SORTIDA DE PRIMAVERA 2010

Dates: Divendres 7 (qui pugui), dissabte 8 i diumenge 9 de maig 2010

Lloc:

Casa rural "La Torre de Dalt" http://www.latorrededalt.com/ al poble de Camós (Pla de l'Estany) molt a prop de Banyoles. És una casa per a nosaltres sols, amb 10 habitacions de matrimoni (amb opcions de dos o un sol llit) i una habitació quàdruple amb 4 llits. La capacitat total (màxima) és de 22 persones. Te cuina, menjador, 10 banys, sala d'estar de 100 m2, llar de foc, gran porxo amb barbacoa, jardins i piscina.
Cost: El cost de la casa per a tot el cap de setmana és de 985 euros. Per tant si som el "complert" és a dir 22 persones, en resulta 45 euros per cap.
Pensem, per tant, rendabilitzar l'estada aprofitant al màxim la casa: dormir-hi, esmorzar-hi, sopar-hi, dinar-hi el divendres (qui pugui) i diumenge. Marxant, el diumenge, després de dinar.
Activitats: Com a principals activitats uns proposem la possibilitat de passar un cap de setmana d'esbarjo. Un lloc tranquil, amb piscina (si fa bon temps), possibilitats de fer petites excursions per visitar el romànic de Porqueres, de Pujarnol, de Palol de Revartit,... de fer una ruta insòlita per la ribera del riu Fluvià, ple de petits nuclis rurals i extensos conreus de farratge i cereals que, a la primavera, segur que estan en plana efervescència.... estem estudiant, la possibilitat de fer una petita excursió el dissabte dinant (a un cost raonable) en algun lloc de la ruta i retornant a Camós a mitja tarda. Diumenge, pensem aprofitar la gran porxada i la barbacoa per a fer una "botifarrada" per a dinar. Aquets dos dinars -el de dissabte i el de diumenge- juntament amb les despeses d'aliments per als esmorzars i sopars (pa, vi, ous, alls, patates -per a fer truites- tomàquets, embotits, cafè, llet, etc.) pensem que poden fer que el cost total per persona sigui al voltant de 100 euros.
Inscripcions i logística:Com podeu veure, el nombre de places és limitat a 22. Per tant, aquest és el nombre de persones que hi podem anar. Tots aquells que hi estigueu interessats, sou pregats de contestar aquests correu EL MÉS RÁPIT POSSIBLE dons l'inscripció es farà per RIGORÓS ORDRE DE RECEPCIÓ de les respostes. No cal dir que per al desplaçament mirarem d'aprofitar les places dels diferents cotxes que hi anem (compartint, si és el cas, les despeses).
Digueu-nos alguna cosa ABANS DEL DILLUNS 15 de Febrer a migdia (data límit en que tenim de confirmar la reserva i fer la "paga i senyal" al propietari). Si les places s'omplen abans us ho farem saber (respectant la "llista d'espera" per si es produís alguna baixa).

Gràcies a tots i a totes per la vostra comprensió. Si us plau, digueu-nos alguna cosa.

3a. Sortida del clicle Xino-xano

DIJOUS 4 DE FEBRER DE 2010 3ª SORTIDA XINO XANO (S)

Per fi va arribar el dia i tots plegats amb cara de no haver dormit amb tota la nit per la emoció continguda,ens vam trobar a les taquilles de Plaça Catalunya a la espera de conèixer la destinació que en Joan Mi havia triat per el mes de Febrer. Per això aquesta sortida era la 3ª Xino-Xano S=Sorpresa. Fins i tot algú va anar a treure el carnet de majors de 60 anys per obtindre un profitós descompte en el trajecte que suposadament faríem amb la Renfe.Però no, no vam agafar el tren sinó el metro amb direcció Av. Tibidabo i el bus 195 que ens deixaria al començament de la nostre 3ª expedició que ha estat una passejada per la Carretera de les Aigües desde la Font del Racó fins a la Font de la Mandra a on vam dinar al Espai Mireia. Total uns quasi 13 km amb un temps nuvolat però que ens va permetre fer el recorregut tranquil·lament fins arribar al Espai Mireia a on va començar a ploure.

Nomes comencar, hi havia un que ja mirava el rellotje.Tot estava cronometrat!

A mesura que anàvem guanyant alçada, deixàvem per el camí unes "modestes cases de camperols"

Desprès de superar el desnivell, varem trobar el punt de sortida de la nostra expedició.









Tot començar, en Quique va trobar un conegut i els expedicionaris vam poguer reposar.

Gracies al desnivell aconseguit, no sense esforços,varem poguer divisar, a lo lluny, el Manhattan Barceloní




Mai estarem prou agraïts als expedicionaris que abans de nosaltres van assolir llurs objectius i van marcar el camí

Expedicionaris amb experiència, marcaven amb seguretat la ruta a seguir.

Va arribar un moment de desconfiança que es va superar revisant els mapes que en Carles repartí a tothom.

La desconfiança va desaparèixer desprès d’un petit àpat, encara que en Pepe Luis “no les tenia totes” .

Aquí vam trobar uns altres expedicionaris que impactats per la nostre imatge ens van entrevistar i filmar.

Els nou-incorporats Pepe i Quique van demostrar una bona preparació física necessària per aquesta expedició.

Les "petites construccions fetes de palla i fang" es podien veure entre els pins de la zona.

El fred, la pluja i la boira eren els nostres enemics.

Sortosament anàvem trobant senyals aclaridores de que no ens havíem perdut.

De tant en tant ens donàvem un merescut descans al nostre esforç.

De sobte, varem veure que l'objectiu es po-dia aconseguir i varem volguer deixar constància per les generacions futures.

Jo també tinc dret a sortir a les fotos de tant en tant, ¿no?

En arribar al nostre objectiu que no era un altre que el Espai Mireia a la Font de la Mandra, varem fer un àpat i un brindis a la salut d’ un dels expedicionaris que ja te “uns quants anys”.

¡ FELICITATS PEP!

Segons fonts generalment ben informades, cap dels expedicionaris va necessitar assistència medica en arribar a Barcelona.

Text i fotos: Joan Simarro

MÚSICA I CANTANTS (1)

L’ALTRA “NOVA CANÇÓ”

Permeteu-me aquesta “entrada” al nostre Bloc i, també, una recomanació.
Tots reconeixem el valor i el mèrit d’aquells cantautors, molts d’ells emmirallats en la chanson francesa, que van donar forma i prestigi a la Nova Cançó. Raimon, Els Setze Jutges i molts d’altres intèrprets van tenir, en uns temps certament difícils, l’”atreviment” de cantar (i posar al dia) la cançó en català. Molts han lloat, especialment l’any passat en motiu del cinquantenari de la cançó “Al vent”, aquest fet. Plenament d’acord.
Per contra, s’ha oblidat –per sistema, per omissió o per ignorància- tota la gent que, fugint de l’etiqueta, a les dècades dels seixanta i setanta cantaven, també, en català. Ho feien amb d’altres ritmes, pop o ie-ie, en grups o conjunts de música “moderna”. Alguns ja cantaven en castellà fent versions d’altres autors, d’altres van debutar cantant en català, amb peces pròpies o adaptacions foranies.
La història de la música i la cançó, en català, l’han fet tots plegats. La nostra memòria –i si voleu nostàlgia- musical seria incompleta si oblidéssim els pioners d’aquesta Altra “Nova Cançó”.
La revista ENDERROCK, número 172, d’aquest mes de Febrer, està dedicada al POP IE-IE CATALÀ DELS ’60. Amb l’exemplar de la revista es regala un CD, amb 11 peces –algunes força conegudes-, que ens permeten muntar el nostre particular “guateque”. Tot per 4,95 euros.
No se si recordareu noms de grups o cantants com: “Els 3 Tambors”, “Els Dracs”, “Maria Cinta”, “Els Corbs” versionadors d’en Bob Dylan, “Lita Torelló”, “Els Picapedrers” i “Els Drums” i les seves adaptacions de “The Beatles”, “Els 4 Gats”, “Els Xocs”, “Els Trons”, entre d’altres.
De les cançons del CD destaco –tot i que, es clar, els gustos son molt personals-: “Què passa amb els duros” (“Get Out of My Life Woman” d’ Allen Toussaint) tocada per “Eurogrup”; “La casa del sol naixent” de “Els Dracs”; “No et puc acompanyar” d’en Pi de la Serra cantada i tocada per “Els 4 Gats”; “Un ninot penjat d’un fil”, cançó amb la qual la Sandie Shaw va guanyar el festival d’Eurovisió del 1967, molt ben interpretada i versionada per “Els de la Torre”; “Ajuda’m” (“Help” dels Beatles) de “Els Picapecrers; “Cançó del noi dels cabells llargs” d’en Jordi Batiste molt ben interpretada per “Els 3 Tambors” o “Per tu ploro” versió ie-ie d’en “Mauné i els seus Dinàmics” que va ser uns dels primers grups moderns que va incorporar la tenora al costat de la molt ben tocada bateria.....
No cal dir que us recomano, a aquells/aquelles que us agrada la música, l’adquisició de la revista ENDERROCK + el CD d’aquest mes.
Que la disfruteu (o gaudiu) força !!!
Una abraçada.