CRIDA A LA 25ena SORTIDA XINO XANO

PASSEJADA PELS PEUS DEL TURÓ DE L’HOME

Data.- Dijous 12 d’abril del 2012.

Tipus d'itinerari.- L’objectiu d’aquesta sortida és conèixer un dels racons més tranquils del Montseny. La sortida ens permetrà visitar, a peu de carretera, el petit nucli de la Costa del Montseny amb l’església de Sant Esteve del segle XII, el seu comunidor, el campanar amb una escala d’accés externa i  una bella panoràmica de la vall de la Tordera. Arribats, amb el cotxe, fins a la plana del Coll a tocar de Fontmartina iniciarem la ruta a peu per un paratge, als peus del Turó de l’Home, regat per rierols (“sots” se’ls anomena al Montseny) envoltats de vegetació. L’itinerari segueix per un camí, de suaus pendents, tot travessant alguns dels elements paisatgístics i patrimonials més característics i típics del Montseny: alzinars, vells castanyers, una antiga perxada, cabanes de carboners, un forn de pega i el Sot de l’Infern on, possiblement -després de les anunciades plujes de Setmana Santa-, podrem gaudir del so i les imatges de l’aigua en moviment.  

Sant Esteve de la Costa del Montseny

Recorregut i dificultat.- El recorregut és una ruta circular, senyalitzada (amb fites de color groc), de 3,5 km que surt i retorna de l’aparcament i font de la Plana del Coll. El desnivell acumulat es de 165 m. La dificultat  baixa. El temps de caminada, sense comptar les aturades, és d’1h 30’. L’itinerari comença, com ja hem dit, a la Plana del Coll (936 m) on deixarem els cotxes i esmorzarem. El camí, desprès de passar pel càmping de Fontmartina,  puja suaument fins arribar al lloc conegut com “els castanyers vells”, una clariana amb tres vells castanyers de troncs curts, buits i gruixuts. El camí s’endinsa dins un espès alzinar tot travessant un parell de torrents. De sobte el paisatge canvia, les alzines van deixant pas als castanyers, senyal que arribem a “la perxada”, una castanyeda explotada tal i com es feia antigament per a obtenir-hi “perxes”. Continuarem  fins al Pla de la Pomera, lloc on s’ha reconstruït una vella cabana de carboners, per a baixar tot seguit, passant per un antic forn de pega, fins el Sot de l’Infern. En aquest obac indret les falgueres i la molsa entapissen el sol i les roques a la vora del torrent tot formant, amb l’aigua i el frondós bosc de ribera, un ombrívol i harmònic paratge. L’itinerari continua, en suau pujada, fins arribar de nou al punt de sortida.

Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l'excursió, al restaurant “La Parra”, carrer Major 137 de Sant Celoni, on ja ho varem fer en una altra excursió. Tenen un menú a un preu -sense extres- d’ 11euros.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi, l'Elena les olives, els Serena/Bosch el cafè, en Llorenç "les gotes" i en Carles les tasses de “disseny” i el sucre. Roba i calçat adequats al dia que faci i els bastons (aquells que ho vulguin). En funció del temps no oblideu la capelina i/o el paraigua. Encara que, el dijous 12, plogui, sortim !!!!!. Alguna cosa farem, si plou molt, fins l’hora de dinar.

Lloc i hora de trobada.- Com que la “logística” de transport es amb cotxes, tindrem els tres tradicionals punts de trobada: els companys/a del Maresme (en el lloc i hora que ells decidiran), els de l’Hospital (nou) de Sant Pau i els de Travessera xamfrà amb Llepant (aquest dos últims es trobaran als punts d’origen a les 8h del matí). El lloc i hora prevista, on tots confluirem, serà al restaurant (que els dijous és tancat) que hi ha al poblet de la Costa del Montseny, a les 9h 30’ del matí (porteu el telèfons mòbils connectats i a mà per si és el cas...). Per arribar a la Costa del Montseny tenim de sortir de Sant Celoni i quan arriben a la rotonda amb els trencants cap a Santa Fe o a Mosqueroles i La Costa del Montseny tenim d'agafar aquesta última carretera. Des d'aquest punt fins a la Costa hi ha uns 9 km. Els cotxes i els excursionistes que hi aniran en cada vehicle ja els concretarem, en funció dels assistents, per Internet.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins el 10 d’abril, trucant o escrivint un correu a en Josep Lluís que és qui coordina aquesta sortida, més que rés per tal d’organitzar el transport i confirmar el nombre de comensals al restaurant on dinarem.

TROBADA AMB UN DELS FUNDADORS I PRIMER CAP DEL CLAN ÓS GRIS

OSCAR DEL VALLE

El passat 27 de març, en Josep Lluís, un dels membres del COMECLOG (Comissió per a la recuperació de la Memòria del Clan Ós Gris) tingué una trobada amb en Oscar del Valle, fundador i primer cap del nostre Clan.

Ens ha comentat en Josep Lluís, que va ser una retrobada molt emotiva pel fet de que feia més de quaranta anys que no es veien. Asseguts en una terrassa de la plaça de Eivissa tingueren l’oportunitat de rememorar vells records i reviure, amb molta precisió, detalls d’aquells primers anys del Clan.

En Oscar va néixer fa 67 anys a l’Argentina, concretament a Buenos Aires. Visqué la seva joventut a Mèxic (Districte Federal) fins que, l’any 1963, es traslladà a Barcelona. En la seva estada a Mèxic havia estat membre dels scouts d’aquell país i, per aquesta raó, un cop aquí contactà ben aviat amb el scouts d’Espanya, amb l’agrupament Santíssim Redemptor. Recorda que el Cap del “Grup” era en Sebastià Saperas i que  el de la “Tropa” era en Joan Charlez...

El record que jo tinc d’en Oscar (cal pensar que quan teníem 14 o 15 anys als nois de 18 o 19 els veiem “molt grans”) és el d’un xicot alt, ben plantat, seriós... que ens parlava meravelles sobre l’organització i recursos tècnics i materials dels scouts mexicans,... Un cap responsable però, alhora (segons recorda en Josep Lluís) extravertit i amic de la gresca i el sarau... quan n’era el moment.

El Clan l'any 1963. En Oscar, el Cap, és qui ocupa l'espai central; en Josep Lluís és qui porta el banderí

A Barcelona en Oscar hi estudià medicina i ha exercit, com a metge, a l’Hospital de la Vall d’Hebron des del 1974 fins a la seva recent jubilació.

En Josep Lluís diu que la memòria i el testimoniatge d’en Oscar confirmen l’origen del nom del nostre Clan: “Ós Gris”, en aquells anys fundacionals el nom, però, era en castellà “Oso Gris” (1). La capacitació i experiència escoltista d’en Oscar, ben segur, determinaren que l'octubre de 1963, fos un dels principals promotors i el líder triat per a posar en marxa dins l’agrupament una nova unitat –el Clan- capaç d’aglutinar i mantenir dins del Grup als scouts més ganàpies. Repte que assumí i aconseguí sobradament.

L'agrupament Santísssim Redemptor l'octubre de 1964. L'Oscar és l'abanderat al costat del pare Gamissans

El mes d’octubre del 1964, cedí la responsabilitat de Cap de Clan a en Ramón López i començà a gestar –amb en Enric Ribas- la creació d’un nou agrupament escolta: el Moctezuma II , malauradament, de curta vida.

L’Oscar viu al districte d’Horta-Guinardó, te tres fills (un d’ells actualment -això de l’escoltisme es deu portar als gens- és el Cap de Clan de l’Agrupament Roland Philips) i gaudeix, com molts de nosaltres, d’una ben guanyada jubilació.

Tot i que sabem continua molt ocupat amb nombroses tasques confiem que, el disposar d’una mica més de temps lliure, li permeti aportar –un cop més- la seva experiència en alguna de les activitats o iniciatives que des del Clan puguem, en aquesta nova etapa, portar a terme. Segur que hi podem comptar.

Gràcies Oscar pel teu exemple i bon fer.

Una forta abraçada.

 

NOTA.-

1 .- Podeu veure les entrades publicades a aquest mateix Bloc, EL PERQUÈ D’UN NOM del dia 2 d’agost del 2010 i ENCARA SOBRE EL PERQUÈ D’UN NOM del 20 d’agost del 2010.