En Carles Pérez Vilaplana, que no va ser mencionat en la publicació del 19 de desembre com a “tocat” per la mar, s’ha sentit ofès!!
I és que te raó.
A banda d’en Bermejo que ja era veterà, en Josep Blanc i en Carles P. V. Varen ser els primers en afeccionar-se. Els altres varem sentir els cants de sirena molt després. És més, en termes de mar alguns som uns nouvinguts.
Però el pollastre no es muntà per contradir-nos, no! El pollastre va venir, quan per demostrar-ho va aportar una documentació exhaustiva, una documentació que no calia, perquè ja et creiem, Carles. Que ho sentim molt, Carles, que ens has de perdonar, home!
Però si que cal.
Cal perquè allò que s’escriu queda, i no es pot rectificar si no és documentadament, i així és que en Carles ens ha portat el seu “titulin” de la Federació de Motonàutica del ’74, el seu carnet de Bussejador de 1a. Classe de la Federació de Activitats Subaquàtiques del ’76 i fins i tot la seva cartilla naval que demostra que en el ’70 va ser llicenciat com a Mariner de Primera en el Port de Sóller.I per que així consti, ho publiquem.
És per tot això que he titolat la publicació d’avui en Castellà, més que res per homenatjar a Paco Candel, que com molts de nosaltres era Català de segona generació i va posar aquest títol al seu tercer llibre.
Però, no us amoïneu, que la sang no va arribar al riu, la reunió del COME ( per allò de les pastes) va poder completar els objectius que ens havíem marcat i varem establir el calendari pel any 2010, però com que no ens queda espai ni temps ja us ho anirem dient més endavant.
De moment i perquè veieu que la reunió no va acabar com “el rosari de l’aurora” aquí teniu una foto.
J.M. Cortés Carreras
