A LA FI ENS HEM RETROBAT !!!
A costat però finalment ens hem pogut retrobar, veure’ns,
xerrar, riure i conèixer les darreres novetats de cadascun i de tots nosaltres...
Quin goig !!!
Diversos intents.- Al llarg d’aquests darrers mesos hem fet, a més de les
converses i vídeo-trucades telefòniques, el nostre xat de WhatsApp i alguna
esporàdica trobada de tres o quatre persones, diversos intents de “contacte
col·lectiu”: Propostes de trobades motoritzades, de tele-reunions virtuals, de petites
i reduïdes sortides xino-xano presencials, ... activitats totes elles ben
intencionades que, tot i les ganes de veure’ns i retrobar-nos, per raons de
prudència, acordarem deixar “per a més endavant”, quan ja tots/es estiguéssim
vacunats i les restriccions i situació de la pandèmia ho permetessin. Prudents i respectuosos amb les vigents recomanacions
i directrius sanitàries... disciplinats i solidaris, com ens han ensenyat i,
pensem, ha de ser.
“El banc del sinó fos”... - És cert també que, inevitablement, els
mesos i anys no passen en va.
Tot i que en la colla hi tenim, encara, forces “canyeros” i
“canyeres”, recordareu que en algunes de les darreres sortides ja hi hem tingut
de preveure recorreguts “llargs i “curts”, per a facilitar la còmoda i
satisfactòria assistència a tothom. I és que, sempre hi ha algú (i
inevitablement cada dia més) a qui el genoll, el maluc, l’esquena, les
articulacions o una mica tot plegat, li “fa figa”...
Per un altre costat, aquests mesos -més d’un any !!!- d’obligada
reducció de l’activitat (n’estic gairebé segur) han fet aflorar o incrementat
algun d’aquests “punts flacs” en la salut d’alguns de nosaltres... Ja ho dèiem:
les trobades i passejades Xino-Xano, per a molts de nosaltres, eren (i son !!),
com les “pastilletes”, una necessària medecina... Hi tant que les hem trobat a
faltar !!!
Pel xat i les converses individuals, hem anat coneixent i
seguint alguns dels ja sabuts o nous problemes de salut d’alguns de
nosaltres... Com els avis que, a molts pobles i parcs, veiem asseguts al “banc
del sinó fos...” ens ho hem anat explicant.
Afortunadament, en la gran majoria d’aquests casos, tot està
sota control o en procés de tractament... Les perspectives son, doncs, bones i
esperançadores.
“Hem parlat per telèfon, però jo et vull veure...”.- Això ha motivat, encara més, aquesta
necessitat de veure’ns per tal de conèixer “en viu i en directe”, fer costat (mai tant ben dit) i donar una
petita passejada -per algun indret proper al seu domicili- amb alguns d’aquests companys i amics. Caminades
xino-xano (poc a poc) amb llargues xerrades, per exemple, pels Jardins del
Palau del Marques d’Alella o d’en Muñoz Ramonet del carrer de Muntaner i pels Jardins
del Baix Guinardó, un gran i ombrejat espai al xamfrà de la Travessera de
Gràcia amb el carrer de Lepant.
 |
| Jardins del Palau del Marques d'Alella |
 |
| Jardins del Baix Guinardó |
Finalment, la Trobada.- L’experiència d’aquestes reduïdes i puntuals trobades
ha estat molt grata i satisfactòria. Per això, el passat, 5 de setembre -a
partir d’una d’elles- decidirem ampliar la crida, aprofitant el xat de WhatsApp
del Clan, tot convocant -per al dimecres
15 de setembre- una singular “trobada general” a tots aquells de la colla que
hi poguessin i volguessin assistir-hi.
La vàrem preveure pensant en el compliment de les
restriccions i tenint en compte un seguit de precaucions sobre el Covid. Però,
afortunadament, dos dies desprès de la convocatòria (el 7 de setembre), el
Govern de la Generalitat alleugerí aquestes mesures permetent un major nombre
de persones en les trobades a l’exterior. Això ens ho ha facilitat: ja no ens
sentiríem participants d’un clandestí botellón...
La resposta va ser ràpida i espectacular: al cap de dos dies,
23 companys i companyes s’ havien apuntat ja a la trobada. Quin “mono” de
retrobar-nos que tenim !!!.
Finalment, hem sigut 18 els qui ens hem aplegat, aquest
passat dimecres dia 15, als Jardins del Baix Guinardó. Cinc dels qui
inicialment s’hi havien apuntat, per situacions personals de darrera hora, no hi
han pogut assistir. En tindrem més oportunitats...
Els responsables del bar que allà hi ha, amablement ens han
repartit en dues taules i ràpidament les converses han anat fluint. Deixem que les imatges parlin...
Ben aviat, per tal de no tenir de cridar gaire, s’han anat
produint intercanvis de persones entre les dues taules, per tal de facilitar-ne
la “posta al dia” i les respectives novetats de tots i cadascun de nosaltres.
Curiosament, la mateixa tarda que els polítics -d’aquí i d’allà-, desprès de
mesos, intentaven entendre’s a la “Taula del diàleg”, nosaltres, sense tanta
parafernàlia ni divisions internes, ens hem entès perfectament... Potser que n’aprenguin !!!.
Des de poc abans de les 6, fins passades les 8 de la tarda
(teníem tantes coses de que parlar i propostes per anar pensant...!!) hem anat
petant la xerrada.
"Ho tindrem d’anar repetint..."; "a finals d’octubre podríem fer
una sortida “motoritzada” a un indret d’interès natural o cultural amb el dinar
inclòs, clar..."; "les properes xino-xano les tindrem d’anar fent pensant en
tothom... però no hem de deixar de fer-les..."; "Walter quan facis alguna obra de
teatre, si et plau, fer-nos-ho saber... ets un crac, avui ens has fet riure
molt..." Aquestes i moltes altres més han sigut algunes de les propostes que s'han anat apuntant...
No tinc espai (ni prou capacitat) per a encabir a la crònica,
tot el que vàrem sentir i parlar ahir. El cert és que el desig i la voluntat de
continuar -adaptant-ho a les situacions personals i de l’entorn- amb les
nostres activitats es manté més ferm i fort que mai. En continuarem parlant. De
moment...
Preneu nota d’una propera i possible sortida.- Assenyaleu, a la vostra agenda, els
propers dijous 21 o 28 d’octubre, per a una possible Xino-Xano. Al sector de la
taula on jo hi era, han proposat anar a:
Sortida mixta (motoritzada i passejada) al Mirador de
Gresolet i el refugi Lluís Estasen del
Pedraforca: SALDES (El Berguedà) - En cotxe (4,5 km) des de Saldes fins el Mirador de Gresolet - Passejada a
peu fins el Refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca (recorregut 2,1 km,
desnivell 150 m, temps -sense pauses ni aturades- 1,5 h). Podríem aprofitar la
sortida per anar a dinar al mític i amb uns panorames de postal, Hostal
Pedraforca de Saldes.
https://totnens.cat/que-fem/el-mirador-de-gresolet-a-saldes/
https://pedraforca.com/ca/restaurant
 |
| Mirador de Gresolet |
 |
| Refugi Lluís Estasen, amb el Pedraforca al fons. |
 |
| Hostal Pedraforca de Saldes. El Pedraforca des d'un dels finestrals del menjador. |
