 |
| Festa de Sant Jordi de 1931. Exploradores i una delegació de girls i scouts anglesos a Montcada (Torre Baró). |
Els Exploradores de España a Catalunya (2)
Els primers anys de la II República, del 1931 al 1933
Els primers anys de la II República, del 1931 al 1933
Acabàvem la primera
“entrega” d’aquest treball sobre els Exploradores
de España a Catalunya, a finals de 1930, amb els darrers temps del regnat
d’ Alfons XIII assistit per una mena de “dictablanda” [1]. Anunciàvem també, que els anys que seguien,
els nostres protagonistes, passarien per un canvi de règim, desitjos de descentralització
i autogovern a Catalunya, crisis i noves experiències organitzatives... Si
continueu interessats en el tema, veiem-ho.
1931.-
Efectius
i organització.- Els primers mesos de 1931, un any que es
presentaria políticament mogut, els efectius dels Exploradores de España a Catalunya es mantingueren estables [2].
Hi havia grups o Tropes a Barcelona,
Badalona, el Prat del Llobregat, L’Hospitalet, Terrassa, Girona, Tortosa i a
les illes Balears, però força relacionats amb els catalans, a Maó.
Si ampliem el focus damunt
la Tropa de Barcelona, la més
nombrosa, veurem que estava formada per unitats o branques de “Lobatos” [3]
(organitzats en un únic grup), “Aspirantes”
(2 grups), ”Exploradores” (amb 4 Categories: 1ª -2 grups-, 2ª -1 grup-, 3ª –1
grup- i 4ª -1 grup-), 4 Grups Autònoms: Grup San Guillermo, Grup Acadèmia San
Martin, Grup francès i Grup col·legi anglès i dos Clans de Ròvers [4].
Cadascuna d’aquestes unitats
estava sota la tutela d’un o de diversos instructors o caps (“jefes”) [5].
Si continuem aprofundint en
l’organització veurem que, les quatre Categories d’ Exploradores, estaven formades per una vintena de patrulles, petits nuclis
auto-organitzats, de nois scouts [6].
Podem, per tant, estimar que els efectius totals -entre nois i quadres- de la Tropa de Barcelona podrien ser, l’any
1931, d’uns 250 membres.
El
canvi de règim.- En proclamar-se la República, el 14 d’abril,
els Exploradores de España declararen
la seva adhesió al nou règim [7]. Es
va modificar la insígnia i símbol dels Exploradores,
suprimint-ne la flor de lis -per la seva vinculació amb la monarquia borbònica-
vigent des de 1922, i substituint-la per la clàssica “roda de carro” amb l’
estrella de cinc puntes amb una mà en actitud de salutació scout i el lema: “Siempre adelante” [8].
 |
| Nova insígnia (de solapa), dels Exploradores de España, durant la República |
El 22 d’abril, una
representació dels instructors i ròvers dels Exploradores acudí a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per a
saludar al president de la Generalitat, Francesc Macià, i a l’alcalde de
Barcelona, Jaume Aiguader: ...Por dicha
representación se hicieron muestas de acatamiento
a los poderes constituidos, norma y base fundacional de la Institución... ,
habiendo tenido la satisfacción de oir, de ambas autoridades, palabras de
afecto y consideración para los boy-scouts [9].
Ens sobta que, tractant-se d’un -i, segurament, el primer- acte “oficial”
davant les noves i màximes autoritats de Catalunya i de Barcelona, aquesta
representació estigues (només) formada per alguns instructors i ròvers i que el
“jefe” dels Exploradores de la ciutat
-Carlos de Cifuentes-, segons deduïm per les cròniques, no hi acudis.
 |
| Exploradores en la seva visita a Tarragona el juny de 1931. Assegut damunt la muralla, a l'esquerra de la fotografia, hi podem veure a Carlos de Cifuentes. (Foto reproduïda de La Vanguardia) |
Com a preludi a aquesta
visita, sabem per una nota a La
Vanguardia [10], del dissabte 18 d’abril -quatre dies després
de la proclamació de la República-, que: “...
Con motivo de la proclamación de la República y a causa de tener que introducir
las modificaciones pertinentes en los distintivos del uniformes queda suprimida
la salida de mañana. La entidad de los Exploradores ha recibido un telegrama
del presidente del Consejo Nacional, señor García Molina, ordenando el acatamiento a los poderes constituidos según es norma
en esta Institución cívica, lo que así mismo se pone en conocimiento de las
restantes organizaciones. Igualmente, queda convocado (per a l’endemà,
diumenge, a les 9 hores) el clan de Ròvers
el cual, tratará bajo la presidencia del jefe de exploradores (Carlos de
Cifuentes) de la forma, dia y hora de rendir homenaje a las autoridades de
Cataluña y de organizar una popular
recolecta para la adquisición de la nueva bandera tricolor.” En aquesta
reunió, es degué decidir els qui -tres dies després- acudirien al “acatamiento” davant les noves
autoritats republicanes de Catalunya i Barcelona.
 |
| Cinta reglamentaria (1 cm d'ample x 10 cm de llarg), amb la bandera republicana, es tenia de posar, a l'uniforme, a la part superior de la màniga dreta de la camisa. |
La Festa de Sant Jordi d’ aquell any es va celebrar, el diumenge 5 de maig,
a Torre Baró. A la mateixa hi va concórrer, un grup de 85 boy-scouts
i 22 girls-guides anglesos que feien
un viatge a Barcelona i Mallorca i que hi van ser convidats. A la trobada hi acudiren
les Tropes de Barcelona i de les
ciutats properes: Terrassa, Badalona, el Prat i L’Hospitalet del Llobregat. Al
vespre, els instructors i ròvers de la Tropa
de Barcelona van ser convidats a un sopar
“típic català” a casa del seu company Jaume Roca, membre de primera hora dels
Exploradores Barceloneses i retornat a
l’organització no feia gaire. L’acte va ser presidit per en Carlos de
Cifuentes. Acabat l’àpat Narcís de Romaguera, en nom dels assistents, donà les
gracies a l’amfitrió. [11]
 |
Festa de Sant Jordi 1931. Montcada (Torre Baró)
(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)
|
 |
| Festa de Sant Jordi 1931. Montcada (Torre Baró). (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) |
 |
| (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) |
 |
| Festa de Sant Jordi a Torre Baró |
A partir del 21 de maig de 1931 els Exploradores de España, a tot l’estat, deixaren de dependre de la Presidencia del Gobierno -com havia estat fins llavors- per passar a estar sota l’autoritat del Ministerio de Instrucción Publica. Amb alguns canvis a la cúpula de Madrid, el nou Comissari General, Juan Antonio Dimas -que portava divuit anys a l’organització- anuncià la reforma de la Institució i la seva adaptació al nou marc polític republicà. Constatà, però, una certa resistència -especialment en alguns exploradores més grans de 17 anys i en determinades localitats de l’estat- a aquests canvis.
Els Exploradores de España, a Catalunya, amb en Carlos de Cifuentes com
a portaveu més visible, donaren ple suport a J. A. Dimas promovent i permetent
una mínima catalanització. L’òrgan oficial, la revista Cataluña Escultista per exemple, a partir del número 21 de
maig-juny (tot i que anteriorment, en algun article puntual ja s’havia utilitzat)
començà a publicar -de tant en tant- articles en català; la Federació Catalano-Balear, que s’havia
anunciat tímidament just feia un any [12]
amb el creixent sentiment autonomista, anà agafant força; es va fer també un
curs [13]
per aprendre a ballar sardanes, impartir per en Jaume Roca que havia publicat
també, al Cataluña Escultista,
diferents articles (en català) sobre aquesta dansa.
La
nova bandera republicana.- El 6 de juny, amb motiu d’un acte a l’Hospital del Nen Deu de Barcelona
-situat al xamfrà dels carrers de Mallorca i Dos de Maig-, on els Exploradores hi van ser convidats i en
el qual la filla del president Macià homenatjà la bandera republicana,
l’instructor Narcís Romaguera, dirigí unes paraules de salutació a aquesta
senyora i “... de respeto al digno President
de la Generalitat de Cataluña, don Francesc Macià” [14]
. La
revista Cataluña Escultista, nº 21 de maig-juny de 1931, explica aquest
mateix acte però hi afegeix: “... Como
nosotros nos encontrábamos sin bandera des del advenimiento de la República, le
rogamos a ver si querían hacernos el honor de entregarnos una para este grupo
de Barcelona. Nos contestó amablemente, diciendo que hablaría a propósito de
ello a su padre, el Presidente de la Generalitat de Cataluña.”
 |
| Bandera dels Exploradores de Múrcia de l'època republicana. L'any 1933 es va fer el Segon Campament Nacional a Sierra Espuña (el primer, tal i com commemora la bandera, es va efectuar el 1917). A aquest II campament, hi concorregueren 260 exploradores de tot Espanya però principalment de les zones més properes. Recuperar aquesta bandera, ja en democràcia (en poder de Patrimonio Forestal), va ser tota una proesa. (Foto gentilesa d'en Jose Mª López Lacárcel a qui es deu, també, el mèrit de la recuperació d'aquesta històrica ensenya). |
Finalment el tema de les
banderes sembla que quedà resolt, el dia 5 de juliol, en un acte a la
confluència del Passeig de Gràcia amb, l’aleshores anomenada Av. 14 d’abril (la Diagonal) on, en compliment d’un Decret del Govern provisional
de la República del dia 27 d’abril, s’entregà a totes les forces i cossos de la
guarnició de Barcelona -entre elles el batalló de la Creu Roja i els Exploradores de España-, la nova bandera
republicana i se’ls retirà l’antiga (monàrquica) [15].
En la convocatòria, prèvia a aquest acte, que els Exploradores havien publicat pocs dies abans a La Vanguardia s’hi diu: “...Este
día se inaugurarán las banderas republicana
y catalana que se han solicitado de dos eminentes personalidades de
Cataluña.” [16]
Entre les activitats
efectuades, al llarg de l’any, pels Exploradores
destaquem la trobada -de nois de la
3ª categoria i alguns ròvers- a
Torredembarra i Tarragona a finals de juny; a començament d’estiu s’obrí,
entre els exploradores, un concurs
fotogràfic que es tancà el primer dia d’octubre; s’efectuà, així mateix, el II
Campament d’estiu a Santa Fe del
Montseny [17],
amb nois procedents de grups de tot Catalunya, la segona quinzena del mes
d’agost; l’ascensió a l’Aneto protagonitzada,
també a l’estiu, per un grup de ròvers o l’excursió també dels ròvers, el 18
d’octubre, als monestirs de Poblet i
Santes Creus [18] on hi filmaren una pel·lícula. També,
aquest any, acudiren convidats al VI
Campament General de Catalunya [19]
que es celebrà els 24 i 25 d’octubre al Molí de l’Avencó del Tagamanent.
El mes d’octubre, per
iniciativa d’un grup de pares i mares, es creà dins dels Exploradores de España de Barcelona una secció autònoma de noies exploradores (Muchachas Exploradoras) que inicialment estava formada per germanes dels nois
que ja eren membres de l’organització. El 15 de novembre efectuaren la primera
sortida a la Font del Llavallol de Vallvidrera [20].
A finals d’any, aquest Grup d’Exploradores
-girls guides- ja estava format, com
els nois, per tres categories: 1ª, 2ª i 3ª. En va ser la cap la senyora Carme
Esquiroz de Pastor i diverses instructores: Perarnau, García, Solanas, Castells
i Belza.
 |
Al mig del grup, asseguda amb la camisa blanca, la cap,
la "Sra. Pastor" (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)
|
A mitjans de novembre, un
grup de scouts de la 4ª categoria efectuaren així mateix la Travessa del Montseny (Balenyà – Seva -
El Brull – Matagalls - Sant Marçal - Les Agudes - Santa Fe i Sant Celoni).
Un cop més, les darreres
setmanes de l’any els scouts i les girls
guides, es disposaren a preparar les festes
de Nadal. En aquesta ocasió, la dedicaren als més petits de l’organització,
els “lobatos”. Els exploradores de la
3ª categoria havien preparat al local un Pessebre i guarnit un arbre on, el dia
de Nadal, els mes petits hi trobaren diferents obsequis. També com ja era
tradició, es van recollint o construint joguines per a lliurar-les, el dia de
Reis, als infants d’un centre benèfic.
 |
| Muchachas Exploradoras, amb el president Macià, la Diada de Reis de 1932. Davant d'en Francesc Macià, al mig del grup, Carme Esquiroz, la "Sra. Pastor". |
1932.-
La Festa de Sant Jordi d’aquest any, s’efectuà al Turó Parc [21].
Hi concorregueren les Tropes de Barcelona i de Terrassa i els grups autònoms
Francès, Angles i San Martín, amb un total d’uns 400 assistents. El dia
anterior es va fer una vetllada artística al teatre “L’Artesà” de Gràcia i
l’endemà, diumenge, ja al Turó Parc, s’efectuaren activitats i cerimònies
escoltistes, demostracions atlètiques i la nova coral mixta -formada per scouts
i gils-guides- interpretà diferents sardanes i cançons catalanes com
“L’Empordà”, “Per tu ploro”, “Himne a Barcelona”, “La Balanguera” i “El cant de
la senyera” que van ser molt aplaudides
pel públic. Al vespre, com ja era costum, caps, instructors, ròvers i alguns socis protectors
es reuniren en un sopar.
 |
| Festa de Sant Jordi 1932. Turó Parc de Barcelona. |
 |
| Festa de Sant Jordi 1932. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) |
El 14, 15 i 16 de maig una
representació del Exploradores de
España (26 tendes i 94 acampadors -entre ròvers, exploradores i lobatos-, la més nombrosa de totes les
assistents), amb una acurada organització acudí al VII Campament General de Catalunya al Prat de Can Bonamic de Sant
Esteve de Palautordera. La seva presencia, actitud i exemplar comportament
motivà la felicitació del secretari de la Federació
d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Josep Mª Benet [22].
 |
| Detall del VII Campament General de Catalunya. Maig 1932. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) |
El dia 3 de juliol celebraren,
al Turó Parc de Barcelona, l’anomenada Festa
dels Instructors on se’ls retè homenatge per la seva entrega i dedicació;
efectuant-hi, així mateix, un seguit de demostracions escoltistes:
instal·lacions, transmissions, proves atlètiques i canvis de categoria. A l’acte
hi acudiren tant els nois i les noies exploradores, com les seves famílies,
amics i socis protectors [23].
A més de les reunions i
sortides ordinàries, al llarg d’aquest any, es van fer diverses activitats
singulars com l’anomenat III Campament
del Montseny a Gualba, del 15 al 30 de juliol [24]
o el que els ròvers varen fer a les
valls d’Ordesa [25].
 |
| III Campament del Montseny dels Exploradores, celebrat a Gualba. Detall de la cuina. Estiu 1932. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) |
 |
| Campament dels ròvers dels Exploradores a Ordesa. Estiu 1932. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) |
El mes de setembre, desprès de l'aprobació pel Parlament de Catalunya de l'Estatut d'Autonomia, el Consell dels Exploradores de Tortosa envia un missatge al President Macià agraint-li el lliurament d'una bandera catalana i felicitant-lo per l'assoliment de l'Estatut.
 |
| Reproduït de la pàgina de Facebook: "Exploradores de España (Boy Scouts Españoles)" de Pantera Misteriosa Olvido. Publicat a "LA VOZ DEL EXPLORADOR", butlletí dels Exploradores de España de Tortosa, nº 7 de la II època, setembre 1932. |
El 15 d’octubre, dins la
periòdica programació d’activitats dels Exploradores
de España a la premsa, hi veiem la següent nota: “...Reconocida oficialmente por el Estado la
bandera catalana para ser exhibida junto con la de la República en cuantas
manifestaciones se realizan, se están haciendo gestiones cerca del «Bureau
Internacional de los Boy-Scouts» de Londres para que este reconocimiento se
haga extensivo a cuantos campamentos Internacionales concurran los Boy-Scouts
de Cataluña, siendo uno de los primeros a realizar el de Godolló (Hungría)
donde se calcula asistirán 60.000 Boy Scouts y donde se espera que la
representación de Cataluña sea de importància...” [26].
El 5 i 6 de novembre, els Exploradores de España son convidats i
assisteixen de nou al VIII Campament
General de Catalunya celebrat a Palau-solità. L’experiència, en aquesta
ocasió, no reeixí perquè s’hi van produir uns incidents -unes bromes al foc de
camp per part dels Exploradores
considerades fora de lloc i de mal gust per molts dels assistents- que malgrat ser tractats,
posteriorment, amb una certa delicadesa pels dirigents de la Federació
d’Entitats i dels Exploradores [27]
no van ajudar gens a minorar les distàncies i recels. Si tenim en compte que Palestra [28]
i els Minyons de Muntanya [29]
ja no hi havien assistit, en desacord amb la presència dels Exploradores de España, entendrem que
l’ambient entre els dos moviments escoltes era ben enrarit.
El 13 de novembre les noies
de les Girls Guides (les Exploradores) efectuen una trobada a Terrassa amb el grup promotor
d’aquesta mateixa organització en aquella ciutat.
A finals d’any les
activitats -tant dels scouts com de les guies- es dediquen, en bona part, a la
confecció de joguines -pel a lliurar als nens i nenes hospitalitzats al Clínic - en la propera Diada de Reis.
1933.-
El mes de gener el número
34-35 de la revista Catalunya Escultista
catalanitzà la capçalera i bona part dels continguts, fent servir el
bilingüisme (català i castellà) en l’editorial i seccions oficials i potenciant el
terme scout substituint el d’explorador. L’experiència però no durarà
més enllà de dos números, doncs a partir de l’exemplar següent el nº 36,
d’octubre de 1934, aquesta històrica revista desaparegué.
 |
| Portada del primer número de la revista, portaveu dels Exploradores de Catalunya, amb la capçalera i bona part dels continguts en català. |
Intent
d’unificació de l’escoltisme a Catalunya.- Un cop més donem la
paraula a l’historiador Manel Gabarró:”...
El 15 de febrer de 1933 Alexandre Pinyol, des de les pàgines de “La Publicitat”,
amb un article titulat “Tindrem Boy-Scouts catalans ?” [30] llançava la idea. De fet, formava part
d’una estratègia. A l’Assemblea General dels Exploradores de España a
Catalunya, del 19 de febrer, es va fer el primer pas: a més de catalanitzar el
lema i la terminologia escolta, s’aprovà de demanar al mateix Baden Powell
l’autonomia per als Exploradores de España a Catalunya, a l’estil d’aquella de
la qual gaudien els Boy Scouts d’Escòcia, a la Gran Bretanya. En la mateixa
declaració es donava un vot de confiança a Narcís de Romaguera, president del
Consell Local de Barcelona i col·laborador de primera hora del capità Rosselló (i
a en Josep Mª Oliver secretari del Consell),
perquè es fessin càrrec de les gestions” [31].
 |
| Fragment d'un dels articles de premsa sobre la polèmica sorgida a rel de l'escissió dels Exploradores que creà els Boy Scouts de Catalunya. (Diari L'Opinió del 26 de maig 1933) |
Noves notes, comunicats i
cartes a favor del nou moviment unificador i d’altres en defensa del ja
existent dels Exploradores s’anaren
afegint a l’article amb punyents i, fins i tot, feridores asseveracions. La Publicitat, un mes més tard de la
publicació del polèmic article, reconeixia que “... quan a les rivalitats i enveges personals, que és indubtable que
existeixen en aquest afer, passions que de vegades fan adoptar actituds que no
se senten, no cal dir que no ens interessen. Àdhuc estem disposats a creure
que, en aquest terreny, tots dos bàndols estan tants a tants” [32]
. Va ser una intensa i, en certa manera, llastimosa campanya pública. No hi
faltaren les manifestacions, a favor i en contra, del procés unificador i també
hi hagué qui ho aprofità per atacar el mètode escolta com una eina seriosa i
útil per a la formació del jovent del país.
Crisi
i escissió als Exploradores de España:
Els Boy Scouts de Catalunya.- Els
consells locals de Barcelona, Tortosa, Badalona i Terrassa donaren suport al
missatge autonomista que calia adreçar al cap scout mundial,
aprovat a l’Assemblea dels Exploradores.
El 22 de febrer, tres dies després de l’Assemblea General, dimití Carlos de
Cifuentes. Els dirigents dels Exploradores
de España es negaven a tramitar a Londres la petició d’autonomia dels
catalans, al mateix temps que de Madrid arribava la destitució de Romaguera. La
fractura, dins dels Exploradores era,
doncs, un fet. La polèmica a la premsa continuà, fet que motivà un comunicat
del Consell General dels Minyons de
Muntanya desmarcant-se de la qüestió i anunciant que la seva organització,
en cap moment, havia participat o s’havia involucrat en aquest procés de fusió.
La desautorització vers Benet i Pinyol, situats en la dissidència de la seva
organització, era total. Els Minyons de
Muntanya, marcant aquesta distancia en l’operació que generà els Boy Scouts de Catalunya, desaprofitaren
l’ocasió d’unificar l’escoltisme català.
 |
| Narcís de Romaguera. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) |
Continuem amb el relat d’en
Marcel Gabarró: “... Els Minyons de
Muntanya apareixen com a representants d’un sector petit burgès i catòlic
mentre que els -nou nats- Boy Scouts de
Catalunya mostraven una extracció més popular i més laica. Els respectius
posicionaments respecte a la catalanitat, les qüestions socials i la religió no
semblaven diferir gaire. Els Boy Scouts de
Catalunya es presentaven com a hereus i continuadors de l’obra iniciada
els anys 1911-12 pel capità Rosselló, no endebades tenien en les seves files
homes com Narcís de Romaguera, Ramon Soler i Jaume Roca. La direcció efectiva,
però, estava en mans del Dr. Soler Damians, Josep Mª Benet i Alexandre Pinyol,
tots ells recentment incorporats i col·laboradors directes de Batista i Roca.
Era una paradoxa, però era així. Això explicaria, en part, que els Minyons de
Muntanya recelessin dels qui feia poc els havien abandonat. Un aspecte sí que
els diferenciava clarament: era l’actitud davant el patronatge de la
Generalitat. Els Boy Scouts el cercaren i l’aconseguiren amb un decret del 8
d’agost de 1933, els Minyons en protestaren, però per no quedar enrere, es van
veure obligats també a demanar-lo.“ [33]
El diumenge 30 d’abril els
nounats Boy Scouts de Catalunya de
l’Agrupació de Barcelona, amb tots els seus efectius, efectuaren la seva primera sortida col·lectiva al monestir
de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona [34].
 |
| Primera sortida dels Boy Scouts de Catalunya a Sant Jeroni de la Murtra. Abril 1933. Al mig del grup, Narcís de Romaguera. |
 |
| Delegació dels Exploradores al Jamborre de Gödolho (Foto reproduida de ABC) |
Mentre esperaven -inútilment- el reconeixement de Londres, els Boy Scouts de Catalunya s’esforçaren a donar una nova imatge dels scouts catalans. Per la Festa de Sant Jordi van ser presents, d’uniforme, al Palau de la Generalitat; aquell mateix dia havien inaugurat el seu nou estatge “provisional” a la Via Laietana 61, amb diverses adhesions d’entitats i personalitats (entre elles la d’en Pere Rosselló i nombrosos antics scouts) [35]. Oferiren al president Macià la presidència d’honor de la seva associació. Del 3 al 5 de juny, una representació dels Boy Scouts de Catalunya acudí al IX Campament General de Catalunya celebrat a can Sunyer al Pla de la Garga, prop de Centelles. A la Diada nacional de Catalunya, l’11 de setembre, prestaren el servei d’ordre -també uniformats- davant el monument a Rafael de Casanova. El mes d’agost, en motiu del Jamboree de Gödolho (Hongria), van enviar-hi una representació formada per l’instructor Rafael Vidal i el ròver Josep Domènech [36]. També, a finals de juliol, els Boy Scouts de Catalunya celebraren, amb nois de diferents poblacions del país, el que anomenaren I Campament Scout Català al bosc de Sant Roc de Paüls (Ports de Beseit), on els seus companys de Tortosa hi van fer d’amfitrions. Quan el 25 de desembre morí el president Macià, els Boy Scouts de Catalunya l’acompanyaren d’uniforme a l’enterrament [37].
 | ||
|
 |
| Els Boy Scouts de Catalunya, amb la seva bandera (la de Sant Jordi) a l'enterrament del President de la Generalitat i President honorari de la seva institució, en Francesc Macià, el 27 de desembre de 1933. (Foto reproduïda de la revista Redreçament) |
Especialment
entre els antics Exploradores que
formaven part dels nounats Boy Scouts de
Catalunya hi havia el sentiment que amb la creació d’aquesta organització
és reparava un greuge produït vint-i-un anys abans [38]. Després de recordar l’obra d’en Pere
Rosselló i amics, el seu entusiasme i dificultats, Josep Mª Oliver deia a l’article “El perquè de Boy Scouts de Catalunya”, al primer número de Redreçament el nou butlletí portaveu de
l’organització: “... una pròxima
centralització motivaren la dimissió d’alguns membres directius i la franca
decadència de la institució. S’havia aconseguir matar, exteriorment, els
Boy-Scouts Barcelonesos. Exteriorment, només, perquè l’esperit es salva sempre
de les imposicions quan un ideal li dona vida. Així ens trobem avui, que
s’escau el 21è aniversari d’aquella sortida i entrem a la nostra majoria d’edat
dintre l’escoltisme, amb un fet digne de nosaltres i dels seguidors d’aquella
primera institució...” [39].
 |
| (Foto reproduïda de Redreçament) |
Abandonaren els Exploradores de España -recordem-ho- els
nuclis de Badalona, Terrassa, El Prat del Llobregat, L’Hospitalet, Girona i
Tortosa sencers i un bon nombre de scouts, ròvers i instructors dels de
Barcelona -entre ells tot el grup autònom “Anglès”-. Marxaren, també, bona part
de les “Muchachas Exploradoras” amb
la seva cap, Carme Esquiroz de Pastor -la “senyora Pastor”- al capdavant, que
va ser anomenada Comissaria de la nova Associació de les “Girls Scouts de Catalunya” [40].
Un altre dels quadres destacats que passà dels Exploradores als Boy Scouts
de Catalunya va ser el consiliari, mossèn Guillem Aleu.
 |
| Trobada a Martorelles dels Boy Scouts de Catalunya i el Grup autònom "Alemany" de Barcelona el juny de 1933. Observeu les banderes: La de Sant Jordi, la Catalana i, potser, la de la República Espanyola. |
Diversos estudiosos de
l’escoltisme català [41],
diuen que els efectius inicials dels Boy
Scouts de Catalunya eren uns 800 membres, pensem que una bona part d’aquests
-al voltant de 500- degueren provenir, de tot Catalunya, dels Exploradores de España.
Els
Exploradores de Espanya – Federació de Boy Scouts de Catalunya, amb tot, continuen.- Pel
seu costat, els Exploradores de España,
després de que en Carlos de Cifuentes interposés recurs contra la constitució
de Boy Scouts de Catalunya [42]
intentaren superar la sangria.
Després de l’escissió cap
els Boy Scouts de Catalunya, a partir
del 30 de maig, els Exploradores de
España afegiren, en els seus comunicats, convocatòries i programes a
continuació del nom, el de Federació de
Boy-Scouts de Catalunya. Això provocà
una rapida reacció, també a la premsa, dels Boy
Scouts de Catalunya que demanaren als diaris que els publiquessin la següent
nota: Los «Boys Scouts de Catalunya» nos
ruegan aclaremos que habiendo aparecido una titulada «Federació de Boys Scouts
de Catalunya», ésta nada tiene que ver con la citada entidad que se halla
domiciliada en la Vía Layetana, 61. Adoptan el nombre de «Federació de Boys
Scouts de Catalunya» los antiguos «Exploradores de España» que tienen su local
social en la calle del Carmen" [43].
La primera menció a una Federació
Catalano-Balear de Escoltisme aparegué, l’abril de 1930, a la contraportada
del nº 11 de Cataluña Escultista on
s’anunciava la fundació el dia 27, a la Festa
de Sant Jordi, d’aquesta federació. No va ser però fins el 2 de juliol de
1932, amb l’aprovació d’uns nous estatuts, quan la federació començà a prendre
cos constituint-se a finals de 1932, encara amb el comandant Cifuentes al
davant.
Tot i que van ser nombrosos
els membres dels Exploradores que en marxaren
per a crear els Boy Scouts de Catalunya.
Per la periòdica programació d’activitats que els Exploradores anunciaven als diaris, veiem que la Agrupación de Barcelona, a partir dels
mesos de maig i juny, continuava formada gairebé per la mateixa estructura i
nombre de grups que uns mesos abans (compareu-ho, si us plau, amb el primer
apartat d’aquest treball): Lobatos (un
grup); Aspirantes (dos grups); 1ª
categoria (un grup); 2ª categoria (2 grups); 3ª categoria (2 grups); 4ª
categoria (un grup); els ròvers (un clan) i les Gils-Guides. Es creà un nou grup anomenat “Escuela de Auxiliares” -amb programació pròpia- possiblement
motivat per la necessitat de formació de nous caps o instructors. Excepte que
hi ha un clan de menys, l’esquema és molt similar. Sense cap dubte, el que
degué disminuir devia ser el nombre de nois que formaven cadascuna d’aquestes
unitats. Pel que fa als “grups autònoms” -normalment d’escoles o acadèmies- que
havien acompanyat fins llavors als Exploradores,
el grup “Alemany” apareix ja -a finals de juny- a la programació de sortides
dels Boy Scouts de Catalunya, per
tant entenem que s’hi degué adherir, els altres el “Francès”, el “San
Martin” i un de nou o canviat de nom, el
“Barceloneta”, continuaren dins la Federació
de Boy Scouts dels Exploradores.
El “San Guillermo” no apareix més (potser es tracta, per la proximitat dels
punts de trobada en les sortides propers a aquest barri, del nou “Barceloneta” canviat
de nom).
 |
| Diploma atorgat pel Consell Local de Barcelona, el novembre de 1933 |
Vista aquesta estructura
organitzativa i el nombre i freqüència de les activitats realitzades, arribem a
la conclusió que l’escissió que patiren els Exploradores
amb la creació dels Boy Scouts de
Catalunya, si bé numèricament -d’una manera ben clara en les localitats d’arreu
de Catalunya on hi tenien una certa implantació- degué ser important;
a la ciutat de Barcelona, tot i que també hi patiren baixes entre els nois i
noies, la crisi i el traspàs posterior, afectà principalment als ròvers i quadres dirigents. Se’ns fa difícil
-amb la informació de que disposem- quantificar aquest impacte, però ens
atreviríem a dir que amb la crisi i la creació dels Boy Scouts de Catalunya, els Exploradores
de España -a tot Catalunya- perderen, aproximadament -com ja s’ha dit- uns
500 membres. A la ciutat de Barcelona, la pèrdua d’efectius en els grups d’Exploradores, la podríem quantificar -a
mitjans de 1933- en un 50% passant, aproximadament, de ser uns 300 a poc més de
150 membres.
 |
| Distintiu dels Rovers Scouts, dels Exploradores de España, durant la República |
Un dels fets diferencials
que esgrimiren els Exploradores enfront
dels Boy Scouts de Catalunya degué
ser el del seu reconeixement internacional pel Bureau Scout de Londres. Així, veiem que el 27 de maig -el mateix
dia que es publicava la nota d’advertiment dels Boy Scouts de Catalunya sobre la Federació dels Exploradores-
aquests anuncien una conferència, al seu local social, sobre les «Ventajas de las Asociaciones
internacionales en el valor espiritual de los asociados y fundamentos de las
teoría de Badén Powell en el Escultismo por el ideado» [44].
El fet de formar part d’una única organització a nivell de l’estat i el
reconeixement internacional era un “valor” que, davant els Boy Scouts de Catalunya -encara pendents d’aquesta acceptació-,
sens dubte els Exploradores degueren
utilitzar.
Pel que fa a les activitats
dels Exploradores de España – Federació
de Boy Scouts de Catalunya, en el decurs de la segona meitat d’aquest any
-després de l’escissió- veiem, pels comunicats a la premsa, que seguiren -més o
menys- la dinàmica anterior. Sortides de les diferents unitats, als llocs i
fent les activitats habituals, pels voltants de Barcelona; acampades de dos dies, amb els seus corresponents “focs de camp” a
Can Busquets, Santa Perpetua de Mogoda, Font del Llavallol, Montcada i Reixac,
Santa Creu d’Olorda, La Floresta,...; observem que es potencien les conferències i reunions “organitzatives”
entre el scouts més grans, els guies
de patrulla i els ròvers; la
segona quinzena de juliol celebraren, així mateix, l’anomenat IV Campament del Montseny a Olzinelles;
l’esperit artístic dels associats es manifestà en una primera exposició de dibuixos i pintura, oberta
a familiars i socis protectors; observem també un increment de les activitats
-amb acampades incloses- per a “lobatos”
i “aspirantes” i la continuïtat en
les tradicionals festes i obres
benèfiques de Nadal i Reis.
 |
| Baden-Powell al Jamboree de Gödolho, l'agost de 1933, on els Exploradores de España amb en Carlos de Cifuentes al capdavant hi enviaren una delegació. |
Veiem, doncs, que malgrat el
dur cop que els suposà l’escissió cap els Boy Scouts de Catalunya dels seus membres descontents amb la manca
d’autonomia i arrelament de l’associació a Catalunya, els Exploradores de España – Federació de Boy
Scouts de Catalunya, continuaven.
Els següents i propers anys,
nous esdeveniments polítics, socials i organitzatius -que culminen amb l’esclat
de la guerra civil- afectaran a les nostres organitzacions escoltes. Si us
sembla, ho veurem en el proper capítol.
Fins llavors, doncs. Gràcies
per la vostra atenció.
Una abraçada.
Agraïments.- El meu
més sincer reconeixement i gratitud a en Eduard Candami -veterà company dels Scouts d’España i de les diferents
organitzacions que posteriorment els han anat succeint- i a en Bernat Bertomeu
-membre dels Minyons Escoltes i Guies de
Sant Jordi i objectiu investigador del passat i el present de l’escoltisme
català-. Amb aquests dos entusiastes estudiosos de l’escoltisme he tingut la
sort de poder anar compartint, en el procés d’elaboració d’aquest treball, troballes,
dades, comentaris, punts de vista, dubtes, documents i fotografies. Fruit de tot això
n’ha resultat aquest treball. Amb tot, evidentment, la responsabilitat de les
possibles mancances, errors o inexactituds son, únicament, imputables al qui el
signa. Moltes gràcies també a vosaltres, amics i lectors, pel vostre interès i comprensió.
[2]
La forta implantació territorial dels primers anys deu i vint del segle passat,
anà disminuint. Així veiem com els Exploradores
havien anat desapareixent de llocs com: Tarragona, Lleida, Premià de Mar, Sant
Cugat del Vallès, Olesa de Montserrat, Manresa, Sant Feliu del Llobregat, Figueres,
Banyoles, Sant Feliu de Guíxols o Sabadell.
[3]
Entre aquests llobatons hi havia, tal i com ell mateix ens havia explicat
nombroses vegades, en Antonio Asensio tot un model de servicial scout i bona
persona. Conegut per molts -per no dir tots- els Scouts de España de Barcelona
al llarg de la segona meitat del segle
XX. Per si en voleu saber una mica més d’ell, al Blog del Clan li hem dedicat
una entrada: https://clanosgris.blogspot.com/search?q=Antonio+Asensio
[4]
Font: hemeroteca La Vanguardia: Comunicats
programació d’activitats dels Exploradores
de España al llarg de l’any 1931. Els Aspirants
(llobatons) eren nens des dels 6
fins al 10/11 anys. Els Exploradores (scouts) de la 1ª categoria -mocador de
color groc- comprenia nois dels 10/11 als
13 anys; la 2ª categoria -mocador roig- anava
dels 13 als 15 anys edat en que feien la “promesa de la bandera”; la 3ª
categoria -mocador blau- dels 15 als 17 anys i la 4ª categoria -mocador blanc-
dels 17 als 20/21 anys. Els de la 4ª categoria o més grans de 21 anys, a partir
de l’any 1927 en que es començaren a organitzar els Clans, eren els anomenats ròvers -mocador blanc amb una sanefa
verda- i alguns d’ells també instructors.
[5]
El “Jefe” de la Tropa de Barcelona
continuava sent en Carlos de Cifuentes -que acabava de ser nomenat, pel Consejo Nacional, Delegat provincial dels Exploradores
de España- ; el cap de grup dels
Lobatos era en Josep Mª Bruse; els dels Aspirants, Antoni Miró i Enric
Gutiérrez; els dels Exploradores, de la 1ª Categoria, Félix Solanas i Ramon
Lizcano; el de la 2ª Categoria, Jerònim Davalillo amb en Josep Casassas com a
instructor auxiliar; el de la 3ª Categoria, Ignacio Solanas -que el mes de maig
serà nomenat Comissari de Ròvers- amb Aureli Martí, Joaquim Bonet, Josep
Domènech, Josep Avenza i José Blanc com a instructors o ròvers auxiliars; el de
la 4ª Categoria era l’històric Narcís Romaguera amb l’Amadeu Álvarez com a
instructor auxiliar. Hi havia, així mateix alguns instructors especialistes com
en Marcel·lí Bayarri, responsable del refugi del Montseny; Ricard Güell de
música i fotografia o Jaume Roca -un altre històric dels primers temps
reincorporat a l’organització-, especialitzat en gimnàstica. Font: Cataluña Escultista núm. 14, juliol,
agost i setembre 1930, pàg. 116 i 117: “Organización
del Curso Escultista 1930-1931”.
[6]
Les patrulles de la 1ª Categoria eren: Oso, Ciervo, Corzo i Reno; les de
la 2ª Categoria: Águila, Tigre, Puma i
Dragón; les de la 3ª Categoria: Bisonte, Pantera, Lobo, Lince, Jabalí, Zorro,
Leopardo i Castor) i les de la 4ª Categoria: Toro, Jaguar, Gacela, Búfalo i
Halcón. Font: Cataluña Escultista
números 18 al 24, de gener a desembre de 1931.
[7]
Carlos de Cifuentes, “El cambio de régimen”
editorial de Cataluña Escultista,
núm. 20, març-abril 1931 pàg. 35: “(...)
Las banderas de la República espanyola y de Cataluña han ondeado juntas y
estrechamente unidas (...) Respeto para la dinastia que se fue, que esto es de
hidalgos y el explorador lo és; respeto para la República que viene, que esto
es hacer patria y, antes y ahora, siempre adelante y cumplir alegres nuestro
deber.”
[8]
Davant la nova situació, es demanà consell al mateix Baden-Powell. El fundador,
després d'estudiar la problemàtica, va remetre als Exploradores de España un disseny realitzat per ell mateix, que és
el que es va adoptar.
[9]
La Vanguardia 25 d’abril 1931, pàg.
15.
[10] La Vanguardia 18 d’abril de 1931, pàg.
16.
[11]
Antoni Serra, Història de l’ escoltisme
català. Editorial Bruguera, Barcelona 1968, pàg. 35 i 36 i Cataluña Escultista nº 20, març-abril
1931, pàg. 46.
[12] Cataluña
Escultista nº 11, abril 1930, anunci -a tota pàgina- a la contraportada.
[13] Catalunya
Escultista nº 23, octubre de 1931, pàg. 95.
[14]
La Vanguardia 6 de juny 1931, pàg.16.
[15] La Vanguardia 5 de juliol de 1931 pàg. 7
[17] Cataluña Escultista nº 22, juliol-agost-setembre
1931, pàgs. 68 i 69.
[18] Cataluña Escultista nº 21, maig-juny
1931, pàgs. 53 i 54.
[19] Cataluña Escultista nº 23, octubre 1931,
pàg. 84.
[20] Cataluña Escultista nº 24, novembre-desembre
1931, pàgs. 99 i 100.
[21] Cataluña Escultista nº 29, maig 1932,
pàgs. 72,73 i 74. La Vanguardia del
23 abril 1932, pàg. 16.
[22]
Cataluña Escultista nº 29, maig 1932,
pàgs. 77, 78 i 79. Josep Mª Benet i Alexandre Pinyol havien deixat l’organització del Minyons de
Muntanya uns mesos abans i treballaven amb l’objectiu d’aconseguir la unió dels
Exploradores de España i els Minyons de Muntanya per a fer possible
una única organització escoltista a Catalunya.
[23] La Vanguardia 2 de juliol 1932, pàg. 15.
[24] Cataluña Escultista nº 31,
juliol-agost-setembre 1932, pàgs. 106 i 107.
[25]
Cataluña Escultista nº 31 juliol-agost-setembre
1932, pàgs. 107 a 111. Cataluña
Escultista nº 32 octubre 1932, pàgs. 122 a 124. Cataluña Escultista nº 33 novembre 1932, pàgs. 142 a 145. Cataluña Escultista nº 34-35 gener 1933,
pàgs. 7 a 9.
[26] La Vanguardia 15 d’octubre 1932, pàg. 16.
[27]
Cataluña Escultista nº 33 novembre
1932, pàgs. 137 i 139 a 141. Amb un comentari de la redacció i cartes del
President de la Federació d’Entitats, J. Saltó i del Cap dels Exploradores,
Carlos de Cifuentes.
[28]
Palestra era una entitat catalanista
fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el
manifest Als joves de Catalunya,
influïts pels sokols txecs i
eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden
Powell. Tenia un tarannà educatiu i patriòtic, organitzà cursos d'història,
literatura, art i llengua catalanes; cercles d'estudis de dialèctica,
acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d'acció
social i cultural. Va mantenir bones relacions amb la Federació de Joves Cristians i grups semblants, ja que tots
formaven part de la Germanor de Minyons
de Muntanya.
[29]
La Germanor dels Minyons de Muntanya -fortament vinculada al moviment excursionista
català- va ser una associació escolta que funcionà des de l’any 1927 a l’any 1936.
Considerada la primera associació escolta purament catalana, va ser fundada per
Josep Maria Batista i Roca. Tingué un llarga trajectòria plena de vicissituds
durant la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil i el franquisme.
Inicialment els “Minyons de Muntanya”
com eren coneguts duien uniforme verd, barret d'ala ampla, mocador al coll,
bordó i ganivet al cinturó, de manera semblant a altres grups escoltes de
l’època.
[30]
De fet, amb aquest article, es feia públic un procés encaminat a unificar l’escoltisme a Catalunya,
portat fins aleshores entre bastidors: “Tindrem
Boy Scouts catalans ?”: “... Fins ara ens hem hagut de plànyer que els
Exploradores es mostressin amb aquest esperit tan diferent als ideals del
nostre excursionisme. És perquè els hem vist confondre, voltats de xarangues i
personalitats ancien régime. Ells han representat a Catalunya l’escoltisme
castellà. Això no vol dir, però, que dintre d’aquesta organització no hi
haguessin en aquell temps, i encara en quedin, patriotes catalans que lluitaven
per retenir o procuraven que no s’extingís tota esperança de renovació. A casa
nostra comptem amb un moviment escoltista català que segueix les mateixes
ensenyances de Baden-Powell. Són els Minyons de Muntanya i si bé negligeixen la
direcció tècnica, en el darrer Campament General de Catalunya ens feren la
impressió que poden esdevenir una força potent, guiadora de la nostra joventut.
El fet que ens permet fer aquesta constatació és la distinció que en general donaven
els acampadors als uns i als altres escoltistes. Aquest paral·lelisme entre
ambdues organitzacions -Minyons de Muntanya i Exploradores de España- ens fa
creure en la possibilitat que arribem a una unió i es creïn els Boy Scouts
catalans.”
[31] Marcel Gabarró “L’escoltisme a Catalunya 1912-1939” dins
“Barcelona d’excursió”, DDAA.
Ajuntament de Barcelona, 1999. Pàgs. 126 a 128. Al diari La Publicitat del 1 de març 1933, pàg. 8 s’hi reprodueix el text de
l’acord al que arribaren, els diferents Consells locals dels Exploradores a Catalunya en la reunió
del 19 de febrer i que es demanà s’adrecés a Baden-Powell. Aquest document
tingué una replica, per part dels Exploradores
de España, en La Publicitat del 7
de març 1933, pàg. 11. i un escrit d’en Carlos de Cifuentes a El Diluvio del 20 d’abril 1933, pàg. 6.
[32]
Antoni Serra, obra citada, pàg. 33.
[34] La Vanguardia 29 abril 1933, pàg. 13.
[35] La Publicitat 25 abril 1933, pàg. 9.
[36]
Redreçament nº 1, gener-febrer de 1934. Els Exploradores de España hi enviaren una
representació de 27 exploradores -amb
nois de Madrid, Màlaga, Albacete, Saragossa i d’altres localitats de l’estat
que concentrats a Barcelona sortiren (el 30 de juliol) cap a França, on els Scouts
d’aquest país, havien organitzat una expedició fins el Jamborre -, el cap
d’aquest contingent va ser en Carlos de Cifuentes. Suposem que els dos assistents
que citen els Boy Scouts de Catalunya
degueren desfilar amb aquesta delegació. El nombre total d’assistents a aquest Jamboree
va ser de 25.792 scouts.
[37] Redreçament, nº 3, d’abril de 1934.
[39] Josep
Mª Oliver i Figuerola, “El perquè de Boy
Scouts de Catalunya”, Redreçament,
nº 1, gener-febrer 1934, pàgs. 7 i 8.
[40] Marcel
Gabarró, obra citada, pàgs. 128 a 130.
[41]
Marcel Gabarró, obra citada, pàg. 128. Albert Balcells i Genis Samper “L’escoltisme català (1911-1978)”,
Editorial Barcanova, Barcelona 1993, pàg. 101. Possiblement la font d’aquesta
xifra és un informe, de 1946, a càrrec d’en Romaguera per al Bureau
Internacional de Londres, titulat “I.
Història breu de l’escoltisme a Catalunya, 1912-1936”.
[42] Es
interessant l’entrevista que sobre aquesta polèmica es va fer a Josep Mª Benet,
llavors secretari dels Boy Scouts de
Catalunya, al diari L’Opinió del
26 de maig de 1933, pàgs 1 i 7.
[43] La Vanguardia 27 de maig 1933, pàg. 14.
[44] La Vanguardia 27 de maig 1933, pàg. 14.
