.jpg)
ÓS GRIS (III)
Certament, davant qualsevol divagació de tipus històric, si és possible, cal sempre basar-se sobre fons sòlides o testimonis directes del fets.
Ja m’ho diu, tot sovint, la Maribel: Pep, baixa dels núvols... que la realitat és, quasi sempre, més a prop de terra !!!.
Ni el nom, ÓS GRIS, del Clan respon al record d’un animal, en perill d’extinció al seu país d’origen, proposat per un enyorat estudiant mexicà; ni l’ÓS GRIS, va tenir rés a veure, amb un cert reconeixement, al “Clan Lobo Gris” que, en la negra nit franquista, reinicià l’escoltisme a l’estat espanyol.
Tot va ser molt més senzill, segons m’ha explicat l’amic Josep Lluís Lirola, membre fundador i, per tant, testimoni indiscutible del “bateig”.
Un cop constituït el Clan, en una de les primeres reunions, s’acordà posar-li nom. Seguint la tradició escolta de triar el nom d’un animal per a anomenar la colla o patrulla, anaren desfilant tots aquells passatgers de l’Arca de Noé que no havien estat “ocupats” ja dins el Grup: Àguiles, Panteres, Llops,.... fins que algú (en Lirola diu que va ser ell) proposà “Oso gris” ... més original que l’Ós blanc, el negre o el bru que hom relacionaria massa sovint amb les pelleteries... OSO GRIS, no sonava gens malament...., per tant aquest va ser el nom triat.
Així de clar i senzill.
Perdoneu, doncs, les meves anteriors hipòtesis que, tot i no correspondre’s amb els fets reals, coincidireu amb mi que eren ben boniques... no és així ?.
Una abraçada.
PS.- Com a petita “venjança”, davant l’evidència dels fets reals i no els hipotètics, permeteu-me il·lustrar aquesta entrada no amb uns óssos grisos lliures i en estat salvatge (que diuen ja en queden pocs) sinó amb un de captiu dins d’algun zoo o reserva... tot i la tanca que es veu al fons i el tub, la bola de pedra i els troncs que hi te per a entretenir-se... pel posat que fa, amb un braç d’amunt de l’altre, sembla prou conformat i feliç.
