dijous, 20 de juny del 2019

CRIDA A 98ena. SORTIDA XINO-XANO




COM EL “JOC DE L’OCA”, DE FONT EN FONT I DE PONT EN PONT...

PASSEJADA PER (ALGUNES DE) LES FONTS I PONTS DE VILADRAU


Data.- Dijous 4 de juliol de 2019.


Tipus d’itinerari.- Hem tret bona part d’aquesta ruta de l’article “Les fonts del Montseny, història, llegenda i cultura” d’en Òscar Farrerons [1]. Agraïm, doncs, a l’autor l’oportunitat que ens ofereix de conèixer, un cop més [2], aquests fresquívols racons del nostre Montseny.

Al massís del Montseny hi ha identificades més de 800 fonts i, només, en els 51 Km quadrats del terme de Viladrau, n’hi ha poc més de dues-centes. En Òscar Farrerons comença el seu article amb aquests molts: “Les fonts del Montseny han estat un element del patrimoni històric, cultural i natural destacat en tot l’àmbit del massís, i en especial a Viladrau. Cal mantenir la cultura de la font: tradicions, costums i hàbits que es duen a terme amb les fonts com a protagonistes, i conservar les nostres fonts en bon estat, lliures de bardisses o brutícia, per tal de preservar una de les riqueses més grans del Montseny. On raja aigua hi raja història, natura, saviesa, cultura, màgia... tal i com veurem en l’excursió que segueix, però sobretot hi raja vida, sense aigua no hi ha vida. La muntanya ens fa brollar emocions, trobar la font que un busca ens alegra el dia, ens emociona. Les fonts constitueixen un ecosistema viu, amb una fauna, una flora i un paisatge associats. Són un punt de trobada social i cultural important que hem de conservar per poder llegar en bon estat als nostres nets.“

La passejada que us proposem, per aquests primers dies del mes de juliol, és una excursió per les fonts, ponts, boscos, rieres i algunes masies singulars que trobem per la vessant nord del Montseny, al terme de Viladrau. Un recorregut, doncs, com el “joc de l’oca”, anant “de font en font” i “de pont en pont”, per indrets frescos i ombrejats.

Després d’aparcar els vehicles en l’ àrea de pàrquing que hi ha al carrer Mercè Torres, prop de l’església parroquial, anirem a la plaça Major de Viladrau, centre neuràlgic del poble i on començarem la caminada.

Pont de la Noguerola
Un cop fora del nucli de Viladrau la primera font que trobarem és la Font dels Vernets, on esmorzarem. Continuarem riera Major avall, passant per diverses fonts i ponts fins al punt on hi conflueix -al pont de la Noguerola- la riera Major per on hem vingut i la riera de la Sala que seguirem, aigües amunt, fins la casa d’aquest mateix nom, la Sala, on hi va néixer en Serrallonga. A continuació enfilarem cap la gran casa pairal de Can Gat i, també, la seva font. No anirem, en aquesta ocasió, fins el santuari de l’Erola sinó que, des de Can Gat retornarem a Viladrau per la pista que enllaça amb la carretera; desviant-nos, al anomenats Plans de Baix, cap el Mas Molins i un cop al Pont del Molí de Baix agafant el mateix tram de camí que, al sortir del poble pel costat de la riera Major, hem fet a l’anada.


Recorregut i dificultat.-

Aproximació.- 

Sortirem de Barcelona, per la Meridiana, la C-33 i la C-17 (autovia de Granollers i Vic) fins a la sortida 49 (“Tona- Sant Miquel de Balenyà -Seva”). Seguirem per la BV-5303 cap a Sant Miquel de Balenyà i, després, Seva. Continuarem cap a Viladrau, un cop passat el trencant que va a Taradell, seguirem per la GI-520 fins arribar a Viladrau. Aparcarem a l’àrea de pàrquing que hi ha al carrer de Mercè Torres, prop de l’església parroquial de Sant Martí.

Itinerari a peu.-

0,00 km.- Començarem la caminada a la plaça Major de Viladrau. Baixarem pel carrer de Sant Marçal i tot seguit pel de Sant Segimon, que ressegueix l’antic camí que portava a aquest santuari.

0,2 km.- Trobarem una gran estela de pedra dedicada al poeta Jaume Bofill i Mates i que porta el títol “Camí de Guerau de Liost”. Baixarem  per unes escales i arribarem a un parc amb avets, til·lers i jocs per a infants.

0,3 km.- Font dels Vernets al parc d’aquest nom, situat davant del mas El Torrent. L’aigua hi brolla d’entre un tronc de castanyer i un pedró de granit. Aquí hi esmorzarem. Continuarem pel camí senyalitzat cap a l’Erola i Matagalls fins que arribarem al


Font dels Vernets

1,0 km.- Molí de Baix i el seu pont d’àmplia arcada que salva la Riera Major. Situat al costat de la casa del moliner, es pot veure aigües amunt el saltant de l’aigua de l’antiga presa i, pocs metres més avall, les restes de l’antic molí a tocar d’un bell gorg. 

Després del pont abandonarem la senyalització i descendiremm pel corriol resseguint la riera fins als camps del Moliner i el camí de terra de Can Gat. Tornarem a creuar la riera per un altre pont i pujarem fins a trobar el camí de la Noguerola. Per on anirem és el que queda de l’antic camí carreter que anava de Viladrau a Vic, abans de fer-se la nova carretera. Continuarem sempre pel marge dret de la riera fins que arribarem al revolt de

2,0 km.- Can Pau Moliner. Creuarem a l’altre costat de la riera per un antic pont carreter amb forma d’esquena d’ase i sense proteccions.


Pont de Can Pau Moliner damunt la Riera Major

2,3 km.- Font de les Ametistes que rep el nom de les conegudes ametistes -varietat de quars acolorit, que pot variar des del blau pàl·lid al morat rogenc- del Montseny, també anomenades “pedres de bisbe” per ser les que tradicionalment encasten en els seus anells. Van ser famoses arreu d'Europa fins a mitjans del segle XIX, quan la seva explotació va deixar de ser un negoci rendible. També donen nom a la famosa obra poètica de Guerau de Liost “La muntanya de les ametistes” (1918), en referència al Montseny.


Font de les Ametistes

2,5 km.- Trobarem un viarany que ascendeix muntanya amunt i a uns 200 m arriba fins la font de Fontanelles. La van arranjar fa uns pocs anys. Cal anar i tornar. Anar-hi és doncs, en funció del temps i les ganes, opcional. Continuarem descendint riera avall fins que arribarem al

2,9 km.- Club de Polo Sant Antoni de Viladrau. Voltarem per darrere de les tanques, envoltant el camp, i just a l’esquerra hi ha un viaró que remunta la riera de la Sala durant 150 m. Trobarem una petita presa i davant un gorg; allà mateix, a l’esquerra, hi ha la senzilla font de la Noguerola.


Font de la Noguerola

3,3 km.- Retornarem al camp, i creuarem el bonic pont de la Noguerola (romànic del segle XII ampliat i arranjat per a facilitar-ne el pas de carros, el XVIII). Aquí s’ajunten les aigües de la riera que baixa de la Sala , dita també de Sant Segimon, i la riera Major de Viladrau. Prosseguirem a l’oest veient les quadres dels cavalls i arribarem fins al


Pont de la Noguerola

3,5 km.- Coll Cendrós (682 m d’alt) en aquest punt abandonarem l’antic camí carreter i agafarem un sender que va seguint, aigües amunt, la riera de la Sala.

4,4 Km.- Estarem a l’alçada de la font dels Pescadors arraulida a l’ombra d’un faig, a l’esquerra del camí, entre aquest i la riera (aquesta font, normalment, raja poc).


Font dels Pescadors

4,5 km.- Alzina (morta) de la Sala. Esquelet d’aquest monumental exemplar, mort fa anys, que trobarem al costat mateix del camí.


L'alzina (morta) de La Sala

4,6 km.- Pont de la Sala (d’origen medieval), un clàssic pont d'arc de pedra que permet comunicar el mas (que veurem a l’altra riba) amb l’ espai ramader i forestal -la Castanyeda Gran- de la muntanya de la Sala.


Pont de La Sala

La Sala
4,8 km. La Sala. Emmarcada per les imponents carenades del serrat de l’Oriol i de Sant Segimon, sobre un petit pujol excavat per la riera de l’Erola i el torrent de Rentadors, s’aixeca aquest històric casal. La part més antiga de la casa correspon al segle XIV, moment en que va ser fortificada i transformada en Domus amb una muralla de tanca i una torre de guaita. El cos central cal datar-lo al segle XVII. Tot i que els primers documents sobre el mas son del 1356, les més antigues noticies i el mateix nom de La Sala permeten remuntar el seu origen uns segles abans. L’any 1594 va néixer a aquesta casa, en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el mes gran bandoler de la nostra historia. Pel camí del sud, arribem a

5,0 km.- La Sala Nova, construïda el 1871 per Joaquim Bofill. Te un bonic jardí amb tells, avets i magnòlies i una capella dedicada a Santa Bàrbara. Hi va viure el poeta montsenyenc Jaume Novelles de Molins (1866-1939). Prop de la casa, després de passar uns 50 metres per davant del portaló de la tanca, hi ha un petit corriol a l’esquerra que s’endinsa -entre avellaners- dins del sot. Uns 300 m més enllà hi ha una gran taula feta amb una roda de molí, al peu d’un impressionant faig i envoltada de castanyers. Al costat, a tocar de la riera, hi ha la fresca font dels Avellaners.


Font dels Avellaners

5,35 km.- Retornats davant la Sala Nova, ens enfilarem per la roureda de Can Gat. Uns 300 metres mes amunt a tocar d’uns camps hi ha el punt -amb una creu de fusta- on impactà, el 9 de maig de l’any 1933, l’avió correu procedent de Casablanca que -després de fer escala a Barcelona- es dirigia a Tolosa de Llenguadoc. Seguirem fins que arribarem a

Font de Can Gat
6,0 km.- Can Gat (850 m d’alt), és un conjunt format pel mas antic (segle XIV), els seus edificis annexes i la gran casa pairal –“el Xalet”-construïda davant, (iniciada als anys 30 i acabada als 50 del segle XX), obra de l’arquitecte Lluís Planas i Calvet, ampliada i renovada (a mitjans del segle passat) per l’arquitecte Josep Mª Pericas. La font de Can Gat és al pati de la masia antiga (ara casa dels masovers) encastada al mur de l’era. L’aigua vessa a una gran pica buidada en pedra. Al costat hi ha un altre nínxol més petit construït amb granit, on diuen que quan es feia la matança del porc allà hi bullien l’aigua. Acompanyant la font hi ha dos bancs correguts de pedra amb carreu arrodonit a la testera. Continuarem, ja de retorn cap a Viladrau, per la pista que comunica amb la carretera, fins arribar a

7,5 km.- Els Plans de Baix (795 m d’alt), on la pista per on anirem es creua amb el camí que des de La Sala va cap el mas Molins i Viladrau. Agafarem el camí que marxa per la dreta.

Detall del rellotge de sol del Mas Molins
8,0 km.- Mas Molins, situat a un petit promontori sobre la Riera Major, amb bones vistes sobre Viladrau i les muntanyes que l’envolten. Just a la placeta de davant del mas, hi ha la font del Mas Molins, que s’agraeix molt en l’excursió cap a l'Erola i Sant Segimon. El broc de la font esta en un mur de pedra del camí i vessa l’aigua en una pica recoberta de molsa. El mas té un rellotge de sol que a més de dir l'hora també ens indica el mes de l'any; va ser construït pel pare Joaquim Pericas, amb més de 6.500 algoritmes per traçar les corbes horàries, que s’ajusten a les quatre estacions en diferents colors. Per a saber els mesos cal mirar sobre quina línia horitzontal cau l’ombra del octògon, comptant la primera com a gener. Les corbes horàries indiquen, així mateix, l'estació en diferents colors: verd primavera, vermell estiu, groc tardor i negre hivern. Continuarem fins arribar a

8,2 km.- El pont del Moli de Baix sobre la riera Major per on ja hi hem passat, en el camí d’anada, aquest matí. Seguim cap la vila de Viladrau fins l’


Pont del Molí de Baix

9,5 km.- Hostal Bofill, al carrer de Sant Marçal de Viladrau, on donarem per acabada la caminada i dinarem.

El recorregut total és d’uns 9,5 km., amb uns desnivells acumulats de +/- 340 m. El temps que hem estimat necessitarem per a fer tot  l’itinerari -amb aturades, l’esmorzar i visites incloses- pensem que pot ser de 3h 30’. La dificultat de l’excursió és baixa.


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, al restaurant de l’“Hostal Bofill” del carrer de Sant Marçal 2, tel 938 84 90 12 de VILADRAU, un emblemàtic establiment i edifici noucentista-modernista. Tenen un menú diari a un preu de 15 euros. http://hotelbofill.blogspot.com

L'Hostal Bofill de Viladrau

Menjador modernista de l'Hostal Bofill

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.


Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, d’anada i tornada de l’excursió, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona serà el mateix dijous 4 de juliol, a les 7h 30’ (puntuals) -una mica abans de l’hora habitual- a Travessera de Gràcia/Lepant.

Estimem que per anar de Barcelona a Viladrau, a aquella hora del matí, hi podem trigar aproximadament 1h 30’, per tant calculem que podrem estar a l’aparcament que hi ha prop de l’església de Viladrau -lloc de trobada amb els qui no surtin de Barcelona- sobre les 9h.


Inscripcions.-  Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans del migdia del dimarts 2 de juliol, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, aquella mateixa tarda, al restaurant el nombre de comensals que serem dijous a dinar.


Gràcies per la vostra col·laboració i participació.


Una abraçada.




[1] “MUNTANYA”, revista del Centre Excursionista de Catalunya, nº 929 del juny de 2019, pàg. 28 a 35.
[2] No és la primera vegada que anem d’excursió pels voltants de Viladrau. Ja hi vàrem estar a la 28ena Xino-Xano, el juny del 2012, quan vam fer un tros del camí de les fonts fins el Castanyer de les 9 branques. Hi tornàrem, de nou, a la 41ena Xino-Xano, l’octubre del 2013, quan vàrem anar a veure el punt on va caure -l’any 1933- l’avió correu francès, la casa de La Sala, el Santuari de l’Erola i el singular roure anomenat l’“Arbre Nen”.  



EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
Observeu les fletxes de les isòbares que ens afecten per saber d'on ens ve l'aire que ens envoltarà el dijous.


Aquets proper dijous 4 a Viladrau tornarà a haver un sol espatarrant.

Després del episodi d’onada de calor que hem patit, dimarts i dimecres s’instal·larà un àrea de baixes pressions al centre de la península que pot produir alguna precipitació (possiblement turmentosa), però dijous hi haurà una falca anticiclònica que bombarà aire calent des del orient mitjà passant per tota la Mediterrània. No s’espera que arribi a les temperatures d’aquests últims dies, però per contra arrossegarà una gran quantitat d’humitat que ens farà suar de valent.

Afortunadament l’inspirador de la sortida ha tingut la boníssima idea de triar uns llocs ombrívols i la cosa serà més suportable. Com que el sots-títol de la 98ena Xino Xano és ...de font en font... la hidratació estarà assegurada.

A la tarda, després de dinar és molt possible que hi hagi tempesta, però els cotxes estaran a prop.

Conclusió: Barrets, potser protecció solar, i sobretot porteu aigua per si alguna de les fonts fora “No Potable”.

La probabilitat d'aquest pronòstic seria del 85% en condicions normals, però donat que vàrem arribar ahir de l'escapada i no he seguit massa els esdeveniments meteorològics, la probabilitat real és del 50%.

És a dir, pot ser que si, o pot ser que no.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.