UNA FOTO I UNS VIDEOS PER AL RECORD:
UNA TROBADA A CERDANYOLA EL 1962 I ELS
SANT JORDI DE 1967, 1968 i 1969.
“Navegant” per internet (d’alguna manera
s’han d’anar omplint les hores), en una d’aquestes pàgines de fotografies
històriques, he ensopegat amb la imatge que encapçala aquesta nota.
Satisfet de que, de tant en tant, es parli
dels “Boy scouts” i concretament d’un acte en el qual molts de nosaltres hi
vàrem participar, he enviat la foto a en Eduard Candami el bon amic i company
amb el qual -i amb en Bernat Bertomeu- rememorem, de tant en tant,
vells episodis i “batalletes” de l’escoltisme a casa nostra.
La fotografia la ha publicat la Sra. Lola
Prim a la pàgina “La Barcelona dels anys 70” a qui agraïm que ens
permeti la llibertat de reproduir-la al nostre Blog. Moltes gràcies i si en te
més, ja ho sap...
Només un petit detall, la foto no és dels
“anys setanta” sinó d’una mica abans, de l’abril del 1967. I, certament, el
lloc és el convent de les monges Filipenses del carrer Nena Casas, al barri de
les Tres Torres de Barcelona. On hi vàrem celebrar la Festa de Sant Jordi
d’aquell any i de l’anterior, 1966 (veieu
https://clanosgris.blogspot.com/2017/04/sant-jordi-2017.html).
“Pep, jo tinc un vídeo sobre aquesta Festa
de Sant Jordi del 1967 (i també de les del 1968 i 1969), ho recordes
?...” m’ha dit en Eduard. La veritat és que no, per això me l’ha enviat i amb el
seu permís i pel seu interès històric i -si voleu- nostàlgic, el “penjem” a
continuació. Mentre
cercava als seus arxius aquestes gravacions n'ha trobat un altre. Agafeu-vos
!!! d'una trobada de scouts i noies guies a Cerdanyola, l'any 1962...
!!!
Segons m’explica l’Eduard, els va
aconseguir del mateix Pedro Beltran i els va gravar l’ esposa d’aquest, la Sra. Teresa.
Si us entreteniu a mirar-los hi veureu
-vist des de l’òptica d’ara- unes imatges un pel “carrinclones”, amb molt
d'estament oficial, (i pel meu
gust) amb un excés de primers plans amb la "rojigualda" [1]
i, excepte les escenes del “foc de camp”, amb un
excés de cerimonials.
Les filmacions, fetes amb els mitjans de l’època, familiars
i ben intencionades, no son tot lo bones que voldríem però cal reconèixer el
seu valor sentimental i documental [2].
Hi podreu anar identificant a molts
vells companys (alguns d’ells malauradament ja no son entre nosaltres...),
antics caps, un tipus de cerimonials (misses de campanya, formacions, actuacions al “foc de camp”) i, segurament,
moltes i moltes coses més.
Mostren, força be, el que eren aquelles trobades on -a
més dels scouts, llobatons i noies guies-
hi acudien molts pares i, malauradament, cada any
menys, vells i emocionats Antics Exploradores.
Al vídeo del 1967 hi podem veure al pare Guillem Aleu,
el veterà i antic consiliari dels Exploradores i dels històrics Boy Scouts de
Catalunya... i al pare Francesc Gamissans, traductor al català dels clàssics
franciscans i fidel protector -durant forces anys- dels scouts o al Cap Scout
“Nacional” en Enrique Genovés que hi acudí com a convidat... També, al final
del vídeo del 1969, hi surten -amb els seus impecables uniformes i estil- els
membres de la mítica Patrulla del Kanguro de Cádiz que ens visitaren tot
commemorant els 40 anys de la seva estada a Barcelona en motiu del Jamboree
Nacional del 1929...
Mireu, mireu els vídeos i, si és el cas, ja ens anireu
explicant el que hi veieu i en penseu...
Una abraçada.
[1] Aquesta ensenya, roja i groga, fou adoptada com a bandera de l’estat des del 1785 (excepte els anys de la Segona República que en va ser la tricolor). Pel fet de que molts de nosaltres fóssim fills de pares republicans la visió d’aquesta ensenya ens produïa, a primer cop de vista, una certa angunia. “Pep, heu promès fidelitat a Deu, a la Pàtria i als Principis Scouts... per tant, avui per avui, l’ensenya dels qui governen Espanya és aquesta...” em digué -precisament en una visita a una d’aquestes Festes de Sant Jordi que celebraven al carrer Nena Casas- el meu pare, que a finals de la guerra havia estat represaliat com a presoner en un camp de concentració franquista. Sorprès per la seva inesperada visita, aquest comentari, em deixà més tranquil.
[2]
Cal agrair els esforços i la “sapiència” d’en Eduard Candami i en Joan Miquel
Cortes per a millorar les imatges i permetre'n la seva visualització al Blog. En
nom de “la causa” moltes, moltes, gracies, companys !!!
ELS VIDEOS:
