EN OSCAR DEL VALLE ENS HA DEIXAT

 

En Oscar en una trobada amb companys del Clan, l'any 2012.

ENS HA DEIXAT EN OSCAR DEL VALLE

Fa poca estona una trucada telefònica d’en Josep Lluís Lirola, ens ha donat la notícia: El nostre vell company i primer cap del Clan Ós Gris, l' Oscar del Valle havia mort....

En Marc, un dels fills de l’Oscar -que coneix la bona amistat i continuada relació d’en Josep Lluís amb el seu pare- li ha comunicat per email.

En el missatge prega que, donada la situació, el disculpem per no haver-nos-ho pogut comunicar fins avui. La mort es produí el passat dimarts 31 d’agost i l' acte de comiat es celebrà ahir, dia 2.

La mort esdevingué a Salou on en Oscar -tant actiu i esportista ell...- estava fent una excursió en bicicleta. Un sobtat i malaurat infart se’ns el endugué.

L’Oscar va néixer fa 77 anys a l’Argentina, concretament a Buenos Aires. Visqué la seva joventut a Mèxic (Districte Federal) fins que, a primers de l’any 1963, es traslladà a Barcelona. En la seva estada a Mèxic havia estat membre dels scouts d’aquell país i, per aquesta raó, un cop aquí contactà ben aviat amb el scouts d’Espanya, concretament amb l’agrupament Santíssim Redemptor. El Cap del “Grup” era, llavors, en Sebastià Saperas i el de la “Tropa” en Joan Charlez... ens recordava, en una trobada amb ell, el març de 2012.

El record que tenim d’en Oscar (cal pensar que quan la majoria de nosaltres teníem 14 o 15 anys als nois de 18 o 19 els veiem “molt grans”...) és el d’un xicot alt, ben plantat, seriós... que ens parlava meravelles sobre l’organització i recursos tècnics i materials dels scouts mexicans,... Un cap responsable però, alhora (segons recorden alguns dels companys més veterans com en Josep Lluís o en Llorenç,...) extravertit i amic de la gresca i el sarau... quan n’era el moment:

“Clan Oso Gris... somos buenos muchachos,

nunca a nadie queremos molestar,

però, si acaso nos incitan,

soltamos a OSCAR i el lo arreglarà...”

(Primera estrofa de l'informal himne del Clan d’aquella primera època que fa poques hores, en motiu d’aquesta inesperada notícia, en Llorenç ens ha recordat).

La majoria de membres del Clan Os Gris, l'any 1963.
L'Oscar, el Cap, al mig del grup

Detall

L'agrupament Santíssim Redemptor l'octubre de 1964.
 L'Oscar és l'abanderat al costat del pare Gamissans

A Barcelona en Oscar hi estudià medicina i ha exercit, com a metge, a l’Hospital de la Vall d’Hebron des del 1974 fins a la seva jubilació.

La capacitació i experiència escoltista d’en Oscar determinaren que l'octubre de 1963, fos un dels principals promotors i el líder triat per a posar en marxa dins l’agrupament una nova unitat –el Clan- capaç d’aglutinar i mantenir dins del Grup als scouts més ganàpies. Repte que assumí i aconseguí sobradament. Ell en va ser el primer Cap de Clan.

El mes d’octubre del 1964, cedí la responsabilitat de Cap de Clan a en Ramón López i començà a gestar –amb en Enric Ribas- la creació d’un nou agrupament escolta: el Moctezuma II , malauradament, de curta vida.

Sempre, d’una o altra manera, l’Oscar ha estat en contacte amb l’escoltisme -un dels seus fills ha estat dirigent de l’Agrupament Roland Philips i el mateix Oscar ha participat, periòdicament, en actes i trobades d’antics scouts.

Trobada-xerrada d'antics escoltes al local de l'agrupament Mas Guinardó,
 organitzada pels Scouts i Guies Adults de Catalunya - SIGAC. Maig de 2019.
L'Oscar és el segon a la dreta de la fotografia. (Foto SIGAC) 

Darrera trobada amb l'Oscar (a la dreta de la foto) en un Esmorzar de Forquilla del Clan Os Gris
 a Premià de Mar, el 4 de juny del 2019.

Tots, un dia o altre, arribarem al final de la nostra ruta: a aquell darrer  “final de pista” -un cercle i un punt al mig- que en BP comentava en el seu darrer missatge:

“... El camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliç a l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat i, quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu “sempre a punt” per a viure feliços i per a morir feliços, sigueu sempre fidels a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us hi ajudarà.”

El bon company i amic Oscar -tot i que tots considerem que encara no era el moment- ha arribat al seu “final de pista” fidel i complint aquest compromís. Ben segur que, amb el seu somriure murri, ens està esperant a l’Etern Campament.

Que la terra et sigui lleu, Oscar. El nostre més sentit condol a la família.

 

ELS BENEFICIS DE CAMINAR

 

La nostra darrera sortida Xino-Xano, el març del 2020, a la Penya del Moro 

La pandèmia amb les seves restriccions i, en alguns de nosaltres, d’altres problemes de salut ens han mantingut -per força- limitats en les nostres passejades.

Tot i així, sovint per prescripció facultativa, hem anat fent petites passejades pels respectius barris o, ja aprofitant les “escapades” de l’estiu, per la natura que envolta les nostres segones residències o els indrets on hem anat de visita.

I és que caminar, per la natura o -si no en tenim més remei- pels parcs, carrers i places de la ciutat, és un plaer i una necessitat vital per a molts de nosaltres.

Feia temps que, entre els vells documents que guardo a l’ordinador, tenia aquests apunts que -ara per casualitat he retrobat- i que, penso, poden ser interessants de reproduir al nostre Blog. El que hi diu ho sabem tots i totes, però no estarà de més recordar-ho.

Ben aviat, segur, tots plegats o en grupets (“bombolles”) més reduïts, podrem trobar la manera de reemprendre les nostres -en un o altre format- caminades “Xino-Xano”. No en tingueu cap dubte. 

Ens caldrà doncs, quan això arribi, no haver perdut "la comba" i estar ben entrenats... El qui avisa no és traïdor... he, he.

 

Els deu beneficis de caminar

Caminar ajuda a mantenir una respiració constant més saludable, millora la circulació sanguínia i ens ajuda a mantenir-nos en forma. Però també pot afavorir en el desenvolupament dels nostres sentits.

1.   És molt fàcil de practicar

És una activitat física bàsica pels humans, que ha permès alliberar els braços i poder aguantar objectes. Caminar és un comportament innat que s'adquireix progressivament de forma natural. I, en adults sans, és una manera excel·lent de fer esport i apta per a totes les edats. 

2.  Ajuda a respirar millor per oxigenar el cos

Quan es camina en un entorn agradable, aprenem a estar atents a la respiració, a fer-ho profundament i a notar com oxigenem el nostre cos. Mentre tot el cos es mou, l'oxigen arriba a través de la sang i dóna energia als nostres músculs, millorant la capacitat pulmonar i cardiovascular. D'altra banda, caminar permet gaudir de l'aire lliure.

3.  Millora la nostra condició física

Moltes vegades ens oblidem que caminar és bo per l'organisme. Ajuda a combatre malalties, millora el sistema immunològic, la densitat i la qualitat dels ossos, augmenta el flux sanguini i el nostre nivell d'energia, millora l'agilitat i estimula el creixement dels més petits. A més, preveu el desenvolupament de malalties metabòliques i cardiovasculars -com la diabetis i la hipertensió- i manté la funció de les articulacions. També és una de les formes de prevenir el sobrepès i l'obesitat. 

4. Estimula els sentits mentre gaudim de l'entorn

Quan es camina, s'aprèn a utilitzar els cinc sentits. Per exemple, olorar les flors, sentir l'aire a la pell i escoltar el vent entre les branques, completen la nostra experiència sensorial. 

5. Estimula el cervell amb els elements de l'entorn

Mentre caminem, també aprenem a conèixer d'una manera diferent els elements del nostre entorn, ja sigui urbà, semi urbà o rural. Estimulen la nostra creativitat i imaginació, descobrint tot allò que normalment no apreciem. Encara que es faci el mateix recorregut, sempre es poden descobrir nous aspectes, com la llum (que canvia en funció de l'estat del cel o les diferents hores del dia), la flora que és diferent segons les estacions de l’any o el moviment dels núvols. 

6.  Afavoreix a la cooperació i millora la comunicació 

Fer activitat física en família o en petits grups afavoreix aspectes com la cohesió familiar o de la colla, la comunicació i la interacció, així com la transmissió de valors com la perseverança, la cooperació i el treball en equip.

7. Ens fa sentir millor físicament i anímicament

L'activitat motora és necessària perquè un se senti bé. Després de fer esport, es tenen més ganes, més força i ànims per continuar les nostres activitats quotidianes. Caminar millora la sensació d'energia, l'autoestima, la capacitat de relacionar-nos amb les altres persones i de treballar en equip. En conclusió, ens ajuda a tenir una visió més positiva de les coses. Per algunes persones, un passeig també suposa una oportunitat per meditar i desconnectar. 

8. Ens relaxa i permet descansar millor

Caminar ajuda a reduir els símptomes físics de l'estrès. Afavoreix la relaxació de la musculatura i la ment, de manera que després el cos descansa millor i el nostre son és més reparador.

9. Ens ensenya a planificar

Aquesta activitat es pot convertir en un costum (això ho sabem prou bé el qui fem -millor dit, fèiem- les sortides xino-xano). No ens ho hem de prendre com una obligació, sinó com un plaer. Es pot preparar una sortida, tenint en compte els elements bàsics de la comoditat i seguretat com, per exemple, utilitzar el calçat adequat i la roba més còmode. També s'ha de tenir en compte que les primeres hores del matí i les de la tarda, són les més adequades per evitar insolacions i que tot l’any (procurant evitar el mesos de calor o fred més intensos) es d’agrair passejar per la natura.

10. Incorpora nous hàbits per compartir en família o entre els amics.

Finalment, caminar és una de les activitat saludables que es pot fer en grup i que permet difondre un estil de vida saludable. Si els pares transmeten als seus fills la il·lusió de fer determinades activitats físiques, com caminar, ho identificaran com a bons hàbits. Aquest tipus d’activitat afavoreix i estimula, així mateix, el plaer d’anar coneixent o descobrint nous indrets i anar potenciant i consolidant la companyonia en el grup.

Tots i totes ho sabem, a veure si aviat ho podem anar experimentant.

Salutacions i molts ànims !!!