 |
| Escac Ferruginós (Melanargia occitanica). La població d'aquesta papallona, a Catalunya, ha disminuït en un 90 % els darrers 20 anys. |
En 20 anys Catalunya ha perdut el 25 % de la seva fauna salvatge
L’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 [1], una diagnosi acurada del medi natural, permet apuntar que, en les dues darreres dècades, s’ha perdut el 25 % de la fauna salvatge del nostre país.
Aquesta obra inèdita ha estat realitzada amb la col·laboració de més de 40 entitats de referència en l'estudi de la natura. Un document basat en dades i evidències científiques recollides per milers de persones voluntàries a tot el territori. Un document clau per orientar les polítiques i accions de conservació que ens han de permetre aturar la pèrdua de biodiversitat a casa nostra.
L’Informe demostra que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual a tots els hàbitats. La davallada més important es dona entre les especies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls que han perdut un 54 % dels exemplars. Nou de cada deu peixos autòctons han desaparegut els últims 20 anys a causa, principalment de la pressió dels peixos exòtics. Actualment es troben espècies exòtiques invasores en el 64% dels cursos fluvials i en el 73% de les zones humides; mentre que als ambients agrícoles i prats la pèrdua és d’un 34 % i als boscos i matollars d’un 12 %. A la mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no son complertes perquè no hi ha programes de seguiment que donin cobertura a tota la costa.
La coordinadora tècnica
d’aquest Informe, Núria Pou, apunta que la causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat
és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en
determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera
més sostenible. Els canvis en els usos del sòl són la principal causa directa
de pèrdua de biodiversitat, tot i que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies
exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran.
A Catalunya, malauradament els boscos madurs són escassos tot i la seva rellevància per a la conservació de la biodiversitat. Tot i l’augment de la superfície boscosa dels últims anys, la majoria de boscos són joves, i els pocs boscos madurs, en general, no tenen garantida la seva conservació a llarg termini, posant en perill les poblacions de les espècies que en són pròpies.
L’agricultura intensiva és
una altra de les causes de la reducció dràstica de la fauna salvatge. Núria Pou
posa com a exemple les papallones diürnes de prats i pastures, que s’han reduït
en un 71 %. La desaparició del guaret, la tècnica de deixar sense
cultivar un terreny perquè torni a recuperar la fertilitat, amenaça també
especies d’ocells.
A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d’extinció al planeta, de les quals més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. I, alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d’interès comunitari, inclosos a les directives europees de protecció de la natura (Directiva Hàbitats i Directiva Ocells). El cas dels ocells és especialment destacable, ja que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d’ocells d’interès comunitari de presència regular, que representen el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells, en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea.
 |
| (Gràfic publicat al diari AVUI del 20 de desembre 2020) |
 |
| (Gràfic publicat al diari AVUI del 20 de desembre 2020) |
[1] http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/observatori-patrimoni-natural-biodiversitat/informe/estatgeneraldelabiodiversitatacatalunya-2020.pdf
