DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (10): NOSTRA TASCA, la revista del Clan

“NOSTRA TASCA” la revista del Clan (1972-1974)

A partir del juliol de 1972, un vell projecte del Clan [1] va prendre forma. Ens referim a la revista Nostra Tasca.

Era (alguns ho recordareu), com si del “mural” del Clan es tractés, un grapat de fulls fotocopiats i grapats formant una “revista”. Una “publicació” que procurà fer realitat aquella vella proposta.

Sense un lloc o local fix on poder trobar-nos i en un període on la majoria -per raons d'estudis, familiars o laborals- teníem noves prioritats, aquells senzills fulls van intentar fer de nexe de comunicació entre tots nosaltres, procurant mantenir el contacte i organitzant, també, algunes activitats.

Pretenia ser, com ara fem amb aquest Blog, un instrument on penjar-hi anuncis, convocatòries, ressenyes d’activitats, treballs, propostes, opinions... un mitjà d’informació, trobada i participació.

La “redacció” la formaven 3 o 4 persones i els col·laboradors, amb dibuixos de les portades, il·lustracions interiors i algun que altre article eren 4 o 5 més.

La ”impressió” i el “grapat” la feien, unes poques persones, normalment al final de la jornada -per tal de no entorpir gaire la feina habitual de l'oficina de l'amfitrió- aprofitant la fotocopiadora (i el paper i el tòner...) de la gestoria d’en Joan Blanc.

La distribució es feia “a ma” (entre aquells que per proximitat o parentiu es veien més sovint) o per correu postal. Es feia arribar als més de quaranta membres i ex-membres del Clan que teniem contactats i a algun amic o conegut del qual conservàvem l'adreça -com en Mota, l'Asensio o en Joan Charlez per exemple-. 

Nostra Tasca desaparegué, a finals de 1974, després d’haver-ne publicat 9 números.

Morí, amb pocs anys de vida, davant el que els seus principals promotors, consideraren poc interès i manca de participació per part d’aquells i aquelles a qui anava dirigida.

Sense “continguts” ni finalitat, pensaren, no tenia cap raó de ser. Ni cap necessitar de perdre-hi més esforços, temps, ni diners... 

Pensem que, com moltes altres coses, va estar bé mentre va durar... i, fins i tot, la seva mort va ser força digna.

Per a perpetuar-ne el record portem avui aquí totes les portades editades (i alguna proposta i il·lustració que, finalment, quedà per publicar), així com alguns dels dibuixos apareguts a l'interior. 

Hi veureu -o en reconeixereu- la ma de molts dels artistes nostrats: en Vicenç Domènech, en Josep Blanc, en Enric Cots, en Josep Fitó, na Maribel Borrego,...

Temps era temps... 

Confiem que us agradi.

Portada del primer número de la revista-mural del Clan,
 juliol 1972, amb un disseny i dibuix d'en Vicenç Domènech

Portada del nº 2, setembre-octubre 1972,
amb un disseny ¡ dibuix d'en Enric Cots

Portada del nº 3, novembre-desembre 1972,
 amb un disseny i dibuix d'en Josep Fitó

Irònic còmic d'en Josep Fitó publicat al nº 3, novembre-desembre 1972

Portada del nº 4 especial 10è aniversari del Clan, gener-febrer 1973, 
amb un disseny i dibuix d'en Josep Blanc

Portada del nº 5, març-abril 1973, amb un disseny i dibuix d'en Enric Cots

Dibuix de na Maribel Borrego al·legòric a una trobada-festa
 al taller d'en Llorenç, publicat al nº 5

Portada del nº 6, maig-juny 1973, disseny i dibuix d'en Vicenç Domènech

Dibuix d'en Josep Blanc retratant una jornada dels VELLS OSSOS
a la Masia Pla de Borràs del Montseny, publicat al nº 6

Caricatura d'en Llorenç en un dibuix d'en Josep Blanc publicat al nº 6

Portada del nº 7, febrer 1974, amb un disseny i dibuix d'en Vicenç Domènech

Portada del nº 8, maig-juny 1974, disseny i dibuix d'en Josep Blanc

Portada del nº 9 i últim, desembre 1974, disseny 
(carregat d'intenció) d'en Carles Pérez.

Publiquem, tot seguit, alguns dibuixos inèdits (col·laboracions i propostes) no publicats al seu dia:

Proposta de portada per al nº 3, obra d'en Josep Fitó

Proposta de portada per al nº 8, obra de na Maribel Borrego

Tira còmica d'en Vicenç Domènech 

Dibuix-acudit d'en Vicenç Domènech 

---

[1] El febrer de 1970, un dels equips en que estava organitzat el nostre Clan, l’Equip de Treballs i Estudis Socials (l’ETES) recuperà la idea de fer una revista del Grup (continuadora del Barcelona Escultista que portava anys sense editar-se). El nom triat va ser “La Nostra Tasca”, una publicació que recollís, amb una periodicitat bimensual, els objectius, la feina feta i la prevista de les diferents unitats del Grup. L’ETES en preparà un projecte-estudi econòmic i de viabilitat que presentà al Consell del Grup (format pel Cap de Grup i tots els Caps de les diferents unitats i màxim òrgan de gestió de l'agrupament).

Full del primer Projecte-Proposta de la revista. Febrer de 1970 

Sortida del GESE. Avenc Emili Sabaté. Octubre 1969.
(Foto Arxiu Josep Fitó)

Aquell curs, 1969-70, va ser força “mogut”: El juny de 1969 dimití, tot i rebre tot el suport del Consell de Grup, -forçat per les, intromissions, pressions i personalismes d'alguns dels dirigents del Districte Scout- el Cap de Grup, en José Mota...; el gener de 1970, el Grup es traslladà, des del convent dels franciscans del carrer Calaf, al dels salesians de la plaça Artós...; això suposà la feinada d’una nova adequació i condicionament del local a l'espai que ens cediren (l'antiga impremta de les Publicacions Salesianes)...; al poc, començaren a aparèixer i imposar-se (especialment per part del nou consiliari, un capellà salesià) noves “directrius” i una certa i obsessiva “intromissió” en les activitats del Grup, provocant la frustració, el desengany i alguna baixa entre els scouts més grans i els membres del Clan...; el març de 1970, en Pedro Beltran tornà a ocupar el càrrec de Cap de Grup (desprès de la defenestració-dimissió d’en Mota, interinament abans d'en Beltran, ho havien estat en Joan Blanc -fins que tingué de marxar a la “mili”- i en Llorenç Cabrol -el setembre de 1970 es casà i tingué de deixar el càrrec per raons familiars i laborals-)...; l’octubre de 1971, en bona part com a conseqüència d'aquesta "guerra" entre el consiliari salesià i el Cap del Grup (en P. Beltran), el Santíssim Redemptor (amb en Beltran al davant) deixà el local dels salesians i retornà a la parròquia d'aquest mateix nom, del passatge del Redemptor nº 24. Als salesians, un cop el nostre antic Grup -amb la majoria de nois- marxà, s'hi formà -amb alguns scouts del Santissim Redemptor i nous caps (Jaume Ramoneda, Luís Abelleira,...)- un grup nou, el Gandhi...(sembla que inicialment, seguin la proposta del consiliari, li volien posar el nom de "Maria Auxiliadora" -la Patrona dels salesians i el nom de la parròquia- però, finalment, s'optà pel de l'activista i polític indi).

GESE (Foto Arxiu Josep Fitó)

A rel de tot això, el maig del 1970 -desprès de la Festa de Sant Jordi que, aquell any, es celebrà a Sant Quirze Safaja (el Vallès Occidental) i on al Clan, per indicació del Districte Scout, se'ns responsabilitzà de la "recepció" de tots els assistents-, el Clan Os Gris deixà “formalment” d’ existir. Continuarem, però, força actius amb el mateix esperit i sentiment escolta, com un grup de vells companys i amics, al marge del Grup, de l'organització scout (l'ASDE, "Asociación Scouts de España") i dels seus dirigents. Seguirem fent activitats de muntanya i escalada (amb l’ESAM, l'Equip Scout d'Alta Muntanya, creat l'octubre de 1968) i d’espeleologia (amb el veterà GESE, Grup Espeleològic Scouts de España, format el febrer de 1965), mentre que els membres més antics (ELS VELLS OSSOS, creats "oficialment" el maig de 1970 en una sortida al castell de Centelles), alternaven les seves obligacions professionals i familiars amb periòdiques trobades i estades a la masia Pla de Borràs que tenien llogada al Montseny (1 bis).

Lògicament, amb tota aquesta "crisi" a l'agrupament, la vella proposta de fer la revista NOSTRA TASCA, no tirà endavant. Si que s’editarà amb un enfocament diferent, com expliquem en aquest post, a partir del juliol de 1972.

El darrer Cap del Clan va ser en Vicenç Domènech que, malauradament, ens deixà l'abril del 2009 -després de que pocs mesos abans, l'octubre del 2008, ens haguéssim "reconstituït" de nou i dos mesos abans de la seva mort, el febrer del 2009, efectuéssim la Trobada a Castellar d'en Hug, amb 22 dels seus antics membres- (2 bis). 

NOTES A LA NOTA:

1 bis.- El març de 2013, en la 35ena sortida Xino-Xano, hi retornarem. Podeu reviure aquella entranyable visita clicant damunt l'enllaç:
https://clanosgris.blogspot.com/2013/03/cronica-de-la-35ena-sortida-xino-xano.html

2 bis.- Podeu veure la crònica d'aquella memorable Trobada, de fet l'inici de les nostres "retrobades" activitats i primer post d' aquest Blog, clicant damunt l'enllaç:
https://clanosgris.blogspot.com/2009/02/trobada-castellar-den-hug.html