dimecres, 24 d’octubre de 2012

EL TEMPS QUE CAL ESPERAR


Bon dia colla, encara que aquest bon dia no passa de ser un bon desig. Les convencions que gastem en la nostra cultura ens manen saludar d’aquesta manera, alguns s’ho prenen com una afirmació i senten la temptació de respondre iradament quan la realitat del temps atmosfèric mostra el contrari.

Si atenem als darrers correus, sembla que hi ha hagut una mena d’acord tàcit per anomenar-me Home del temps del Clan Os Gris, ja us ho agraeixo, perquè és un tema que m’apassiona, però també he de reconèixer que estic força espantat. M’he introduït en aquesta afecció per influència del meu consogre que és una autoritat en la matèria, però estic comprovant fins a quin punt m’estic ficant en un “jardí”.

Ara entenc el malestar que els provoca als homes i dones del temps del país, les critiques irades quan erren una previsió. El problema rau en un malentès filològic, ens entestem en dir previsió (pre-visió, visió per endavant) quan hauríem de dir pronòstic (pro-gnòstic, pel que sabem). Fixeu-vos que és el terme que usen els metges, el malalt te un pronòstic lleu si després hi ha complicacions, no els aneu amb reclamacions!

Dic tot això perquè m’he proposat deduir el temps que ens farà a Sant Llorenç de Morunys el proper cap de setmana i no me’n surto. No me’n surto, cal dir-ho, perquè no soc un expert en llegir els mapes de les isòbares i dels fronts càlids, ni dels freds ni dels ocults. El que faig jo, he de confessar-ho, és consultar diferents serveis meteorològics (alguns de pagament), donar un cop d’ull al satèl·lit i fer un balanç per el lloc en concret en que ens mourem. Però clar, estem en plena tardor, i que al igual que en la primavera, la atmosfera es mou per paràmetres molt subtils però amb conseqüències sovint espectaculars. Llavors cada servei meteo, que es basa en el seu mapa numèric favorit, dona resultats discrepants, i així estic jo, que acabo estràbic de tant mirar a un mapa i a un altre.

Bé, segons tot el que he consultat, el pronòstic per Sant Llorenç de Morunys i pel dies 26, 27 i 28 és:
Cal agafar el paraigües i/o la capalina perquè s’esperen pluges de fluixes a moderades (xim-xim-marieta, txiri-miri, o calabobos) el divendres.

Sembla ser que el dissabte veurem el sol, sobre tot al migdia i a la tarda, però això farà que l’amplitud tèrmica augmenti i passarem de una mínima de 4º al matí a una màxima de 16º a l’hora de dinar.

El diumenge repetirem la pauta, núvols al matí i sol a la tarda.

La cota de neu estarà situada a 3.000m pel que no és d’esperar que les precipitacions del divendres siguin en forma de neu.

Però, és clar, no podem fer gaire cas de lo dit, perquè hi ha serveis meteorològics que “aposten” per temperatures el dissabte de fins 21º i vent de mestral de fins força 5 tot al mateix temps. El vent de mestral a Sant Llorenç significa de bufa dels Pirineus, costa d’entendre que aquest vent que haurà passat pels cims nevats arribi allà tant “calentet”.

Això és tot amics, i com ja vaig dir:
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.




















ACTUALITZACIÓ
Divendres 26, pronòstic a les 10:00 (hora local)

Aparentment podrem fer l'aproximació a Sant Llorenç de Morunys sense mullar-nos pel camí.

Mapa de núvols a l'hora majoritària de sortir de BCN
I també aparentment, arribarem a la Coma ennuvolats però sense pluja.

Mapa de núvols a l'hora de l'arribada a l'hotel
Pel que fa al pronòstic del passat divendres, no s'albiren grans diferències, tret del tema de la temperatura.


L'amplitud tèrmica del dissabte serà menor durant el dia, que oscil·larà entre els 5º al matí i els  9º a la tarda. Al vespre la temperatura caurà en picat i ens llevarem l'endemà sota zero.
El diumenge tindrem una mínima de 5º negatius a les vuit del matí i arribarem a una màxima de 1º sota zero a la tarda a l'hora del comiat.

Abrigueu-vos!!

Joan Miquel

diumenge, 21 d’octubre de 2012

CRÒNICA DE LA 30ena SORTIDA XINO-XANO




PASSEJADA PEL TERME DE SANT POL DE MAR.

Puntual el tren surt de Barcelona a les 7h 51’; puntual passa també per l’estació de Premià, on s’afegeix a la colla la companya del Maresme; puntuals arribem –a les 8h 53’- a Sant Pol de Mar, on ja ens espera el company que ha vingut de Llavaneres i puntuals, com no podria ser d’altra manera, comencem la passejada.
 
Ermita de Sant Pau
 

Deixem l’estació i, per un carreró de dins la vila, ens enfilem pel turonet on hi ha -meitat castell, meitat capella-  l’ermita de Sant Pau (del segle XI), un dels senyals d’identitat d’aquest bonic poble del Maresme. En un banc-mirador que hi ha als seus peus, amb vistes sobre la part de població i la platja que envolta el barri de l’estació, hi fem la primera parada per a esmorzar. Comencem be.
 
Esmorzant.
 

Entrepans, vi, olives, xocolata, cafè, però –un altre cop- sense “gotes”... en Llorenç el seu habitual proveïdor, en aquesta ocasió, no ha pogut venir !!!. Tot i això, reconfortats, ja fem una altra cara. Amb el bon gust del cafè –sense “rebaixar” amb el conyac- al paladar continuem, de fet podríem dir, comencem... l’excursió.

L’itinerari passa pel mig d’un espai urbanitzat amb boniques torres i jardins: deu ser el  barri residencial, una mena de Pedralbes, de Sant Pol. Hi veiem, però, alguna casa amb el cartell de “en venda” i és que: la crisi és la crisi i la trobem arreu.

Arribem a una pista que, fora ja del poble, passa pel costat de Can Calella i relativament propera a Can Mascaró (una imponent masia amb una alta torre-mirador) el nom de la qual ens recorda -de nou- les “gotes” que, avui, no hem pogut posar al cafè... Algú rondina al pensar-ho però, resignats, seguim.
 
Can Mascaró
 
Poc abans d’arribar a Can Gasòfia ens desviem, a la dreta, per una nova pista que s’enfila costeruda per l’anomenada Serra de les Guilles, un dels contraforts del Montnegre més propers al mar. Apareixen aquí les primeres “reclamacions”: la sortida no era “sense dificultat” ?.

 Anem pujant....
 
Seguim pujant.... i pujant... i pujant, fins que arribem al Puig de Golinons de 226 m d’alçada (l’estació de Sant Pol és, només, a 7 m sobre el nivell del mar). En Josep Maria, el coordinador, es defensa dient que la crida a la sortida ja ho deia: “Recorregut fàcil però amb desnivells de +/- 250 m...”
 
I continuem pujant... !!!
 
Un cop dalt la carena ja hem pogut anar veient –tot i que el dia és força emboirat- el panorama sobre la costa. Quan després d’alguna nova pujada som al Puig de Golinons, ens hi entretenim una mica més: mirant cap al mar, als nostres peus veiem la vall que baixa fins a Sant Pol i la gran urbanització que, arran de costa, va des de Calella fins a Pineda de Mar, en primer terme les antenes que –suposem- son dalt del Puig de la Popa (209 m) -un altre balcó amb una molt bona panoràmica sobre la costa- i al fons, per sobre les muntanyes, el que -diríem és- el castell de Blanes. Llàstima que el bon dia no ens ha acompanyat i ara comença a plovisquejar... potser només és “boira pixanera”... diuen alguns.

Dalt la carena.
 
Dalt del Puig de Golinons.
 
Reprenem el camí, la ruta prevista continuava cap el Coll de l’Era d’en Mora (198 m) i la pujada al Turó de l’Home Mort (210 m) des d’on hi ha unes molt bones vistes sobre Sant Pol i la vall de Sant Cebrià de Vallalta, però, vist el dia que ens fa, les possibilitats de que el panorama sigui “intentar veure-hi quelcom entre les boires” i –no ho hem de negar- el fet que, alguns, ja comencem a estar una mica tips de pujar i seguir pujant... decidim baixar cap a Sant Pol per la vall que forma el Torrent de Borinans, anomenat també, de Golinons. La pista va baixant, serpentejant, de manera més còmoda per dins d’un bosc de pins, alzines –moltes sureres, amb forces anys, han cridat la nostra atenció- i, de tant en tant, cirerers d’arboç que ens ofereixen alguna incipient i encara aspre cirera a mig madurar. Passem per Can Golinons, molts vessants assolellats son plens de plantacions de maduixots tot i que ara, acabada la temporada, la terra és “en repòs”.
 
Can Golinons

Una mica més avall, a la finca de Can Freixa, el paisatge canvia radicalment i ens mostra una visió del tot exòtica. Som dins d’un gran planter de palmeres, n’hi ha de gairebé totes les espècies: margallons, africanes o datileres, washingtònies o de ventall, palmeres d’oli com les de les platges del Carib i moltes més que no sabem catalogar,... tot això en aquest tranquil i sorprenent racó de l’Alt Maresme. El nom del lloc no pot ser més clar, ni encertat: "Les Palmeres". Com anem molt be de temps, ens hi entretenim una estona badant i fent fotografies.


 
 

Passem pel costat d’un caqui ben carregat de fruits... les nostres “eves”, ajudades per algun “adan”, cauen en la temptació d’agafar del fruit  madur i –segurament- prohibit...: només tres o quatre caquis, que resulten ser molt i molt bons !!!. Poc més avall som ja a Can Gassons, on ens hi estem una estona xerrant amb la seva amable mestressa, parlem sobre les palmeres del planter veí, el seu gos, les plantes, arbres, flors i rosers que envolten el mas i sobre un altre arbre ple de caquis que te a l’altre costat del camí... “més amunt n’heu passat davant d’un que dona uns fruits molt més bons” , “ah si ?..." l’hi hem contestat nosaltres. Ens acomiadem, lladres de poca volada..., rient per sota del nas.

Xerrant amb la cordial mestressa de Can Gassons.
 
Ara ja de retorn, tornem a caminar, durant poc més d’un quilòmetre, per la pista que passa per davant de Can Mascaró i Can Calella. Després d’aquesta darrera casa ens desviem, a l’esquerra, per un camí asfaltat que, pujant, porta fins al Club Hípic de Sant Pol. “És, de veritat, la darrera pujada”, ens assegura en Josep Maria. Te raó –com gairebé sempre-, superat l’edifici principal d’aquesta instal·lació, el camí baixa cap el Torrent del Morer.

Ens desviem uns metres per anar a veure –dins d’un tancat- les runes romanes del Morer. Es tracta de les restes d’un centre de producció agrícola, vi i farina, del segle I tot i que tingué continuïtat fins el segle V. Excavat l’any 1995 s’hi va trobar un celler, un molí per a gra, una ferreria, la zona d’habitatge i magatzems. Sembla que, pel seu emplaçament estratègic, feia també funcions de punt de vigilància, control de la costa i far. Actualment, suposem també afectades per les "retallades", s'hi continuen fent excavacions arqueològiques; per aixó el lloc no és visitable.
 
Jaciment romà del Morer.
 
Passem per sota l'autopista. Arribem a un punt on hi ha una clariana i alguns horts (amb pebrots, albergínies, mongeteres, enciams,...) i un camp de maduixots, “en repòs”, on en mig de les males herbes intenten sobreviure algunes maduixeres; tenim –encara- bona vista i anem descobrint alguns maduixots mig madurs, que ja ningú vol, però que nosaltres sabem apreciar...

 
Continuem, ara ja baixant sempre en direcció al mar, pel costat del torrent. Passem a tocar de El Morer una gran i cuidada casa pairal, amb una espectacular piscina, situada en un privilegiat lloc. El camí, que travessa pel mig d’un frondós bosc, és molt agradable. Ens crida l’atenció un artístic pou -mig amagat per les bardisses- on el suport de la corriola, fet de forja, és –curiosament- la Flor de Lis, el símbol scout.

 
Passem per sota de la carretera nacional i de la via, pel mateix lloc on ho fa el torrent, fins que arribem –també com ell ho fa- a la platja del Morer i al mar.  Aquí hi tenim els Banys Lluís, el restaurant on hem de dinar i el final de la nostra excursió d’avui. S’acorda que és un bon lloc per a fer-hi la foto “oficial” de la Sortida i, disciplinats, ens afanyem a formar el grup.

 
Hi faltava l'Enric... !!!
 
En Joan Miquel, fent ús dels seus “equips de mesura” ens sentencia que, en total, hem fet 12,2 km i hi hem emprat un temps –amb aturades incloses- de 4h 15’. Ah ! i  aquesta vegada no ens hem perdut !!

Assaborint les cerveses de ritual.

 
Un cop entaulats prenem les cerveses, avui i sense que serveixi de precedent, hem repetit (dues canyes petites) -cosa de la xafogor !!- i després el dinar. No cal dir que sempre que ho hem fet en aquest lloc, ha estat un dinar "de categoria" on el peix hi ha tingut un paper destacat. Avui, a les postres, hem tingut cava a dojo: en Joan Miquel ha complert 65 anys; i això sempre fa de bon celebrar. Gracies i que ho puguem fer, tots plegats, molts anys més !!!

Per molts anys, Joan Miquel !!!!
 
En el seu pronòstic del temps, en Joan Miquel, havia advertit que el vent bufaria fort de migjorn (sud) i xaloc (sud-est). Per això, al arribar a la platja i mentre dinàvem, hem vist les ones petar amb força sobre la sorra i la punta rocosa del costat del restaurant.  Per la tarda, la cosa s’ha anat animant  i camí de l’estació, pel passeig arran de mar, hem tingut l’oportunitat de complementar la 30ena Sortida Xino-xano ( amb muntanya i mar) contemplant aquest magnífic espectacle.  

 
Un nou company s’ha afegit, en aquesta excursió, a la colla: en Antonio, amb el qual hem pogut recordar moltes vivències i vells companys de quan teníem, més o menys, cinquanta anys menys. Ha dit que repetirà. Sap que serà molt benvingut.

L'Antonio, satisfet, després d'esmorzar...
 
Com sempre, agraïm a en Josep Mª i a la Montserrat l’organització de la sortida i a tots i a totes –fins i tots als/les que en aquesta ocasió no heu pogut venir- la vostra companyonia i amistat.

Fins la propera que serà, després de la Sortida de Tardor, el dijous dia 8 de novembre.


 
GALERIA D'IMATGES
 
Detall d'un carrer de la vila.
 
Com deia el poeta: "Se hace camino, al andar...", sobretot si fa baixada !!!
 
Can Mascaró. Suposem que el propietari volía veure el mar des de casa seva...
 
 
El patriota Carles davant l'Alzina de les Tres Branques de Golinons.
 
 
En Josep Maria, el coordinador de la sortida. Molt be noi !!!! avui no ens hem perdut !!!!
 
Cireres d'arboç
 
El camí,a tocar de El Morer, passa pel mig del bosc .
 
El pou, mig amagat, del bosc de El Morer.
 
Fent-la petar a la Platja del Morer (al fons, casualment, passa el tren...)
 
La paella i, al fons, en Big Josep anant per feina...
 
Carai, que ens mullem...!!!!
 
Amistat
 
Text : Pep
 
Fotografies: Antonio, Enric, Joan Miquel i Montserrat.