divendres, 25 de gener de 2013

LA PETJADA DELS BONS HOMES

Foto: Joan Simarro

El nostre company Pepe Figueredo presentà
El último hereje del seu amic Jesús Ávila Granados

La quotidianitat fa que no apreciem els que ens envolten, ho dic perquè un quan rep un missatge d’un company que et diu que presentarà un llibre, la primera reacció és de estupor.
Osti Pepe, si tu i jo hem compartit tenda de campanya! I... ara presentes un llibre que no és de tema muntanyenc?

Sabíem que en Pepe Figueredo tenia una dèria força acusada pels temes històrics sobre tot si la història era medieval i encara més si es centrava en l’ordre dels Templaris i col·lateralment en els Catars. Com que el Pepe ens instruïa en la singularitat de que la història del Temple era de transmissió oral, jo, us he de confessar, havia arribat a creure que ell s’havia auto - constituït en continuador d’aquesta tradició, i per això el seu discurs sobre els Templaris era recurrent.


Però, sorpresa! L’autor del llibre Jesús Ávila Granados li havia demanat de fer la presentació de la seva última novel·la, El último hereje en la Casa del Llibre reconeixent així la seva condició d'erudit de la història medieval.

 El dimarts 22 a dos quarts de vuit del vespre, cap allà que ens hi anem. El Pepe va fer un resum molt acurat del llibre, sense oblidar de introduir-nos en el context llegendari d’aquesta novel·la històrica.

Inicialment se’l notava un pel nerviós, (coses del pànic escènic), però a mesura que va desgranar el seu discurs va anar guanyant aplom i seguretat fins el final en que va arrencar una tanda d’aplaudiments al nombrós públic que emplenava la sala.


I ens va deixar palplantats a la colla de xinoxanaires que no sabíem de la seva habilitat oratòria i que ens havíem aplegat per mostrar-li el nostre recolzament, i també, cal dir-ho, per veure com s’ho manegava per aguantar tanta estona sense fumar.
















Pel que fa a l’autor, va parlar llargament de la seva obra, perquè havia anat a parlar del seu llibre (com és habitual des de Paco Umbral), acompanyant-ho d’un reguitzell de fotografies il·lustratives i de multitud d’anècdotes històriques.


Jo ja m’he demanat el llibre per Sant Jordi (a canvi de la rosa, és clar).


Joan Miquel

Fotos reportatge: J.M.


dilluns, 21 de gener de 2013

EL TEMPS QUE CAL ESPERAR

PRONÒSTIC PER LA 33ena XXR
Aquesta seria la vista del aeroport de BCN (LEBL) des d'el costat d'operació habitual
Bé, segons tot el que he consultat, el pronòstic pel Delta del Llobregat i pel dia 24 és:


Isòbares previstes pel dijous 24 si arriben puntuals
El vent bufarà de mestral, el que pot fer que amb molta probabilitat la pista que estarà en servei a l’aeroport (a tocar del Parc Natural) serà la 07L. Això comportarà que les aproximacions rasaran el Km 11 de la autovia i no l’espai natural. Per contra, els enlairaments partiran de la capçalera de la pista 07R i el soroll serà considerable. Tot això si no és que l’intensitat del vent disminueix per sota dels 10 nusos (18,5 Km/h) en qual cas l’aeroport continuarà la seva configuració habitual (operació per sobre del port de Barcelona).

Aquest batibull de fronts és el en conseqüència tindrem a sobre el dijous 24

Sembla ser que durant tot el dia tindrem a sobre un front oclogut i això farà que tinguem un sostre de núvols baix i extens, i si la temperatura al matí no supera la mínima de 4º la boira farà acte de presència cosa que dificultarà les nostres fotos de les aus. Afortunadament, s'espera que la temperatura augmenti fins els 9º cap a mig dia.
Això és el que s'en diu un front oclogut
"frente ocluído" en castellà
Ah! M’oblidava, cal agafar el paraigües i/o la capalina perquè encara que no s’esperen pluges, però si aparegués la boira, amb aquesta temperatura de ben segur que serà pixanera.


Això és tot amics, i com ja vaig dir:
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.

ACTUALITZACIÓ A LES 17:15 D'AVUI (23/1)

No s'albiren variacions significatives al pronòstic anterior, tret que la temperatura començarà per una mínima de 8º i només pujarà un grau cap migdia. No és d'esperar, per tant, boires ni pluges. El vent bufarà més del Nord i amb una mica més de força que en el pronòstic previ.

Caldrà abrigar-se, companys!!
J.M.

diumenge, 20 de gener de 2013

MUSEUS i COL·LECCIONISME SOBRE TEMÀTICA SCOUT-GUIA (2)




MUSEU SCOUT “JOAN CHARLEZ  i PARADÍS”. Barcelona

Aquest dissabte dia 19 convidats pel Cap de l’Agrupament “Mas Guinardó”, en Xavier Adell, els membres de la COMECLOG (Comissió per a la Memòria del Clan Ós Gris) hem fet una visita al “cau” d’aquest històric Agrupament –que l’any passat va complir 50 anys- i al MUSEU SCOUT “JOAN CHARLEZ i PARADíS” que hi acull.

És una tarda  plujosa, un dia ideal per anar “de museus”... ha dit algú. Al vestíbul del Casal d’Entitats “Mas Guinardó”, puntual, ja ens espera el nostre amfitrió: en Xavier Adell. Fem una ràpida presentació i passem tot seguit a visitar l’Agrupament, abans de que els membres de les diferents unitats –els veritables protagonistes del lloc- vagin ocupant els espais que els son propis.

És, el local, un lloc lluminós de parets blanques i grans finestrals, nou, modern i, alhora, acollidor. Gairebé tots els passadissos –sense destorbar però- i els panys de paret estan ocupants per vitrines, plafons, banderes, banderins, peces d’uniforme, reproduccions de dibuixos scouts “clàssics” d’en Pierre Jubert i d’en Norman Rockwell, fotografies, plaques commemoratives, documents i records escoltistes. Cada unitat de l’Agrupament –els castors, els llobatons, la tropa, els pioners i el clan- hi tenen el seu propi espai o racó, per uns moments revivim escenes de la nostra infantesa i joventut... El Museu està integrat dins del Cau i el Cau és un element –viu i actual-  integrat dins del Museu. Una bona mostra del model d’escoltisme que es practica i propugna en aquest Agrupament: fidelitat a la tradició, imatge i esperit scout històric però procurant adaptar-lo a la realitat i necessitats del moment actual. No deu ser un mètode gaire dolent, el que en aquest Agrupament apliquen, si aquest els ha permès, de forma continuada, una existència de més de 50 anys...


En Xavier Adell, una nombrosa representació dels “Vells Llops de Mar” –associació d’antics escoltes marins, http://vellsllopsdemar.blogspot.com.es- i alguns pares de nois i noies de l’Agrupament ens acompanyen en la visita. Quedem gratament sorpresos de tot el que hi veiem –ho explicarem tot seguit- i del dinamisme i característiques d’aquest Agrupament i els seus dirigents.  


Agrupament scout “Mas Guinardó” http://www.asmg31.com .- Creat l’any 1962 amb en nom de “Santa Mª del Mar”, tingué la seva primera seu al barceloní carrer de la Princesa. Un dels seus fundadors va ser el nostre company Joan Charlez que durant uns mesos va fer compatible la seva llarga estada en el nostre grup “Santíssim Redemptor” amb el servei en aquest aleshores nou agrupament, on finalment hi arrelà.
Anys després es traslladaren al carrer de Besalú, al local que havia ocupat la “comissaria de zona” de l’ASDE-SCOUTS DE CATALUNYA, per aquest motiu hom decidí canviar el nom de l’agrupament pel d’”Edelweiss”, potser perquè és una flor que viu i creix en llocs difícils com prats, pedregars i roquissars i és –també- el símbol dels muntanyencs i de la conservació de la natura. Tant aquest nom com l’estada a aquest local durà poc, l’any 1984 s’instal·len en la emblemàtica masia del Mas Guinardó, adoptant per a l’Agrupament aquest nou i definitiu nom.
Ens comenta en Xavier que actualment son més de 90 els membres que hi ha a l’Agrupament i que molts pares –antics scouts o guies- hi porten els seus fills. Tenim l’oportunitat de parlar amb alguns d’ells i podem donar fe de la seva satisfacció per aquesta decisió. L’Agrupament, des del 2004, és membre fundador de l’Associació Catalana de Scouts http://www.ac-scouts.org organització reconeguda internacionalment per la WFIS (World Federation of Independent Scouts).


Museu Scout “Joan Charlez i Paradís”.- Ja ho hem dit, el “cau” d’aquest Agrupament i el Museu “Joan Charlez” formen un únic i harmoniós conjunt. Els nois i les noies fan les seves activitats quotidianes, potser sense adonar-se, envoltats de símbols i objectes d’un moviment que agermana –des de fa més de cent anys i a tot el món- a milers de joves. Els qui tenim la sort de visitar el Museu en un dia on l’Agrupament hi fa activitat, tenim també l’oportunitat de veure-hi -ben plens de vida i futur damunt els uniformes i en les tasques dels nois/es- tot allò que per a alguns només serien fredes i nostàlgiques peces de museu.
No podíeu, amics del “Mas Guinardó” haver triat un marc millor per a ubicar-hi un Museu amb el nom d’en Joan Charlez. Ell que dedicà, pràcticament, tota la seva vida als nois i a l’escoltisme deu estar -allà on sigui- ben satisfet de veure que algunes de les seves pertinences i els seus més íntims records scouts continuen ben vius, fent servei, enmig dels nois i les noies del “seu” Agrupament. Aquesta és una de les nostres primeres sensacions de la visita.
El Museu es va crear, pocs anys després de la mort –el 23 d’octubre de 1999- d’en Joan Charlez, a partir de documents i records d’ell lliurats per la família; aportacions d’antics scouts i del mateix Xavier Adell que és, també, un destacat col·leccionista scout.
El mes de febrer del 2012, coincidint amb la celebració del 50è aniversari de la fundació de l’Agrupament, es procedí a l’ instal·lació –tal i com avui el podem veure- del Museu. Un esforç, de tot l’Agrupament i associacions amigues com els veterans “Vells Llops de Mar”, ben meritori doncs és aquest (que nosaltres sapiguem) l’únic museu scout que tenim a Catalunya.  



Des d’un punt de vista més tècnic i pedagògic, el Museu ens ha semblat molt complert i impecable. Una impressionant mostra de peces d’uniforme –camises i panyoletes-; insígnies i distintius dels scouts i de les guies; llibres i publicacions; banderes (algunes d’històriques) i banderins; fotografies i documents; sivelles i d’altres objectes d’us habitual;...a més de molt divers material d’aquí i d’arreu del món tot exposat de forma ordenada i amb molta cura.



Pensem que aquest fons  patrimonial i documental pot i ha de ser, també, una molt bona font per al coneixement i estudi de l’escoltisme a casa nostra. Sovint el desconeixement, la manca d’informació i, potser, un cert sectarisme han influït en el rigor i l’objectivitat de molts treballs històrics sobre la realitat del moviment escolta a Catalunya. Vet aquí l’ importància, present i futura, d’iniciatives i llocs com aquest Museu Scout. 

Per a nosaltres ha tingut un especial i emotiu interès les vitrines amb fotografies i documents personals d’en Joan Charlez (la seva primera sortida l’any 1955, la seva Promesa l’any 1956, alguns dels primers campaments, el seu carnet scout, les seves divises i distintius,...). Alguns, fins i tot, ens hem anat identificant en algunes de les fotografies. En Llorenç –un dels més antics del nostre Agrupament- ha lliurat a en Xavier Adell unes fotocopies amb unes fotografies manllevades dels seus vells àlbums on, també, hi apareix en Joan...



Comencen a córrer nois i noies entre nosaltres, cal –al menys per avui- deixar l’espai per als joves i els caps de l’Agrupament. Ens crida l’atenció els colors de l’uniforme que porten: camisa gris i pantalons blau marí. Com nosaltres a la primera època, diem, –camisa gris, pantaló de vellut blau marí, mitjons blancs i boina- fins l’octubre de 1963, quan l’ASDE adoptà, per a tot l’estat, el color marró-caqui i el clàssic barret scout que ja havien portat els antics exploradors. Els temps passen, però les “modes” tornen... he,he, diem.



En Xavier Adell, amablement, ens ofereix repetir la visita en una altra ocasió –un dissabte al matí, per exemple-, “...tindreu més temps per a observar, amb més detall i tranquil·litat, tot el que vulgueu”, diu. Li prenem la paraula, fins i tot (amb el seu permís) “anunciarem” la visita entre els altres companys i companyes del Clan.
Pugem al bar del Casal per a poder continuar xerrant, al voltant d’uns refrescos o unes tasses de cafè amb llet. En Xavier ens amplia alguns detalls, punts de vista; anècdotes històriques i projectes sobre el que, constatem, és un dels ideals de la seva vida: l’escoltisme. Durant molts anys va ser un proper col·laborador d’en Joan Charlez; deu ser aquest “un mal” que s’encomana... pensem.


En la trobada hem intercanviat, també, impressions amb alguns pares –alguns d’ells antics membres del nostre Agrupament: el “Santíssim Redemptor”, però de períodes posteriors al nostre (nosaltres hi vàrem tenir una participació activa fins l’any 1971)-. Es mostren satisfets i optimistes amb el futur de l’escoltisme; els nostres fills s’ho passen molt i molt be, ens diuen. Ens pregunten per les nostres activitats; a grans trets els hi expliquem el que fem: les excursions xino-xano, el bloc, les sortides de primavera i de tardor, els sopars d’estiu, les xerrades,...amb tot això, diem, continuem “regant” la nostra vella amistat. Nosaltres també ens ho passem molt i molt be...!!! concloem, tot rient.

Gràcies Xavier i amics per les vostres atencions. Continuem en contacte.

NOTA.- Aquells que estigueu interessats en visitar aquest Museu podeu adreçar un correu a l’Agrupament “Mas Guinardó” des del punt de CONTACTE de la seva web.