MÚSICA I CANTANTS (5)

TOMEU PENYA

Ho confesso, soc un fan d’en Tomeu Penya.

De la seva greu i peculiar veu, de les seves tonades encomanadisses i de moltes de les bones versions que fa, de les cançons d’altres. Tot sovint m’agrada sentir les seves melodies; una constant evolució que va, des dels primers discos, amb una clara influència de la música tradicional mallorquina, fins a estils més propers a la música “country”; un singular, autòcton i molt personal “estil country”.

Nascut a Vilafranca de Bonany a l’illa de Mallorca, el 1949 ( és, més o menys, de la nostra “quinta”), als set anys ja tenia vocació musical. Als quinze, en una Mallorca efervescent de turistes, tocava la guitarra en grups de rock. A finals dels passats anys seixanta, decidí viatjar per tot Europa actuant –amb la seva inseparable guitarra- a petits locals d’ Alemanya, Dinamarca, Suècia, etc. allà, enyorat de la seva terra i de la gent que hi havia deixat, va començar a compondre les seves pròpies cançons. D’aquella època és NINA, escrita a Copenhage desprès d’un desengany amorós.

Retornat a Mallorca, els amics i el rector del seu poble, van fer una col·lecta popular per tal de que en Tomeu ( de fet el seu nom és Bartomeu Nicolau Morlà), el 1980, enregistres el primer disc: “Cant a la Vila”. Amb només els amics com a productors, aquesta gravació no va comptar amb cap mena de comercialització ni distribució, se’n va fer una curta tirada, però el serví per a donar-se a conèixer i per a començar. Tomeu Penya encara recorda, en una entrevista recent, aquell 1980 quan inicià, amb un cert compromís social, la seva trajectòria professional "després d'haver voltat pel món i d'haver cantat en diverses llengües", diu, “vaig començar la meva carrera en català, en un moment en què no estava de moda i quan, aquesta opció, tenia uns objectius ben clars".

El desembre de 1982, amb el suport i ajuda de diferents músics coneguts a l’illa, Tomeu Penya esdevingué una mena de prodigi (del seu segon disc “Càrritx i Roses” en menys de tres mesos va vendre, només a Mallorca, més de 12.000 copies) i, per a molts, es convertí en un autèntic revulsiu de la música local a les Illes; els més "puristes" opinaven que el cantant desvirtuava el folklore mallorquí, però la gran majoria van admetre el seu coratge i s'emocionaven amb les seves cançons.

L’abril del 1984 va treure el tercer disc, de manera senzilla i subtil, en Tomeu defensà la conservació d'un dels darrers paratges verges de l'illa. Temes com: SA PERDIU, MORROS DE CIRERA, FEIXETS DE CABELLS... calaren dins del seu públic que, en tots els recitals, l'acompanyava a cor.

Nou disc, el 1985, “Illamor” –illa i amor- un càntic d'amor profund a la seva terra. El 1985 una cançó encomanadissa, plena d’ironia i humor, que va ser també el títol d’un cinquè disc: MALLORQUINS I CATALANS, el popularitzaren a Catalunya. D’aquest disc és, també, la cançó ES CANT DE SA PART FORANA, un crit més per a la defensa de “sa nostra llengua, cultura i terra”.

Més discos, recitals, televisió, premis... fins que, el 1989, es complí un dels seus somnis, la actuació al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Aquesta fita rebrà el clau de la seva popularitat fora de les Illes.

El 1990 edità un nou disc: “Els cors ferits”. Aquesta producció presentà novetats: incloïa versions d'un dels seus ídols, Don Williams, això i temes com AINA, fan que aquest enregistrament sigui un important escaló dins la seva carrera. Quinze mil còpies venudes i nombroses actuacions, tot un èxit dins el mercat català.

Continuà fent concerts a tots els Països Catalans i a Andorra, editant nous discos i recopilatoris i rebent prestigiosos premis (el 1992 juntament amb Maria del Mar Bonet va ser designat, per la Generalitat de Catalunya, com a Premi Nacional de la Música Lleugera).

L’any 1994, amb l’adaptació d’un tema dels Bee Gees, ILLES DINS UN RIU, inclòs a la producció “Una aclucada d’ull”, va aconseguir vendre, a Catalunya i Balears, més de 60.000 còpies. Tot un rècord de vendes i d'èxit; a partir d'aquest disc la carrera d’en Tomeu Penya rep una nova i important empenta. Al “cowboy balear” ja no el pot aturar ningú.

Desprès vindran nous recitals, el 1996, al Grec de Montjuic i, un altre cop, al Palau de la Música i concerts arreu; nous enregistraments: “Balades”, “De tot cor”,”Penya al descobert”, “Antologia”, “Això és pecat”, “Fàcil”( el seu primer disc en castellà, reconegut com un gran treball del cantautor), “Paraules que s’endú es vent”, ”Tomeu Penya, 30 anys enrere”... fins un total –fins ara- de 21 discos, amb cançons (a més de les que ja he citat) com: CRISTINA, T’ESTIM AIXÍ, EL MEU AMIC ANGLÈS, LLUNA DE FORMENTERA, JUGANT A PÒQUER, CANT PER A SA MEVA GENT, UN LLAC DINS ELS TEUS ULLS, D’UNA GATERA, PLOU, DE TOT COR, MALLORQUÍ, DUES NITS A BARCELONA, HAVANERA, etc. i, també, noves versions dels mestres, com HO FEIM i PELS BONS TEMPS adaptacions de "We do it " de R. i J. Stone, i de "For the good times" de Kris Kristoferson.

Tomeu Penya fa forces anys que corre pels escenaris, de fet ja en té 62, però continua al peu del canó. Son lluny aquells dies que, confessa, “quan bevia whisky les cançons em fluïen molt més...” ara, deduïm, no en beu o no n’hi deixen beure (que deu ser pitjor). Confiem que aquest “sacrifici” l’ajudi a que pugui –amb força salut- continuar cantant i composant noves cançons, al llarg de molts i molts anys més.

No s'ha aturat i, de moment, no pensa fer-ho: "Encara ens queden moltes coses per fer i d'idees no en falten", diu. És un bon lema, prenem-ne nota.

Ja us ho he dic al començament, soc fan d’en Tomeu Penya... En podríem continuar parlant, però... acabo.

Amics i amigues, ara que s’acosten festes, podeu adquirir algun dels seus discos...; podeu navegar per Internet i (nomes posant a “can Google” el títol de la cançó i, afegint, Tomeu Penya) podreu escoltar o, fins i tot, veure el vídeo de la majoria de les seves cançons,... i a passar-ho d’allò més be !!. És fàcil que també vosaltres, si no ho sou encara, us afegiu al “Club de fans”.

Una abraçada.

ELS SEGELLS I L'ESCOLTISME

CURIOSITATS SOBRE FILATELIA ESCOLTISTA

Des de que tenia 15 anys, quan feia poc que havia entrat als scouts, faig col·lecció de segells de temàtica escoltista. He estat, i soc encara, un col·leccionista poc obsessiu i amb molts pocs recursos destinats a aquesta dèria. Per això el meu recull, tot i que sentimentalment entranyable, és molt modest i sense gairebé cap de les “joies” filatèliques que, a continuació,veureu.

Ara, ja jubilat i amb més temps, he recuperat els vells classificadors i alguna capsa on hi anava guardant segells i els estic ordenant. Per a facilitar aquesta tasca he tingut de comprar-me un catàleg de temàtica escoltista i tot fullejant-lo he anat descobrint les següents curiositats.

Perdoneu, un tema tant específic que –potser- pot resultar “fora de lloc” en el nostre Bloc, però he pensat que a alguns/es de vosaltres us podria semblar curiós.

#     Entre el filatèlics especialitzats en la temàtica escoltista no hi ha acord sobre quin és el primer segell (o sèrie de segells), sobre scouts, editat. 

Uns diuen que son tres segells, dos amb la figura d’en Baden Powell (B.P.) i el tercer amb un missatger amb bicicleta, editats –l’any 1900- a la ciutat de Mafeking a la Colònia Britànica del Cap de Bona Esperança (actual Sud-àfrica). En el setge d’aquest lloc, durant la guerra dels bòers,  va ser precisament on B.P. va fer servir nois com a missatgers en la distribució del correu; descobrint que, tot i ser molt joves, als donar-los aquesta responsabilitat i confiança acomplien la feina amb gran satisfacció i eficàcia. Va ser allà on B.P. començà a madurar un mètode de formació, atractiu per al jovent, fonamentat en l’autoformació, la responsabilitat, la confiança i tot un seguit de valors cívics i morals.

Altres afirmen que els primers segells scouts van aparèixer a Txecoslovàquia l’any 1918 (mantenent que l’escoltisme es va fundar l’any 1907 i que, per tant, no es poden considerar com a propis d’aquesta temàtica els que acabo de citar de l’any 1900). Tornem, doncs, a Txecoslovàquia: desprès de la creació d’aquest nou estat, el govern es va trobar sense un servei postal de confiança entre els diferents organismes i càrrecs públics. Per tal d’enviar aquesta correspondència, de manera segura i fiable, el diputat Roessler Orovsky (que era escolta) va oferir que fos el Moviment Scout qui repartís aquest correu oficial, fent alguns joves scouts (els qui disposaven de bicicleta) aquesta tasca. Apareixen, aleshores, dos segells especials amb l’efígie d’un lleó i el lema “Correu xec scout”. Molts filatèlics escoltistes –tot i que, segurament, voldrien aconseguir els segells del 1900- son partidaris d’aquesta segona opció.

#     El primer segell, on hi apareix un scout, es va emetre a Hongria l’any 1925. Hi ha un escolta tocant una corneta.

 

 #   Es també a Hongria on, l’any 1933, s’editen els primers segells (una sèrie de 5) commemoratius d’un Jamboree (trobada mundial d’scouts), concretament el 4art, celebrat a Gödöllö. En aquest Jamboree, celebrat al bosc reial  d’aquesta ciutat, hi acudiren 26.000 scouts de 54 nacions. Els successius Jamborees que s’aniran celebrant seran un bon argument per anar emeten, especialment els països amfitrions, segells scouts.

 #    L’emblema scout, la Flor de Lis,  tot i que apareix per primer cop, -en petit- en els angles inferiors, del segell que ja hem esmentat d’Hongria de l’any 1925; l’edició on, per primer cop, aquest distintiu de l’escoltisme surt -com a tema central del segell- es a Romania, l’any 1936, en motiu del Jamboree Nacional a la ciutat de Brasov  

#    L’emblema de les noies guies, un trèvol de tres fulles, es reproduït per primer cop en un segell dels EEUU l’any 1948.  

 

 

    

  

       L’efígie d’en B.P., com  a Cap Scout Mundial, apareix per primera vegada en un segell (concretament en una sèrie de tres segells) el 1953, en una edició feta a Liechtenstein en motiu de la 14ena Conferència Scout Internacional. La seva imatge és, sens cap mena de dubte, -amb la del noi escolta- el motiu que més cops surt en els segells scouts de tots els països

·           Aquest mateix any 1953 és quan, a Nova Zelanda, editen un segell on apareix per primer cop una noia-guia.

 

#    El patró del scouts, Sant Jordi, figura per primer cop en un segell 

      de temàtica escoltista l’any 1960, en una emissió de Grècia.

 

·         

            Olave Saint Clair, la dona de B.P., fundadora de l’organització del guidisme o escoltisme femení, apareix per primer cop en un segell escolta d’Haití l’any 1962.

#     El 1975, per primer cop en la història filatèlica d’Espanya, el Servei de Correus treu un mata-segells commemoratiu d’ un esdeveniment scout, amb motiu de la celebració de la Setmana Scout organitzada a Tenerife.

#     La sèrie de segells scouts, al meu parer, més bonica és la de Libèria de l’any 1979 emesa en commemoració de 50è aniversari de l’escoltisme a aquest país. Son 50 segells on, en cadascun d’ells, es reprodueix un dibuix sobre activitats escoltes obra d’en Norman Rockwell (un il·lustrador i pintor sobre el qual, si m’ho permeteu, en una altra ocasió parlarem). Una veritable mostra de l’obra d’aquest artista sobre aquest tema.

  

 

#     El 1983 s’edita, a l’estat espanyol, el primer segell 

       de temàtica scout commemoratiu del 75 è aniversari 

       de la creació del Moviment Scout.

 

     Nou segell commemoratiu l’any 2007, entre molts altres països, a Espanya i al Principat d’Andorra (en aquest darrer cas és el primer segell escolta en català), amb motiu del Centenari del Moviment Scout (1907-2007).

·             Només he sabut trobar un segell on hi figura la tomba on reposen B.P i la seva dona Olave al cementiri de Nyeri (Kenya); és una edició dels països de l’Est africà: Uganda-Kenya i Tanzània de l’any 1973 amb motiu de la 24ena Conferencia Mundial Scout a la ciutat de Nairobi. Baden Powell va morir a Nyeri el 8 de gener de 1941.

#     Fins ara s’han editat, en més de 200 països de tot el mon, prop de 4500 segells sobre escoltisme. Qui els aconsegueixi gairebé tots pot estar ben satisfet !!.

      I, per avui, ja està be. Gràcies per la vostra atenció.

     Josep Arisa