CRIDA A LA 80ena SORTIDA XINO-XANO

Santa Coloma Sasserra

CAMINADA DES DE COLLSUSPINA FINS A SANTA COLOMA SASSERRA I EL ROURE DEL GIOL

Data.- Dijous 21 de setembre de 2017

Tipus d’itinerari.-  L’excursió que us proposem per aquest mes és una petita caminada, d’anada i tornada des de la població de Collsuspina (901 m d’alçada), per l’altiplà del Moianès. Un recorregut per una pista forestal i algun corriol per encantadors paisatges formats per prats i espessos boscos on, ben segur, hi gaudirem del plaer de la caminada. Durant el trajecte podrem observar, a la llunyania, les muntanyes del Montseny, Montserrat i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, fins arribar al petit nucli rural de Santa Coloma Sasserra (865 m d’alçada), un lloc que sembla aturat en el temps i realment extraordinari per la seva bellesa. Allà, al costat de les velles pedres romàniques de l’antiga parròquia de Santa Coloma, hi veurem la rectoria, el cementiri i la masia de Can Giol. Podrem, també, contemplar el monumental Roure del Giol –protegit per un tancat de pedres- i una bona panoràmica de l’entorn des d’un ben arranjat Mirador.

Retornarem, desfent el camí i passant de nou per la gran pagesia de l’Espina (920 m d’alt), fins a Collsuspina. 

Recorregut i dificultat.- 

La aproximació: Sortirem de Barcelona per la C-17, direcció Vic, fins a la sortida 49 - a l’alçada de Tona- on agafarem el carrer Taradell i, després, la BV-5303 fins a l’enllaç amb la N-141c / C-641, que va de la C-17 des de Malla fins a Collsuspina i segueix cap a Moià. Calculem des de Barcelona fins a Collsuspina, en cotxe, uns 72 km i un temps aproximat –en un dia feiner- de 1h 30’.

Recorregut a peu: Esmorzarem a Collsuspina (901 m d’alçada) o, en algun racó adient, a la sortida d’aquesta població. 

0h 00’. 0,00 km.- Prendrem el carrer Major en direcció a l’església parroquial que deixarem a la dreta. Trobarem, en una plaça, rètols indicatius i els primers senyals blancs i vermells del GR 177 i de la “Ronda del Moianès”, que no deixarem fins al final del recorregut. Girarem a l’esquerra, baixant fins al fons de la clotada on travessarem la riera de Fontscalents (que aquí s’anomena torrent Fosc) i, una mica més amunt, torrent de l’Espina. La pista voreja la riba pel costat esquerra, amb bones vistes sobre la riera. Anirem pujant suament fins arribar a una cruïlla.

L'Espina

0h 25’. 1,00 km.- Cruïlla que porta a la casa de l’Espina (920 m d’alt). Començarem una lleugera baixada per un bonic bosc de pi roig. Un cop travessat un petit torrent, iniciarem una suau pujada fins a la carena de la Serra de Santa Coloma (que te la seva cota màxima en un turó de 954 m d’alt) on entroncarem amb la pista principal que, des de Castellcir, passant per Santa Coloma Sasserra, porta fins el coll de la Pollosa a la N-141c.

0h 50’. 2,30 km.- Cruïlla amb una pista. Un cop a la pista principal (900 m d’alçada), on hi ha uns rètols indicatius, seguirem cap a la dreta per dalt la carena amb bones vistes a ambdues valls. Per un costat, el Congost, els Cingles de Bertí i el Montseny i per l’altre, el Moianès, Sant Llorenç de Munt i, fins i tot, Montserrat. Començarem a baixar lleugerament.

1h 20’. 3,70 km.- Pla del Forn (870 m d’alçada), on hi ha una nova cruïlla. Deixem a l’esquerra la pista que continua cap a la població de Castellcir (situada a 4,50 km) i l’accés a la casa del Bonifet que haurem vist uns metres abans a l’esquerra. Per un camí, no apte per a cotxes, accedirem tot planejant a l’església de Santa Coloma que haurem vist des de fa una estona.

El Bonifet des del Pla del Forn

1h 30’. 4,00 km.- Nucli rural de Santa Coloma Sasserra (865 m d’alçada). Dins el qual hi destaquem:

L'església és un temple romànic d'una sola nau actualmente amb capçalera amb un sol absis central, però amb restes de dues capelles que formaven un transsepte que li conferia planta de creu llatina. Té la torre campanar al mur nord. Se'n tenen notícies des dels anys 956, 1109 i especialment entre els anys 1149 i 1160, en uns documents on es detalla el seu abast territorial, que arribava fins a Collsuspina. La datació romànica és vàlida pel que fa al campanar, del segle XI; l' absis, original del segle XII, va ésser molt desfigurat al segle XVII.

La Rectoria és l'edifici més al nord del conjunt. Construcció de grans dimensions, iniciada al segle XIII i amb nombroses modificacions posteriors (segles XVI i sobretot del XVIII). És de planta rectangular, coberta a dos vessants amb teula àrab.

El Giol és una masia possiblement hereva de la Domus de Santa Coloma Sasserra –situada dalt d’un proper turó on encara s’hi poden veure algunes restes-, una part dels seus murs degueren ser aixecats amb les pedres d'aquella domus. És un gran casal datat entre els segles XVI i el XVIII format per tres cossos diferents. El central, el més antic, és rectangular i encarat a migdia. Els altres dos, posteriors, formen un angle recte amb aquest cos més antic.

El Roure del Giol, en alguns mapes denominat Roure de Santa Coloma Sasserra, és un roure de fulla gran o roure de fulla grossa (Quercus petraea), està situat davant mateix, al sud, de l'església parroquial de Santa Coloma, al sud-est de la Rectoria i al sud-oest del Giol, presidint l'esplanada on es trobaven el Camí de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina i on hi havia la gran era comunal del poble. Mesura aproximadament uns 20 metres d'alçada, una capçana mitjana de 21 metres i 4,50 metres de corda (perímetre del tronc a una alçada d'1,50 metres). El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya.

El roure del Giol

Retornarem, fins a Collsuspina, desfent el mateix camí.

El recorregut, a peu, total de la caminada és d’uns 8 km amb un desnivell acumulat de +/- 170 m i un temps total d’unes 3 h. La dificultat, la qualificaríem de baixa.

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, al restaurant El Toll, carretera N-141c, km 34, (urbanització Raval Picanyol), http://moteleltoll.com ,tel 938 300 276, COLLSUSPINA. Els dies feiners, fan un menú (4 primers plats i 3 segons, a triar-ne un de cada, postres, aigua i vi –IVA inclòs-) a 11 euros.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, podeu dur els bastons. 

Lloc i hora de trobada.-  Farem el recorregut d'aproximació, fins a Collsuspina, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada, dels de Barcelona, serà a les 7h 45’ del matí, puntuals, a Travessera de Gràcia/Llepant.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, abans del vespre del dilluns 18 de setembre, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Josep Mª o en Pep -els companys que coordinen aquesta sortida-, per a poder confirmar, l’endemà, al restaurant el nombre de comensals que serem el dijous a dinar.

Una abraçada.

DIADA 2017, BREU RESENYA DE LA MANIFESTACIÓ

Foto ANC

HO HEM DEIXAT BEN CLAR: ACONSEGUIREM, DEMOCRATICAMENT, LA REPUBLICA CATALANA

Quin gran poble és el poble català !!!. Que orgullosos estem del civisme, compromís i capacitat de resposta que, d’una manera pacífica, festiva, alegre i serena però amb contundència hem sabut mostrar un cop més -davant tots aquells que ho han volgut veure- el nostre ferm propòsit i la resolució de fer arribar, fins on calgui, el que volem.

Vells i joves, sols o formant colla amb familiars, amics o veïns, gent d’aquí i vinguda d’arreu, de totes les creences, llengua, sexe, color, condició social i ideologies... amb el denominador comú, però, de lluitar fins aconseguir un futur millor, independent, sobirà, just i solidari per a Catalunya i la seva gent.

Una jornada, en molts sentits, emocionant. Després de la diada d’ahir anem directes cap al referèndum de l’1 d’octubre. I a aconseguir-hi un aclaparador i majoritari nombre de paperetes amb el “SI”.

No en tenim, no en tingueu, cap dubte.

Complementem aquests breus mots amb l’anàlisi que de la manifestació d’ahir fa en Vicent Parpal, el director de Vilaweb, al seu editorial d’avui.

Ho il·lustrem, així mateix, amb algunes fotografies i l' excel·lent vídeo d'en Jaume, que donen també fe de la nostra participació i de la magnitud –malgrat les manipulacions interessades- de la gran manifestació de la Diada d’enguany.

  

CONFIO EN VOSALTRES

Una vegada més, la celebració de la Diada ha estat un exemple magnífic del compromís, la pluralitat, l’alegria, la claredat i la capacitat de resposta del moviment popular per la independència. Per sisè any seguit, un milió llarg de manifestants han omplert els carrers. Enguany, però, amb un missatge molt especial. Dies després del començament formal de la desconnexió, el país ha deixat clar que resta al costat de les seues institucions i disposat a transitar aquesta tensa però emotiva recta final de dinou dies que ens espera ara.

Situem-nos: la setmana més perillosa és aquesta que va començar ahir. Tot fa pensar que avui el Tribunal Constitucional espanyol emetrà una opinió sobre el president Puigdemont. Amb la legalitat catalana activada, l’opinió d’aquest tribunal ja no té importància, però és evident que el bloc unionista la farà servir insistentment per a provar d’afeblir-nos. I dijous a mitjanit començarà la campanya electoral, aquesta campanya que les institucions espanyoles no paren de dir que no existeix.

Per això aquests dies vinents podem esperar que s’intensifiquen, encara, les manipulacions, les mentides i les provocacions de l’estat espanyol. Dic més: hem de preveure, de segur, que aquests dies augmentaran molt les manipulacions, les mentides i les provocacions. I serà molt important de reaccionar-hi a la manera de Valls. Que tothom hi reaccioni a la manera de Valls. Aquella actitud alegre, irònica i festiva d’enfrontar-se a la Guàrdia Civil marca el camí encertat.

Si ens mantenim en aquest estil i si el desplegament del referèndum avança com és previst que avanci, aquesta setmana, per exemple, s’han de publicar les llistes dels col·legis electorals. A poc a poc, veureu com la tensió que ara apunta cap a Barcelona anirà girant-se tota cap a Madrid, contra el PP i contra Rajoy. I estic molt segur que la darrera setmana, els darrers deu dies, probablement serà Rajoy qui tindrà tots els maldecaps sobre la seua taula. Perquè la dreta extrema i els seus mitjans, quan comprovaran que el referèndum és indeturable, començaran a acusar el president del govern espanyol de ser tou, de no ser capaç d’enfrontar-se a res, de no reprimir prou…

I quan passarà això, la darrera setmana, el camí cap al referèndum ja s’haurà consolidat plenament i només restarà saber quanta gent hi participarà i si guanyarà el sí.

Recordeu, sobretot, que manquen solament dinou dies, però que són dinou dies en què tots hem d’estar molt alerta, molt units, molt desperts i a la vegada molt tranquils. I deixeu-me afegir que això ho dic sense gens de nervis, ni angoixa ni neguit, perquè després d’allò que vaig veure ahir tinc pocs dubtes que serà així: simplement, confio en vosaltres.

PD. Ahir a la nit ja van començar les manipulacions. La fiscalia va filtrar en uns quants mitjans que avui el major Trapero seria cridat a declarar i aquests mitjans ho van escampar alegrement. Fins que els Mossos ho van desmentir de manera oficial a Vilaweb.

I un segon punt. Ja ho entenc, que fa ràbia que diguin tantes mentides, però entrar en el joc de si érem més o menys només els fa profit a ells i als seus intents de manipulació. De debò necessiteu encara que els espanyols us reconeguin res?. Tots els qui vam ser-hi vam veure quants érem i vam comprovar de sobres que érem molts més que l’any passat i que estem en plena forma. El fet important és reconèixer-nos en nosaltres mateixos i donar-nos força els uns als altres. I ells que diguin el què vulguin…

Vicent Parpal

Fotos.- Jaume, Maribel, Elena S., Joan i Pep.

Vídeo.- Jaume: https://youtu.be/H7mmE-_BPq8