diumenge, 14 d’octubre de 2012

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (3): PIONERISME

Dibuix d'en Michel Tacq al llibre "Pistas"
 
 
PIONERISME

En el bagul del records de la nostra infància i joventut escolta -i  per tant en el nostre Fons Fotogràfic- hi ha imatges d’acampades, de diversos dies, en plena natura: els campaments. Ja hem fet esment a algun d’ells en una anterior entrada d’aquesta mateixa “sèrie”: el de Taradell, la Setmana Santa de l’any 1966 (1).

Els campaments escoltes –a diferència dels campaments militars o dels d’altres organitzacions juvenils de l’època- tenien (i, suposem, ho continuen tenint) les tendes, no en rengles o carrers, sinó escampades per colles o patrulles i separades entre si i de les dels caps –amb una relativa autonomia-, formant entre totes elles una mena de cercle o poble sobre un gran espai o plaça central. En aquest lloc comú era on fèiem les cerimònies –hi havia la bandera i l’altar- i el punt on, també, hi realitzàvem els jocs i el foc de camp.

A més  -també a diferència d’altres campaments ja estructurats i estables-  als nostres campaments calia dotar-los de tot l’equipament i serveis necessaris: cuina, taules, tenda-rebost, latrines, espais per a les reunions, el joc o el bany, el clot de les deixalles, etc.

La literatura escolta que nosaltres llavors teníem (“Escoltisme per a nois”, el manual “Pistes” o alguna revista dels Scouts belgues o francesos que havíem aconseguit no sabem exactament com) però, especialment, la “tradició oral“ i l’experiència dels caps i companys més veterans ens proporcionaven els coneixements, les tècniques, els recursos –el que anomenem PIONERISME-  i tot allò que calia per fer la nostra estada, al campament,  el més còmoda i confortable possible. I a més -i sobretot- passar-nos-ho molt i molt be mentre ho fèiem.

Totes aquestes publicacions i els companys més vells ens explicaven que els pioners eren els capdavanters que obrien camí en les exploracions o la colonització de noves terres. Que aquests aventurers, amb els pocs recursos que tenien a mà o que la natura els oferia, construïen refugis, ponts i tot allò que els calia per a ells i per als  que vindrien després. Per a una colla de nois, la majoria de ciutat, aquest esperit d’aventura, aquest fer-ho nosaltres mateixos –lluny de la tutela dels pares- ens omplia de goig i felicitat. Com una mena de petits Robinsons,ens ho passàvem d'allò més be.
 
Practiques de nusos. Any 1961
 
 
El primer que calia aprendre era a fer els nusos: el nus pla, el de teixidor, el del pescador, l’as de guia,...; després les lligadures o amarres: la lligadura recta, la lligadura diagonal, la lligadura en paral·lel, el trípode, ...; l’ús de les eines: el ganivet o matxet,  la destral, la serra, la “picoleta” , la pala americana,... No cal dir que l’instal·lació, muntatge i cura de la tenda era un dels capítols fonamentals: triar un bon lloc d’emplaçament, els reguerot perimetral, els tensors, les “piquetes”, els doble sostre,... i finalment les instal·lacions: la cuina, el menjador, el racó per a les reunions,... ponts, altars, tendes elevades i tuti quanti.

Tot aixó feiem als campaments. Aquí en teniu una bona mostra gràfica.
 
Cuines:
 
Cuina elevada. Cánoves. Any 1964 

Cuina elevada, aprofitant un desnivell. Castellar d'en Hug. Any 1964.
 
L'Asensio en una cuina de forat. Any 1965.
 
Menjadors:

Cánoves. Any 1964
 
Terrassa. Any 1964
 

 Any 1965
 
Patrulla Aligues. Any 1964.
  
Tendes:
 
Terrassa. Any 1964
 
Terrassa. Any 1964.
 
Gualba. Any 1965
 
Olzinelles. Any 1968.
  
Altars:
 

Altar improvisat amb motxilles. Any 1963.
 
Terrassa. Any 1964.
 
Terrassa. Any 1964.
 
Taradell. Any 1966.
  
Ponts:
 

Taradell. Any 1966.
 
 
Sala del Consell:
 

Olzinelles. Any 1968
 
 
 NOTA.-

(1) DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (1): EL CAMPAMENT DE TARADELL. Setmana Santa de 1966.