ART I ESCOLTISME (11)

MICHEL TACQ (“MiTak”, “Balou” i “Mitacq”)

Michel Tacq va néixer a la ciutat belga d’Uccle el 10 de juny de 1927. La seva infància va transcórrer entre la població valona de Farciennes, on el seu pare hi tenia una foneria, i Brussel·les on cursà els estudis primaris a l’ Institut Saint-Marie de Schaerbeek. Quan tenia deu anys començà ja a dibuixar historietes als seus quaderns escolars.

Després d'una estada a França, els primers anys de la Segona Guerra Mundial, va tornar a Farciennes el 1942 on va fer un curs de disseny industrial a l’ internat dels Capellans de Treball de Charleroi. Michel publicà setmanalment, en el mural d’aquest internat-escola, una historieta d’una mena de Tintin de la seva creació: Tam-Tam (1).

Al 16 anys, Michel havia entrat als scouts, concretament a l’agrupament Saint Alène del sud de Brussel·les, integrat dins la Federació dels Scouts Catòlics de Bèlgica. El seu tòtem era Tucan –un tipus d’ocell- Voluntariós.

 

Un cop acabada la Guerra Mundial assistí, durant sis mesos, a l’Acadèmia de Belles Arts de Saint-Luc de Brussel·les però va haver de deixar els estudis per anar a treballar, durant un any i mig, amb el seu pare i germans com a pintor-decorador de parets per tal de contribuir a la subsistència familiar. Michel aconseguí, aquells anys, trobar temps per a treballar, estudiar (a partir del 1954 i durant cinc anys, anà perfeccionant la seva tècnica amb cursos nocturns de dibuix i pintura a l'Acadèmia de Saint Gilles) i els escoltes. En aquesta mateixa època, a més de fer de cap de Llobatons (Balou) col·laborà activament en la il·lustració de nombroses revistes scouts (Plein-Jeu, Carnet du Louveteau, En route !, Carrefour des routiers,...) i llibres com el conegut i traduït manual escolta, Pistes (2).

Aquells anys, Michel Tacq tenia ja decidit que volia dedicar-se, professionalment, a la il·lustració, la creació i l’animació gràfica. Per això anava de redacció en redacció de revistes juvenils: Petits Belges (1948), Bravo (1948), L'Hebdomadaire des Grans Récits (1948), Tintin (1950) o Spirou  per tal d’anar aconseguint petites feines.

L’any 1951 contactà amb l’agencia World’s Press d’en Georges Troisfontaines, empresa que proveïa a la revista Spirou de dibuixants i personatges de còmic; va ser un pas important. Per mitjà d’aquesta agencia va dibuixar per a Spirou –amb el pseudònim de “Balou”- una vintena d’historietes de la sèrie divulgativa Històries de l’Oncle Paul (3) seguint els guions d’en Octave Joly. A partir de 1953 il·lustrà, també, algunes pàgines didàctiques del Coin du petit curieux (Racó de la curiositat) d’aquesta mateixa revista. Paral·lelament va fer els dibuixos del tercer llibre, Seul maitre à bord, de la col·lecció juvenil  “Marabout-Junior” escrita i editada pel seu col·lega i amic scout Jean-Jacques Schellens.

Michel Tacq tenia pensat ja des de l’any 1948, quan dibuixava a la revista Plein-Jeu, fer una historieta amb el personatges i les aventures d’una patrulla scout. Ho tornà a plantejar pocs anys mes tard, presentant una proposta concreta, però el que aleshores era cap de redacció de la revista –Jean-Jaques Schellens- la hi tornà amb la següent nota: “Els barrets i les cares son massa llargs !. Els cinc scouts membres de la patrulla, no tenen rés a veure amb els “bons nois” dels dibuixos d’en Joubert !. Esmena-ho, sisplau !” (4). Va ser llavors quan Mitacq –potser aprofitant allò de la germanor escolta- decidí passar tres setmanes a casa del tambè scout i il·lustrador francès Pierre Joubert per tal de que aquest li ensenyés el seu estil de dibuix (5).

Mitacq, a finals del 1953, proposà al cap de World’s Press, Georges Troisfontaines, un projecte d’historieta de la Patrulla scout amb un guió fet pel seu amic Jean-Jaques Schellens; Troisfontaines l’acceptà en principi, però encarregà el guió a l’experimentat Jean-Michel Charlier (autor d’altres personatges de còmic com Buck Danny) que recomposà en part la Patrulla. Finalment, el 25 de novembre de 1954, al número 867 de la revista Spirou van aparèixer les primeres pàgines de La Patrouille des Castors amb una història que portava per títol El misteri de Grosbois. Seria el començament d’una llarga i fructífera  col·laboració entre Mitacq i Jean-Michel Charlier: publicaren a Spirou, des del 1954 fins el 1979, 22 episodis-àlbums de La Patrulla dels Castors. Els scouts d’aquesta Patrulla, el noms del quals eren els dels seus tòtems (Poulain el ferm cap, Faucon l’intel·lectual, Chat l’intel·ligent, Tapir el tripaire que mai quedava tip i el més petit l’innocent i emprenedor Mosca), portaven el fulard groc i blau de l’agrupament Saint Alène d’en Mitacq  on aquest era, aleshores, Balou dels llobatons. (6)

El 1957, Mitacq i el seu company a la redacció de Spirou Yvan Delporte acudiren al 9è Jamboree Mundial que es celebrà a Anglaterra i publicaren un reportatge d’aquest esdeveniment a la revista. En aquesta època, Mitacq il·lustrà també diversos exemplars de la revista Trefle d’Aventure de les Guies Catòliques Belgues. Confeccionà, així mateix, la portada del llibre Maragdes de Colòmbia de la col·lecció scout Signes de Piste.

A partir del 1979, Jean-Michel Charlier ofegat per nombrosos compromisos professionals deixà, d’acord amb en Mitacq, de fer el guions de La Patrulla del Castors. Michel Tacq amb la col·laboració, com a guionista, del seu company a Spirou Marc Wasterlain, aprofità per a actualitzar la sèrie ; incorporant-hi personatges femenins i donar una visió més moderna a les aventures dels seus scouts, convertint-los en una mena de "lluitadors" contra les dictadures africanes, els traficants o les industries que malmeten el medi ambient. Amb Wasterlain, Mitacq va fer vuit episodis mes, arribant La Patrulla dels Castors, amb quaranta anys de vida, a publicar un total de trenta àlbums.

Els dibuixos del primer àlbum, El misteri de Grosbois, estan clarament marcats per l’estil d’en Joubert ; amb la segona aventura publicada, El desaparegut de Ker Aven, és pot apreciar ja una etapa de transició i és a partir del tercer episodi, El misteri de la casa solitària, quan l’estil propi d’en Mitacq es manifestarà ja amb plena llibertat. El seu costat més scout reapareixerà, amb claredat, a la quarta entrega, Darrera la pista de Mowgli on el, llavors, cap de llobatons s’inspirà en diferents episodis de El Llibre de la Selva d’en Kipling. Mitacq perfeccionà progressivament el seu estil, madurant la seva tècnica amb el pas dels anys, aconseguint unes composicions cada cop més riques i complexes que donaven força a la narració; complementada, sempre, amb un minuciós treball de documentació.

Les aventures dels Castors transcorrien en diferents escenaris: les runes d’una abadia, els boscos dels Alps, el cor d’ Àfrica, les grutes dels Pirineus, l’Índia misteriosa, la Camarga, les catacumbes de París, els deserts de l’Aràbia, les profunditats de l’oceà, ... Eren narracions molt ben construïdes, rigorosament dibuixades i amb una combinació molt aconseguida d’emoció i humor que mantenia l’interès del lector al llarg de tota la historieta.

Tot i que La Patrulla dels Castors ha estat la sèrie que més fama ha donat a Mitacq, aquest creà d’altres personatges. El 1959 nasqué per a la revista Pilote, amb guió de Jean-Michel Charlier, Jacques Le Gall un intrèpid adolescent que es proposà resoldre alguns misteris contemporanis (tresors nazis o dels Templers, aventures a països exòtics, traficants a la Mediterrània,...). El 1960 sortí del seu llapis, amb guió d’en Yvan Delporte, La Patruille des Zoms on, per mitjà d’uns animalons –uns autèntics castors-, auto-parodià els Castors scouts. Finalment, com una mena de divertiment creà, el 1968, un nou personatge Stany Derval un periodista, motorista i aventurer les histories del qual publicarà, fins el 1979, a Spirou.

Mitacq continuà col·laborant amb Spirou, en nombrosos números especials o de vacances, i en La Patrulla dels Castors fins que les forces li ho van permetre. Dibuixant discret, amic dels seus amics, noi-scout, cap scout i pare d’ scouts, mantingué el contacte amb l’escoltisme durant tota la seva vida.

Michel Tacq va morir a conseqüència d’una greu malaltia, el 22 de maig del 1994 a la localitat belga de Loverval, quan havia començat a treballar en el que tenia de ser el volum número 31 de La Patrulla dels Castors.

NOTES.-

(1)  Signà aquests dibuixos amb el pseudònim “MiTak”. Un impressor local que a la vegada era membre del patronat de l’escola, José Henin, va publicar-li –aprofitant un estoc de paper inutilitzat- els dos primers àlbums d’aquest personatge, amb uns dibuixos senzills, encara ben naïf: Les Voyages de Tam-Tam (1944) i Tam-Tam fait la guerre (1945). Trenta pàgines, en blanc i negre i la coberta en colors; en un any en van fer una tirada de 20.000 exemplars. Per començar, no estava gens malament. La tercera entrega Bataille d’Afrique, tot i estar enllestida, ja no es va imprimir. Michel Tacq, però, no es desanimà, aconseguí un nou editor -De Beiaard- per al seu personatge que, el 1946, li va permetre rellançar Tam-Tam a una aventura de ciència-ficció, Allô... étoile du matin ?...

(2)  L’any 1950 Mitacq va fer el seu primer i gran treball com a il·lustrador, la coberta i molts dels dibuixos interiors d’aquest manual, Pistes, editat per la Federació dels Scouts Catòlics Belgues i adreçat als scouts per tal de que aquets poguessin millorar el seu nivell i aconseguir els “badges” de la primera i segona classe. De la edició en espanyol del manual Pistas: el scout en su patrulla –Ediciones Don Bosco. Barcelona 1964- hem reproduït, per a aquesta entrada, alguns dels dibuixos d’en Mitacq sobre tècniques scouts.

(3)  Les belles històries de l’oncle Paul eren una sèrie d’històries verídiques que es van anar publicant a la revista Spirou des del 1951 fins el 1982. Son historietes de 1 a 6 pàgines on es descriu la vida d’una persona cèlebre, un invent, un fet destacat de la història o, senzillament, una història dins la Història. Un home gran i culte, l’oncle Paul, aprofitava qualsevol trapelleria, fet casual o comentari dels seus nebots, per a relacionar-ho i explicar-los una història real. La sèrie va ser creada per Eddy Paape i Jean-Michel Charlier i, continuada per en Octave Joly. Els dibuixants, no van ser sempre els mateixos: Paape, Attanasio, Follet, Graton, MiTacq –que com hem dit signà “Balou”-, Forton, Funcken... i alguns no identificats.

(4)  Convé recordar que, llavors, els dibuixos de scouts fets per en Pierre Joubert eren tot un referent dins l’escoltisme de l’època. Podeu veure l’entrada d’aquesta mateixa sèrie, ART i ESCOLTISME (6) dedicada a en Pierre Joubert.

(5)  En aquesta estada, l’any 1953, a casa dels Joubert, Michel Tacq va fer servir com a model el segon fill, Michel, del seu mestre i amfitrió; el rostre del qual va utilitzar també de base per a un dels personatges de la futura Patrulla dels Castors: Mosca.

(6)  El número 17 (abril del 1963) de la revista infantil Cavall Fort començà a publicar, fins al 1977, el primer episodi de La Patrulla dels Castors, en versió catalana de Joaquim Carbó.  El seu èxit a la revista només va ser igualat pel que va assolir Jan i Trencapins i els populars Barrufets (també nascuts a Spirou). A mes, es van publicar set aventures de La patrulla dels Castors en forma d’àlbum dins de la col·lecció “Anxaneta” (1964-1968), promoguda pel mateix editor de Cavall Fort. La versió en castellà, que intentà la delegació a Barcelona de la mexicana Editorial Novarro el 1979, només publicà dos nous àlbums, Veinte mil millones bajo tierra i El Demonio, dels onze previstos. L’any 1987, l’Editorial Complot reeditaria, en català, Darrera la pista de Mowgli, exhaurit de feia temps, i una nova aventura El traidor de Royalmont.

Número de Spirou d'homenatge a Mitacq desprès de la seva mort