer-los... però sempre seran ben rebuts !!!
Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu, barrets i protecció solar i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.
 
 
Lloc i hora de trobada.-  Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, sisplau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport, els “punts de concentració” a Barcelona i l'hora de trobada. El "repartiment" final l'anirem comunicant directament als assistents per correu electrònic.
 
 
Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 7 d’octubre, trucant o escrivint un correu a en Josep Mª, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de  confirmar, al restaurant (on tindrem de trucar-hi el dimarts –doncs els dimecres tanquen-) el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar i organitzar el transport fins al lloc de l’excursió.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 41ena XXR

Aquest dijous sembla confirmar-se el que ja vaig pronosticar ara fa una setmana; “Ho sento, els mapes del temps a nou dies vista, diuen que el dijous 10 plourà. Mansament, però plourà.” – Deia en un correu enviat a la colla xino xanera.
Però la bona notícia és que començarà a ploure un cop ja estarem aixoplugats. Per tant, cal esperar que si el restaurant no pateix goteres, no ens mullarem. Això si, pot ser que en el viatge de tornada ens calgui més cura amb la conducció.


Pronòstic pel dijous 10:
A les vuit del matí pel camp de la nostra excursió la temperatura rondarà els 6º, el vent serà de Garbí (SSO) de força 2, carregat per tant d’humitat és a dir molt moderat però que anirà empenyent per les valls, muntanya amunt fins que les capes superiors més fredes propiciaran que finalment plogui. Aquest vent, com que ve del sud i rotarà a Ponent no serà fred, per tant si els clars del cel superen als núvols, el sol combinat amb l’humitat del 85 – 90 % farà que cap a l’hora de dinar, la temperatura arribi al voltant dels 20º



Conclusió: Farem bé d’agafar roba impermeable i/o paraigües i cobrir-nos de successives capes d’abric, com per exemple, samarreta de màniga curta, “pullover”, i caçadora, per poder anar pelant com una ceba a mida que augmenti la temperatura ambient. Les noies podran recórrer a la socorreguda “rebequeta”.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS


J.M.

ACTUALITZACIÓ
De les nou hores del dia nou:

A la fi NO PLOURÀ!!

Sembla ser que el model matemàtic que pronostica el moviment de l'atmosfera, circula amb retard (com la RENFE) i que les pluges, si n'hi ha, seran cap el vespre. En tot cas pel que fa a la conclusió del comunicat anterior, no hi ha variació. Reitero el consell de vestimenta.
J.M.