diumenge, 4 de juny de 2017

CRÒNICA DE LA 78ena SORTIDA XINO-XANO

CRÒNICA-REPORTATGE DE LA CAMINADA
 AL PRAT DE CADÍ

Vuit hem sigut els caminadors que, en aquesta ocasió, hem anat a la sortida. En Joan Miquel –amb l’ Enric- son els nostres fotògrafs oficials. Els qui amb millors equips i amb més tècnica fan, gairebé sempre, les fotografies més “guapes”. Avui que l’Enric no ha pogut venir ha estat, doncs, en Joan Miquel el principal i, pràcticament, l’únic cronista gràfic. Alguns i algunes més, amb els mòbils, portats per la bellesa del paisatge o per a immortalitzar algun instant, també han fet fotografies. Entre totes –però fonamentalment amb les d’en Joan Miquel- hem fet aquesta crònica-reportatge de l’excursió.

Acompanyem les imatges, per un altre costat prou explícites, amb algun breu comentari. 

Com que, en aquesta ocasió, tampoc hem pogut comptar amb el valuós vídeo d’en Jaume; confiem que la CRÒNICA-REPORTATGE faci el seu fet. 

Provem-ho, a veure com surt.


Esmorzant, a les 8h 30’, en una de les àrees de descans de la carretera -al congost del riu Gréixer-, aproximadament, a l’alçada de Bagà.


Travessem el poblet d' Estana (1.485 m d’alt) –per la carretera de pujada, ens ha passat per davant del cotxe una lleugera i espavilada llebre-. Un cop a l’aparcament del Coll de Pallers (1.500 m d’alt) comencem la caminada. Son les 10h 10’ del matí.



Anem pujant pel costat d’antics camps i prats. El corriol, que puja pel mig del bosc, està molt erosionat per l’aigua que s’hi escola per la pluja deixant al descobert un esglaonat i tortuós roquissar. 



Sempre en pujada, pel mig d’un espès bosc de pi roig, algun roure, sotabosc de boix i forces molses i líquens, anem remuntant –decantant-nos cap a llevant- la serra de Mataplana.



Al cap d’un kilòmetre de constant pujada, plena de rocs i retorçudes arrels, arribem als graus de Riclà  (1.630 m d’alt), un petit collet en una de les serres que fa de contrafort al Cadí.


Continuem ascendint, ara decantats a ponent, amb bones vistes sobre la vall del Quer i, enfilat, el poblet –de pessebre- de Querforadat.


A mesura que anem pujant albirem, al fons a la dreta, els cims culminants de la serra del Cadí: el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2.648 m d’alt).




Després de passar per una tanca per al bestiar arribem, havent caminat poc més de 2 kilòmetres, al coll de Reineres (1.702 m d’alt). Canviem de vessant estem, de nou, encarats vers la vall de Bastanist a la part alta del torrent de les Bordes. Tenim una bona vista sobre el poble d’Estana que ens permet constatar el camí recorregut i el desnivell que hem assolit. Més avall veiem la plana de la Cerdanya i, al fons, els Pirineus encara amb força neu. 


Ens queda encara alguna forta pujada fins arribar a l'esperat coll Roig (1.780 m d’alt) on hi ha una fita. A partir d’aquest lloc -segons ens ha anat repetint, per a animar-nos, en Pep- el recorregut fins a Prat de Cadí ja és més planer. Passat el coll Roig, el camí torna a decantar-se a llevant, deixant el Cadí a la nostra dreta. Hem recorregut, des del coll de Pallers, uns 2,5 km.

Ja som al Coll Roig, això ja està xupat... !!!

A partir d'aquí l’ itinerari, en el seu darrer tram, passa per un impressionant bosc de pi negre amb la presencia d’algun avet, moixeres de guilla i ginebres. És l’ inici de l’estatge subalpí amb una rica vegetació, algun torrent –força cabalós, ara en l’època del desgel- i, ben segur, un bon refugi per a nombrosos animals. És un indret, després de les pujades, reconfortant i molt agradable.



Al poc, sortint del bosc, arribem de cop i volta a Prat de Cadí (1.825 m d’alt). És un gran prat, encerclat de pins negres i presidit per les magnífiques i impressionants parets i canals de roca calcària de la cara nord del Cadí. Hem recorregut, des d’on hem deixat els cotxes, -segons els precisos equips de mesura d'en Joan Miquel- 3,03 km. Els més valents hi han emprat 1h 15’ i els darrers en arribar–hi, 2h justes.





Ens estem una estona xerrant, en un dels extrems del prat, al voltant d’una gran pedra –un bon indret davant la muralla de roca que custodia el lloc- com ho solien fer la Montserrat i en Josep Mª i on, encara ara, la tenim ben present. Durant uns instants, en silenci i amb les mans agafades, l’hem sentit i volgut, un cop més, entre tots nosaltres. Montserrat, mai t’oblidarem.






Fotografia del grup

Desfem el camí, ara de baixada, fins al coll on hem aparcat el cotxe. Molts de nosaltres tenen ja els genolls i malucs ressentits i, per aixó, ho fem amb atenció i una certa precaució. Els més “lents” han emprat en baixar, també, 2h (les "llebres" que solidàriament, durant un bon tros, ens han anat esperant, el mateix que al pujar: 1h 15').

Pel camí de tornada, a la carretera que va des d' Estana a Montellà, s'ens ha creuat -en aquesta ocasió- un jove i eixerit cabirol... Ésta demostrat que és, aquest, un bon racó per a la fauna salvatge.

El dinar el tenim encomanat, a les 14 h 30’, al restaurant “La Coma”, a la sortida de Martinet camí de la Seu d’Urgell. Ha estat un dinar correcte i, com que avui –amb la caminada- ens l’hem ben guanyat, l’assaborim amb força gana.


Després de l’àpat encara ens queda temps per anar al Forn d’en Jordi de Martinet a comprar pans de pagès i coca de forner.

Ens acomiadem -ben satisfets- fins a la propera trobada que serà, el proper dijous dia 15 de juny, a  “La Paella d’estiu 2017” que farem als Banys Lluís.

Repartits ens els diferents vehicles retornem, tot comentant els detalls i incidents de la jornada, als respectius punts d’origen.

El recorregut total, d'anada i tornada, de la caminada d'avui ha estat de 6,74 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 330m i hi hem emprat un temps total (pujar i baixar, pauses i aturades) de 4h 15'.

Alguns companys suggereixen que, en una propera tornada al Prat de Cadí, seria millor que portéssim el dinar a la motxilla per a poder disposar de més temps i així gaudir, una mica més, de la bellesa i encant del lloc. En prenem nota. 

Una abraçada i fins la propera.


Text dels peus de foto: Pep
Fotografies: Joan Miquel, Maribel, Carles, Elena i Pep.