dimarts, 28 de gener del 2014

CRIDA A LA 45ena. SORTIDA XINO-XANO


Platja de l'Home Mort

DE SITGES A VILANOVA PEL CAMÍ COSTANER
DELS COLLS

Data.- Dijous 6 de febrer de 2014.

Tipus d'itinerari.- Entre Sitges i Vilanova i la Geltrú es conserva un tram de costa aïllat i tranquil. Al segle XIX, les seves platges i cales solitàries eren un bon lloc per a entrar el contraban que arribava per mar. Un agradable camí de ronda (el GR 92), entre el litoral i la via del tren, el ressegueix. El recorregut s’enfila per caps i davalla per les platjoles tot resseguint un litoral abrupte i vorejat d’espadats. És una zona coneguda, des de molt antic, amb el nom de “Els colls”. Aquest topònim sembla que està relacionat amb el llenguatge col·loquial dels pescadors, ja que per a ells els “colls de mar” són les onades que penetren a les roques quan hi ha temporal. Aquest nom és també ben antic doncs la masia dels Colls, que hi ha dalt d’una d’aquestes puntes rocoses, està documentada -com a mas des Coyll- en un document reial de l’any 1372. La ruta recorre un territori rocós amb vegetació mediterrània (pins, margallons, atzavares, llentiscles i garric) amb un seguit de braços de terra –les anomenades “puntes”- i de cales tranquil·les: la Platja de les Anquinesla Platja de l’Atlàntida, la Punta de les Coves, la Platja de l’Home Mort, la Punta i platja de la Desenrocada, la Punta Grossa amb la Cala dels Gegants, la Cala Xica, la Punta de l’Ombra, la Punta Llarga –on hi ha la masia dels Colls-, la Punta Mabrera i, ja a tocar de Vilanova, la Platja del Far. Els paisatges naturals i els bonics carrers i passejos de Sitges i Vilanova i la Geltrú complementen l’interès d’aquest itinerari. Confiem gaudir-lo.

Panorama des de dalt de Punta Llarga


Recorregut, horaris i dificultat.- L’aproximació i el retorn de la zona de l’excursió el farem en tren (Rodalies Renfe, línia R 2). La caminada començarà a l’estació de Sitges i tornarem a agafar el tren, al final de l’excursió, a l’estació de Vilanova i la Geltrú.

Passeig Marítim de Sitges

El recorregut que farem a peu serà:

0,00 km. 0h 00’.-  Estació Rodalies de Sitges.
0,06 km. 0h 10’.-  Passeig Marítim.
2,60 km. 0h 35’.-  Hotel Terramar. Platja de les Anquines. Esmorzar.
2,90 km. 0h 45’.-  Riera de Ribes.
3,50km.  1h 00’.-  Inici sender GR 92 al final de l'aparcament de la discoteca Atlàntida.
3,80 km. 1h 15’.-  Punta de les Coves. Baixem a la platja d’en Rosers i després de superar unes roques arribem a la platja de l’ Home Mort.
4,10 km  1h 35’.-  Punta de la Desenrocada, amb un bon estimball.
4,50 km. 1h 40’.-  Punta Grossa, sota hi tenim la Cala dels Gegants. Més enllà pujarem fins a la Punta Raldiris o “el Morro de Gos” i per sobre de la Cala Xica.
4,70 km. 2h 05’.-  Punta de l’Ombra. Passarem per “la Caixa de Morts” i la Cala del Barco.
5,45 km. 2h 35’.-  Punta Llarga, dalt la carena hi ha la masia dels Colls.
5,70 km. 2h 50’.-  Punta Mabrera, al seu extrem hi ha un vell fortí.
6,00 km. 3h 05’.-  Església i Far o “la Farola” de Sant Cristòfol.
6,10 km. 3h 10’.-  Torrent de la Piera.
6,20 km. 3h 15’.-  Port de Vilanova.
6,50 km. 3h 30’.-  Estació Rodalies de Vilanova i la Geltrú.


Platja de les Anquines on esmorzarem

Punta Grossa

El recorregut total és d’ uns 6,50 km i el temps estimat per a fer-lo, sense visites ni aturades, d’ unes 3 h 30’El desnivell acumulat és de +/- 100 m. La dificultat de la sortida és, tot i algun pendent sobtat, baixa. En alguns trams, el camí passa a tocar de la via del tren o prop dels cingles sobre el mar, cal anar-hi –doncs- amb precaució.


Dinar.- El dinar el farem a les 14h, un cop acabada l'excursió, al Restaurant del CLUB NÀUTIC, Escullera de Ponent s/n, tel 938 101 968 de VILANOVA i LA GELTRÚ. El preu del menú és de 12,90 euros (IVA inclòs). 



Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio, en Llorenç i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives, en Josep Mª i la Montse la llet i el cafè, en Carles i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.
Roba i calçat adequats al temps i recorregut (penseu que és terreny pedregós) i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred. Cremes protectores per a la cara i els llavis i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Punta Llarga

Lloc i hora de trobada.- Farem, com ja s’ha dit, el viatge fins a Sitges i el retorn des de Vilanova i la Geltrú en tren. La línia que ens hi porta és la R 2 de Rodalies Renfe.

Els qui sortim de Barcelona agafarem el tren que va fins a Sant Vicenç de Calders, els horaris de sortida/pas per les diferents estacions és:
Estació de França .................. surt a les 7h 51'....... i arriba a Sitges a les 8h 36'
Estació de Passeig de Gràcia..... passa a les 7h 59’....  i arriba a Sitges a les 8h 36’.
Estació de Sants..................... passa a les 8h 06’.... i arriba a Sitges a les 8h 36’.

Els qui agafem el tren a Passeig de Gràcia ens trobarem a les 7h 40’ a l’accés de l’estació de Passeig de Gràcia/Aragó (ja torna a estar en servei) davant les taquilles.


Per als companys que venen del Maresme, si volen anar-hi en tren, poden agafar el qui va a Molins de Rei i fer transbord a l’estació de Sants (per agafar el tren on hi anirem la resta de la colla). El tren que agafarem per anar a Sitges passa per l'estació de Sants a les 8h 06’. 
El tren que permet l'enllaç passa per les respectives estacions del Maresme amb els següents horaris:
Estació de Cabrera de Mar.. passa a les 7h 09’ .. i arriba a Sants-Estació a les 7h 54’.
Estació de Premià de Mar... passa a les 7h 15’ .. i arriba a Sants-Estació a les 7h 54’.

Far -"la Farola"- de Sant Cristòfol

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dimarts 4 de febrer, trucant o escrivint un correu a en Josep Mª, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de confirmar al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.



EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 45ena XXR


Pel que es veu fins al dia d'avui, el proper dijous en haurà passat un front i estarem en una mena d'impasse en el que no és d'esperar meteors dignes de menció.
Atenent al que nosaltres ens importa per la nostra xino xano, el més significatiu és que no ens mullarem, que el vent serà de garbí (per tant anirà paral·lel a la línia de la costa i ens vindrà de cara) amb una força de entre 5 i 6. Estarem coberts per una capa de núvols alts, que com és normal deixarà veure el sol a estones. La temperatura anirà en increment des dels 7º al prendre el tren a Barcelona fins els 14º cap a mig dia.

Per interpretar les gràfiques que us presento, heu de fixar-vos en la part central, des de la tercera ratlla vertical començant per l'esquerra, que representa la una de la matinada del dijous 6, fins la ratlla del centre que és la del dia 7.

Conclusió: Vestits de ceba per anar pelant-nos i bufanda (o braga) per tal de protegir-nos del vent.

Post scriptum: Hores d'ara no tinc prou dades per pronosticar si les onades ens esquitxaran o no.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.


MÚSICA I CANTANTS (10)



HOMENATGE A PETE SEEGER

GRACIES PETE SEEGER, ET TINDREM EN EL RECORD


Ahir, 27 de gener,  va morir Pete Seeger un dels mites de la cançó popular i de la cançó protesta nord-americana i, segurament, de tot el món.

Ens ha deixat –físicament- als 94 anys,  a la seva casa de Beacon a Nova York.  Ha estat la seva neta Kitama Cahill Jakson qui ho ha fet públic.


El cantant , músic i compositor català Toni Gimenez en el CD titulat, precisament, “Homenatge a Pete Seeger” (1) ha deixat escrit: “Seeger és el paradigma del cantant compromès, de la persona que utilitza la cançó com a mitjà de lluita... Un lluitador nat que pren el testimoni de Woody Guthirie; que té la valentia de casar-se –enmig de la II Guerra Mundial- amb Toshi, una dona japonesa; que és empaitat en la famosa “caça de bruixes” del senador McCarthy; que es construeix la seva pròpia casa amb les seves mans; que canta per a qualsevol  causa (que consideri justa) i per a qualsevol públic; que defensa els drets de les persones negres i de les dones en moments socials i llocs on això té represàlies immediates; que lluita en contra de les centrals nuclears i –amb el famós vaixell Clearwater- per la neteja del riu Hudson; que dóna a conèixer cantants i cançons en les seves actuacions...”

Peter Seeger amb la seva dona  Toshi l'any 1961

Peter Seeger ha estat, també, un gran amic de Catalunya. Petits i grans li devem molt, els nostres cantautors, els cantants d’animació, els qui –de joves- hem cantant, versionades, les seves cançons,... tots hem begut de la seva font creativa. Peter Seeger va ser capaç de convertir peces de gospel i tradicionals en veritables himnes universals: "We shall overcome" ("Tots junts vencerem"), el cant per antonomàsia en favor dels drets civils; "We shall not be moved" ("No serem moguts"), la tonada més cantada en actes de resistència pacífica arreu del món o "Kumbayà", originàriament una cançó de gospel que transformà en una versió folk i que a molts de nosaltres ens fan reviure -sempre que les sentim- entranyables moments, amb companys i amics, al voltant del foc de campament.

Peter Seeger no va voler mai actuar a l'Estat espanyol mentre hi hagués una dictadura.  Va ser en Raimon -que el va conèixer l'any 1969 en una gira per universitats dels EUA- qui el va convèncer assegurant-li que la seva visita al nostre país faria més be que mal. Així, el 7 de febrer de 1971, gairebé al final rabiós de la dictadura franquista, Seeger va venir a actuar al Pavelló d’Esports de la Sagrada Família de Terrassa. La policia hi era present, tant a dins (la secreta) com a fora (a cavall), es van vendre 3.098 entrades. Al cap de dos dies havia de cantar a la Universitat de Barcelona, a Pedralbes, però el Govern Civil ho va prohibir. Aleshores, el 15 de febrer, es va muntar un concert clandestí al Bar Llopart del barri de Sants de Barcelona; va ser una actuació molt emotiva. L’ 11 de març de 1978 –en plena Transició- va venir a actuar al Palau d’Esports de Barcelona, en plena campanya de la Llibertat d’Expressió. El 20 de setembre de 1980 tornà a venir per a actuar a la Festa del Treball, organitzada pel PSUC, a les fonts de Montjuic de Barcelona. La seva darrera actuació a casa nostra va ser el 23 d’abril de 1993, en motiu de la celebració del 30 aniversari de la cançó Al Vent d’en Raimon -el seu vell amic-, al Palau Sant Jordi de Barcelona. 

Hem d'agrair, doncs, a en Raimon que organitzés tres dels cinc concerts (comptant el clandestí del Bar Llopart) que Pete Seeger va fer a Catalunya: el del 1971, el del 1978 i el del 1993.


Actuació d'en Peter Seeger per primera vegada a Barcelona el 15 de febrer de 1971 en un concert clandestí en una taverna del carrer Guadiana de Sants. El dia abans havien prohibit la seva actuació a la ciutat, i Jordi Llopart (és el qui hi ha al seu costat), que havia de presentar el recital, li va oferir cantar l'endemà al matí a la taverna de la seva família.

Palau d'Esports de Barcelona, 11 de març de 1978

Pete Seeger i el seu net Tao cantant "La Quinze Brigada" (en homenatge a la Brigada Lincoln) 
al Palau Sant Jordi de Barcelona, 23 d'abril de 1993

Sigui aquest breu comentari un modest homenatge de gratitud al seu treball i compromís. Et recordarem en cada nota de les teves cançons.



NOTA.- 

1.- Podeu veure l’entrada que, sobre aquest CD, vàrem publicar al nostre Blog el 2 de gener de 2011: UN BON AUTO-REGAL PER A REIS...