Els "Exploradores de España" a Catalunya (1)

Jocs entre nois Exploradores a la Festa de Sant Jordi del 1915.

Els "Exploradores de España" a Catalunya

(des del 1913 al 1930)

L’any 2011, en motiu del Centenari de l’escoltisme a l’Estat espanyol, vàrem publicar en aquest Blog una entrada explicant-ne els seus orígens a Barcelona (1).

Entre els companys/es i també, entre alguns seguidors del Blog -especialment d’altres llocs de l’estat- el que allà vàrem dir causà una certa sorpresa i interès però també, escepticisme (son molts els qui consideren que l’escoltisme a l’estat espanyol es fundà, l’any 1912, des de Madrid i per en Teodoro de Iradier i no admeten cap hipòtesi o argument que ho matisi o qüestioni).

Segurament els estudiosos del tema, amb l’aprofundiment en la investigació de les fonts documentals existents o que es poden anar trobant, amb rigor i objectivitat, aniran aportant noves dades i més llum sobre aquets orígens.

Pel que sabem, les primeres accions organitzatives, coincidiren en el temps -Iradier i Cuyás des de Madrid i el grup d’en Rosselló a Barcelona- però pensem que, el que és una realitat, és que l’enfortiment i el principal creixement de l’escoltisme, com a organització consolidada, es produí -aquells primers anys- a Barcelona. Quan a la resta de l’estat es van començar a constituir els primers grups d’Exploradores (2), a Barcelona (i a d’altres ciutats de Catalunya) ja feia gairebé uns quants mesos que un bon nombre de grups hi funcionaven...

Grup "Stadium" a Sant Genis dels Agudells. 1913.
Arrepenjat a l'arbre Co de Triola i de perfil,
 a tocar de l'arbre a la dreta, Pere Rosselló.

Ho prova, també, el fragment de la carta que, a mitjans del 1913, dirigiren els 16 Instructors (tots ells caps dels Grups) de Barcelona -indiscutibles testimonis de l’època- a Pere Rosselló per a que reconsiderés la seva dimissió: “...Barcelona puede vanagloriarse de haver sido la primera Ciudad de España que ha tenido Boy-Scouts en el verdadero sentido de la palabra, esto es, perfectamente uniformados y disciplinados, con organización seria, con una orientación definida y siempre que de esto se hable el nombre de Ud. Sr. Roselló ha de acudir forzosamente a la memoria y a los labios de todos...”

Grup d'Exploradores, l'any 1913, en un lloc no identificat

Un altre dels aspectes que sorprenia, en l’article que publicàrem el 2011, era aquesta dimissió -possiblement l’abril de 1913- i el definitiu distanciament dels Exploradores del qui va ser-ne un dels seus principals protagonistes: el capità Pere Rosselló. La causa sembla que fou l’excessiu centralisme que, des de Madrid, es donà a la Institució. No hi descartaríem, però, un cert disgust amb d’altres aspectes -més “pedagògics”- que anaven prenent força dins els Exploradores: “Ni política, ni religió” deia en Pere Rosselló de forma expressa, quan parlava dels Exploradores, propugnant i mostrant sempre, dins l’organització, una actitud respectuosa i tolerant en aquests temes. Potser també hi influïren els nous “aires ideològics” que prenien els Exploradores, la seva estructura centralitzada i alguna de les noves “directrius i disposicions” dictades pel Comitè Central (3) que el degueren incomodar i el portaren a la renúncia. La seva doble condició de militar -amb la disciplina i lleialtat deguda als seus companys d’armes i superiors (la gran majoria de directius dels Exploradores ho eren)- i la seva vinculació i responsabilitat com a promotor i cap dels Exploradores Barceloneses -vers allò que, amb d’altres, amb tant d’entusiasme havia creat i consolidat- el degueren portar, per dignitat, a prendre aquella decisió.

Grup "Casa de Família" a la Riera de Santa Perpètua, 1913 (Arxiu Gabarró)

Com repercutí en els Exploradores Barceloneses la prematura marxa d’un dels seus principals promotors ?. Els seus col·laboradors li van fer costat ?, quina va ser l’evolució i la trajectòria dels Exploradores a partir de la seva marxa ?, que en sabem dels “descendents” dels primers Exploradores Barceloneses -els anys 20 i 30 del segle passat-  dels quals alguns avis i pares dels nostres actuals companys del “Clan Os Gris”, n’arribaren a formar part ? (4)... Son qüestions que, de tant en tant, en alguna de les nostres trobades i excursions -entre aquells i aquelles més interessats en la història de l’escoltisme a casa nostra- ens hem plantejat.

Intentem, sense cap pretensió acadèmica, donar-hi resposta.

Grup "Stadium", 1913

Conseqüències de la dimissió d’en Pere Rosselló.- En la carta (malauradament sense data que hem esmentat més amunt) que els instructors de Barcelona van adreçar a Pere Rosselló reconeixien que “... una vez desvanecidas las nubes que por un momento se han cernido sobre nuestra querida Institución ...”, li demanaven que reconsiderés la dimissió i es reincorporés al seu càrrec (5). Aquest gest, en el qual reconeixien les raons que havien portat a Rosselló a la dimissió, els honorava però consideraven que era una qüestió o desavinença puntual (“... una vez desvanecidas ...”) i que aquesta es podia resoldre. Per aquesta raó, suposem, no dimitiren amb ell. Segurament, els pogué més la lleialtat amb l’organització i, segur, l’estima i la responsabilitat que tenien amb els nois que la formaven, que la solidaritat amb el seu cap i company.

Desfilada d'un grup d' Exploradores al Parc de la Ciutadella
 de Barcelona. 1913. Foto Frederic Ballell Maymí

El 26 de juny d’aquell mateix 1913 es substituït, del Comitè Provincial de Barcelona el que havia sigut el seu primer “Jefe de Exploradores”, el tinent coronel Francesc de Mercader, pel tinent d’enginyers Mario Gimenez Ruiz i, a primers de juliol, Josep Mª Co de Triola –un altre dels col·laboradors dels primers dies- ocupà el càrrec de Secretari del Comitè que, des dels inicis, havia exercit Pere Rosselló.

(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

En realitat, com acabem de veure en el text de l'article, 
en Mario Giménez va ser el 2on Cap d'Exploradores, 
el primer va ser Francesc de Mercader

Grups "Stadium" i "Casa de Família" a Torre Baró, febrer 1913

Els “Exploradores de Barcelona-Exploradores de España” (1913 - 1930).- Els Exploradores de España, malgrat els seus brillants inicis a Catalunya, experimentaren aviat un declivi.

El 1914, quan els Exploradores Barceloneses ja s’havien convertit en la secció local dels Exploradores de España, tenien un miler de nois a Barcelona (6). Sorprèn per tant que dos anys més tard, el 1916 -segons diu Emilio Navarro, a les pàg. 185-188, de l’Album Histórico de las Sociedades Deportivas de Barcelona- no passessin de 450.

(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Exploradores al Tibidabo de Barcelona, 1915.

Servei d'ordre fet pels Exploradores en un festival
columbòfil al Tibidabo de Barcelona, l'any 1915

Campament-trobada d'Exploradores a Torre Baró el juny de 1913

Novembre 1914. Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Escamot de Boy Scouts
 a la processó contra el tifus. (Foto de  Victoriano Torres a "Barcelona, temps era temps").

Un dels qui millor ha estudiat la historia de l’escoltisme a casa nostra és en Marcel Gabarró i Pallarès, del seu treball “L’escoltisme a Catalunya, 1912-1939” (7) n’hem tret la síntesi i bona part del que segueix:

La trajectòria dels Exploradores de España, en aquest període i a Catalunya, va passar per diferents vicissituds, diu Gabarró: “... Van crear noves agrupacions (a més de les de Barcelona) a ciutats com Tarragona, Manresa i Lleida, el 1913; a Sant Feliu de Llobregat, el 1914;  a Premià de Mar, el 1915; a Sant Andreu, el 1916; a Badalona, el 1917; i a Tortosa, el 1919...

Sant Jordi 1916. Missa de campanya a Vallvidrera. Foto Bragulí.

Trobada d' Exploradores a Sant Feliu de Llobregat, juny 1916

Butlletí de l'"Agrupación Escultista" 

A Barcelona, durant els primers anys, van arribar a crear una vintena de grups (8) tot passant del miler de membres. Ens consta que van patir baixes i escissions, com per exemple la que va tenir lloc el gener de 1918 quan Lluís Aguilera (cap-instructor del grup “Marco Polo”, un cap reconegut i estimat que malauradament morí, el 1920, dos anys desprès) marxà dels Exploradores i fundà la “Agrupación Escultista Española” (coneguda, també, com “Agrupación Escultista Levántate y Anda”) que editaria un butlletí que durà del 1918 al 1936 (!), el domicili de la qual a mitjans anys vint, era al carrer Argentona 3 i 5 de Gràcia (9). Joaquim Gimeno i una colla de companys també es va donar de baixa, l’abril del 1918, per iniciar l’”Agrupación Atlética Excursionista” amb seu als locals del gimnàs Garcia Alsina de la Rambla del Prat (també a Gràcia). Aquets van arribar a ser un centenar i van durar fins el 1920 (10). De fet, però, la premsa ens permet seguir les sortides i activitats dels Exploradores a l’aire lliure amb una periodicitat regular fins el 1923, el que demostra una vitalitat respectable.

Grup d'Exploradores de Tortosa al Campament de l'ermita
de Sant Roc de Paüls, Agost de 1929.

Gràcies a això i a la revista Catalunya Escultista (11), podem saber quina mena d’activitats feien aquells Exploradores; quins eren els seus grups i on anaven d’excursió, viatge o campament. Així -sense pretendre ser exhaustius- podem conèixer que sortien, normalment, en excursions d’un sol dia -els diumenges després d’escoltar misa- pels voltants de Barcelona (12); tot i que, ocasionalment, feien també  “campaments” de dos o tres dies:  Anaven a Vallvidrera (poble, pantà o la Font del Llavallol...), Pedralbes (Font del Lleó), El Guinardó, La Arrabassada, Sant Cebrià d’Horta a l’actual barri de Montbau de Barcelona, Santa Creu d’Olorda, Sant Pere Màrtir, Begues (castell d’Eramprunyà), Collserola (El Tibidabo, Sant Medir, la Budellera), La Floresta (Can Busquets, la Rierada), Les Planes, La Llagosta (Font de Pere Gil), Sant Genís dels Agudells, Torre Baró, La Conreria, Valldoreix, Montcada, Badalona (Font de la Rosa o Sant Jeroni de la Murtra), Castelldefels, Cabrera (castell de Burriac), Sant Boi del Llobregat (ermita de Sant Ramón), Cardedeu, El Figaró (Tagamanent), Gualba, Olzinelles (can Valls), etc. Les activitats que, en aquestes excursions, feien solien ser pràctiques d’orientació, de topografia, de transmissions (òptiques amb banderes o telegrafia “Morse”), d’acampada, de “tracking” (rastreig), de primers auxilis, de pionerisme (nusos, amarres, ponts, torres, cabanes,...), herbaris, caminades, “stalking” (camuflatge), taules i exercicis de gimnàstica... Eren importants també les sessions o xerrades sobre els principis i l’esperit escolta, la preparació de “la promesa”, les proves d’especialitat, de classe o de nivell... L’aspecte lúdic com els jocs, els concursos o les competicions entre els mateixos nois, patrulles i grups eren -en cada sortida- gairebé obligats.

(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Grup d'Exploradores de Girona a Sant Marçal en el decurs
de la seva Travessa al Montseny, Juliol 1929.

Grup d'Exploradores de Girona a la seva arribada a Viladrau
disposats a fer la Travessa al Montseny, juliol 1929

A mesura que els Exploradores anaren creixent en edat, tècnica i experiència, l’autonomia i el “nivell” de les activitats anà, també, augmentat així, aquelles primeres i properes excursions es transformaren -per part d’ algunes “patrulles” (13) i dels ròvers (14)- en “travesses” de muntanya i “campaments volants” (al Montseny o a la Costa Brava) i acampades o sortides -de diversos dies- a Mallorca, la Vall d’Aran, Oza (al Pirineu Aragonès) o, fins i tot, l’estranger.

(Reproducció de Cataluña Escultista)

A Barcelona, concretament, alguns dels primers agrupaments o grups, com el “Minerva”, “Fiveller”, “Comercio”, “Iberia”, “Águilas” de Sant Andreu,... veiem que, els primers anys, continuen. Desprès n’apareixen de nous, alguns conseqüència d’un canvi de nom o de reorganitzacions, com la “Tropa Norte”, “Tropa Sur”, “Tropa Este”, “Tropa Oeste” i “Tropa Centro”, grups de la “Acadèmia San Martín”, del “Colegio Inglés”, “Colegio Santo Tomás”, “Grupo San Guillermo”, “Agrupación francesa”, de la “Congregación del Seminario” o ”Grupo Ciclista”,... A partir del 1919, es parla ja d’una única “Tropa de Barcelona” dividida, però, en diversos grups: des del primer, fins en els seus millors temps, el sisè.

Grup Ciclista de la Tropa dels Exploradores de Barcelona en una 
cursa a l'actual Passeig Lluís Companys, possiblement l'any 1915

“Malgrat tot, el lligam amb l’Exèrcit es feu cada vegada més intens i la dependència oficialista més ofegadora”, diu Gabarró.

El 26 de febrer del 1920 els Exploradores de España van ser  reconeguts, per un Reial Decret signat per Alfonso XIII, com una Associació Nacional i Oficial; estant la seva organització, direcció i foment de les “filials” sota la dependència del Consell Nacional, resident a Madrid.

El 17 de novembre de 1922, es publicà un altre Reial Decret que reforçava, amb un Reglament, aquest caràcter oficial i centralitzador de la Institució (15). Aquell mateix any, els Exploradores de España, havien entrat a formar part del Boy-Scouts Internacional Bureau aconseguint així, també, el seu reconeixement internacional.

Exploradores formats, al pas de les autoritats,
al lloc on es va fer la Festa de Sant Jordi de 1915

“La imatge dels Exploradores al llarg dels anys vint i principalment sota la dictadura de Primo de Rivera -que no ho oblidem formava part (com a vocal fundador) del Comitè Director de l’Associació des de primera hora- s’afeblí i deteriorà a una part de l’opinió publica...”, segueix dient Marcel Gabarró.

Gerard Maristany i Albert Musons al seu llibre “La gent del fulard. Història del moviment escolta a Gràcia” (que hem referenciat a la nota 9), recullen el testimoniatge d’un d’aquets primers exploradors: “...L’Albert Oliveres va ser explorador quan tot just era un nen, cap als anys 1913-1914. Va entrar en contacte amb aquell moviment a través de Josep Brusi que era instructor del “Grupo Ibéria” i professor de dibuix al “Colegio Ibérico”, del qual Oliveres n’era alumne. L’historiador Marcel Gabarró va mantenir-hi una conversa, l’any 1971, en la que van comentar qüestions concretes d’aquell primigeni escoltisme. Oliveres admetia que hi havia “disciplina” però en absolut “militarització”. En un ambient cordial, gens rígid, “les famílies estaven molt contentes perquè sabien que tenien els nois en bones mans i no s’havien de preocupar...”. Però Oliveres reconeixia finalment que “...el fet és que, un cop a la “mili” teníem avantatges perquè ja sabies fer moltes coses, pujaves tot seguit.” (16)

“Organitzats a l’espanyola, -diu Alexandre Galí al seu llibre "Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936" (17) - l’escoltisme s’havia de fer en castellà -la llengua de les casernes- i amb esperit militar. Quan per aquestes muntanyes del voltant de Barcelona havíem trobat, en els primers temps, algun grup escadusser d’ Exploradores mai no havíem sentit, ni que els nois fossin catalans, que els caps usessin altra llengua que la castellana.” 

Targetó d'invitació a la Festa de Sant Jordi de l'any 1926 amb una missa
 als Franciscans del barri de Galvany i una trobada als jardins del Turó
 Parck. Observis que la llengua emprada era la castellana. 

 “... Cal reconèixer que el 1929, essent secretari del Exploradores (de fet va ser anomenat l’any 1927 “Jefe” de la Tropa de Barcelona) el comandant d’artilleria Carlos de Cifuentes va fer esforços notables per tal de redreçar aquesta imatge ...”, continua dient Gabarró.

El Jefe de Tropa, a la dreta del pare Aleu, era el comandant Carlos de Cifuentes.
(Fotografia reproduïda de la revista Cataluña Escultista d'abril 1930)

El nombre d’Exploradores, però, continuà decreixent. A la Festa de Sant Jordi -patró mundial dels scouts- de 1929, celebrada a la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès, hi concorregueren 350 exploradores de les “Tropes” de Barcelona, L’Hospitalet, El Prat del Llobregat i Terrassa (18).

Entre el 20 d’agost i el 3 de setembre de 1929 es celebrà, a Barcelona -coincidint amb l’Exposició Universal de Montjuic-, amb un cert èxit, un Jamboree o trobada internacional d’escoltes. Concretament es va fer al paratge denominat Font dels Tres Pins -un indret, situat entre  l’Estadi i el castell, actualment irreconeixible-. Hi van participar més de 2000 boy-scouts de 14 països: Anglaterra, França, Hongria, Alemanya, Tànger, Polònia, Xile, Holanda, Suècia, Romania, Escòcia, Austràlia, Brasil, Portugal i, evidentment, també procedents de molts altres llocs d’Espanya (19). La gran majoria de les delegacions estrangeres venien del III Jamboree Mundial celebrat, un mes abans, a Birkenhead, Anglaterra.

Detall d'un dels actes, al Teatre Grec, del Jamboree de Montjuic. Agost 1929 

Ensenya, per a la camisa, del Jamboree de Montjuic amb la Flor de
 Lys i l'estrella de cinc puntes emblema dels Exploradores de España.

El Jamboree de Montjuic motivà el contacte i posteriors visites de patrulles i grups de scouts d’altres llocs d’Espanya i de l’estranger (francesos, anglesos, alemanys, suïssos, ...) que, en les seves estades a Barcelona s’hostatjaven al local o Casa del Explorador i eren assessorats o, fins i tot, acompanyats per alguns instructors, ròvers o patrulles en excursions a llocs com Sitges, Montserrat o el Montseny. De la mateixa manera, els Exploradores de Barcelona feien visites i trobades atenent la invitació d’altres scouts de España i de l’estranger o assistint a concentracions internacionals o Jamborees. El sentiment de pertinença a un únic i fraternal moviment mundial –l’internacionalisme scout- hi era ven pressent.

Amb tot, a Catalunya, malgrat els esforços per part d'algunes autoritats provincials i locals -sobretot en temps del Directori militar d’en Primo de Rivera (setembre 1923 al gener de 1930)-, per a potenciar els Exploradores com una alternativa a l'associacionisme catalanista, aquests segurament pel seu militarisme i també pel seu centralisme i espanyolisme, no arribaren a arrelar entre la població i entraren en una fase d'evident declivi.

Tot i l’eufòria que suposà el Jamboree de 1929 es reconeixia, des dels Exploradores, la “falta de simpatia ciutadana” per aconseguir el ressorgiment de “esta Institución benéfica” (20).

Un exemple d’aquest refús, concretament entre les entitats excursionistes i els Exploradores, es manifestà als Campaments Generals de Catalunya. Al II Campament, celebrat el setembre de 1929 a Vilassar de Dalt, dos ròvers del Clan Panteres hi van acudir -sense haver estar convidats- i tingueren de suportar, amb un cert estoïcisme i resignació, l’aïllament de molts dels acampats; amb tot, informàren als seus caps de que calia insistir i continuar participant en aquests campaments (21). Al III Campament, celebrat l’abril de 1930 a Sant Quirze del Vallès, hi acudí una més nombrosa representació dels Exploradores provocant  també, per part d’alguns dels acampats, una sorollosa mostra d’hostilitat (22). La resposta la podem llegir a la revista Cataluña Escultista (núm. 12, maig de 1930, pàgs. 90 i 91) on els Exploradores donen les gràcies a un seguit de centres i grups excursionistes “... por las atencions que tuvieron para los scouts y a los otros, esperamos que en otros campaments se daran cuenta de que en estas reuniones reina la confraternidad pues a esta llamada acudieron los Exploradores de Barcelona al III Campamento de Cataluña”. 

(Reproducció de Cataluña Escultista)

  Aquesta “falta de simpatia” vers els Exploradores, per part d’alguns sectors de la societat catalana, es mostrà també en el decurs d’una vaga d’estudiants, el 28 d’abril de 1930, quan aquets assaltaren el local situat als soterranis de l’edifici de la Universitat, que la Tropa de Barcelona -des del maig de 1928 (23)- hi tenia. Això lligat a la recent caiguda -el mes de gener- de la Dictadura de Primo de Rivera, que tant suport els havia donat, obligà els Exploradores a cercar un nou estatge en un pis del carrer del Carme, núm. 56. Aquest atac i un comentari aparegut al diari La Publicitat motivaren una rèplica reproduïda, juntament amb la versió dels Exploradores sobre aquest atac; al Catalunya Escultista (núm. 12, maig 1930, pàgs. 88 a 90) i en una nota de protesta a la premsa, per part del Cap dels Exploradores de Barcelona, en Carlos de Cifuentes (24).

El mes de març de 1930, segons llegim a la pàg. 78 del Cataluña Escultista núm. 11 del mes d’abril,  es constituí a Barcelona l’agrupació d’ Antiguos Exploradores que, anys a venir -especialment en els temps  “foscos” del franquisme-, mantindrien ben viva la flama de l’escoltisme (25).

(Reproducció de Cataluña Escultista)

Aquell mateix 1930, a la concentració de la Festa de Sant Jordi, al Parc de la Ciutadella de Barcelona hi concorregueren -segons la revista Cataluña Escultista, núm. 11 d’abril de 1930- uns 500 nois i quadres, amb la participació de representacions, a més de Barcelona, de grups de Badalona, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet, Terrassa, Girona, Tortosa i Maó. Tractar-se d’una concentració d’efectius de diferents llocs de Catalunya i de les Illes, qualificaríem la representació de discreta. En aquest acte es constituí formalment -segons acord dels diferents Consells Locals-, el que es pot interpretar com l’acceptació d’una certa descentralització, la Federación Catalano-Balear de Exploradores que coordinava grups catalans i de les illes balears. S’anaven fent passes destinats a mostrar una certa catalanitat.

Inauguració del curs l'any 1930 dels Exploradores de España. La foto és feta en un dels racons del claustre del pati de la Universitat de Barcelona. Al soterrani d'aquesta Institució, del maig del 1928 a l'abril del 1930, la Tropa de Barcelona hi tingueren la seva seu.

 “La perseverança dels Exploradores en l’esforç per integrar-se en el moviment excursionista català per mitjà de la seva participació en els Campaments de Catalunya indica que no eren uns espanyolistes militants ni havien estat agents conscients del primoriverisme” conclouen Albert Balcells i Genís Samper, al final de l’apartat Els Exploradores i la Dictadura de Primo de Rivera del seu llibre L’escoltisme català (1911-1978) (26). Hi estem plenament d’acord.

La proclamació de la II República, l’abril de 1931, afectà a la societat catalana i, també, als Exploradores de España que tot i intentar adaptar-se als “aires” del nou règim, patiren transformacions i noves escissions.

Però de tot això, si us sembla, en parlarem en un altre capítol d’aquesta mena de història sobre els Exploradores de España a casa nostra.

Agraïments.-  Com en moltes altres coses, aquest treball no l’hagéssim pogut fer sense les aportacions i la col·laboració d’altres companys. D’una manera especial hem de fer constar el nostre agraïment, als amics i companys del Clan: Conxita Davalillo, Llorenç Cabrol i en Joan Blanc i al sempre disposat a donar un cop de ma, especialment en aquests temes relacionats amb l’escoltisme, en Eduard Candami. A tots ells, moltes gràcies.

Gràcies, també, a tots vosaltres per la vostra atenció.

Una abraçada.

NOTES.-

1.- https://clanosgris.blogspot.com/2011/10/ho-sabieu.html

2.- El mes d’agost de 1912, es creà un grup d’exploradores a Vitòria i, l’octubre d’aquell mateix any, un altre a Osca.

3.- A l’arxiu de Jaume Font, segons es diu a la pàg. 46 de “L’escoltisme català (1911-1978)” d’Albert Balcells i Genís Samper: “... Rosselló al·lega que es revoltà contra el fet que el Comitè Central (dels Exploradores de España) li notifiqués que el Comitè de Barcelona els havia de pagar 10 cèntims setmanals per noi...”

(Document procedent del fons de la família Blanc)

4.- En Llorenç Cabrol (Barcelona 1888-Barcelona 1975), l’avi del nostre company Llorenç, va ser un dels Exploradores dels primers anys; essent, també, un dels promotors -l’any 1913- i “Instructor” de la Sección Ciclista dels Exploradores de Barcelona, passant-ne a ser el “Jefe de Grupo” quan aquest es constituí, oficialment, el febrer de 1915. En Jerónim Davalillo (Barcelona 1905-Barcelona 1989), el pare de la nostra companya Conxita, també fou un dels primers Exploradors, arribant a ser-ne un destacat dirigent: “Instructor” el curs 1929-30, “Jefe de Grupo” el 1930-1931 i la persona que va rebre el document de disculpa del President i el Vicepresident dels alumnes de la Facultat de Dret, en representació d’aquets, després de l’assalt (d’abril de 1930) al local que els Exploradores tenien a la Universitat de Barcelona. En José Blanc (Montsó 1909-Barcelona 1985), el pare dels nostres companys Josep i Joan, va ser així mateix antic explorador; com a membre de la patrulla Rinocerontes, acudí -el 24 de juliol de 1929- juntament amb alguns ròvers de la Tropa de Barcelona- al Jamboree d’Anglaterra; l’octubre de 1929 esdevingué ròver i el curs 1930-1931 assumí la responsabilitat d’ “Auxiliar de Grup”. Quan, en ple franquisme, als anys 50 del passat segle l’escoltisme -sense estar legalitzat, tornà a ser “tolerat”- tots aquests antics Exploradores procuraren que els seus fills o nets formessin part dels scouts i de les guies. Tenim, amb això, el millor indicador de que el seu pas per l’escoltisme, havia estat una experiència positiva i del tot recomanable.

(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

5.- Sobre aquest tema i els orígens de l’Escoltisme a Catalunya, és interessant consultar el document d’en Marcel Gabarró, dipositat a la Fundació Jaume Bofill: “Orígens mundials de l’Escoltisme / Els orígens de l’Escoltisme a Catalunya”, doc 157/1978, 158 pàgines, https://www.fbofill.cat/sites/default/files/0157_1_0.pdf. La dimissió d’en Pere Rosselló s’hi explica, amb forces detalls i referències documentals (entre ells el text de la carta que li adreçaren els seus col·laboradors), des de la pàg. 88 a la 95.

6.- Segons la memòria dels Exploradores de España llegida el 22 d’abril de 1914, a Barcelona hi havia 1064 exploradors distribuïts en 22 grups, dirigits per 48 instructors i 48 subinstructors. A Sant Feliu de Llobregat, hi havia un grup de 22 exploradors; a Maó s’havia fundat un nucli que tenia 147 nois distribuïts en tres grups; a Tarragona, un grup amb 32 exploradors i a València 7 grups amb 310 nois. En total, al que podríem anomenar països de parla catalana, sumaven 1575 exploradors.

7.- Capítol del llibre de diversos autors: “Barcelona d’excursió”, Ajuntament de Barcelona, 1999. Pàgs. 100 a 133.

8.- Segons Emilio Navarro al Album Histórico de las Sociedades Deportivas de Barcelona, publicat el 1916, hi havien els següents grups: “Águilas”, “Barcino”, “Cataluña”, “Cervantes”, “Comercio”, “Covadonga”, “Fivaller”, “Hispano”, “Iberia”, “Minerva”, “Patria”, “Peninsular”, “Siglo”, “Stadium”, “Trabajo”, “Victoria” i “Marco Polo”. Cal sumar-hi alguns més, citats en la premsa d’aquells primers anys, com el “Mercantil”, “Escuela” o l’ “Industria”.

9.- Sobre aquesta Agrupación Escultista en parlen, àmpliament, Gerard Maristany i Albert Mussons al seu llibre “La gent del fulard. Història del moviment escolta a Gràcia”, edició del Taller de Història de Gràcia, Barcelona 2002, pàgs. 14 a 16.  Alguns dels butlletins d’aquesta Agrupación, on es pot seguir les seves activitats i evolució,  es conserven a l’Hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), ref. R. 1919-8 Vària: anys existents 1919 (núm. 8), 1924 (núm. 55 i 56), 1932 (núm. 81 i 86), 1935 (núm.98 i 99), 1936 (núm. 100). A l'arxiu de l’ Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, ref. C.003: any 1925 (núm. 69-72). Al Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales http://www.mcu.es el núm. 53, de l’any 1923. Al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya http://ccuc.cbuc.cat tenen el núm. 25, de l’any 1921. (Consultes fetes el gener de 2019).

10.- Pel que fa a aquesta segona escissió dels Exploradores, tot i que alguns dels seus impulsors procedien de l’escoltisme, la seva evolució -potser pel local que ocuparen, el gimnàs Garcia Alsina- els apartà del mètode i pràctica escoltista i els portà, fonamentalment, vers l’atletisme, la gimnàstica i l’excursionisme (els primers anys vint del segle passat es crearen diversos grups excursionistes, molt possiblement a partir de joves que havien sigut “exploradores”, el seu nom -traducció o variant del lema- n’és un bon indici: “Sempre Avant”, “Mai Enrera”...). Un altre indicador, respecte a la Agrupación del Gimnàs Alsina, és que, segons els seus nous Estatuts, només admetien membres a partir dels 16 anys d’edat.“... Ni el propi nom de l’entitat, ni en els textos dels seus Estatuts, ni en el Reglament Intern del qual es dotaren, res ens acosta a la metodologia escolta ni tampoc amb un sistema d’organització que se li assembli...”, diuen Maristany i Mussons, a la pàg. 16, del llibre “La gent del fulard...” que citem en la nota anterior.

11.- El primer número de Cataluña Escultista, portaveu dels Exploradores a Catalunya aparegué el maig de 1929 i el darrer -el número 36- l’octubre de 1934. A partir del número 34-35 de gener de 1933, el nom de la capçalera es canvià pel de Catalunya Escultista i s’emprà el català en alguns dels seus articles, essent bilingüe (català i castellà) els continguts de les seccions o espais oficials.

12.- A començament del segle XX, els barris perifèrics de la ciutat de Barcelona i dels antics pobles del Pla (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Andreu, Horta, les Corts, Sant Martí o Sarrià) estaven, encara, voltats de descampats i espais rurals. No ens ha d’estranyar, doncs, que algunes de les primeres excursions dels Exploradores de la ciutat de Barcelona fossin: Anar “a peu” fins a Sarrià; a Sant Genís dels Agudells, una mica més amunt de l’actual Vall d’Hebron; a la finca “El Laberint” d’Horta, del marquès d’Alfarràs un dels protectors de la Institució; al Camp de la Bota, gairebé al terme de Sant Adrià del Besos; a les fonts dels voltants de Pedralbes; El Guinardó; La Arrabassada,... o, amb el tren, arribar-se fins a poblacions o indrets relativament propers (Les Planes, Valldoreix, Badalona, Castelldefels, Sant Feliu del Llobregat,...). Els grups formats a d’altres localitats de Catalunya (Premià de Mar, Badalona, El Prat, Girona, Tarragona, Tortosa,...) solien fer les excursions pel seu entorns o per el dels pobles del voltant.

13.- L’any 1921 es començà a organitzar les diferents “Tropas” dels Exploradores de España, agrupant els nois en petits nuclis de “patrulles” d’acord amb el llibre “El sistema de Patrullas” d’en Roland Philipps, col·laborador d’en Baden Powell els primers anys de l’escoltisme. Aquest llibre va ser i, encara, és considerat un manual complementari al “Escoltisme per a nois” del mateix Baden Powell i una excel·lent  forma de donar autonomia i responsabilitat als petits nuclis de nois -la “patrulla scout”- dins de la metodologia scout.

14.- Baden Powell, el 1918, va publicar un fulletó amb les regles bàsiques del que anomenà Roverisme, entre les quals s'incloïa com organitzar -entre els scouts de 17/18 fins als 21/22 anys- un Clan, quins havien de ser els requisits del seu cap  i quins eren els objectius d’aquest moviment o branca. No va ser fins el 1922 quan, el mateix Baden Powell, va escriure el llibre: “Roverisme cap a l’ èxit” que aquest comença a prendre forma. El roverisme, la branca ròver, no es començà a implantar, als grups dels Exploradores de Espanya, però fins l’any 1927. Els ròvers tenim com a lema “Servir !” o “Sempre apunt per a servir !” per això els clans de ròvers han esdevingut, durant molts anys, una cantera natural de caps o scouters anant substituint, progressivament -especialment a finals del anys 20 i començament dels 30-, els llavors nombrosos “Jefes” militars i “Instructors”, per nois forjats ja dins l’escoltisme. D’aquesta manera, l’escoltisme s’“auto-alimentava” fent realitat aquelles màximes que diuen: “El noi gran te cura del petit...”, “Cal fer per als qui ens segueixen, el que d’altres han fet abans per a tu...” i “La veritable felicitat s’assoleix fent feliços als demés...”

15.- Segons aquest Reglament, el Govern intervenia directament al Consell Directiu dels Exploradores de España i nomenava, per “Real Orden”, els càrrecs més importants; per exemple, el Secretari de l’Associació a nivell d’Estat, obligava que fos cobert per un “jefe” militar (amb la graduació mínima de comandant) i per concurs; els “Comités Provinciales” s’eliminaven i en lloc d’ells hi hauria un “Delegado Provincial”; cap altra associació similar no seria permesa dins l’àmbit territorial de l’Estat; cada localitat tindria una única “tropa” -tant nombrosa com calgués- acollida en un únic local; l’acte de la Promesa escolta seria convertit en el de la Promesa de la Bandera, de característiques idèntiques al de la Jura Militar; els Exploradores amb tres anys d’antiguitat podrien reduir el temps de servei militar (en la quarta categoria o classe, entre els 18 i els 21 anys, els nois -si ho desitjaven- farien instrucció militar).

16.- En aquesta línia de relació entre l’Exercit i els Exploradores, el 1930 (segons es diu al Catalunya Escultista, núm. 15 d’octubre de 1930, pàg. 135 i al núm. 18 de gener de 1931 pàgs. 3 i 4), un decret permetia als Exploradores, al final de la Dictadura de Primo de Rivera, una reducció en una tercera part del servei militar obligatori si, durant els tres anys anteriors a entrar en caixa, havien participat ininterrompudament en les activitats de la Institució.

17.- Alexandre Galí a Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936. Llibre X. Institucions de Cultura popular, Fundació A.G., Barcelona 1983. Pàg. 143.

18.- Catalunya Escultista, núm. 2, juny de 1929, pàg. 16.

19.- Els Cataluña Escultista, núm. 2 de juny; núm. 3 de juliol; núm. 4 d’agost, núm. 5, d’octubre i núm. 6 de novembre de 1929, en donen una amplia informació.

20.- Cataluña Escultista, núm. 7, desembre de 1929, pàgs. 3 i 4.

21.- Aquest dos xicots, segons Antoni Serra a la Història de l’Escoltisme Català, Ed. Bruguera, Barcelona 1968, pàgs. 34 i 35, al informar als seus caps dels fets succeïts, insistiren en la necessitat d’integrar-se amb el món excursionista propugnant que al pròxim campament s’hi enviés una representació més nodrida d’Exploradores, que pogués demostrar el molt i bo que existeix en l’escoltisme espanyol, ja que com diu un d’ells, “Lobo Solitario”:“...molts dels acampats, en saber que érem exploradors, ens feien moltes preguntes sobre els nostres mètodes, demostrant molt d’interès per conèixer-los. Un altre detall que demostra com estan disposats al nostre favor és que a la biblioteca del campament el 50 per cent eren llibres escoltistes, arribant el cas paradoxal que gent aliena a l’escoltisme posseïssin llibres que jo, explorador, no havia vist mai” (Podeu veure el text complert a Mis impresiones sobre el “II Campament de Catalunya” al Cataluña Escultista núm. 8, gener de 1930, pàg.27).

22.- Antoni Serra: Història de l'Escoltisme Català, obra citada, pàgs. 34 i 35.

23.- En l’acte d’inauguració d’aquest local “... el doctor Díaz, rector de nuestra Universidad, dijo estar muy satisfecho de haber podido facilitar, en el edificio universitario, un local para los exploradores ya que se trata de una entidad cultural y patriótica, a la que admira y procura favorecer...” diu la crònica de La Vanguardia del 8 de maig de 1928, pàg.11. Eusebio Díaz Gonzalez va ser nomenat rector de la Universitat de Barcelona, el 1927 pel dictador Primo de Rivera, en un intent de controlar la universitat en una època de turbulències i en dimití, a la caiguda de la Dictadura, el 1930.

24.- La Vanguardia, 30 abril de 1930, pàg. 6. En el mateix diari La Vanguardia d’uns dies després, el 3 de maig, en una nota referint-se a l’abandonament d’aquest local per part dels Exploradores i després d’agrair a les autoritats acadèmiques, catedràtics i estudiants l’acolliment dins l’edifici de la Universitat s’hi puntualitza, entenem tot intentant desvincular-se de qualsevol favoritisme polític, que: “...durante los dos años que lo han ocupado, en virtud de una real orden emanada del ministerio de Instrucción Pública anterior al año 1923, a la que la Institución no se acoge, sino a la amabilidad del señor rector, ante la obra cívica de los Exploradores de España cuyo fundamento es el amor a España y desligados de toda tendencia política.”

25.- Podeu visitar https://clanosgris.blogspot.com/2017/04/sant-jordi-2017.html

26.- Albert Balcells i Genís Samper a L’escoltisme Català (1911-1978), obra citada, pàg. 55.