50 ANYS DEL CLAN “ÓS GRIS”
(1963 - 2013)
(1963 - 2013)
FUNDACIÓ.- Va ser
l’octubre de 1963 quan, formalment, es creà el Clan. L’Agrupament Santíssim Redemptor s’havia format deu
anys abans -el 1953- i alguns dels nens que, des de feia anys, en formaven part
eren ja uns joves adolescents amb el dinamisme i inquietuds pròpies d’aquesta
edat. Era necessari, doncs, formar una
nova unitat per tal de recollir i mantenir, dins l’Agrupament, tot aquest potencial.
El Clan quasi al complert. 1963.
Onze
van ser els primers membres del Clan: L’Oscar –el Cap-, en Ramón, en Josep
Lluís Solanas, en Juan Antonio, en Llorenç, en Juanjo, en Josep, en Jordi, en
Jesús, en Joan i en Josep Lluís Lirola.
El
principal objectiu del recent creat Clan era el servei dins l’Agrupament: com a
caps en les diferents unitats, tasques internes o participant en les activitats
i campaments que el Santíssim Redemptor
organitzava. El Clan tenia, també, un programa d’activitats propi,
fonamentalment reunions setmanals i sortides o trobades, principalment, de
caràcter formatiu, lúdic o d’esbarjo.
ELS PRIMERS ANYS.- Amb els anys
noves generacions de joves s’ hi anaren incorporant, contribuint a la consolidació
i enriquiment –en la diversitat- del Clan.
La
personalitat dels seus membres, lògicament –superada l’etapa de l’adolescència
- es va anar marcant. L’escoltisme i les activitats a l’aire lliure i a la
muntanya havien despertat, en molts d’ells, motivacions com el servei a les
unitats (escultes, scouts o llobatons), i aficions com l’espeleologia,
l’alpinisme, l’escalada, l’excursionisme, activitats culturals, etc. Això va
fer, també, que alguns membres del Clan s’haguessin associat a clubs
excursionistes o d’altres entitats culturals o de lleure on hi havia seccions
específiques o un ambient més propici per a desenvolupar aquestes activitats. El
sentiment d’amistat i companyonia era creixent i, cada dia, mes fort.
S’intentà, en aquest període, sintetitzar un munt d’interessos de tipus
personal i individual i fer-los compatibles amb els del Clan més col·lectius i
de servei. En un intent d’oferir, dins del Clan, allò que –potser alguns
començaven a buscar fora- s’acordà estructurar-lo complementant, el prioritari
servei a les unitats, amb equips de treball o d’afinitat. Així, el febrer de
1965 es creà el GESE –Grup Espeleològic Scouts de España-; l’octubre de 1968,
l’ESAM -Equip Scout d’Alta Muntanya-; el desembre de 1969, l’ETES –Equip de
Treballs i Estudis Socials- i el maig de 1970, ELS VELLS OSSOS que procuraran
mantenir el contacte, principalment, entre els membres més antics del Clan.
CLAN MIXT.- El Clan va ser també, al llarg de
molts anys, una “cantera” de caps per a d’altres Agrupaments scouts que havien anat
sorgint a Barcelona: Santa Maria del Mar, Sant Miquel, Sant Ot, Gandhi,... .
En aquella època, al menys dins la nostra
organització, els agrupaments no eren mixtos (els nois scouts i les
noies guies, cadascun d’ells, tenien els seus respectius agrupaments).
El Clan, però, tingué cura d’organitzar moltes de les activitats del seu
programa –les que no eren estrictament scouts- possibilitant la participació de
nois i noies (debats, sortides, festes...) d’una forma gairebé natural,
fins que a l’octubre de 1969, creant una situació que podríem definir de “fet
consumat”, esdevingué mixt; ocupant, nois i noies, diferents responsabilitats
dins del Clan.
Pensem,
malgrat tot i vist amb la perspectiva d’avui, que ens en vam sortir prou be.
A PARTIR DELS
SETANTA.- L’activitat
del Clan es mantingué, com una unitat estructurada dins l’Agrupament Santíssim
Redemptor, fins a començament de l’estiu de 1970. A partir d’aquell moment,
per una sèrie de factors, interns i externs, el Clan -com a tal- deixà de
funcionar. Mantingueren una certa activitat el GESE, l’ESAM i ELS VELLS OSSOS
molt centrada, però, en l’aspecte esportiu –espeleologia, alta muntanya i
escalada- els dos primers i amb una ferma voluntat d’anar mantenint el
contacte, especialment entre els membres més antics, els tercers.
Es en aquest moment –sense una seu o “cau” físic on
poder-se trobar- que es portà a la pràctica una vella iniciativa,
madurada al seu dia per l’ ETES: editar una revista del Clan –una mena de
“mural”, periòdic, en paper-. Així, el juliol de 1971, surt el primer exemplar
de Nostra Tasca (Mural del Clan Ós Gris). La revista edità, fins el
desembre de 1974, nou números i era distribuïda –per correu postal o a
mà- entre tots els membres del Clan. Nostra Tasca organitzà, també, en
aquest període de temps, un seguit de trobades, sortides i sopars del grup.
Entrem, a partir del 1975, en un període en el qual el
contacte entre la gent del Clan serà més esporàdic i puntual –arribant a
l’extrem que, alguns i algunes dels seus membres, per raons de tipus
generacional, familiar, professional, de residència, etc, quedaran
“despenjats”-. Entre els nuclis que es mantingueren en contacte, els casaments,
aniversaris, celebracions, “calçotades”, alguna sortida “motoritzada”....
ajudaven al retrobament i, també, en els moments difícils, de dificultat o de dol
per la mort d’algun familiar, company o amic..., amb la pena i ràbia que això
suposà, la gent del Clan també hi va estar present.
EL
CLAN AVUI.-
A finals de l’any 2008 amb una bona
colla de membres del Clan amb una situació de “més temps lliure” (pel fet de
quedar “alliberats” de moltes de les seves obligacions laborals o
professionals) es creà la COMECLOG (Comissió per a la -recuperació- de la
Memòria del Clan Ós Gris) i obrim una nova etapa.
Les
primeres accions van consistir en la
localització i el contacte amb el màxim nombre possible de membres del Clan; la
recollida de records, documents i fotografies per al nostre Fons Documental i la
redacció d’una Petita Història del Clan
que, actualitzada anualment (ja anem per la cinquena edició), enviem –en format
PDF- a tots els membres localitzats.
Paral·lelament
efectuem, periòdicament, un seguit d’iniciatives i activitats. Editem un Bloc a
la xarxa d’Internet http://clanosgris.blogspot.com.es una mena de
revista-mural on hi publiquem articles, convocatòries, opinions i cròniques de
les nostres activitats. Fem una sortida o excursió mensual –la Xino-Xano- i
dues “escapades” de cap de setmana, una a la primavera i una altra a la tardor.
Així com un sopar-trobada anual, a començament de l’estiu. Totes aquestes
activitats son obertes a aquells membres que hi vulguin participar o hi puguin i desitgin venir.
La vida i el món que ens envolta, pensem, ens pot
donar encara moltes oportunitats de servei i satisfaccions i volem –mentre la
salut i l’estat d’ànim ens ho permetin-, també, prendre-hi part.
L’objectiu final és passar-nos-ho be, tot i mantenint viu l’esperit i els
forts vincles d'amistat i de companyonia que iniciarem ara fa, exactament, 50
anys.
50 ANYS.- I en això estem. Commemorem, doncs,
aquests 50 anys de la fundació de la nostra colla amb el desig de poder-ne
complir –amb salut i bon rotllo- molts més.
És el moment, també de recordar a tots aquells
companys i companya que han emprés ja el camí ver l’Alt Cim: en Carles Pérez, en
Ferran, en Joanjo, en Ginés, en Josep, la Mª Teresa, en Joan, en Andreu, en
Ramón i en Vicenç.
Companys i amics, no us oblidem, ni us oblidarem.
