El Churèhn
Els que encara no gaudiu del “dolce far niente” que representa estar jubilat, pre-jubilat o directament invalidat per prescripció normativa, i per tant no sovintegeu les sortides Xino-Xano, possiblement no sabeu que en Llorenç ja està pràcticament recuperat de la malaltia que el va fer ingressar al Hospital de Sant Pau. Els metges han omplert de penes els seus "diverticles" i aquests ja no es riuen de ningú.
El cas és que un dels llibres que en Llorenç va tenir l’oportunitat de llegir a l’hospital, “DG” (Directora General). “DG” és escrit per Ramon Solsona a qui, recentment li han concedit el Premi Sant Jordi 2010.
Es dóna la circumstància que en Ramon Solsona i jo vàrem anar a la mateixa escola de l’Ajuntament; al “Rius i Taulet” de la plaça de la Creu, la actual plaça de Lesseps que llavors eren dues places, la de Lesseps i l’esmentada. Vàrem anar a la mateixa escola però no a la mateixa classe, car ell és un poc més jove que jo. Tanmateix aquesta circumstància em dóna una certa legitimitat per recomanar-vos la lectura de la seva obra.
Poesia
· Sach de Gemecs. Barcelona: Llibres de l'Avui, 1989.
Novel·la
· Figures de calidoscopi. Barcelona: Quaderns Crema, 1989.
Narrativa breu
· Llibreta de vacances. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
En honor a la veritat he de dir que no he llegits tots els seus llibres. Vaig descobrir la seva habilitat narrativa amb “No tornarem mai més” en una incursió típica meva en la Abacus llegint fragments de llibres sense acabar comprant cap. El tema em va interessar perquè relata el seu pas pel campament dels Castillejos, lloc que jo també vaig patir, en ocasió de fer les “milícies universitàries”.
