dilluns, 30 de juliol de 2012

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (1): CAMPAMENT 1966




EL CAMPAMENT DE TARADELL (Setmana Santa del 1966)


Son molts els records que segurament tots tenim, després de tants anys, de les diferents activitats i vivències amb els scouts. Dues circumstàncies –millor dit tres- han contribuït, però, per a que tingués l’atreviment de “penjar”, en el nostre Bloc, els meus records –concretament- d’aquell campament.

La primera, el reportatge fotogràfic –amb nombroses imatges- que sobre aquesta acampada va fer, en aquell moment, en Joan Miquel i que conservem dins del nostre Fons Fotogràfic. La segona, el fet d’haver trobat, en un parell de publicacions scouts d’aquell temps (1) –que també conservem-, abundant informació sobre aquest campament. I, finalment, la voluntat –recollida en diverses converses amb alguns de vosaltres- d’anar difonent, fent més o menys públic, el “material” (gràfic, documental, memorial, etc.) que hem anat arreplegant per tal de donar a conèixer i ajudar a entendre, sense prejudicis, l’escoltisme que nosaltres hem viscut i practicat.

Dit això, com una mena de justificació, tiro pel dret amb els fets “documentats” i els records no tant fiables doncs, a vegades, la memòria és un pel selectiva.

Lloc i dates.- El campament es realitzà a la Finca Rovirons de Taradell, a la comarca d’Osona, del dijous (Sant), dia 7, fins el dilluns (de Pasqua), dia 11, d’abril del 1966.

Participants.- Fou un campament organitzat pel nostre Agrupament –el “Santíssim Redemptor”- però hi assistiren, convidades, dues Patrulles de l’Agrupament “Santa Mª del Mar” que s’havia format feia pocs mesos.

L’ “staff” de responsables va ser:
Cap del Campament: Juan Antonio Jaurrieta.
Secretari: Carles Pérez.
Caps de la “Tropa” del “Santíssim Redemptor”: Joan Miquel Cortés (Cap) i Josep Arisa (Ajudant).
Cap de la “Tropa” de Santa Mª del Mar”: Joan Charlez.
Intendents: “Tropa” Escultes: Joan Blanc (Cap), Walter Cots, Carles Pérez Pastor, Cristòfol Gastó i Marius Giménez.
Cuina: Zacaries Niubó (Cap), Joan Simarro i, Jordi Tallada.
Serveis Tècnics: Juanjo Soler (Cap), Vicenç Domènech i Josep Lluís Lirola.
Consiliari: Pare Francesc Gamissans.

Patrulla “Àligues”: Carles Pedrola (Cap) i 5 membres més.
Patrulla “Pumes”: Ramón Rovira (Cap) i 6 membres més.
Patrulla “Panteres”: Miguel Angel Palomo (Cap) i 4 membres més.
Patrulla “Búfals”: Josep Lluís Cots (Cap) i 6 membres més.

Patrulla "Àligues" (SR)

Patrulla "Pumes" (SR)

Patrulla "Panteres" (SR)

Patrulla "Búfals" (SR)

Patrulla “Castors” (Santa Mª del Mar): José Gómez (Cap) i 5 membres més.

Patrulla "Castors" (SMM)

Patrulla “Àguiles” (Santa Mª del Mar): J.L. Arderiu (Cap) i 6 membres més.

 Patrulla "Àligues" (SMM)

El nombre total de participants al Campament va ser de 55 persones.

Membres del Clan "Os Gris", excepte els Caps d'unitat, que prestaren servei en aquest campament
 
Records .-  

·         El transport,  de persones i material, fins al punt més proper al lloc del campament el vàrem fer amb autocar. Possiblement un Pegaso o Barreiros d’aquells amb cantons arrodonits i una mena de jardinera a la part superior del sostre, on nosaltres hi posàvem els fardells més voluminosos (l’antiga i gran tenda de lona -deien que era una "herencia" dels antics Exploradors- que destinavem com a magatzem) i un parell o tres de baguls o arques on hi portàvem part de l’intendència (pasta seca, llaunes de tomata, formatge, patates, oli, codonyat, xocolata en pols,...) que havíem adquirit a un majorista de Barcelona –recordo que molts cops ho fèiem en un magatzem del carrer Princesa, a tocar del mercat del Born, que era del pare d’un scout o noia guia-  deixant, només, per a comprar a les masies o poble on es feia el campament els productes frescos o de consum diari (pa, llet, carn, ous, fruita,...); les tendes “de patrulla” i l' "instrumental" auxiliar ("pales americanes", picoletes, fanals, destrals, cordes i cordills, bosses per a l'aigua, cassoles, "espumaderes" i cullerots, gran quantitat de rotllets de paper higiènic, plàstics per a si plovia, etc.) tambè ho posavem dins d'aquests baguls; les motxilles i l'equip de mà no ho recordo però suposo que anaven dintre o en els “armaris” laterals de l’autocar.


·         El lloc del Campament era un pla arbrat, travessat per un rierol, molt espaiós que va permetre instal·lar les diferents unitats (les “Tropes” i les Patrulles que les integraven) i els serveis (intendència, cuina, Clan,...) amb una certa comoditat i independència.

·         A l’indret hi havia forces troncs que -cosa poc habitual- el propietari del terreny ens va permetre utilitzar per a fer instal·lacions. D’aquesta manera cada Patrulla pogué condicionar amb tancats, taules i d’altres mostres de “pionerisme” el seu racó d’acampada.
Recordo que l’espai que ocupava el Clan era una mena de meandre o illa i calgué (o potser no calia, però com si així fos) fer un pont que ens comunicava amb la resta d’acampats. També, per tal de facilitar el contacte entre les tendes del Clan i la que feia les funcions de “direcció” o centre d’operacions, instal·larem un telèfon –un “punt a punt”- de fabricació artesanal que, en Joan Miquel i jo, havíem ja provat prèviament entre els nostre respectius domicilis –a una i altra banda del carrer- de Barcelona.


A més del tradicional Portal d’entrada del Campament, es construí un altar per als actes religiosos i la cuina, prop del riu, amb un complert equipament. Llegeixo, en una d’aquestes publicacions esmentades, que “la Misa vespertina el dia 10, domingo, fué celebrada por el P. Gamissans con gran afluencia de familiares y vecinos de las masias de los alrededores”. Diu, també, que el Campament era ple de “estupendas instalaciones” i això que, segurament, el cronista no visità les imprescindibles latrines... en la construcció de les quals al nostre Clan érem veritables especialistes.

·         El “Foc de camp”, segurament el vàrem fer la nit de diumenge a dilluns –en aquells temps els jorns de dol de la Setmana Santa es respectaven i no era fins després de la Resurrecció que es podia fer, formalment, gresca i sarau...- encara conservo el record  i les imatges de molts “focs de camp”, de molts i de cap en concret... El foc de camp era un dels actes més esperats del campament. Tots asseguts en un gran cercle al voltant del foc, una foguera encesa dins una mena de test quadrat fet de troncs... abrigats amb mantes o anoracs i amb la panyoleta lligada al cap a l’estil dels pirates... El foc ens il·luminava el rostres, ens escalfava i, alhora, creava un espai de convivència acollidor i íntim. Presidien l’acte, normalment, els caps o scouts més veterans i un d’ells -una mena de Gran Manitú- era a qui, abans de cada representació, hom tenia de demanar permís... això també formava part de l’espectacle.


Cada Patrulla o unitat tenia preparada una actuació, unes més improvisades i d’altres més “currades”, no hi faltaven mai la passejada del burro Tancredo que acabava “pixant” (buidant una cantimplora que, el que feia de “potes del darrera”, duia amagada), normalment, sobre la cara d’un espantat nouvingut a l’Agrupament; en Llorenç recitant la poesia L’escut de Catalunya  d’en Bori i Fontestà o en Ramón López explicant histories de terror com el famós Maria...la pierna !!! que ens feia retornar, un cop acabat el foc, a les respectives tendes ràpidament i, si era possible, en grup. Cada representació era premiada o refusada amb un bang qualificatiu i si aquesta es podia classificar d’impresentable... el Gran Manitú feia presentar de nou als “actors” davant seu per tal de “gratificar-los” adequadament acompanyat dels crits, els uhhhhhhhh !!!  d’esbroncament i les rialles de tots els assistents. Sense oblidar el regitzell de cançons que hi anavem intercalant, entre actuació i actuació: la "Crida al foc del campament"..., el "Visca el foc"..., l'"Ani-Kuni"..., l'"Amic de l'acampada"..., la "Canción de la noche"..., l'"Eram sam sam"..., el "Bona nit, bons germans"... i els clàssics i imprescindibles espirituals negres.... La vetllada durava fins que les flames de la foguera anaven perdent intensitat -pel fet de que ja haviem cremat tota la llenya previament acumulada- era, aleshores, que els més atrevits saltaven per damunt del foc i els caps -tot aprofitant l'esmortiment  general- donaven per acabat l'acte i, desprès de resar l'oració de la nit, ens feien anar a dormir.  

·     Els campaments, tant el de Setmana Santa com el d’Estiu, solien ser el lloc on portàvem a la pràctica moltes de  les tècniques i coneixements apresos en els mesos anteriors, tant a nivell individual com de Patrulla o d’Unitat. Això feia que hi hagués una sana rivalitat entre les diferents Patrulles a l’hora de fer les instal·lacions, els jocs, les representacions, etc. També es procurava aprofitar els campaments –amb una presència més nombrosa d’escoltes, caps, consiliari i familiars- per a donar més solemnitat a les “Promeses” dels nous scouts o en l’assignació, per part del “Consell del clar de Lluna” (els companys ja totemitzats), del qualificatiu al Tòtem escollit per aquells que aspiraven a aquest important primer nom escolta. En aquest Campament, varen fer la Promesa molts bons companys (Zacaries, Joan Simarro, Cristòfol, Jordi Tallada, Vicenç,...) que no es pogueren escapar de patir les clàssiques –tot i que no compartides per tothom- “novatades”... i foren totemitzats en Goril·la Ferm (Carles), en Brau Exaltat (Joan Miquel), en Falcó Voluntariós (Pepe Luí) i en Cangur Prudent (el recordat Juanjo).


·         Les fotografies m’han fet veure un detall, en Juanjo acudí al campament amb un peu enguixat com a conseqüència d’un accident fent motocròs. Tot i això, en alguna altra fotografia el podem veure continuant practicant aquest esport per alguns dels característics turons dels voltants del campament. Tot un caràcter, en Juanjo.


·         El darrer dia de campament, el dilluns, degué ser una jornada de molta feina: calia desmuntar-ho tot, preparar-ho per al transport i deixar el lloc “igual o millor de com ho havíem trobat”. Veiem, també, en una fotografia que es va fer un concurs de “mones de Pasqua” ho, potser, cada unitat en va fer la seva... uns bons i dolços postres per al darrer àpat.

Membres del Clan "Os Gris" i de la "Tropa Escultes" -l'Equip de responsables del Campament-  amb les "mones de Pasqua"
(A la fotografia hi podem veure, també, a en "Edu" Jaurrieta que ens degué visitar aquell dia).

·         Al comiat, com ja era tradició en tots els actes i sortides, vam fer un gran cercle creuant braços i peus i cantant amb una barreja d’alegria i sentiment el Cant dels adéus. Un adéu que, ja ho dèiem aleshores i ho hem repetit sempre:

“No és un adéu per sempre
és sols l’adéu per un instant.
El cercle refarem
i fins potser serà més gran.”



NOTA.-
(1).- Revista “Barcelona Escultista” II Època, número 2, Abril de 1966; i  Programa de la Festa de Sant Jordi del 1966.



Fotografies d'en Joan Miquel (1966)