CRÒNICA DE LA 111 SORTIDA XINO-XANO

 

CAMINADA PELS VOLTANTS DE RUPIT: La font de la Pomareda, el salt de Sallent, Sant Joan de Fàbregues i l’ermita de Santa Magdalena.

 

El dia ha estat magnífic, en tots sentits: meteorològicament parlant, paisatge, recorregut, sensacions, tiberi i compres i, sobretot, amb una molt bona companyia. Quina colla més maca !!!

Hem fet moltes fotografies, el paisatge ens ha empès a fer-ho i la facilitat que ens ofereixen els mòbils hi ha fet la resta... Per tant, intueixo -tot just començar- que aquesta crònica tindrà moltes imatges i poc rotllo... Ja ho veurem quan arribem al final...

 

Arribada a Rupit i l’esmorzar.- Hem arribat a l’aparcament municipal que hi ha a l’entrada de Rupit, puntuals, pocs minuts abans de 2/4 de 10. El recorregut, des dels llocs d’origen, a molts, ens ha obert la gana... Quan, just a l’hora, ha arribat el darrer cotxe, molts ja havíem fotut les primeres queixalades als entrepans... Disculpeu, companys... "ha estat una reacció inconscient..." els diem, disculpant-nos... "Cap problema, mengeu, mengeu, que ens hi afegim...", ens contesten. El lloc on ens hem entaulat -entre l’aparcament i la riera- , no és bucòlic, però si pràctic: uns bancs i unes taules de pícnic, amb aigua, papereres, lavabos i serveis ben a prop... "Mireu, mireu...", en una branca de l’arbre que tenim a tocar, una eixerida mallerenga ens reclama (segur que està acostumada a fer-ho amb gairebé tots els qui s’hi aturen a menjar...) algunes molles de pa o, fins i tot, una mica de pernil... S'hi està una bona estona fins que ella, també, ha omplert el pap... A la riera, que tenim a tocar, uns ànecs coll-verd ens venen a saludar i a reclamar, també, algunes molles de pa... Ja hem fet la B.O. d'avui...

Nosaltres, gormands i llaminers, després dels entrepans, l’aigua, el vi i les olives, rematem l’àpat matiner amb les bones “ulleres” de pasta de full que ha dut la Conxita i la xocolata i l’assortit de bombons d’en Carles.

La caminada.- Com que a la colla, el pas dels anys -a uns i a altres- ens han anat condicionant, no l’entusiasme, però si les condicions físiques; darrerament preveiem les sortides amb un recorregut “excursionista” però, també, amb la possibilitat de fer una passejada més turística i menys “canyera”...

Avui però, hem començat l’excursió tots i totes, amb força empenta i, algun, ha comentat... “quan em cansi, dono mitja volta i torno a Rupit a comprar llonganisses i ratafia i fer la cervesa... fins que arribeu tots, a l’hora de dinar...”. El cert, però, és que tots plegats hem iniciat la ruta prevista i, junts, hem anat fent via fins al final; acomplint, pràcticament, tots els reptes i objectius de l’excursió. Ja ho hem dit, som una colla estupenda, magnífica (el respecte als dos sexes, no m'ha permès posar l'adjectiu masclista que em sortia...) !!!

Cal reconèixer que la ruta que vàrem publicar a la CRIDA d’aquesta sortida, ens ha estat molt útil. Per a no tenir-la de repetir íntegrament, ara al fer la ressenya de l’excursió, hi anirem fent “pinzellades”, això si, il·lustrant-les amb algunes de les moltes imatges que hi hem fet.

...Travessarem la riera pel pont penjat... Aquest pont penjant, construït el 1945 per uns veïns, per poder travessar la riera, serveix de passarel·la per unir -amb una certa comoditat- les dues zones del poble. Va ser reconstruït totalment el 1994.

...Si mirem enrere obtindrem una bona perspectiva del poble...

 

... uns 275 metres més endavant, el camí gira a l'esquerra per creuar (per damunt d’unes passeres de pedra) el torrent del Saltiri, un petit afluent que poc més avall aporta la seva aigua a la riera de Rupit. A l'altra banda pugem per uns esglaons de pedra i de seguida som a la llera esquerra de la riera de Rupit...

Passera al torrent del Saltiri, que
superem sense cap problema

...A partir d'aquí el camí recorre paral·lel a la riera, per una zona ben humida amb bosc de ribera. El camí està ben arranjat, amb baranes de fusta que ens protegeixen d'algun pas perillós...

...Perdent alçada per un camí que baixa, en algun lloc força enfangat, entre graons i pedres -afegiríem ara- cap a baix la riera.

 

...Passem per un punt on, per damunt d’una resclosa, veiem els Saltants del Roldor o del Molí Rodó...

 

Saltant del Rodor

A l'altre costat de la riera, enfilada dalt d'un turó, hi veiem -entre els arbres- l'ermita de Santa Magdalena per on hi passarem de retorn cap a Rupit.

Ermita de Santa Magdalena, dalt del turó

...més endavant sortim a una petita esplanada on en un racó hi trobem la Font de la Pomareda, davant hi ha un altre salt digne de contemplació, el saltant de Sabaters...

 

Font de la Pomareda

Saltant de Sabaters

El camí és ben fressat, d'una amplada considerable i fàcil de seguir, sense gairebé desnivell. Circula enterament per dins del bosc en direcció sud-est, paral·lel a la riera que ens acompanya tothora. Uns 700 metres més endavant sortim del bosc i anem a parar a una ampla pista forestal.

...prenem la pista forestal a l'esquerra, en pujada, durant uns 125 metres. Just a l'entrada d'un revolt a l’esquerra, ens desviem, a la dreta, per un caminet que ens porta directament, en menys d'una cinquantena de metres, al Mirador del salt de Sallent, situat a 700 m d’altitud, on tindrem -ben protegits per una barana de ferro- una visió sencera del salt...

 

Mirador del Salt de Sallent

La colla, dalt del Mirador, vistos des del capdamunt del Salt de Sallent 

... Amb gairebé 115 m de caiguda (sumant tots els seus trams) és el més alt del Collsacabra i, diuen, de Catalunya. És, també, el límit natural entre els espais protegits del Cabrerès-Collsacabra i les Guilleries-Savassona. Des del mirador veurem, així mateix als cingles del fons de la vall, l’Agullola o el Mugró de Catalunya, una agulla de roca despresa de la cinglera “com si un gegant hi hagués clavat un cop de destral”.

Salt de Sallent, des del Mirador

A l'esquerra de la foto, l'Agullola

... Passem -a gual, saltant entre les pedres que formen la llera- per sobre de la riera... Ens adonem ara, amb un cert espant, que si l’aigua se’ns emportes, saltaríem pel Salt de Sallent...

Passant la riera al capdamunt del Salt de Sallent

Per aquest punt es despenja la riera pel Salt de Sallent

... Continuem pujant suaument, per la pista forestal que voreja el barranc, en direcció a Sant Joan de Fàbregues.

Els cingles del Mirador del Salt de Sallent, des de
la pista que va cap a Sant Joan de Fàbregues

Arribant a Sant Joan de Fàbregues

Capçalera de Sant Joan de Fàbregues, dalt del cimbori
hi podem veure el petit "comunidor" i darrera el campanar

... a 810 m d’altitud, un magnífic exemplar de temple romànic, del segle X restaurat l’any 1978, de nau única amb tres absis decorats amb arquets i lesenes llombardes i amb un campanar quadrat que s’eleva des de la mateixa nau. Al seu costat hi ha “La Rectoria”, una casa de colònies i hostal.

Seguim per la pista en direcció a Rupit,...

Inicialment teníem previst “abandonar la pista i baixar per un corriol -indicat- en direcció al torrent dels Sabaters, que caldrà travessar i per les rodalies del molí Rodó pujar fins l’ermita de Santa Magdalena" però, una mica tips de “pujar, baixar i de passar torrents”, encertadament, decidim no fer cas al rètol indicador i continuar per la pista que -amb suaus pujades i baixades-, en poc més d'un parell de quilòmetres, va planejant fins a Rupit.

Poc abans d’arribar-hi agafem un trencant que ens porta a l’ ermita de Santa Magdalena i contemplar, des de la seva plaça mirador, un molt bon panorama de Rupit. Fem una fotografia i saludem -des d’aquí dalt- a en Llorenç i la Isabel que estan fent temps per al dinar tot passejant pels prats que envolten el poble.

 

La notícia més antiga sobre aquesta capella és del 1660. El seu interior recorda les esglésies romàniques, tot i que està construïda al segle XVII. Té un petit altar de pedra a l'absis frontal, a la part de ponent hi té adossada una capelleta en forma d'absis amb una tomba oberta a la roca, al centre. Segons el bisbe Corbella, que va visitar la capella a principis del segle XX, hi havia dues imatges de marbre del segle XV; una de Santa Margarida i l'altra de la mare de Déu de Gràcia, que passaren al Museu Episcopal de Vic. El dissabte més proper al 22 de juliol (Santa Magdalena) s’hi celebra un aplec.

Retornem a la pista i entrem al nucli de Rupit per anar a dinar a Can Marsal, la fonda on hi tenim encarregada la taula i el dinar.

En total -fent la mitja dels diferents equips de mesura- hem recorregut, a la caminada, uns 9, 5 km i superat uns desnivells de + 140 /- 130 m. 

El dinar.-  Encara no son 2/4 de dues que entrem a la Fonda Marsal del carrer del Manyà. Ens adrecen a un gran menjador, amb finestrals a la riera, on ja hi tenim la taula parada.

Alguns dels companys, que només han vingut a compartir amb tots nosaltres el dinar, ja son mig entaulats. Gaudim molt fent les caminades però, francament, valorem i agraïm, també, que molts companys i amics, facin l’esforç de desplaçar-se al lloc on fem l’excursió per a compartir -ni que tant sols sigui una estona- la visió de tots plegats, les cerveses, l’àpat, la presencia i les intenses i sentides converses (cada cop més plenes de velles vivències i records...) que, a tots i totes, tant ens agraden, necessitem i ens agermanen.

Fetes les salutacions i abraçades, demanem i més a aquesta hora i avui, que ja torna a fer calor, les tradicionals cerveses. La noia que ens atent, l’Alba, ens ofereix tot un ventall de marques i tipus -Damm, Moritz, San Miguel, artesanes,... amb alcohol o sense...-. Les serveix i acompanya amb unes safates d’olives. Triem els plats del menú i, quan ens els porten, anem per feina.

Un costat de la taula...

... i l'altre

Tot i que els temps van canviant i que, malauradament, les situacions ho van trasbalsant (i, sovint, empitjorant) tot, en moltes fondes de poble, es sol menjar relativament be i sense gaires sorpreses culinàries o en els preus. Avui ens hem sentit atesos molt correctament.

A les postres, també tenim celebració, amb brindis de cava. Avui, és festa grossa dons celebrem el 50è aniversari del casament de l’Elena i en Carles... ens han deixat parats al convidar-nos a cava i, més, per aquesta raó. Sorpresos i amb el “cull a l'aire”, doncs 50 anys de casats d’aquests bons companys, l’Elena i en Carles, be es mereixien un detall o record... Moltes felicitats, bons amics, disculpeu-nos, gracies i no ens ho tingueu en compte. 

L'Elena i en Carles, els homenatjats

  

Per molts i molts anys més, parella !!!

Desprès del brindis, arriba el moment del sorteig del vi XINO-XANO, gentilesa de l’Enric. Avui no ha pogut venir a la sortida, però se les ha enginyat per fer-nos arribar el vi i totes les paperetes -en blanc i només una amb la paraula PREMI- per al sorteig. Ho ha portat a en Ricard que, aquest si que venia. Moltes gràcies, Enric (i Ricard). La ma afortunada, avui, ha sigut la d’en Josep Maria que ha sigut agraciat amb l’ampolla de bon vi -negre en aquesta ocasió- del Penedès.

Un premi molt ben guanyat (i sense fer trampes...)

En Josep Mª, ha tingut el detall d’oferir i donar el premi als “nuvis” de fa 50 anys, “per a que se la beguin a la nit de noces...” ha dit.

Prenem els cafès, passem comptes, agraïm als qui ens han ates el bon servei, paguem, ens acomiadem i marxem.

Els uns camí de l’aparcament i de retorn a les respectives llars, però d’altres cerquem alguna botiga oberta per a comprar-hi alguns dels embotits que hem tingut l’oportunitat de tastar al dinar: Fuets, llonganisses, baiona, bull blanc o negre, cansalada viada,... Així ho fem i ben carregats de “productes, amb força colesterol i, per tant, prohibits (pels metges)” recollim els cotxes i fem cap en direcció als respectius punts d’origen.

La propera sortida, la 112 Xino-Xano, la tenim prevista per al dijous 5 de maig. Possiblement serà una caminada per un tram del Camí de Ronda de la Costa Brava. Ja us ho confirmarem, prèviament

També us volem anunciar que, per a la sortida del dijous 2 de juny, hem pensat que podríem fer una petita caminada al Delta de l’Ebre, amb un arròs o dinar d’estiu, inclòs. Ho anirem preparant i, també, ho anunciarem prèviament.

Continuem en contacte.

Una abraçada.

 

Text.- Pep

Fotografies.- Conxita, Carles P., Elena I., Josep F. i Pep.