ART I ESCOLTISME (9)

Puja rapit !... Que venen els gendarmes !!

ALAIN SAINT-OGAN

Alain Marie Joseph Paul Louis Fernand Lefebvre Saint-Ogan, aquest era el seu nom de naixement, però ell sempre –suposem que per raons pràctiques- es va fer dir Alain Saint-Ogan; va néixer a la ciutat francesa de Colombes el 7 d’agost de 1895.

Un any després de venir al món en Alain, tota la família es va desplaçar a Egipte on el pare havia sigut anomenat redactor en cap del diari L’ Étendard égyptien.
Retornats d’Egipte, Alain potser seguin l’exemple del seu pare creà, l’any 1910 quan ell tenia només quinze anys, una revista bimensual que portava el títol de Le Journal des deux mondes.

Tambè el 1910 debutà, com a il·lustrador, al diari Le Matin mentre encara freqüentava l’ Escola Nacional d’Arts Decoratives de Paris.

Desprès de la Primera Guerra Mundial, on lluità amb l’Exèrcit francès als Balcans, reprengué la seva carrera de dissenyador gràfic col·laborant, del 1918 al 1922, a L’Echo de Paris i, del 1918 al 1929, a L’Intransigeant. Ajudà, en diferents feines d’il·lustració al també dibuixant i escriptor Benjamin Rabier (1864-1939), un dels pioners dels dibuixos animats. Hàbil caricaturista treballà, també, a La semaine de Suzette on, a més, es va fer càrrec de la publicitat.

El maig de 1925, hom li proposà l’ il·lustració de la darrera pàgina de Le Dimanche il·lustré (suplement dominical del diari L’Excelsior) on hi creà  la sèrie per a joves Zig et Puce; dos nois amb ganes d’aventures al quals s’unirà ven aviat el pingüí Alfred. Aquests protagonistes van ser els primers personatges d’una historieta francesa en fer servir, de forma regular, el característic núvol o globus de text en els diàlegs. (1)

Continuà amb nous personatges de còmic com Mitou et Toti (1932-1933 a Le Dimanche il·lustré), l’ós Pròsper (a partir de 1933 a Le Matin), Monsieur Poche i Touitoui (des de 1934 a Cadet Revue).

En paral·lel amb la seva feina d’il·lustrador, Alain, reprengué la seva tasca periodística esdevenint el redactor en cap de Cadet Revue del 1933 al 1939.

Durant la Segona Guerra Mundial i la corresponent invasió de França per l’exèrcit alemany, Saint-Ogan formà part de la resistència contra el nazisme. És en el decurs de la guerra quan Alain col·laborà, amb algunes il·lustracions seves, en la revista Sois Pret (Sempre Apunt) dels Éclaireurs Unionistes de France, aleshores a Vichy. I, d’una manera especial, en una sèrie de 10 postals promocionals que, l’any 1941, va fer per a aquesta mateixa organització scout. Us les mostrem amb el lema o crida que acompanyava cadascuna d’elles. Son uns dibuixos plens de detalls i francament engrescadors –possiblement fets per encàrreg, ja que tot i ser un pel ironics, s’aparten del seu característic, caricaturesc i particular estil-.

Estimes els animals ?

Aquest mateix any 1941, Alain Saint-Ogan esdevingué redactor en cap de la revista juvenil Benjamin, editada a la zona anomenada de la França Lliure, en la qual hi publicarà una nova sèrie de dibuixos Troc et Boum.

Alguna vegada has participat en un foc de camp ?

Un cop acabada la guerra Saint-Ogan, ja amb 50 anys d’edat, és elegit president del Sindicat de Dissenyadors de Revistes per a Infants, continuant les historietes dels seus personatges clàssics i d’altres de nous en diaris o revistes de gran tirada com  France-Soir Jeudi (1947), Jeudi Matin (1949-1950) o Parisien libéré (1948-1953). Participà en diversos programes regulars de Radio Montecarlo i de Radio Andorra i escribí diferents llibres dos d'ells autobiogràfics.

Has jugat mai a la lluita pel foulard ?

Els anys seixanta del passat segle, la seva obra començà a entrar en l’oblit –tot i que com ja hem dit a la nota (1) va ser llavors quan es publicà per primera vegada a les revistes infantils en català- i Saint-Ogan patí unes certes dificultats financeres. En Michel Régnier -conegut com a Greg- dissenyador i escenarista admirador de Saint-Ogan que era, aleshores, redactor en cap de la revista Tintin li proposà publicar en aquesta revista noves aventures d’en Zig et Puce. Alain Saint-Ogan, lògicament, acceptà però la sobtada amputació d’una cama, dificultà la seva creació artística que limità a la seva col·laboració –amb un simple acudit- al diari Le Parisien libéré. Saint-Ogan cedí la sèrie d’en Zig, Puce i Alfred a Greg.

La Promesa Scout

L’any 1973 contragué una llarga i greu malaltia de la qual morí, a Paris, el 22 de juny de 1974. Desgraciadament no va poder veure el llibre homenatge que diversos estudiosos, amics i companys dibuixants van fer sobre el conjunt de la seva obra i que es va editar l’octubre d’aquell mateix any (2).

Perquè no fas una bona acció cada dia ?

NOTES.-

(1)  A l’estat espanyol aquesta sèrie d’historietes d’en Zig, Puce i Alfred és publicà, per primer cop, amb el nom de Zig y Zag al suplement infantil Ki Ki Ri Ki de la revista El Hogar y La Moda, entre els anys 1930 i 1933. En català, tinguérem d’esperar, fins el 1969, quan van començar a aparèixer a les pàgines de la revista L’Infantil  amb el nom de Xic, Puça i Alfred. Tot i que la revista infantil, en català,  Virolet ja publicà (com reproduïm en aquest mateix espai) dibuixos d’en Alain Saint-Ogan en el número 179, del 6 de juny de 1925.

(2)  Zig et Puce au XXIe siècle – Hommage à Alain Saint-Ogan. Pierre Couperie, Henri Filippini, Édouard François, André Franquin, René Gosciny, Michel Greg, Maurice Fleurent, Hergé, Claude Legallo, Claude Moliterni, Albert Uderzo et Claude Saint-Ogan.  Ed. Hachette. Paris, Octobre 1974.

Sabries salvar a algú ?

Si acampes amb nosaltres no has de tenir por de l'aigua.

Si sabessis el divertit que es ser scout ?.

Vols aprendre a fer un bon dinar ?

Vols aprendre a trobar el cami ?