divendres, 23 de desembre de 2016

Finalment: EL CALENDARI

Ressenya de una minvada reunió del COMECLOG

Tot va començar el passat dia de la Festa del Avet. Com que no vàrem tenir temps de debatre el calendari del any vinent, el passat dia divuit en Pep Arisa, guardià de les tradicions Ósclaneres, va anar convocant una reunió del COMECLOG via “Whatsapp”.
Una reunió oberta a tot el clan i no circumscrita solament als membres del “Come”. Es cas és que tot i així, com que sembla ser que remenar cireres representa una mica d’esforç, la major part dels membres de la comissió i tots els afegits que en un principi es varen apuntar van anar escaquejant-se paulatinament fins que ahir (dia de la grossa de Nadal) només tres, ens vàrem aplegar a la Bodega Pàdua.

Cal reconèixer que gairebé tothom s’ha excusat escaientment, però no entrarem a discutir si les excuses han estat raonables o no.
No insertem cap fotografia dels assistents per no donar-vos pistes de qui va ser-hi i qui no.


Fet aquest incís i mentre consumíem els tradicionals vermuts anti-crisis, hem confegit el calendari del 2017 pel Clan Ós Gris.


Veureu que hi ha dos períodes de cap de setmana previstos per sortides de primavera o tardor. Aquesta vegada hi ha una sortida ja força embastada que pot ser de primavera o tardor segons voleu, i que si algú s’anima a organitzar una altra podrem adaptar-nos a les seves prioritats.


És possible que no veieu bé els detalls d'aquest calendari però, no patiu!
El rebreu cadascú per correu electrònic en format .PDF i el podreu imprimir.

Salut i Bon Nadal.

Joan Miquel

dilluns, 19 de desembre de 2016

CRÒNICA DEL DINAR I FESTA DE L’ AVET 2016



BONES FESTES I SALUT I FELICITAT 
PER AL 2017 (I MOLTS ANYS MÉS)


UN DIA MOLT BEN APROFITAT

Els més militants i “ceballuts” hem matinat… Aquest 16 de desembre, era el dia en que la Presidenta del nostre Parlament, Carme Forcadell, tenia d’acudir a la citació que –seguint una querella de la Fiscalia- li havia fet el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver permès, al si del Parlament, el debat i la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Un acte més de la judicialització de la política per part del Govern espanyol. Uns quants de la colla -els més militants (dels que hi han pogut anar)-, a les 9 del matí, juntament amb alcaldes, parlamentaris, polítics, entitats i molta gent més, ens hem concentrat davant del vell Palau de Justícia de l’Av. Lluís Companys per a fer costat a la Presidenta.

Hem afegit les nostres veus als crits d’”IN-DE-PEN-DEN-CIA !!!”, de “Democràcia”, de “Tots som Carme”, de “Fora, fora, fora la justícia espanyola !!!”... ens hem quedat afònics cantant “L’estaca” i “Els Segadors”... hem xerrat sense coneix-se’ls, però amb una certa complicitat, amb els qui teníem al costat, al davant i al darrera... “Els qui tenen la sort de tenir feina no poden venir”, recorda algú; “Aquest procés va començar al carrer i acabarà al carrer... no se quants dies hi tindrem de tornar a sortir... però us asseguro que no defallirem, aquest poble no l’aturarà ningú !!” comenta, emocionada, una manifestant molt més vella que nosaltres. Ens hi estem una bona estona, esperant si la “declarant” surt...

Finalment, al cap d’una hora llarga –quan alguns de nosaltres ja estem a punt de desmaiar-nos de gana- donem per acabada la nostra “patriòtica” participació i, pendents de l’hora en que tenim d’agafar el tren per anar a Sant Pol, anem a esmorzar. Ho fem a la cerveseria O’ Marulo un bar-restaurant gallec, situat en unes antigues naus fabrils modernistes, del carrer d’Ortigosa. Entrepans, amb olives ofertes per la casa, tallats –ben calents !!!- i cafès. Els “desmaiats” ja s’han recuperat...

La anada a Sant Pol... A 2/4 de dotze som davant les taquilles de l’estació de Rodalies-Renfe de la plaça de Catalunya per agafar el tren que ens ha de portar a Sant Pol de Mar. Al bar de l’estació ja hi ha quatre companys i companyes que ens hi esperen. Quan, just a l’hora acordada, arriba la darrera companya, proveïts tots i totes amb el seu respectiu bitllet d’anada i tornada, baixem a l’andana. Al tren hi anem 12, els altres 3 que falten –per diverses raons- acudiran a l’àpat en els respectius cotxes.  Xerrant, xerrant –i això que no fa tants dies que ens hem vist- arribem puntuals, pocs minuts abans de la una del migdia, a Sant Pol de Mar. “Deu haver fet un bon xàfec, doncs el terra és ben ple de bassals...”, diem. Travessem les vies i per l’agradable passeig que, entre el túnel i el mar, voreja la costa arribem en pocs minuts als Banys Lluís.


El dinar... És ¼ de dues, el menjador encara està buit però nosaltres ja hi tenim, a tocar de les finestres, una llarga taula parada. Anem prenent seient, els més privilegiats de cara al mar i els altres –ves quin remei- de cara al passadís, els cambrers i les altres taules... Tots però, els d’un i l’altre costat, estem disposats a cruspir-nos tot el que ens portin.

Quan ja hi som tots –els qui venen motoritzats han tingut d’aparcar, ja ho sabeu, una mica lluny del restaurant...- demanem i prenem les cerveses. Triem els plats –del Menú de 15 euros, tot inclòs (amb alguns segons plats amb un petit suplement)- i, entre converses i rialles, anem concentrant i numerant els diferents regalets que ens intercanviarem a les postres.


El que ha quedat d'una de les paelles...
El dinar, com sempre, ha estat molt be. Com és la meva obligació com a cronista, he anat mirant (de reüll) el que hem anat demanant. De primers, per ordre de preferències: cloïsses saltejades, navalles a la planxa, calamars a l’andalusa, llagostins planxa i... –endevineu qui ha estat ?- ous estrellats amb bacó !!!. Als segons ja hi ha hagut més unanimitat: paella de peix “Can Lluís”, paella mixta i llobarro a la planxa. 
Als postres, no he estat gaire “al tanto” però han predominat, crec, les coques de Llavaneres i la crema... També ha estat el moment en que en Jaume, que ha fet anys, ens ha convidat a cava i aquí tinc de fer un aclariment: a la crònica de la passada sortida Xino-Xano vaig dir que els qui havien fet anys i per això ens convidaven a cava eren en Jaume i en Llorenç; greu error, en realitat els “paganos” van ser – juntament amb els qui havien sigut avis- en Enric i en Llorenç... (Nota, post scriptum, important). Disculpeu el “despiste”, coses de l’edat o, potser, una estratègia per tal de provocar el fulminant i irrevocable cessament del cronista... Avui si –i que consti- ha estat en Jaume el promotor del brindis: que per molts i molts anys ho puguem anar celebrant !!!.

Aprofitant el cava –com ja hem fet amb les cerveses- brindem per la salut de tots i totes, alhora que ens desitgem unes molt Bones Festes de Nadal i un venturós Any Nou.
  
Amb els postres arriba, també, un dels moments esperats de la jornada:

La distribució dels “regalets”... Ja hem comentat que a mesura que anàvem arribant, unes “membras” de l’organització han anat numerant, per ordre de recepció, els regals. Per un altre costat, una altra “membra” ha anat repetint, per ordre numèric, tots els números –tants com regals hi havia- en uns paperets que una nova “membra”, anava plegant formant unes diminutes i idèntiques, en pes i mida, ves (V). Doncs be, encara amb els postres a mig menjar, ha començat el ritual.

L’un darrera l’altre, seguint l’ordre que ocupem a la taula, hem anat traient -un per un- cadascun dels números plegats de dins d’una bossa i descobrint –entre rialles, alegries i sorpreses- el regal que l’atzar, l’originalitat, l’enginy o la “punyeteria” dels companys ens ha destinat. N’explico uns quants ?: neules enxocolatades, un simpàtic Buda de la sort, una artística espelma-panot, un fulard, una ampolla de vermut del “lloro”, un pràctic frontal, un carregador-bateria per al mòbil, una barreta de bon xocolata amb taronja, un paquet de salmó fumat, un petit bocoi amb un porronet, un clauer-llanterna, un mini-joc de bitlles, una bona barra de torró, un encenedor,... Davant l’obertura de cada paquet o embolcall –amb el posat murri i el somriure de qui l’ha portat- tots i especialment l’”agraciat” estem aspectants... “oh, que maco !!!”, “que original... “, “molt pràctic...”, “bueno... podria ser pitjor !!!”, “que be, amb lo llaminer que soc...”, “mira, pel sopar de Nadal...” "que be, per a quan torni tard a casa..."....

A veure si trio un bon número....

Ohhh que xulo i pràctic... !!!

Tots, sigui el que sigui, acceptem complaguts, entre bromes i rialles, els regalets de l’”amic invisible”. Senzills i modestos però, alhora, grans, pràctics i enginyosos regals.

Prenem els cafès, infusions i tallats i sortim a fora per a estirar les cames i fer-hi la fotografia del grup... però, ens adonem aleshores, que està plovent amb un fort xàfec. Sort que en Jaume ha anat filmant-ho tot, tot i tot.

Comiat i viatge de tornada... Ens acomiadem, mig sota taulat o a l’empara d’uns pocs paraigües... dels qui marxen en els cotxes. Alguns –els qui tenen més pressa- també hi pugen per a retornar abans a Barcelona. La resta, abans d’agafar el tren, prenem el camí del poble per anar a comprar-hi pa i, especialment, coques de forner. 
Falta ¼ per a les cinc de la tarda, com que el forn encara està tancat i la pluja continua, decidim fer temps al Cafè del Centre del carrer Consolat de Mar, on la majoria –després del tiberi- repeteixen cafès o hi prenen unes aigües tòniques.
 
Detall del Cafè del Centre
Passem pel forn i, encara sota la pluja, anem cap a l’estació a esperar el tren que ens retornarà a Barcelona. El viatge de tornada -com el d’anada-, el passem xerrant i comentant les diferents anècdotes d’aquest –per alguns- intens i aprofitat dia. Coincidim amb la voluntat de que aquesta trobada nadalenca la tindrem d’”institucionalitzar” i anar repetint –si és possible- cada any. Amén. 

Molt BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU  a tothom i, si és que no ens veiem abans, fins a la 74ena SORTIDA XINO-XANO que serà el dijous dia 12 de gener del 2017.

Una abraçada.


NOTA, post scriptum, important: Com va dir aquell reial personatge, amb veu fluixa i pastosa: "Perdon, me he equivocado, no volverá a ocurrir...". Un cop escrita aquesta crònica, un amable informant, m'ha fet adonar d'un altre error en l'atribució de la condició de "pagadors de cava" d'aquella sortida. Crec que, definitivament, puc dir que els qui ens van convidar a cava varen ser: Per haver sigut avis de nou: en Llorenç/Isabel i en Joan/Lydia; per haver fet anys: en Enric i en Llorenç i cal afegir-hi –que no ho havia dit a la crònica- a en Pedro que ens volgué convidar per haver arribat feliçment a la seva jubilació. Només puc justificar l’ injustificable “despiste” d’aquest cronista al fet que pràcticament tots “els paganos” seien a l’altre extrem de la llarga taula i, el cronista –completament feliç, menjant, menjant i bevent, bevent,... -com el reial personatge- no es va assabentar de rés... “Perdon, no volverá a ocurrir...”. Les meves sinceres disculpes.     


Text.- Pep.
Fotografies.- Joan Miquel, Enric, Pep i Internet.