dissabte, 12 de gener del 2019

SOLIDARITAT




REFLEXIONS DAVANT D'UNA IMATGE...

En un d’aquests espais a Facebook, on els aficionats a la història, hi pengem (i mirem) velles fotografies i algun comentari sobre imatges i fets del passat, m’ha sorprès i entristit veure la imatge que encapçala aquesta entrada. 

La fotografia és del Blog FOTOS ANTIGUES DE BARCELONA i l’ha penjat la Maite Herrera Hernández.

El peu de foto que hi ha posat diu:  “Antic membre de la Filharmònica de Barcelona en un camp de concentració, el marc de l'any 1939. Fotògraf: Robert Capa.”

Al cap de poca estona un lector d'aquell mateix blog, en Miquel Gisbert Margarit, hi ha afegit el següent comentari ampliant-ne la informació : “Es el camp de refugiats de Bram a França, prop de Carcassona, a l'Aude. Robert Capa 1939.” I n’ha afegit la font (1).

Un refugiat republicà que, un cop a França, va anar a parar a un camp de concentració. Un vençut, amb un futur incert, lluny de casa seva i dels seus.

Quina expressió més trista la d’aquest vell músic... la d’aquesta persona !!. Quina cara de pena... !!. Quina mirada, amb uns ulls d’on no en surten ni llàgrimes... !!. On devien estar els seus pensaments... !!!. Que se’n devia fer d’ell... ?

La fotografia, tinc de reconèixer que m’ha colpit, m'ha produït una forta impressió, m’ha fet recordar que avui també (ens ho mostren sovint les imatges de la televisió) hi ha nombroses persones (i famílies senceres) que, per raons polítiques, econòmiques o per la guerra es troben en la mateixa situació.

Potser la diferència, amb la imatge del vell music de la fotografia, és que en els refugiats d'avui no ens hem entretingut a mirar-los els ulls... 

Pensem-hi, posem-nos en la seva pell i, solidàriament, fem-los costat.

Una abraçada.


NOTA: 





dilluns, 7 de gener del 2019

CRIDA A LA 92ena SORTIDA XINO-XANO

La riera d'Oló amb el nucli antic de Santa Maria d'Oló, al fons, coronant el turó


CAMINADA PER LA NATURA I EL PATRIMONI DE LA RIERA D’OLÓ


Data.- Dijous 17 de gener del 2019.


Tipus d’itinerari.- El recorregut que us proposem en aquesta ocasió transcorre per dins de l’Espai Natural Protegit del Moianès. Es tracta d’un itinerari “comentat”, per plafons divulgatius situats en diferents punts del recorregut, que ens aniran informant sobre els diversos hàbitats de la riera i el seu entorn, el paisatge del passat i d’avui, el funcionament dels molins, la formació geològica de la vall de la riera d’Oló i alguns dels seus elements o llocs més característics i singulars (1).

La riera d’Oló neix, al vessant nord del Puig Rodó, a l’altiplà del Moianès i segueix, entre la serra Borina i el serrat de les Tosqueres, fins a desembocar -entre Avinyó i Artés- a la riera Gavarresa, afluent del Llobregat.

Tot i que pensem que l'època millor per a fer aquesta excursió -per la vegetació, la frescor i els colors del fullam...- seria qualsevol altra estació de l'any (primavera, estiu o tardor) fer-la ara, a l'hivern, amb la majoria dels arbres despullats pot tenir el seu encant. Confiem que un bon i solejat dia ens hi acompanyi.

Detall de la riera d'Oló 

La caminada.- 

Sortirem de la localitat de Santa Maria d’Oló des de la plaça de Sant Antoni Mª Claret, un cop a la riera, veurem l’edifici blanc -d’estil modernista- de la fàbrica Sauleda la primera que es construí, el 1902, al poble. 

Ens aturarem ben aviat, per esmorzar, a la Font del Roc amb taules i bancs. A partir d’aquí el so relaxant de les aigües de la riera ens acompanyarà pràcticament al llarg del camí.  Continuarem pel costat del torrent on, als seus marges, hi domina el bosc de ribera amb salzes, àlbers, pollancres, algun plàtan, roures i pins. 

La Font del Roc des de la riera

Runes del Molí del Coix
Una mica més endavant, el camí passa per les runes del molí del Coix, un petit molí fariner que s' alimentava de la riera -amb la resclosa a 300 metres aigües amunt- l’ aigua, travessant una minaarribava al molí mitjançant un petit aqüeducte que (si la vegetació ens ho permet), també, veurem. 

Passarem, després, pels camps que havien ocupat antics hort i vinyes, on es conserven dues barraques de pedra seca. Més endavant, a la riba d’un meandre, hi trobarem les runes d’un altre antic molí fariner, el molí d’Altimires dels segles XI-XVII, amb una torre fortificada de planta quadrada.

Aqüeducte del Molí del Coix 

La torre del Molí d' Altimires

Seguirem la pista, que voreja la riera fins a tenir al davant, a uns 900 m del molí, uns espectaculars estrats molt inclinats: Els Plecs de Serra Borina, una curiositat geològica i l’expressió més espectacular de l’abrupte anticlinal (deformació o plec de l'escorça terrestre en forma de llom, els flancs del qual s'inclinen en sentits oposats) i la falla de Santa Maria d’Oló (2). El plec està tallat per l’erosió de la riera i presenta uns estrats (capes de roca i sòl amb períodes deferents de sedimentació) fortament acolorits i gairebé verticals, amb complicats plecs secundaris. Sembla que la geologia ha volgut col·laborar amb el paisatge fent un singular i impactant decorat.

El Plecs de Serra Borina (foto Jordi Badia)


Retornarem fins als molins d’Altimires i del Coix i des de aquest últim agafarem el camí que puja a l’anomenat Poble de Dalt, el nucli més antic del poble. Allà hi ha les restes del castell d’Oló,  l’antiga església de Santa Maria -d’origen romànic però l’edifici actual és del segle XVII- i una sèrie de cases anteriors al segle XIX. Baixant pel carrer de Sant Antoni, conegut popularment per “la costa” pel considerable pendent, que comunica el nucli antic amb el pla -on va començar a créixer el poble més modern-, donarem per acabada la caminada i anirem a dinar.


Aproximació i recorregut amb els cotxes.-

Anirem i tornarem del lloc de l'excursió en diversos vehicles. Santa Maria d’Oló es troba a 30 km de Manresa i a 25 de Vic i té un accés fàcil i ràpid des de l’eix transversal (C-25). Els qui hi anem des de Barcelona, sortirem per l’autopista de Terrassa i Manresa (C-58 i C-16) fins a la sortida 57A on agafaren l’Eix Transversal (C-25) direcció Vic-Girona. Deixarem aquest via a la sortida 157, cap a la BP-4313  carretera que seguirem fins al nucli principal de Santa Mª d’Oló.

Aparcarem els cotxes vora l’Ajuntament o a l’aparcament de la plaça de Catalunya, pocs metres abans de la plaça de Sant Antoni Maria Claret, punt d’inici de la caminada.


L’itinerari a peu.-
 
0’00 km, 0h 0’.- Plaça de Sant Antoni Mª Claret. A la part més baixa de la plaça veurem un pal indicador que ens assenyala el camí cap a Sant Joan Vell. Des d’aquí, tot donant l’esquena a la nova i moderna parròquia, avancem pel carreró de la dreta, en direcció al campanar de l’església vella.

0’01 km 0h 2’ h.- Ignorem un parell de carrers i seguim recte. Just passat el carrer de Barcelona, busquem a mà esquerra una rampa que baixa amb ganes cap a la font del Roc.

Sortim del poble mentre ens fixem en la falla de l’altre cantó de la vall. Passem a tocar d’una nau industrial moderna, al seu costat hi ha l’ edifici blanc de la fàbrica modernista de la família Sauleda. Continuem pel corriol.

Fabrica Sauleda 

0,30 km, 0h 05’.- Travessem per primer cop la riera d’Oló (ho tindrem de fer per guals, passeres o pontets diverses vegades). Trobem un pal indicador i ens incorporem a una pista forestal, que seguim aigües avall, tot ignorant els diferents trencalls. Anem fins a la font del Roc, un espai amb bancs i taules, on esmorzarem.


Font del Roc, detall de la fontana i les taules

Seguim el pal indicador vers el molí d’Altimires. Travessem la riera a gual un parell de cops, ignorem un accés al poble "de Dalt" que surt per la dreta (l'agafarem quan tornem) i travessem el torrent Gros per un pontet.

1,00 km, 0h 25’.- Tot seguit, trobem les ruïnes del molí del Coix, al seu costat l’aqüeducte que hi portava l’aigua i, just després, una enorme paret de roca a mà dreta.

Ara la vall s’eixampla i passem per una zona d’horts i antics prats, conreats fins fa poques dècades. En trobar el pal indicador de les Marrades seguim recte, aigües avall (de tornada vindrem per aquest camí que deixem). Passem pel costat d’un parell de barraques de pedra seca i diverses feixes, testimoni d' antics conreus de vinya.

2,00 km, 0h 40’.-  Aviat, després d’un revolt, ens sorprèn la torre del molí d’Altimires i una nova àrea de descans amb bancs i taules. Un plafó ens explica amb detall el funcionament del molí.


Detall floral, en una de les finestres, de la torre del molí d'Altimires

Continuem per la pista que segueix riera avall.

3,00 km, 1h 10’.- Plecs de Serra Borina. Aquesta primera part de l’itinerari l'acabarem enfront del vessant abrupte de la Serra Borina, on l'erosió de la riera ha posat al descobert tot un espectacle geològic de colors intensos i un garbuix de plecs, falles i estrats en posició gairebé vertical.

Els Plecs de Serra Borina

Retornem, desfent els camí fins el molí d’Altimires. Passem per la part de baix del molí i travessem la riera per l’antiga palanca. Continuem per un petit i curt caminet que, una mica més enllà, connecta amb el corriol de les Marrades i que ens portarà fins al creuament de camins per on hem vingut i al molí del Coix.

5,00 km 2h.- Molí del Coix. Tornem a travessar, pel pontet, el torrent Gros.

Agafarem un sender, que surt per l’esquerra, que puja cap a “Dalt del poble”. Aquest camí es transforma, a l’alçada de la boca d'una mina  que portava l’aigua al molí, en un camí empedrat que va pujant cap al Poble Vell de Santa Maria d'Oló. Es tracta del vell i antic camí que conduïa cap a l’església romànica de Sant Joan d'Oló o Sant Joan Vell (avui en runes).

5, 70 km, 2h 35’.- “Dalt del poble” o Poble Vell de Santa Mª d’Oló, on hi ha el nucli antic. Hi veurem l'antiga església parroquial, restes -barrejades en mig de cases més modernes- de la torre mestra del castell d’Oló, antics carrers i cases, moltes d'elles, dels segles XVI al XVIII.

Església "vella" de Santa Maria d'Oló (a l'interior
hi ha un important retaule barroc)


Restes molt desfigurades per construccions
posteriors, de la torre mestra del castell d'Oló

Baixem pel carrer de Sant Antoni fins al “poble nou” on, davant l’ajuntament i al costat del pàrquing, hi ha el restaurant de l’Hostal Santa Maria on dinarem.

6, 60 km, 3h.- Restaurant de l’Hostal Santa Maria i final de l ’itinerari.

El recorregut total a peu és, doncs, d’uns 7 km amb uns desnivells acumulats de +/- 90 m, que podem fer en un temps de prop de 3 h. La dificultat és fàcil.


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, al restaurant de l’Hostal Santa Maria, a l’Av. Manuel López 6-8 de SANTA MARIA D’OLÓ, tel: 93 838 50 01, http://www.hostalsantamaria.cat . Els dies feiners tenen un menú (IVA inclòs) a 12 euros.

Hostal Santa Maria, façana i conjunt de l'edifici

Hostal Santa Maria, menjador.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al fred o el sol  i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.


Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, d’anada i tornada de l’excursió i el dinar, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc inicial de trobada i sortida, de Barcelona, serà el mateix dijous 17 de gener, a les 7h 45' (puntuals), a Travessera de Gràcia/Llepant.


Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans del vespre del dilluns 14 de gener, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar el dimarts, al restaurant, el nombre de comensals que serem el dijous a dinar.


Fins el dijous dia 17. 

Una abraçada.



NOTES.-

1.-  Podeu veure més informació al fulletó que ha editat l’ Ajuntament de Santa Mª d’Oló titulat, “El bosc de ribera”:  https://www.olo.cat/catala/rutes/el-bosc-de-la-ribera.html i al Treball de Recerca dels alumnes de 4art. d'ESO, Martí Creispiera i Joan Vilà, "La riera d'Oló i el seu entorn"
http://www.xtec.cat/~jvinyoli/tdr11/rieraolo/rieraolo.pdf

2.- L’Ajuntament de Santa Mª d’Oló ha editat un altre fulletó amb una proposta d’itinerari geològic “El Brai d’Oló”:  https://www.olo.cat/catala/rutes/el-brai-dolo.html



EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL 

El proper dijous 17 a Santa Maria d’Oló no gaudirem del sol, però potser no ens mullarem.


Cobertura de núvols


Els mapes que ens proporciona el servei Weather on Line, per ara insinuen que el cel estarà cobert en un percentatge de entre el 5 i el 25% però de núvols de tota mena, baixos, mitgencs i alts que al ocupar diferents nivells, aparentaran una cobertura pràcticament total.

Temperatura en superfície

Per acabar-ho d’adobar, farà fred. En superfície tindrem del ordre de 10º C i una humitat relativa del 80%, sortosament el vent serà molt fluix o inexistent.
Però en alçada (a 1.500m) la temperatura serà de 1º C, per poc que pugui baixar, amb aquesta humitat començarà a condensar i llavors si que en mullaríem. Segurament poc, però.

Temperatura a 1.500m

Les masses d’aire solen barrejar-se poc i l’aire és mal conductor de la calor, però cal tenir en compte que una mica més amunt (a 5.500m) hi una veritable invasió de vent fort del nord a temperatures de -23ºC i per poc que es barregi i poca transferència de calor que hi hagi la temperatura de la capa d’aire a 1.500 m (que és on es forma la pluja) pot fàcilment baixar dels 1,5º.

Temperatura a 5.500m


Conclusió: Caldrà anar ben abrigats i portar capelines per si un cas.


NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

JMC